Reflexions de CDigital09 (II): Desvirtualització

Una de les motivacions per les quals hi volia assistir a les jornades era per conèixer "face to face" aquelles persones amb les quals ens seguim, mantenim converses i compartim coneixements via twitter, o bé també formen part de la meva llista d'amistats al facebook. Aquest fenomen es coneix com adesvirtualització (gràcies yuribcn per fer-me ampliar el vocabulari 2.0). Paraula que no coneixia i que he descobert en les jorndades de CDigital09.

La desvirtualització és la part més humana de la web 2.0, podríem dir que és l'estat 1.0 sense deixar el 2.0. És conèixer la persona en carn i òssos, qui hi ha al darrera d'un twitter o qualsevol xarxa social.
Ha sigut una experiència gratificant al 100%. M'emporto molts records, ni que sigui una salutació amb un somriure donant per fet: "ei, ens seguim pel twitter".

M'agradat trobar-me, i espero no deixar-me ningú*: Josep Barri "vilapou" (twitter i bloc), Fernando Blanco (twitter i bloc), Dani Casanovas (twitter), Eduard Díaz (twitter i bloc), David de las Heras (twitter i bloc), Felip (twitter i bloc), Oriol Ferran (bloc), Saül Gordillo (twitter i bloc), Jordi "de Calella" (bloc), Miquel Pellicer (twitter i bloc), Xavier Peytibi (twitter i bloc), Guillermina Pico (twitter), Lluís Ridado (twitter i bloc), Carles R. Roca (twitter i bloc), Josep Sort (bloc), Marc Vidal (twitter i bloc) i YuriBCN** (twitter i bloc),

Per les properes, espero ampliar el gruix d'amistats 2.0 (i esperant que de tant en tant siguin 1.0).

*He seguit ordre alfabètic de cognom ;-)
** Et mantinc l'anonimat xDDD

Reflexions de CDigital09 (I): Catosfera, Cdigital o ambdós

Aquest cap de setmana he assistit a les meves primeres jornades sobre la catosfera o, ara, sobre la nova marca CDigital09. Hi hagut una mica de discussió si aquestes darreres jornades representen l'esperit de les primeres, és a dir, únicament de blocaires catalans i que escriguin blocs eosn català. Probablement caldrà repensar-hi en el tema. Una opció és crear-ne dos esdeveniments perquè cap dels dos són excloents però sí amb uns objectius diferents.

La Catosfera com a lloc de trobada i posada en comú de tots els blocs escrits en català i poder compartir experiències i estones amb la comunitat blocaire de les nostres terres, els Països Catalans, i perquè no, tenir xerrades 1.0 que sempre són benvingudes a part de les diferents taules de debat.

I, probablament, CDigital com a espai per veure què s'hi fa en altres països. Exactament les CDigital09 d'aquest any però mirant més enllà de l'Estat espanyol.

I el més important, aconseguir que aquests dos esdeveniments es duguin a terme en terres catalanes i esdevenir referent 2.0 arreu del món (agosarat, però per què, no?)

2es Jornades de la Catosfera - CDigital09

El proper cap de setmana, 27-28 i 29 de març, seré a les Segones Jornades de la Catosfera, CDigital09 (web, twitter i grup al facebook) que es fan a Granollers. Em fa especial il·lusió poder assistir i perquè no, qui sap, participar virtualment. No hi vaig poder assistir a les primeres i em vaig quedar amb les ganes.

L'impulsor de les jornades, en Marc Vidal (bloc, facebook i twitter) ha lligat un programa atractitu, amb ponents de gran prestigi dins el món que anomenem web 2.0. I com ja varen fer en les primeres jornades s'espera una participació eleveda de les mateixis.

Personalment, espero d'aquestes jornades conèixer gent que tenim inquietuds similars com són el món blocaire, les xarxes socials i quines són les oportunitats que totes elles ens ofereixen en l'àmbit personal, empresarial i polític.

Per aquells que em llegiu i no desconeixeu en que consisteixen aquestes jornades, aquí teniu un petit tast:

"La tecnologia es mou i la societat amb ella. I tot es mou tant, que ja s’han transformat fins-i-tot la manera de fer les trobades i els congressos sobre qualsevol matèria. I com no podia ser d’altra manera, també els de comunicació.

Ja ens hem avorrit d’anar a un auditori a escoltar vuit xerrades amb setze ponents que, durant insofribles sessions, reciten ‘powerpoints‘ inacabables. Aquests monòlegs es van anar obrint, poc a poc, fins al punt 2.0, quan al final de la intervenció, dels ponents et deixaven fer un comentari, just com en les primeres passes de la participació a la Xarxa.

Però cal donar una passa més enllà, ja ens ho adverteixen. Intervencions més curtes, ‘flash talks‘, més espai per al debat amb el públic, interacció amb mitjans com ara Twitter o Google Moderator per organitzar les aportacions tant de la sala com dels qui estan lluny…

Nosaltres volem donar una primera passa en aquest sentit i per això muntarem un espai obert en el qual els ponents tinguin un lloc central però que no estiguin per sobre de la seva audiència, que podrà intervenir. Tindrem xerrades molt curtes, llevant-li rellevància als tradicionals ‘powerpoints‘ o ‘keynotes‘ i atorgant-li el protagonisme al debat.

T’apuntes?"

+ info:

- Web CDigital09

Bolonya Sí, Espanya No

He quedat sorprés de les imatges que he vist aquests dies: primer el desallotjament dels estudiants de l'UB i després de la manifestació per Via Laietana. Mal que em pesi em recorda a aquelles imatges en blanc i negre que sempre surten en els documentals de la darrera etapa del règim franquista i els primers anys de la transició. Aleshores, els grisos, els blaus o els verds, carregaven a tort i a dret tot allò que no combregava amb l'Estat espanyol, parlen clar, tot acte en defensa del territori català.

Avui, malauradament, els Mossos d'Esquadra, la nostra Policia Nacional de Catalunya, la volen comparar o la comparen directament amb aquelles forces de seguretat repressores i antidemocràtiques que per sort ja no ronden per territori català, tot i quedar petits reductes. Condemno fermament l'actuació policial, hi ha altres maneres de gestionar. Sembla com si fós el joc dels despropòsits per enfonsar la credibilitat de la nostra policia.

I relacionant els fets que han dut a tot plegat, per què aquesta negativa al Pla Bolonya? El Pla Bolonya ens obre les portes a Europa i no dependre més de l'Estat espanyol. D'acord que queden serrells com destinar més recursos en concepte de beques per als nostres estudiants, però mentre l'Estat espanyol gestioni els recursos econòmics per donar beques, a casa nostra sempre tindrem el mateix problema. El Pla Bolonya ho hem de veure com una oportunitat per tot el sistema universitari català.

Una darrera qüestió, per què arreu de l'Estat espanyol no s'han pronunciat en contra del Pla Bolonya? O si més no, dóna la sensació que s'encobreixi. No deixa de ser sospitós.

Recull informació dels 10mil

L'estelada al balcó ha sigut la meva petita aportació i suport als milers de catalans presents avui a Brussel·les.

He seguit durant el matí els esdeveniments respecte a la manifestació dels 10mil a Brussel·les per a l'Autodeterminació. Les meves fonts d'informació han estat el twitter, el twitxr, el twitpic, el facebook i el diari digital Crònica.

Facebook

Oriol Junqueras (candidat per Esquerra a les eleccions europees) enllaç
Anna Simó (Portaveu Esquerra al Parlament) enllaç
Elisenda Palizué (Esquerra) enllaç
Pere Aragonés (Esquerra) enllaç
Carles Puigdmeont (CiU) enllaç
Rubèn Novoa(CDC) enllaç
Xavi Roca (UdJ) enllaç

Twitter

Mitjançant l'eina de microblogging hi han participat activament:
Carles Puigdmeont (CiU) enllaç
Rubèn Novoa(CDC) enllaç
Xavi Roca (UdJ) enllaç

Twitxr

Mitjançant l'eina de publicar fotos des del mòbil a l'instant:
Carles Puigdmeont (CiU) enllaç
Xavi Roca (UdJ) enllaç

Twitpic

Mitjançant l'eina de publicar fotos des del mòbil a l'instant:
Rubèn Novoa (CDC) enllaç

Crònica

Diari digital referència als Països Catalans que ha fet un seguiment especial a l'acte.
Milers de catalans fan història a Brussel·les sota el lema 'We want a Catalan State'

I tota la informació a 10mil.cat

10Mil a Brussel·les per l'autodeterminació

A poques hores de fer història arreu del continent europeu. El somni de milers i centenars de milers de persones. En les hores prèvies de la manifestació sento enveja sana de tots els que hi seran presents a la capital europea companys i companyes, coneguts i no coneguts, però tots amb un objectiu comú que és reconèixer l'Estat català.

Per aquells que no hi hem pogut anar podem participar penjant la senyera o l'estalada al balcó. Que cap balco quedi sense vestir!!!

Galiza i Euskadi

Ahir es varen celebrar les eleccions autonòmiques a les dues nacions sense estat que igual que Catalunya encara resten supeditades a un estat, l'espanyol.

Els resultats que s'han donat no són gaire esperançadors de cares a que els dos territoris avancin cap a la sobirania plena. De fet, a Galícia, el PP ha recuperat la majoria absoluta i per tant, de moment, s'esbaix tota possibilitat d'avançar cap a la independència o quotes de més autogovern que els companys del BNG varen iniciar fa 4 anys. Probablament, la majoria absoluta del PP s'ha donat amb l'augment de participació en les votacions, és dóna la paradoxa que amb augments de participació aquests afavoreixen als partits situats a l'esquerra i a Galícia, tot el contrari. Tants anys de governs Fraga, fins el darrer parèntesi dels últims 4 anys que han governat les esquerres, han fet que el clientelisme (caciquisme) existent en un territori galleg hagin revifat per tornar a donar el govern a la dreta més que conservadora del PP. Res a dir a la victòria aclaparadora del PP.

A Euskadi, el panorama és diametralment oposat. Els nacionalistes han guanyat les eleccions i han obtingut més diputats que fa 4 anys. Els socialistes també han obtingut més diputats que fa 4 anys quedan segons. Cal destacar, l'augment de suport que ha obtingut Aralar, amb 4 diputats, i que és l'esquerra abertzale que condemna la violència de qualsevol banda. No deixa indiferent tampoc els 100.000 vots nuls (representen el 9% de la gent que ha votat) comptabilitzats que poden ser atribuïbles a les llistes il·legalitzades de Batasuna. I per últim, l'aparició en escena de la UPyD de Rosa Díez a l'arc parlamentari basc, formació nacionalista espanyola.

Amb aquests resultats, al País Basc és l'hora de cercar el diàleg entre les diferents forces polítiques per formar govern. El sector espanyol és qui millor ho té, un pacte PSOE-PP-UPyD. Caldrà esperar per veure que passarà a Euskadi perquè ara tot són avançar hipòtesis.

Us he volgut fer un repàs sobre com he vist aquestes dues eleccions autonòmiques. Segurament molts voldran fer comparacions amb Catalunya, buscar-hi similituds i demés. Però més enllà de les possibles similituds, cada elecció és diferent, ja sigui per territori, situació política, temporalitat, etc.

+ info:
- El Bloc Gran: Aznar i Zapatero guanyen les eleccions a Euskadi
- Lo dudo mucho: El día después
- Josep Huguet (Esquerra): Sobre les eleccions al País Basc i Galícia
- Donair (PSC): Lehendakari 2.0

Fins sempre Pepe!!!

Thierry Henry: "Catalunya no és Espanya"

Afirmació del jugador del Barça en una entrevista al diari La vanguardia. Més enllà de la connotació política de la frase és important destacar com una persona que ve de fora se n'adona que a Catalunya som diferents que a la resta de l'Estat espanyol, diu textualment"Catalunya és una altra cosa" i que "l'has de viure per poder-la explicar".

Segurament aquesta frase portarà polèmica fora de Catalunya, i arreu dels estadis de futbol més rancis, serà increpat per dir només una veritat. Tant de bo aquestes afirmacions les fessin altres jugadors i personatges públics catalans. Però ja se sap, han de ser persones que venen de fora que expressin una obvietat tan clara com és que Catalunya no és Espanya.