No hipotequem el país. Diguem NO!!!

Després d'uns dies sense actualitzar el bloc tornu amb un dels temes estrella de la política catalana com no podia ser cap altre que la reforma de l'Estatut. A dia d'avui, l'Estatut està a punt de passar el tràmit del Senat i per tant, tot seguit haurà de ser refrendat, molt probablement el 18 de juny, pel poble de Catalunya.

Aquest cap de setmana, el Consell Nacional d'ERC ha ratificat la seva posició política davant del proper referèndum. La decisió és votar NO a la reforma de l'Estatut. Aquesta decisió ha sigut presa a partir del debat intern amb les bases, la plena democràcia existent en un partit polític com Esquerra és el factor clau de la seva grandesa.

Com a ciutadà de Catalunya, crec que el millor pel nostre país es votar NO al referèndum. No podem hipotecar el nostre país 20-25 anys més. Ara teníem una gran oportunitat per fer un gran salt endavant, però com sempre passa, els poders fàctics de Catalunya han fet aigualir i desvirtuar aquesta oportunitat i fent-li el joc a un govern espanyol que segons qui sigui el que demani pren una posició o un altre (la "realitat nacional" aprovat en l'Estatut andalús no ha tingut cap obstacle, i els felicito per ells). D'aquest joc en sabem els que vivim aquí i coneixem com se les gasten des dels diferents governs espanyols de torn, però sembla mentida que encara hi caiguem de quatre grapes. Ja n'hi ha prou de malvendre el país, més dignitat.

La incertesa en la participació del referèndum preocupa els polítics que demanen el SÍ. Si tant preocupats estan serà perquè alguna cosa no han fet bé. No pot ser que un Estatut, el del 30 de setembre de 2005, sortit amb el suport del 90% del Parlament català, al dia següent ja hi haguessin partits que el volien retallar, i d'altres que negant fins a tres vegades (el famós "never, never, never..." que acaben dient sí) pacten d'amagat un estatuet que res té a veure amb la realitat que el poble català necessita des de fa anys.

La gent que votarem NO, estarem a favor de Catalunya també però amb la diferència que som més exigents i no ens conformem. El "peix al cove" ja ha passat a la història, és hora de començar a dir les coses pel seu nom, i m'és igual el que pensin en d'altres indrets. Com diu un dirigent polític "amb el cap ben alt i la mirada ben lluny... sinó ens reconeixen com a nació ho hauran de fer com a Estat".