Felicitats campions!!!

Es pot fer

Oh!! My God!!!

Post-it: Sí a la Copa, No al rei

+ info:

Avui: D'esquena al Rei

Pot ser!!!

Inolvidabe la retransmissió del gol d'Iniesta per RAC1 a càrrec d'en Joan Ma Pou i companyia. Ells també són uns cracks, possiblement els millors locutors.

La història és del Barça. El dia del 2 a 6.

Possiblement el Barça farà història aquesta temporada, 2008-2009. Si acabem guanyant la Champions (i ho escric abans de jugar la tornada de les semifinals) i abans la Copa, perquè la Lliga, amb el partit d'ahir ja en varen tenir prou a la resta del continent i del món, que l'únic campió d'aquesta Lliga és el Barça. I amb un joc que enlluerna i deixa bocabadats a tots els amants d'aquest esport, indubtablement el millor!!! I més veure'l jugar com ho fa l'equip que dirigeix el Pep Guardiola.

Però vull anar més enllà i deixar per escrit que sóc (i som) uns privilegiats per estar vivint la millor època de la història dels més de cents anys del F.C.Barcelona. Ahir, precisament, vaig fer-ne 31 anys, i 31 anys després he viscut en viu, i que en sigui conscient ;-) :

2 Copes d'Europa (Wembley 1992 i París 2006)
8 Lligues (85, 91, 92, 93, 94, 98, 05 i 06) gairebé la meitat de les que té.
3 Copes (90, 97 i 98)
2 Recopes (89 i 97)
i altres trofeus europeus i espanyols.

I com no, fer-li 6 gols a l'entern rival i a casa seva, únicament l'Atlètic de Madrid fa més de 50 anys també li va fer 6 gols (segurament quan era l'Atlético de Aviación, equip del règim en els seus inicis).

El Barça està escribint amb lletres majúscules la seva pròpia història. Disfrutem d'aquest moment com mai perquè possiblement, molts de nosaltres trigarem en tornar a veure-ho. En sóc conscient que tot retorna... però ens és igual, això ja no ens ho treu ningú.

VISCA EL BARÇA!!!

Post-it: "Catalonia is a big nation"

Em faig ressó d'una notícia publicada pel diari digital Crònica (web) on publica la declaració de l'entrenador del F.C.Barcelona, en Pep Guardiola, on diu que Catalunya és una gran nació. (notícia)

Thierry Henry: "Catalunya no és Espanya"

Afirmació del jugador del Barça en una entrevista al diari La vanguardia. Més enllà de la connotació política de la frase és important destacar com una persona que ve de fora se n'adona que a Catalunya som diferents que a la resta de l'Estat espanyol, diu textualment"Catalunya és una altra cosa" i que "l'has de viure per poder-la explicar".

Segurament aquesta frase portarà polèmica fora de Catalunya, i arreu dels estadis de futbol més rancis, serà increpat per dir només una veritat. Tant de bo aquestes afirmacions les fessin altres jugadors i personatges públics catalans. Però ja se sap, han de ser persones que venen de fora que expressin una obvietat tan clara com és que Catalunya no és Espanya.

A favor de Joan Laporta

No sóc soci del FCB però culé de tota la vida. Només he conegut tres presidents: Núñez, Gaspart i Laporta. Amb aquestes 4 ratlles vull donar el meu suport al primer president catalanista que ha tingut l'entitat més representativa de Catalunya. És clar que ha tingut errors durant el seu mandat però han sigut més en la forma que en el fons. I el més important i que se li ha de reconèixer a ell i a la seva directiva és de fer un equip campió de dues lligues i de la seva 2a Copa d'Europa en només 3 anys després de la seva arribada com a president. Quin altre president ho pot dir això en els més de 100 anys del millor club del món?

Pel seu tarannà, per fer del Barça un club modern, per sanejar econòmicament el club i perquè només li queden 2 anys i un projecte esportiu amb en Guardiola al capdavant, per tot això i molt més, en Joan Laporta és mereix continuar.

Camí a Ítaca (París)

Sí, ja hi som a París!!! Després de 12 anys el Barça torna a jugar la final de la Copa d'Europa, coneguda com a Champions League, possiblement el torneig més important del món de clubs.

Aquesta serà la 5a final que jugarà, després de Berna, Sevilla, Londres i Grècia, aquest cop a París, a l'estadi Saint Denis. Per arribar fins aquí el Barça ha hagut d'eliminar equips com l'Udinese, Bremen, Panathinaikos en la lligueta. A vuitens de final ens vam retrobar amb el Chelsea, que li van tornar la del passat any, i sense rancúnia, jugant a futbol de veritat. Ja a quarts de final ens vam trobar amb l'equip de l'heroi de Wembley, Ronald Koeman, el Benfica, on vam patir a la tornada, res, ni que sigui una miqueta, una mica d'emoció sempre és bona. I la darrera porta per obrir i arribar a la gran final eren les semifinals on ens vam trobar amb el gran AC Milan. Una semifinal on jugaven dos dels clubs més gran d'Europa. Ha sigut una semifinal espectacular, que s'ha resolt amb un gol de Ludovic Giuly, preludi del que pot ser la final de París!!! Somiem!!!

I ara què???!!! Doncs ara a esperar fins el 17 de maig, dia que el Barça i l'Arsenal (equip anglès que s'ha classificat per la final, i que és novell en aquest tipus de finals perquè és la primera vegada que la juga) disputaran el partit més important de la temporada i del 2006!!!

Com va dir l'Oleguer Presas, anem camí d'Ítaca... i on és Ítaca?... És aquell lloc de somnis... i per mí aquest somni és guanyar el que seria la nostra segona Copa d'Europa. Fem-ho possible allà on siguem.

I ara tot el culerisme cantant.... Aux Champs Élysées.....

Visca el Barça!!! Visca Catalunya!!!