27 d’abril 2006

Camí a Ítaca (París)

Sí, ja hi som a París!!! Després de 12 anys el Barça torna a jugar la final de la Copa d'Europa, coneguda com a Champions League, possiblement el torneig més important del món de clubs.

Aquesta serà la 5a final que jugarà, després de Berna, Sevilla, Londres i Grècia, aquest cop a París, a l'estadi Saint Denis. Per arribar fins aquí el Barça ha hagut d'eliminar equips com l'Udinese, Bremen, Panathinaikos en la lligueta. A vuitens de final ens vam retrobar amb el Chelsea, que li van tornar la del passat any, i sense rancúnia, jugant a futbol de veritat. Ja a quarts de final ens vam trobar amb l'equip de l'heroi de Wembley, Ronald Koeman, el Benfica, on vam patir a la tornada, res, ni que sigui una miqueta, una mica d'emoció sempre és bona. I la darrera porta per obrir i arribar a la gran final eren les semifinals on ens vam trobar amb el gran AC Milan. Una semifinal on jugaven dos dels clubs més gran d'Europa. Ha sigut una semifinal espectacular, que s'ha resolt amb un gol de Ludovic Giuly, preludi del que pot ser la final de París!!! Somiem!!!

I ara què???!!! Doncs ara a esperar fins el 17 de maig, dia que el Barça i l'Arsenal (equip anglès que s'ha classificat per la final, i que és novell en aquest tipus de finals perquè és la primera vegada que la juga) disputaran el partit més important de la temporada i del 2006!!!

Com va dir l'Oleguer Presas, anem camí d'Ítaca... i on és Ítaca?... És aquell lloc de somnis... i per mí aquest somni és guanyar el que seria la nostra segona Copa d'Europa. Fem-ho possible allà on siguem.

I ara tot el culerisme cantant.... Aux Champs Élysées.....

Visca el Barça!!! Visca Catalunya!!!

21 d’abril 2006

"Mostra" de participació ciutadana

Canet de Mar viurà els dies 22 i 23 d'abril la seva 4a Mostra d'Entitats. Paradigma per excel·lència de participació ciutadana. La Mostra s'ha consolidat en l'agenda canetenca i és del tot importantíssim que així sigui. Totes les entitats del poble tenen l'oportunitat de donar-se a conèixer i ensenyar el treball que duen a terme durant l'any, així com les propostes que ens ofereixen pel proper.

És un aparador, un mercat d'entitats i associacions a l'aire lliure, amb el que això suposa. Rius de gent amunt i avall, moviment, festa,... i el més important de tot, vida de poble. Un poble que en aquests dos dies ens demostrarà que és molt més dinàmic del que alguns volen fer creure. Canet és viu, i aquest cap de setmana així ho demostrarà.

A més, aquest any s'amplia l'oferta i hi hauran associacions d'àmbit nacional com la CAL, Òmnium Cultural, entre d'altres. La consolidació de la Mostra està més que demostrada i la presència d'aquestes entitats així ens ho demostra.

També es farà, el diumenge 23 d'abril, l'entrega dels Premis Canetencs, que s'atorguen a una personalitat del poble i a una entitat/associació. Iniciatives com aquesta fan més dinàmica la Mostra i reafirmen el moviment ciutadà.

Aprofito per recordar, que aquest diumenge també és Sant Jordi, Patró de Catalunya, i per tant una festa del nostre país que si bé te el caire festiu i lúdic encara no esdevé festa oficial. Per tant, reclamo un 23 d'abril festiu, recuperem les nostres festes.

Feliç Sant Jordi 2006!!!

14 d’abril 2006

Republicanisme després de 75 anys

Avui, 14 d'abril de 2006, fa 75 anys que Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó de la Generalitat. Un fet històric important per la història del nostre país però que va quedar estruncada primer per una república espanyola unitària i després el sistema republicà quedà abolit per la dictadura franquista.

A dia d'avui, els ideals republicans són els que han de prevaldre. Llibertat, igualtat i fraternitat són la base de tot estat republicà. Crec en un sistema republicà democràtic, on la sobirania recau en el poble de veritat. No pot ser que encara existeixin sistemes com la monarquia parlamentària, sistema existent a l'estat espanyol, que no fomenta la llibertat (l'exèrcit depén del monarca, com en les èpoques medievals), ni la igualtat (viu del treball del poble), ni fraternitat (sense el reconeixement de la diversitat mai pot haver germanor entre pobles).

Hem de deixar els anacronismes monàrquics, que no tenen raó d'existir en el món en que vivim, i proclamar i defensar la república com a sistema democràtic, on poguem decidir qui volem que ens representi. Hem de deixar de ser partenalistes a ser nosaltres els que decidim.

Si més no, és el sistema que vull pel meu país, on el poble sigui l'actor principal de la funció.

Visca la República!!!

12 d’abril 2006

En aquests dies de vacances...

Segurament el tema de l'Estatut català queda en un segon pla per l'alto al foc permanent declarat per ETA. Tot i això, des d'aquestes quatres ratlles vull recordar que l'Estatut no és un simple document, quatre fulles, sinó que serà la nostra norma jurídica que ens regirà durant, possiblement, vint-i-cinc anys. Tant debó no sigui així si s'arriba a refrendar l'Estatut aprovat a les Corts. No és aquest l'Estatut del 30 de setembre de 2005 en que totes les forces democràtiques catalanes van aprovar.

Aquesta vinyeta de Ferreres, ens recorda molt bé del perquè l'Estatut, tant punt va arribar a la Villa y Corte ha quedat tant retallat. Començant per Guerra, president de la comissió, un afèrrim constitucionalista, un jacobí de dalt a abaix, on només existeix una única idea d'Espanya, el pluralisme és paper de fumar. Després hi trobem l'Ibarra, què hem de dir d'ell. Si per ell fós, els catalans seríem els seus esclaus per així ell viure com un emperador (si és que no ho fa ja) en el seu imperi extremeny. Mentres va dient que els catalans som insolidaris i que ens volem quedar el botí... i jo em pregunto, què hem demanat a fora de Catalunya que no ens pertoqui? I finalment hi trobem a la de Madre, una immigrant com molta gent que va emigrar en la dècada dels 50 als 70, i que s'ha integrat a Catalunya. Però em dóna la sensació que per mantenir el vot "immigrant" s'ha conformat amb un Estatut molt a la baixa que no soluciona els problemes reals de la seva gent, que per a mi no hi cap distinció de procedències, tots i totes som ciutadans i ciutadanes de Catalunya, vinguem d'on vinguem.

Només espero que la gent del PSC, hi reflexioni i no perdin la seva identitat. Que defensin el que són, el partit socialista de Catalunya, i els interessos del poble català.

En aquests dies de vacances és bó recordar el per què d'un Estatut tant retallat.

05 d’abril 2006