Què som la gent d'Esquerra?

Mentre uns no volen la independència, nosaltres sí. Mentre els que volen la independència diuen que no cal posicionar-se ideològicament, nosaltres sí. La gent d'ERC vol la independència de Catalunya per poder decidir com a qualsevol estat, i tenim ideologia, basada en la justícia social. Per això som independentistes i d'esquerres.

Gent valenta pel Maresme

Esquerra també té les seves propostes per la nostra comarca. Les hem resumit en 8 compromisos. A més tenim 8 representants maresmencs a la llista al Parlament per Barcelona, dels quals, m'agradaria destacar per la part que ens toca als canetencs, la nostra amiga canetenca, la Blanca Arbell.

Els 8 compromisos dEsquerra per la comarca:

1- Prioritzarem la inversió en transport públic i la reducció dels peatges abans que la construcció de la Ronda Maresme.

2- Combatrem la crisi econòmica ajudant al desenvolupament d’empreses innovadores i amb capacitat d’exportació a la comarca, millorant els polígons Industrials i els seus accessos.

3- Enfortirem l’educació a la comarca, amb inversions en millora i construcció de noves escoles i instituts, donant suport a l’alumnat amb necessitats especials i adequant l’oferta de formació professional a la nostra realitat econòmica i social.

4- Impulsarem una solució definitiva per a la regeneració de platges, evitant els dragatges sobre el fons marí, pel seu alt cost ambiental i econòmic.

5- Ajudarem al manteniment i millora de les explotacions agrícoles de la comarca, protegint el sòl agrícola i facilitant la incorporació laboral de joves pagesos.

6- Afavorirem l’emancipació juvenil, amb un combat de l’atur i la precarietat laboral i donarem suport a l’accés a l’habitatge

7- Acordarem una protecció adequada i gestió conjunta del Delta de la Tordera i potenciarem els parcs naturals del Montnegre-Corredor i la Serralada de Marina

8- Impulsarem el turisme a tota la comarca, prenent mesures per allargar la temporada turística a l’Alt Maresme i potenciarem el turisme enològic amb el CAT de Teià i la DO Alella.

Si vols escoltar de primera mà aquests compromisos i els que Esquerra té per Catalunya, vine a a l'acte central de campanya a Mataró. Comptarem amb la presència de Joan Puigcercós, Ernest Benach, Pere Aragonès, Gemma Lago, Francesc Teixidó i els candidats pel Maresme a la llista del Parlament.

Tercer compromís d'Esquerra

Fa més de 15 anys ja demanàvem el concert econòmic per Catalunya, i ens titllaven d'insolidaris. Avui ja hi ha formacions que aposten pel concert, però d'una manera equívoca. El que volen és crear un consorci amb decisió compartida Espanya-Catalunya per gestionar els nostres impostos, res a veure amb el concert basc. I altres volen que continuem pagant la festa a la resta de l'Estat espanyol. Aquest 28N decidirem si volem que el PP sigui decisiu o que ho sigui Esquerra.

Segon compromís d'Esquerra

Amb Esquerra al Govern les polítiques socials no seran retallades. Segons CiU, diu que la caixa està buida amb el pretext de retallar les polítiques socials, però alhora diu que eliminarà l'impost de successions que únicament afavoreix al 6% de les famílies més riques de Catalunya. I segons el PP, atien l'esclat xenòfob, criminalitzant tots els mals als nouvinguts, quan eren ells qui en falta de mà d'obra barata contractaven immigrants per augmentar els beneficis, i ara que no els necessiten són el mal de tots.

El 28N a Esquerra ho tenim clar: polítiques socials perquè som defensors de la justícia social, i integració dels nouvinguts amb els seus drets i deures com qualsevol nascut a Catalunya.

Primer compromís d'Esquerra

A les eleccions del 28N decidirem si volem que la nostra pagesia sigui capdavantera potenciant el sector agrícola i ramader, o bé polítiques en contra del nostre sector primari com el transvasament de l'Ebre.

És l'hora de la gent valenta

Gentvalenta.cat és la nova precampanya que Esquerra ha presentat aquesta setmana. D'aquesta manera, el partit independentista, dóna protagonisme a gent anònima que dia a dia s'esforcen per tirar endavant el país. Els nostres polítics són els nostres màxims responsables però darrere d'ells hi ha un munt de gent valenta que fan que els seus representants polítics puguin dur a terme aquelles lleis que millorin les polítiques socials i cap a l'alliberament nacional.

En les properes eleccions catalanes, si Esquerra és forta, Catalunya podrà decidir si vol ser una autonomia com fins ara, o bé ser un nou Estat dins la Unió Europea com volem la gent d'Esquerra. Ara és l'hora de ser valents i fer d'Esquerra la formació política perquè ens porti a l'anhelada llibertat nacional. 

Compromís, sí!

De cop i volta, la independència no formava part ni de l'aperitiu d'una carta de qualsevol restaurant que ara ja és una de les recomanacions del xef. Realment, d'això n'estic més que content perquè és símptoma que la feina s'ha fet, i posar a l'ordre del dia la independència del nostre país ha requerit un camí llarg i tortuós, però que donarà el fruit més d'hora que tard.

També he de dir que n'estic una mica fatigat de sentir i llegir, dia rere dia, termes com: unitat, llista única, declaració unilateral, llistes obertes, i no sé quantes més crides de cares a les properes eleccions catalanes. Mai en l'independentisme català havíem tingut la sort de tenir més d'una formació independentista al Parlament, i en comptes d'alegrar-nos, el que fem és menystenir-nos.

El que cal de cares a les properes eleccions és que tots aquells partits que es declaren independentistes signin un compromís, abans, on en cas d'obtenir majoria entre tots, els diputats i diputades dels partits signants treballin per la consecució de l'Estat propi.

Un cop signat aquest compromís, la feina de les diferents opcions polítiques és aconseguir votants. L'independentisme guanyarà si al proper Parlament hi ha més de 40 diputats, si en som menys de 30 haurem fet un canvi de cromos.

(Article publicat al directe!cat)

Ara toca... la crisi

Sembla ser que ara toca treure el manual de la crisi. Algunes formacions polítiques ja en fa de temps que el treuen quan del que es tracta és minimitzar l'efecte positiu de la independència. Sobretot durant les primeres onades de consultes per la independència partits com el PSC, PP i Ciutadans tiraven de l'argument de la crisi per contrarestar l'aposta de molta gent i pobles per organitzar consultes populars arreu de Catalunya, amb l'objectiu de poder decidir lliurement que vol ser Catalunya, Estat propi o autonomia.

Ja no són únicament aquestes partits els únics que s'hi afegeixen al discurs de la crisi per mirar de desviar l'atenció. CiU comença a fer-se'l seu, i més després de veure com les enquestes li ponen. Aquests set anys a l'oposició al Parlament semblava que serviria per fer d'una CiU plenament sobiranista, però ja hem vist en poc temps com el seu discurs a virat gairebé 360 graus. D'allò que tant exigien de l'eix nacional ha quedat per a millors moments. Sí que fan un brindis al sol manifestant que amb ells arribarà el concert econòmic. Es creuen que l'estat espanyol els hi concedirà, la gallina dels ous d'or, com és concert econòmic per Catalunya?

Realment, l'única crisi a superar a Catalunya és la de formar-ne part d'un país com Espanya. Espanya és crisi, i la solució és la independència, amb la celebració d'un referèndum on la majoria social del nostre país pugui decidir lliurement.

(Article publicat al indirecte!cat)

Un únic camí: la independència

Quants cops hem dit que l'independentisme en comptes d'unir-se es divideix contínuament. És el mal endèmic del moviment per assolir la llibertat del nostre país. Arrel de les consultes per la independència, que al meu entendre, les diferents coordinadores locals havien de ser les promotores del dret a decidir, tal i com s'ha anat fent arreu dels municipis catalans. Però en comptes de continuar el moviment com a tal, és a dir, treballar amb la base dels pobles per crear consciència de que Catalunya necessita decidir el seu propi futur, des dels màxims representants de les Coordinadores de les consultes ens surten amb la idea de crear una formació política cridant a la unitat de les forces catalanes per un únic objectiu: la independència.

Fins aquí molt bé! Però crec que abans de fer aquests crits a la unitat, potser caldria haver hagut abans els previs contactes amb totes les formacions possibles per veure si hi estaven d'acord. Aquesta manera de fer no ajuda a ningú, i menys després que aquests mateixos, dies abans -tot just la setmana passada- es dediquessin a intoxicar sobre ERC perquè no havia aprovat a favor de la tramitació de la ILP pel referèndum per la independència, quan des d'ERC hem defensat, i ens hem quedat sols, la IP per referèndum per la independència d'acord amb la Llei de Consultes.

L'enemic sembla ser que no és Espanya, ni aquells que no aposten per la transició cap a la independència. L'enemic és ERC, l'únic partit al Parlament que és independentista i on els seus 21 diputats varen aprovar el passat divendres una resolució per iniciar el camí a la independència. És l'únic camí, i les dones i homes d'ERC també hi serem.

Feina feta. Els Garrofers.

Divendres passat es va inaugurar la Residència "Els Garrofers" per a persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials. És un equipament immillorable i ubicat en una zona magnífica que dignificarà la vida d’aquestes persones que pateixen unes mancances que altres no tenim. El centre acollirà a 60 persones en règim de residència i 10 persones més en el centre de dia, i a més suposarà més de 60 llocs de treball nous per a la població. Fins aquí ens hem de felicitar tots i totes, des de l’impulsora del projecte l'Associació Terra i Cel, l'Ajuntament de Canet, la Generalitat de Catalunya, concretament el departament d'Acció Social i Ciutadania, la Fundació "Els Garrofers" i en general a tota la població de Canet que ha cregut en la necessitat d’aquest centre.

Tal i com introduïa en el darrer apunt, us aniré explicant quina ha estat la meva participació en els diferents projectes de l’equip municipal i començaré amb el tema de més actualitat, el projecte "Els Garrofers".

Intentaré explicar breument com des del meu càrrec al govern municipal, he posat el meu gra de sorra en ajudar a que aquest projecte sigui una realitat, i alhora contestaré a les declaracions que va fer el president d'UMdC i president d'Unió Democràtica de Catalunya, el Sr. Quim Dotras, a la darrera tertúlia política del dijous 1 de juliol (àudio) on en un intent d’acaparar totes les medalles i com va quedar palès, des del més complet desconeixement del tema, va negar la meva intervenció i la del 2n tinent d’alcalde en aquell moment, el Sr. Òscar Figuerola en el fet que el projecte esdevingui una realitat.

A finals de 2007 la regidora de Benestar Social, la Sra. Cati Forcano manifesta a l’equip de govern el seu neguit perquè el projecte del centre “Els Garrofers” no tira endavant i se m'encarrega que el revisi i que esbrini perquè des de la Generalitat no donen resposta a l'acceptació de la subvenció econòmica per poder iniciar les obres del centre.

Estudiant i valorant el projecte, el primer que em crida l’atenció és que d'un projecte inicial presentat al 2005 per 44 places de residència més 10 places en centre dia, on l'aportació de la Generalitat era de 1.100.000 € , que és l'equivalent a l'aportació que fa l'Ajuntament amb el terreny municipal valorat en 1.000.000 €, es passa de cop i volta a un segon projecte presentat al 2006 on s’augmenten en 16 places la residència, però on es demana un augment molt considerable en l’aportació econòmica de la Generalitat que passa de 1.100.000 a 4.176.000 €.

Estirant el fil i fen indagacions resulta que la 1a tinent d'alcalde, la regidora de Benestar Social, Sra. Cati Forcano, havia augmentat la cessió de terrenys municipals argumentant que volien ampliar el centre en 16 places de residents més, i s’havia valorat aquesta ampliació del terreny en la mateixa quantitat de diners que es demanava com a aportació “extra” a la Generalitat. Evidentment és a partir d'aquí que el projecte queda paralitzat.

Per arreglar el desgavell, demano una reunió amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, i per fer més pressió política perquè el que interessa és treure el projecte endavant com sigui, m'hi acompanya l'aleshores 2n tinent d'alcalde, Òscar Figuerola. El Departament ens diu clar i ras que el projecte no és viable econòmicament, en bones paraules ens deixen clar que han vist el llautó a la regidora, que amb l’excusa d’ampliar en 16 places la residència, havia sobrevalorat els terrenys municipals on s'ha ubicat el centre per d’aquesta manera quadruplicar l’aportació econòmica que hi ha de fer la Generalitat i que no estaven disposats a caure al parany.

Després de fer servir molta mà esquerra, puc dir que la reunió amb el Departament i els meus treballs posteriors en la reestructuració del projecte en les condicions que afavorissin per igual totes les parts, va servir perquè el projecte tornés a veure la llum, i avui sigui una realitat.

Tot i que la regidora Cati Forcano m'expressava el seu neguit pel futur del centre quan la situació era complicada i difícil de sortir-se'n, un cop aconseguit arreglar els problemes no m’han agraït mai res, tampoc els vull uns falsos agraïments, però està clar que s’ha amagat expressament la meva intervenció, al meu modest entendre “vital” per a la construcció del centre. Fins i tot crec que molts regidors de l’equip de govern són desconeixedors d’aquest fet i s’estan assabentant amb la lectura d’aquest bloc.

També vull destacar la participació del Grup Municipal d'ERC en tot el procés de la residència "Els Garrofers", des del principi fins al final. Com la mateixa regidora Sra. Cati Forcano va esmentar en el discurs d’inauguració la implicació de la Consellera de Benestar i Família, en aquell moment l'Anna Simó (ERC), en el projecte va ser vital perquè esdevingués una realitat i aquesta implicació va ser possible gràcies a la insistència dels regidors d’ERC, l'Òscar Figuerola i en Rafa Dulsat, en que vingués a visitar Canet de Mar al 2004, per plantejar-li la necessitat d'un equipament d'aquestes característiques en primera persona.

Trenco el silenci. El càrrec de confiança.

Avui fa una setmana que vaig ser cessat com a tècnic d'innovació i modernització de l'administració pública de l'Ajuntament de Canet de Mar, també anomenat càrrec de confiança. Sí, càrrec de confiança del govern municipal entrant al juliol de 2007, i que el passat 3 de juliol de 2010 es va trencar per l'expulsió del govern municipal dels dos regidors d'ERC. No em fa res dir que he estat càrrec de confiança del govern municipal de Canet perquè treballar pel meu poble és un orgull.

Encara que molts no ho han sabut fins ara, la meva contractació per part de l'Ajuntament tenia una durada limitada. És a dir, com a màxim podia estar treballant fins abril-maig de 2011, fins a les eleccions municipals de l'any vinent. A més, podia ser despatxat en qualsevol moment, a discreció de l’alcalde, com de fet ha passat encara que ho amaguin darrera una moció. Per això, amics, es va triar la figura del càrrec de confiança perquè no es tractava d’una feina per sempre, és a dir, no estava "enxufat" a l'Ajuntament.

Durant els gairebé tres anys que he treballat pel govern municipal, he fet feina, molta feina pel bé de tothom, pel bé de Canet. Feina que us aniré explicant aquí, al meu bloc, ja que en tot aquest temps cap regidor del PSC i UMdC (Unió) ha volgut saber quina feina feia. Fins i tot es van negar a escoltar-me quan vaig demanar a l’alcalde d’explicar-me en una junta de govern. No em van deixar rendir comptes de la feina que he fet durant aquest temps, perquè suposo que és més fàcil criticar des del desconeixement.

Em sembla que he estat honest fins al final, no estic aferrat al càrrec i ho he demostrat fins al punt de posar el meu càrrec a disposició de l'alcalde si un cop explicada la meva feina només un regidor no em tenia confiança.

Sí, el que estic dient és que el poble de Canet es podia haver estalviat el circ de la moció al Ple i arreglar-ho tot en un despatx sense fer tant de soroll, però suposo que volien buscar alguna complicitat política que els ajudés a justificar l’injustificable, perquè és difícil pair que els mateixos regidors del govern que van crear aquesta figura mitjançant el pacte de govern perquè van creure unànimement de vital importància les tasques que he desenvolupat de cop i volta ja no la necessitin.

Com ja he dit a tothom qui m’ho pregunta, i fins i tot a algun regidor amb càrrega de consciència que així m’ho ha fet saber, no m’he pres el meu cessament com a res personal, ja que és una decisió per tàctica política, que no té res a veure amb la crisi econòmica i amb la rebaixa dels sous, com demostraré al llarg d’aquests escrits però el que no puc consentir és que menystinguin la feina que he fet pel poble de Canet, i s’ha fet per activa i per passiva. Crec que tothom té dret a saber quines tasques he fet a l'Ajuntament, ja que com el govern bipartit actual (PSC i Unió) recorda, he estat un càrrec polític i per tant em dec a la ciutadania de Canet.

Tornarem a vèncer

Qui xiula ara? Egunkaria aurrera!

Egunkaria (avui Berria), diari escrit íntegrament en basc, va ser clausurat per l'Audiència Nacional per suposat font de finançament d'ETA, així com 5 directius del rotatiu, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi. Tot l'inici del procés ja va arrencar amb polèmica per interessos polítics del govern del PP aleshores. 

Fa dos dies, l'Audiència Nacional, ha absolt de càrrecs, els 5 directius. La llibertat d'expressió ha guanyat els tics totalitaris d'un Estat, l'espanyol, que a dia d'avui, encara, nega la revisió del judici que va condemnar a mort el president de la Generalitat, durant la República, Lluís Companys.


Aprofito per transcriure literalment la notícia publicada avui al directe!cat referent a Egunkaria. Pensem-hi.

"Els catalans estem acostumats a veure com la progressia espanyola surt com a abanderada del no a la guerra i altres causes nobles però passa sigilosament per damunt de qualsevol reivindicació catalanista, com hem pogut comprovar amb els atacs de la caverna espanyola durant el debat de l'Estatut.
L'Espanya progre tampoc se sent massa còmoda amb el País Basc. Aquest vídeo de l'any 2003 mostra com el món de la música va xiular i escridassar a Fermin Muguruza en la gala dels Premis de la Música quan el cantant basc va dedicar el premi al diari Egunkaria. Després de set anys, tortures i un diari tancat, a qui toca xiular ara? I el que és més important, qui s'atrevirà a fer-ho?"

Fum, Fòrum o Projecte?

Sorprenent l'anunci d'ahir de l'alcalde de Barcelona, Jordi Heureu (PSC), referent a la candidatura de la ciutat de Barcelona com a organitzadora dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022. No entraré en si serà bo o no per a la ciutat. Personalment, crec que sí, si es fa bé, molt bé. El que sí que tinc són algunes preguntes.

Hi ha un projecte al darrera? Per què ha amagat la informació als regidors del seu popi govern? Pot tornar a ser un "Fòrum II", especulació urbanística? O bé, tot és fum per un interès propi?

Dóna la sensació d'oportunisme, de promoció i ego de la seva figura. Una esdeveniment d'aquesta magnitud i importància no és per fer-ho tal i com s'ha fet públic. Sembla ser que hi ha cert nerviosisme. Ah! El 2010 i 2011 són dos anys d'eleccions.

* Tira còmica de La punxa d'en JAP, el Punt 14.01.10

Posted via email from Ivan Aranda

Els guapos del sí a l'Estatut

L'Estatut reconeix una divisió administrativa pròpia per a Catalunya, però, no obstant, els mateixos partits que van aprovar aquesta reforma estatutària posen pals a les rodes. Parlo de les vegueries com a exemple fresc, no pas l'únic. És el món al revés. Els partits que van demanar el sí a l'Estatut no sempre el volen complir ni tan sols quan només depèn d'ells. Quan l'Estat espanyol els fa la feina bruta, que forma part del guió, aquí no ha passat res i mirem cap a l'altra banda. Mentrestant, el partit que va votar no a l'Estatut i els votants que havent votat no en el referèndum pertanyen a un altre partit (que algun n'hi deu haver) han de pedalar tot allò que no pedalen els guapos del sí. Aquesta és la gran perversió de l'atzucac estatutari. El defensen més íntegrament els que no el van votar des d'opcions sobiranistes que no pas aquells que alegrement van dir sí pensant-se que: a) Espanya l'acceptaria tal qual, b) Espanya el retallaria poc, c) Espanya el retallaria prou però tant se m'enfot, o d) Toca votar que sí, perquè votar no és fer-li el joc al PP.

via blocs.mesvilaweb.cat

Aquest paràgraf pertany a un article del blocaire Saül Gordillo publicat al seu bloc www.saul.cat

El darrer debat sobre la nova configuració administrativa catalana, les vegueries, que suposen la supressió de les quatre províncies, ha deixat palesa la paradoxa de qui defensa que es compleixi l'Estatut, encara segrestat pel TC, és el partit que demanava el no per ser insuficient per l'autogovern de Catalunya.

La divisió territorial de Catalunya, tal i com diu l'article 83 sobre l'organització del govern local de Catalunya: "Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries." Doncs, són els partits polítics que varen votar sí -CiU, PSC i ICV- que ara no els hi sembla bé. En que quedem?

Trista, també, la picabaralla dels alcaldes de Tarragona i Reus; un perquè no vol compartir cocapitalitat de la futura vegueria del Camp de Tarragona, i l'altre sí. Ai las! Si tots dos són de la mateixa formació, el PSC!

Si volem que la política i l'administració sigui més propera al ciutadà, i en conseqüència, més eficaç i eficient, hem d'acabar amb les províncies i adaptar les institucions supramunicipals, les vegueries, a les característiques del territori.

Posted via web from Ivan Aranda

La fórmula Macià

La fórmula de Macià sobrepassa la de Montilla no sols perquè inclou dues dimensions més, l'econòmica i la cultural -o espiritual-, sinó perquè, a més, situa en primer lloc la llibertat nacional, sense la qual cap poble no pot disposar dels mitjans per construir una societat més justa, més rica i més culta.

via paper.avui.cat

Recomano la lectura d'aquest article publicat avui al diari Avui. En remarco el darrer paràgraf. El quit de la qüestió de que Catalunya avanci social i econòmicament, únicament passa per tenir la llibertat nacional. Sense ella sempre estarem sotmesos a un tercer, l'estat espanyol, que l'únic que fa es posar-hi pals a les rodes perquè no avancem.

Quantes benes dels ulls han de caure per adonar-nos-en que la via és la independència? Si més no, ja som un 39% que volem ser independents d'Espanya (font: el Periódico - http://ves.cat/abKc)

Posted via web from Ivan Aranda

Fem un pas endavant!

Esquerra fem un pas endavant, i farem campanya pel Sí el 13 de desembre a Canet de Mar. No restarem al marge perquè sempre hem fet campanya en tots els exercicis democràtics que s'han dut a terme al nostre poble. Des de les eleccions municipals fins al referèndum per l'Estatut.

La consulta per la independència no podia ser menys! I per què diem SÍ? Les raons són:

• Perquè el dret a decidir és un dret inalienable a qualsevol comunitat política com té reconegut l'ONU
• Perquè la democràcia espanyola és de baixa qualitat.
• Perquè la configuració d'Europa no és una foto fixa, en els darrers 20 anys, 15 nacions noves s'han constituit en estat per voluntat dels seus ciutadans, i han estat reconegudes per la Unió Europea.
• Perquè hem d'expressar quina vinculació volem mantenir amb l'Estat, i sinó ens ho preguntem nosaltres ningú ho farà.
• Perquè és determinant saber si volem que els nostres recursos siguin invertits en millorar les condicions socials dels nostres ciutadans i millorar les infraestructures per esdevenir un país competitiu a la UE, o volem que tot això ho decideixin des de Madrid?
  

No és suficient per vota sí el 13D? Jo crec que sí, i tu?

Nova etapa personal a Esquerra

Ahir vaig assistir al Congrés Comarcal d'Esquerra a la comarca del Maresme. El lloc escollit, la Sala Municipal d'Arenys de Munt, un espai idoni i on fa, relativament, poc ha estat escenari d'actes de sobirania i d'unitat en referència a la consulta per la independència celebrada el 13 de setembre i embrió de totes les que vindran.

Ahir vàrem reelegir per segon cop l'Andreu Francisco com a president d'Esquerra al Maresme. Com molt bé va dir l'Andreu, la nova direcció d'Esquerra a la comarca tindrà diferents reptes en els propers dos anys. La sentència del TC n'és una, però les realment importants per la comarca són definir quin model de comarca volem en un futur immediat per estimular l'economia de la comarca defensant criteris de creixement sostenible. I per últim treballar de valent en les properes eleccions, al Parlament durant el 2010 i les municipals a la primavera del 2011.

També vàrem escollir la nova executiva i permanent comarcal, on vaig ser escollit com a secretari d'innovació. És un orgull poder formar-ne part de la nova permanent comarcal d'Esquerra, i també un repte. Agraïr la confiança a l'Andreu, però sobretot a la meva gent de la secció local de Canet de Mar perquè és gràcies a ells que un és on és.

Per tant, ara tinc dos reptes: el primer, fer d'Esquerra Canet el partit de la gent perquè siguem força majoritària a Canet, i fer d'Esquerra Maresme el partit que vetlla per els interessos dels maresmencs.

Des d'aquí, també, vull felicitar també als que són els meus nous companys de trajecte durant aquests dos anys per fer d'Esquerra la formació política referent al Maresme. Cristina Gómez, vicepresidència; Rosa Funtané, organització; Georgina Sabadell, finances; Anna Teixidó, imatge i comunicació; Anna Salicrú, dona; Jordi Pera, política municipal; Bernat Costas, formació; Pere Aragonès, política parlamentària; Francesc Ponsa, relacions institucionals, Ivan Aranda, innovació; Josep Sànchez, mobilització; i Josep Maria Molins, política social.

També varen ser escollits els quatre consellers nacionals representant a la comarca que són la Cristina Gómez, en Jordi Pera, la Mònica Palacín i en Francesc Teixidó.

+ info
El Punt | ERC del Maresme referma la confiança en el president Andreu Francisco i tria els nous consellers comarcals

Canet diu Sí al dret a decidir

Ahir el Ple municipal del meu poble, Canet de Mar, va votar a favor de la moció de suport a la consulta popular i pel dret a decidir que varen presentar els grups municipals d'Esquerra, UMdC i CiU. L'únic grup municipal que hi va votar en contra va ser el PSC.

Em va decebre l'argumentació del PSC per defensar la seva postura contrària dient que l'Ajuntament de Canet no pot convocar cap consulta sobiranista i que a més a més era il·lícita. Primer, la moció no deia en cap cas que l'ajuntament fos el promotor de la consulta popular, i segon, preguntar al poble que en pensa sobre el futur polític de la nostra nació no és cap acte il·lícit, si ho fos, ens hauríem de plantejar en quina democràcia vivint.

Ahir va ser, doncs, un pas endavant, sense retorn, camí cap a la independència del nostre país, on els ciutadans del nostre poble han de poder decidir lliurement què volem ser. Qui té por d'un exercici tant democràtic com realitzar una consulta? Només aquells que volen quee Catalunya segueixi sent una "diputació provincial".

Ara cal, però, sumar esforços entre tots i impulsar des de la societat civil un procés per impulsar una consulta sobre la independència de Catalunya al nostre municipi. La força de la nostra gent, sigui d'on sigui, i vingui d'on vingui, ha de fer possible aquest acte de sobirania.

Facebook | Grup per demanar una consulta popular a Canet

Posted via email from Ivan Aranda

13-S. Arenys de Munt. Fem història!!!

Avui és un dia històric a Catalunya. Avui s'ha celebrat la primera consulta popular sobre si es vol o no la independència de Catalunya. I s'ha celebrat a la població veïna del meu poble. Arenys de Munt ha fet història. El 13 de setembre de 2009 s'escriurà amb lletres d'or en els llibres d'història perquè aquesta data serà recordada com l'inici de l'alliberament del poble català.

Ha sigut molt emotiu passejar-se per la riera i veure rius de gent, de totes les edats, amunt i avall amb un somriure d'orella a orella desbordant felicitat perquè entre tots els allà presents, i els que no han pogut ser-hi, en som conscients de la fita del dia d'avui.

I també m'agradaria destacar, la força de la gent. Aquesta força que ens ha d'empènyer cap a la sobirania plena. I si som capaços de sumar esforços entre tots, arribarem lluny, molt lluny!!!

Al poble d'Arenys de Munt, moltes gràcies!!!

Posted via email from Ivan Aranda