13 de novembre 2006

Mirar endavant

Les eleccions de l'1-N ja han passat, la composició d'un nou govern al nostre país ja és una realitat, per tant, el que toca ara és governar bé per part del govern de la Generalitat. I per part de l'oposició, fer una política constructiva. Qui ha de sortir guanyant és el poble de Catalunya.

És moment d'aplicar l'Estatut. No és moment de debats identitaris que l'únic que fan es dividir la societat entre nacionalistes i no-nacionalistes. Entre tots hem de fer que el nostre país tiri endavant, siguin quins siguins els actors polítics. No vull un model basc polític, sí vull un concert econòmic com el basc que no tindrem, perquè això ja ha quedat clar en l'Estatut aprovat per majoria absoluta fa només cinc mesos i com a demòcrata accepto.

Algú em podrà dir que vaig demanar el vot negatiu a l'Estatut, sí, és veritat, però per una raó ben senzilla, perquè no era el sortint del Parlament del 30 de setembre de 2005 amb un consens aclaparador. Per tant, com a català i perquè vull el millor pel meu país, és l'hora de mirar endavant. Deixem fer al nou govern la seva feina i ja es valorarà la feina feta. No jutgem abans d'hora.

08 de novembre 2006

Gràcies a tots

Avui Vilaweb.Canet publica una notícia en referència al meu bloc per l'allau de comentaris i visites que hi hagut en els darrers dies. Que el meu bloc sigui notícia és gràcies a tots els que hi participeu, hi estigueu d'acord o no amb allò que escric i penso.

Els blocs són un mitjà de comunicació importantíssim on cadascú pot compartir allò que pensa, i per tant estableix comunicació amb persones de diferents llocs i pensaments.

A tothom que hi participa en blocs, us animo a crear-ne un de propi i a expressar de manera virtual allò que penseu o us amoïna.

Per aquells que us agrada la temàtica política, us recomano el bloc de blocs polítics:

Sense més, moltes gràcies per fer d'aquest bloc un punt de visita virtual. Gràcies!

07 de novembre 2006

I si...

I si... s'hagués donat el pacte Ciu-Psc, tal i com volien tots els diregents del Psoe i part de la camaradilla del Pp. Perquè hem de recordar que tant Zp, com Pedro J. del diari el Mundo i Jaume Mates president balear pel Pp, entre d'altres volien a Ciu al govern de la Generalitat, però no un govern on hi figures sobre tot Esquerra.

Doncs si s'hagués consumat aquest pacte, res hauria passat! Tot estaria bé, segur. Però ai las, els socialistes catalans en contra tot pronòstic han dit que no als convergents, i aquests per salvar la cadira han anat a Esquerra per veure si espantaven als socialistes, i així es feien enrera en la seva intenció de fer un nou govern d'entesa de progrés. Ciu mai ha volgut un pacte nacional, ni al 96 ni al 99, ni al 2003 quan el seu líder marxava de vacances, i ara al 2006 volia un pacte amb els socialistes.

Que Esquerra hi figuri al nou govern garanteix que s'ha decidit a Catalunya i no fora del nostre país. És el millor govern que pot evitar la psoevergència.

PS: A la gent de Cdc Canet, recorda-los que ells també varen fer alcalde a la segona llista més votada, i que no és cap crim. És president o alcalde qui obté major suport en el Parlament o al Consistori, això és democràcia i legítim.

06 de novembre 2006

Nou Govern d'Entesa

Un cop passades les eleccions de l'1 de novembre, els catalans van decidir que a Catalunya no governés cap partit amb la majoria absoulta i per tant s'havia d'arribar a uns pactes entre diferents formacions polítiques per tal de formar govern.

Com a guanyadora de les eleccions, CiU, és que hi ha començat la ronda de negociacions perquè sense una majoria clara havia de buscar aliats per tal de tornar a ocupar el govern. Vaig advertir que la campanya que duien a terme no fomentava les possibles relacions post-electorals. El CiU contra tots no els ha sortit bé, i el primer que han fet es trucar a Madrid un cop han vist que la seva estratègia de treure 55 a 60 diputats i així poder fer i remenar ha fracasat. A Madrid, el pacte de la psoevergència ja els hi anava de maravella perquè els independentistes no són a govern, però un cop CiU ha tornat d'on no havia d'haver marxat, Catalunya, s'ha trobat amb que els socialistes catalans els hi han dit que no, i després a corre-cuita en busca dels republicans oferin com a les rebaixes tot ple de càrrecs, sense programa, únicament per la poltrona. No sé perquè però això em sona a altres nivells d'àmbit local. Però això no toca ara.

Per tant, si CiU no aconseguia formar un govern estable, l'altra alternativa era i és l'entesa dels tres partits de l'esquerra. On el principal ara és aplicar l'Estatut i vetllar perquè es compleixi al cent per cent. Ara no és moment de reclamar un nou text, vàrem tenir l'oportunita fa poc i ja sabem el resultat. La presència d'Esquerra al nou govern d'entesa és important. Vetllarà per fer polítiques d'esquerres i catalanistes, i és la garantia de que el govern no sigui submís a l'estat espanyol.

I sí, "serem allò que volguem ser". Jo vull que el meu país sigui un estat de ple dret, amb tots els seus ets i uts, l'únic camí que conec és la independència. Als meus amics de CDC de Canet, també ho volen així? O ara és hora de menysprear a un possible president de Catalunya per no ser català de naixament? I afirmacions com "catalans de debó", la veritat em preocupa perquè la Catalunya que jo vull és amb tota la seva gent, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.