13 de desembre 2010

Un any després del 13D


Avui fa un any Canet de Mar es despertava per assolir una fita històrica. La seva gent, de totes les procedències, edats, i demés, van fer possible la celebració de la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. Una consulta no legalitzada però sí legítima. Perquè a ningú ha de fer por preguntar a la gent sobre qualsevol qüestió, per això som en democràcia. 

07 de desembre 2010

L'esperada gespa


Dilluns es va inaugurar de manera oficial la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol municipal. Instal·lació que s'ha realitzat amb els anomenats fons Zapatero. Però la instal·lació de la gespa artificial arriba amb retard, molt retard. Més de 4 anys fa que Canet podria tenir gespa al seu camp de futbol com la gran majoria de pobles del Maresme. El gran perjudicat el Canet C.F. Entitat esportiva amb més solera al nostre municipi.

30 de novembre 2010

Després del 28N, aixecar-se i continuar

No faré un anàlisi a nivell nacional, sinó a nivell municipal que és força similar al que ha passat a Catalunya. A Canet, Esquerra també hem patit una davallada, de les mateixes característiques que a Catalunya. Hem baixat la meitat. És un dia trist, però cal aixecar-se i continuar. Som l'Esquerra Republicana de Catalunya de Macià, Companys, Irla, Tarradelles, Barrera, Colom, Carod i Puigcercós, i a nivell local de Fors, Illa, Escarpanter, Ballart, Figuerola, i una nova etapa que encapçalarà les properes municipals del 2011, la Blanca Arbell. Esquerra Republicana de Catalunya ha patit etapes dures però de totes elles ens n'hem en sortit perquè som gent d'afrontar les dificultats, i en els moments més difícil és quan hem de treure tot el millor de nosaltres, i fer que aquells que no hi han confiat en aquest cop hi tornin a confiar en nosaltres. Ara més que mai la gent d'Esquerra n'estem orgullosos de ser-n'hi. Volem esdevenir l'esquerra nacional d'aquest país.

Els resultats a Canet no han diferit gaire de Catalunya.

26 de novembre 2010

Sisè i últim compromís d'Esquerra

Aquest és el darrer compromís d'Esquerra que us presento. Convocar en aquesta legislatura, que comença a partir del 28N, un referèndum per la independència. Esquerra ha donat oportunitats a l'autonomisme de CiU dels anys 80, i al suposat federalisme del PSC-PSOE d'aquesta darrera legislatura. Després de la sentència del  TC, ens han dit que ja no tenim encaix amb Espanya. Cal iniciar un procés d'independència, i mentre els convençuts no siguem majoria, hem de preguntar als ciutadans de Catalunya si volen o no ser Estat propi. I si surt que no, no passa res, no hem perdut, haurem guanyat pel simple fet de poder fer el referèndum. De que hem de tenir por.

Tot allò que no sigui avançar cap a la independència serà seguir amb l'estatut retallat que PSC i CiU van pactar amb el PSOE. Esquerra Republicana de Catalunya no promet, sinó que es compromet a no formar part de cap govern ni a investir cap president que no accepti els 6 compromisos següents:

1 - Referèndum per la Independència.
2 - Els nostres impostos a Catalunya. Concert econòmic.
3 - Eficiència i transparència a l'administració amb reducció d'alts càrrecs.
4 - Preus justos per la pagesia. Potenciar la producció agrària i ramadera.
5 - Cap persona dependent sense ajuda.
6 - Sistema financer públic català.

Esquerra és la garantia de fer avançar el país.

25 de novembre 2010

Ajudeu-nos!!!

Joan Puigcercós: "Si us estimeu la llibertat, si us estimeu Catalunya, ajudeu-nos a que res vagi enrere. A que seguim avançant com a país. Ajudeu-nos a Esquerra Republicana de Catalunya. Ajudeu a la gent d'Esquerra."

23 de novembre 2010

Cinquè compromís d'Esquerra

Quan parlem de transparència ens referim a totes les relacions que ha de tenir l'administració amb tercers perquè no es tornin a repetir els casos de corrupció com per exemple el cas Palau i el cas Pretòria que sembla ser que han quedat en l'oblit. Esquerra, de fa anys, que defensa aquí i a al Congrés una llei que reguli el finançament dels partits polítics. Al final, amb Esquerra al Govern, ho hem aconseguit amb la creació de l'Oficina Anti-Frau, però ens queda molta feina per endavant. 

També, si Esquerra és decisiva, el català serà la llengua principal del nostre país perquè és una llengua inclusiva i integradora. Si ho són altres, en aquest cas el PP, podem trobar-nos amb una espanyolització tronada com la que s'ha donat al País Basc, on allà han sigut decisius.

22 de novembre 2010

Què som la gent d'Esquerra?


Mentre uns no volen la independència, nosaltres sí. Mentre els que volen la independència diuen que no cal posicionar-se ideològicament, nosaltres sí. La gent d'ERC vol la independència de Catalunya per poder decidir com a qualsevol estat, i tenim ideologia, basada en la justícia social. Per això som independentistes i d'esquerres.

21 de novembre 2010

Post-it: Donem la volta

Després de la darrera enquesta, aquest cop de La Vanguardia, a ERC ens dóna el pitjor pronòstic. De retruc pronostica els pitjors auguris per aquells dos partits que en el seu programa també porten com a objectiu la independència, donant representació mínima o nul•la. Potser ens hauria de fer reflexionar on és el vot independentista del 10J com molts han volgut fer creure. Ara estem a una setmana d'unes votacions importants pel progrés del país: continuar amb l'autonomisme o apostar per avançar i assolir un Estat propi. Jo ho tinc clar, votaré Esquerra. I donem la volta a les enquestes per demostrar que som aquí!

Posted via email from Ivan Aranda

Quart compromís d'Esquerra

La gent emprenedora del nostre país no pot estar menystinguda per la gran banca. Som un país de gent amb moltes idees i bones però per falta de confiança per part de les entitats no poden veure fet realitat el seu projecte. Des d'Esquerra, si som a govern, impulsarem línies de crèdit per les famílies i empreses que tinguin bons projectes. La crisi no l'hem de pagar sempre els mateixos, els treballador i emprenedors d'aquí. Mentre Esquerra aposta pel futur productiu del nostre país, d'altres volen corrides de toros, segregació a l'escola, cementiris nuclears, transvasaments, etc. 

19 de novembre 2010

Gent valenta pel Maresme


Esquerra també té les seves propostes per la nostra comarca. Les hem resumit en 8 compromisos. A més tenim 8 representants maresmencs a la llista al Parlament per Barcelona, dels quals, m'agradaria destacar per la part que ens toca als canetencs, la nostra amiga canetenca, la Blanca Arbell.

Els 8 compromisos dEsquerra per la comarca:

1- Prioritzarem la inversió en transport públic i la reducció dels peatges abans que la construcció de la Ronda Maresme.

2- Combatrem la crisi econòmica ajudant al desenvolupament d’empreses innovadores i amb capacitat d’exportació a la comarca, millorant els polígons Industrials i els seus accessos.

3- Enfortirem l’educació a la comarca, amb inversions en millora i construcció de noves escoles i instituts, donant suport a l’alumnat amb necessitats especials i adequant l’oferta de formació professional a la nostra realitat econòmica i social.

4- Impulsarem una solució definitiva per a la regeneració de platges, evitant els dragatges sobre el fons marí, pel seu alt cost ambiental i econòmic.

5- Ajudarem al manteniment i millora de les explotacions agrícoles de la comarca, protegint el sòl agrícola i facilitant la incorporació laboral de joves pagesos.

6- Afavorirem l’emancipació juvenil, amb un combat de l’atur i la precarietat laboral i donarem suport a l’accés a l’habitatge

7- Acordarem una protecció adequada i gestió conjunta del Delta de la Tordera i potenciarem els parcs naturals del Montnegre-Corredor i la Serralada de Marina

8- Impulsarem el turisme a tota la comarca, prenent mesures per allargar la temporada turística a l’Alt Maresme i potenciarem el turisme enològic amb el CAT de Teià i la DO Alella.

Si vols escoltar de primera mà aquests compromisos i els que Esquerra té per Catalunya, vine a a l'acte central de campanya a Mataró. Comptarem amb la presència de Joan Puigcercós, Ernest Benach, Pere Aragonès, Gemma Lago, Francesc Teixidó i els candidats pel Maresme a la llista del Parlament.

17 de novembre 2010

Tercer compromís d'Esquerra

Fa més de 15 anys ja demanàvem el concert econòmic per Catalunya, i ens titllaven d'insolidaris. Avui ja hi ha formacions que aposten pel concert, però d'una manera equívoca. El que volen és crear un consorci amb decisió compartida Espanya-Catalunya per gestionar els nostres impostos, res a veure amb el concert basc. I altres volen que continuem pagant la festa a la resta de l'Estat espanyol. Aquest 28N decidirem si volem que el PP sigui decisiu o que ho sigui Esquerra.

15 de novembre 2010

Segon compromís d'Esquerra

Amb Esquerra al Govern les polítiques socials no seran retallades. Segons CiU, diu que la caixa està buida amb el pretext de retallar les polítiques socials, però alhora diu que eliminarà l'impost de successions que únicament afavoreix al 6% de les famílies més riques de Catalunya. I segons el PP, atien l'esclat xenòfob, criminalitzant tots els mals als nouvinguts, quan eren ells qui en falta de mà d'obra barata contractaven immigrants per augmentar els beneficis, i ara que no els necessiten són el mal de tots.

El 28N a Esquerra ho tenim clar: polítiques socials perquè som defensors de la justícia social, i integració dels nouvinguts amb els seus drets i deures com qualsevol nascut a Catalunya.

13 de novembre 2010

Primer compromís d'Esquerra

A les eleccions del 28N decidirem si volem que la nostra pagesia sigui capdavantera potenciant el sector agrícola i ramader, o bé polítiques en contra del nostre sector primari com el transvasament de l'Ebre.

25 d’octubre 2010

Referèndum per la Independència

Aquesta és la primera condició que haurà d'acceptar aquell partit polític que vulgui formar govern amb Esquerra. Així de clar. Ara és l'hora de decidir que volem ser com a país: continuar sent una comunitat autònoma o ser un Estat propi en el sí de la Unió Europea.

Després d'haver comprovat que el model federalista que tant defensaven els socialistes i els ecosocialistes ha estat una quimera perquè amb la sentència del Tribunal Constitucional, l'Estat espanyol amb un govern "amic" han dit que no hi ha més autonomia que la que hi ha, fins i tot, abans de l'Estatut del 2006. Per tant, el federalisme mai serà possible en qualsevol situació política, ja sigui amb el PSOE o el PP a Madrid.

I de l'altra opció que queda, és la que porta CiU al seu programa: el Concert Econòmic. Esquerra, als anys 90 en feia bandera, i molts dels que ara ho defensen ens havien titllat d'iluminats, somiatruites i demés. Personalment, si s'aconsegueix serà un gran avenç, però que sigui el mateix concert econòmic que tenen el País Basc i Navarra. Un altre tipus de finançament serà un pas enrere. Tret d'això, equiparo el concert econòmic al federalisme, autèntiques utopies en el marc d'un Estat espanyol centralista.

Hem vist com el PSC només vol continuar dins l'Estat espanyol, de la mateixa manera que CiU. Per tant, l'única via que queda es fer un referèndum per la independència. Un acte democràtic com és preguntar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que volen ser: Estat propi o continuar igual que era. Aquesta és la condició que posarà Esquerra a qui vulgui formar govern amb nosaltres.

06 d’octubre 2010

6 d'octubre de 2009. Inici d'un fet històric.

Avui fa un any 13 canetencs vàrem fer la primera reunió no oficial per decidir si ens engrescàvem en l'organització de la Consulta per la Independència de Catalunya a Canet de Mar. Va ser la primera de tot un seguit de reunions, quan el 24 d'octubre de 2009, 11 dies després ens presentàvem públicament al municipi en la 1a Assemblea de Canetdecideix!

Recordo com si fos ahir quan en Xavi Espàrrech em va venir a trobar per proposar-me que intentéssim fer la consulta a Canet després de la d'Arenys de Munt i sumar-nos-hi a la primera onada de consultes del 13D. He de dir que ell era més optimista que jo, personalment ho veia molt just. Tot i així, ens vam proposar de fer una trobada amb gent propera, o gent que tenia ganes de dur a terme la consulta. Així va ser quan un grup de 13 persones ens vam reunir -de forma "clandestina"- a l'Hostalet de Canet el 6 d'octubre de 2009. En aquella reunió vam sortir tots els presents convençuts que la Consulta es faria al nostre municipi. I el resultat ja el sabeu.

Gràcies als 13 valents que van fer possible la creació de la 1a Assemblea de Canetdecideix! Els 13 vam ser: Xavier Espàrrech, Blanca Arbell, Rafa Dulsat, Josep Maria Masvidal, Sara Álvarez, Jordi Micola, Aleix Feliu, Emili Sànchez, Toni Bellatriu, Marc Jiménez, Assumpta Revoltós, David Filgaira i Ivan Aranda.

Per sort, això només va ser l'inici, i molts més es van afegir a l'organització de la consulta. En una propera entrada parlaré de tots ells, i que ha comportat a la vida associativa del poble.

I tal dia com avui de l'any 1934, el president de la Generalitat republicana proclamà l'Estat Català.

Foto: cartell anunciant la 1a Assemblea constitutiva de Canetdecideix!

04 d’octubre 2010

A Canet, la llei no és per tothom igual

Durant el Ple del passat 30 de setembre va quedar palès que la llei no és per a tothom igual. Tots els partits (CiU, PSC, UMdC i el regior no adscrit), excepte ERC, van votar a favor d'una modificació puntual de les normes subsidiàries de la nostra població, i molts ens preguntem que vol dir això?

Intentaré d'explicar-ho de manera planera. L'ajuntament per error admet la construcció d'una casa en una zona especialment protegida, és a dir, que no es pot construir. Se n'adona de l'error, i per tant s'ha de declarar culpable, indemnitzar el propietari de la casa, i com a conseqüència, enderrocar-la. Estem d'acord que la solució és la més dràstica però la llei, és així. I sinó que els hi preguntin a aquells canetencs que els hi han fet tirar coberts i construccions perquè no reunien la legalitat urbanística. Mentre ERC ha estat al capdavant d'Urbanisme, la llei ha estat per a tothom igual. 

Amb aquest modificació urbanística què hi guanya Canet? Es perd una zona protegida per beneficiar a un privat. Per què l'Ajuntament - Govern i part de l'oposició - no han reclamat al privat que aporti en metres quadrats l'equivalent de la zona protegida construïda en una altra zona de Canet? I per què encara al privat, al qual se li arregla l'error de l'administració, no se li reclama que retiri el recurs (denúncia) que té interposat contra l'ajuntament? Moltes preguntes que l'equip de Govern del PSC i UMdC (Unió) no han donat resposta, i perquè CiU i el regidor no adscrit han donat suport a la modificació urbanística.

Això podria donar a entendre que existeixen canetencs de primera i canetencs de segona.

02 d’octubre 2010

És l'hora de la gent valenta


Gentvalenta.cat és la nova precampanya que Esquerra ha presentat aquesta setmana. D'aquesta manera, el partit independentista, dóna protagonisme a gent anònima que dia a dia s'esforcen per tirar endavant el país. Els nostres polítics són els nostres màxims responsables però darrere d'ells hi ha un munt de gent valenta que fan que els seus representants polítics puguin dur a terme aquelles lleis que millorin les polítiques socials i cap a l'alliberament nacional.

En les properes eleccions catalanes, si Esquerra és forta, Catalunya podrà decidir si vol ser una autonomia com fins ara, o bé ser un nou Estat dins la Unió Europea com volem la gent d'Esquerra. Ara és l'hora de ser valents i fer d'Esquerra la formació política perquè ens porti a l'anhelada llibertat nacional. 

13 de setembre 2010

Federalisme? No, gràcies!

Les consultes per la independència han marcat un abans i un després en el món independentista, i més encara en la societat catalana. El dret a decidir és en boca de gairebé totes les formacions amb representació al Parlament català, però amb diferents punts de vista.

Quan parlem del dret a decidir sobre Catalunya, aquest dret és decidir si volem continuar sent una autonomia dins l'Estat espanyol sense decisió pròpia, o bé ser un Estat propi en el marc de la Unió Europea. Més autogovern, federalisme i concerts econòmics, són invents per no dir clarament que no volen una Catalunya lliure!

Encara és més greu parlar de federalisme, com proposa Iniciativa i alguns sectors del PSC, perquè per ser federalista primer hi ha d'haver un Estat espanyol federal, i ja s'ha vist que l'única formació espanyola que se'n declara federalista és el PSOE, la qual ha manat més de vint anys Espanya i ha estat incapaç de fer-hi cap pas, ans el contrari, ha retallat el minso govern de que disposa Catalunya. Ser federalista és ser autonomista, viure en el mateix status quo.

Doncs arrel d'una possible consulta a la propera legislatura per decidir el futur de Catalunya, hi ha qui es posa nerviós i per tal de fer més complicada la futura consulta volen que la gent pugui decidir en diferents opcions si prefereix ser una Catalunya autonòmica, regional, federal, concert econòmic o Estat propi. No enganyem més a la gent! El que crea és una gran confusió. La celebració d'un referèndum/consulta serà triar entre seguir submisos a Espanya (autonomia, regió, federal, concert) o ser un Estat amb tots els ets i uts. Ras i curt.

(article publicat al directe!cat)

19 d’agost 2010

Compromís, sí!

De cop i volta, la independència no formava part ni de l'aperitiu d'una carta de qualsevol restaurant que ara ja és una de les recomanacions del xef. Realment, d'això n'estic més que content perquè és símptoma que la feina s'ha fet, i posar a l'ordre del dia la independència del nostre país ha requerit un camí llarg i tortuós, però que donarà el fruit més d'hora que tard.

També he de dir que n'estic una mica fatigat de sentir i llegir, dia rere dia, termes com: unitat, llista única, declaració unilateral, llistes obertes, i no sé quantes més crides de cares a les properes eleccions catalanes. Mai en l'independentisme català havíem tingut la sort de tenir més d'una formació independentista al Parlament, i en comptes d'alegrar-nos, el que fem és menystenir-nos.

El que cal de cares a les properes eleccions és que tots aquells partits que es declaren independentistes signin un compromís, abans, on en cas d'obtenir majoria entre tots, els diputats i diputades dels partits signants treballin per la consecució de l'Estat propi.

Un cop signat aquest compromís, la feina de les diferents opcions polítiques és aconseguir votants. L'independentisme guanyarà si al proper Parlament hi ha més de 40 diputats, si en som menys de 30 haurem fet un canvi de cromos.

(Article publicat al directe!cat)

14 d’agost 2010

Ara toca... la crisi

Sembla ser que ara toca treure el manual de la crisi. Algunes formacions polítiques ja en fa de temps que el treuen quan del que es tracta és minimitzar l'efecte positiu de la independència. Sobretot durant les primeres onades de consultes per la independència partits com el PSC, PP i Ciutadans tiraven de l'argument de la crisi per contrarestar l'aposta de molta gent i pobles per organitzar consultes populars arreu de Catalunya, amb l'objectiu de poder decidir lliurement que vol ser Catalunya, Estat propi o autonomia.

Ja no són únicament aquestes partits els únics que s'hi afegeixen al discurs de la crisi per mirar de desviar l'atenció. CiU comença a fer-se'l seu, i més després de veure com les enquestes li ponen. Aquests set anys a l'oposició al Parlament semblava que serviria per fer d'una CiU plenament sobiranista, però ja hem vist en poc temps com el seu discurs a virat gairebé 360 graus. D'allò que tant exigien de l'eix nacional ha quedat per a millors moments. Sí que fan un brindis al sol manifestant que amb ells arribarà el concert econòmic. Es creuen que l'estat espanyol els hi concedirà, la gallina dels ous d'or, com és concert econòmic per Catalunya?

Realment, l'única crisi a superar a Catalunya és la de formar-ne part d'un país com Espanya. Espanya és crisi, i la solució és la independència, amb la celebració d'un referèndum on la majoria social del nostre país pugui decidir lliurement.

(Article publicat al indirecte!cat)

22 de juliol 2010

Un únic camí: la independència

Quants cops hem dit que l'independentisme en comptes d'unir-se es divideix contínuament. És el mal endèmic del moviment per assolir la llibertat del nostre país. Arrel de les consultes per la independència, que al meu entendre, les diferents coordinadores locals havien de ser les promotores del dret a decidir, tal i com s'ha anat fent arreu dels municipis catalans. Però en comptes de continuar el moviment com a tal, és a dir, treballar amb la base dels pobles per crear consciència de que Catalunya necessita decidir el seu propi futur, des dels màxims representants de les Coordinadores de les consultes ens surten amb la idea de crear una formació política cridant a la unitat de les forces catalanes per un únic objectiu: la independència.

Fins aquí molt bé! Però crec que abans de fer aquests crits a la unitat, potser caldria haver hagut abans els previs contactes amb totes les formacions possibles per veure si hi estaven d'acord. Aquesta manera de fer no ajuda a ningú, i menys després que aquests mateixos, dies abans -tot just la setmana passada- es dediquessin a intoxicar sobre ERC perquè no havia aprovat a favor de la tramitació de la ILP pel referèndum per la independència, quan des d'ERC hem defensat, i ens hem quedat sols, la IP per referèndum per la independència d'acord amb la Llei de Consultes.

L'enemic sembla ser que no és Espanya, ni aquells que no aposten per la transició cap a la independència. L'enemic és ERC, l'únic partit al Parlament que és independentista i on els seus 21 diputats varen aprovar el passat divendres una resolució per iniciar el camí a la independència. És l'únic camí, i les dones i homes d'ERC també hi serem.

03 de juliol 2010

Feina feta. Els Garrofers.


Divendres passat es va inaugurar la Residència "Els Garrofers" per a persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials. És un equipament immillorable i ubicat en una zona magnífica que dignificarà la vida d’aquestes persones que pateixen unes mancances que altres no tenim. El centre acollirà a 60 persones en règim de residència i 10 persones més en el centre de dia, i a més suposarà més de 60 llocs de treball nous per a la població. Fins aquí ens hem de felicitar tots i totes, des de l’impulsora del projecte l'Associació Terra i Cel, l'Ajuntament de Canet, la Generalitat de Catalunya, concretament el departament d'Acció Social i Ciutadania, la Fundació "Els Garrofers" i en general a tota la població de Canet que ha cregut en la necessitat d’aquest centre.

Tal i com introduïa en el darrer apunt, us aniré explicant quina ha estat la meva participació en els diferents projectes de l’equip municipal i començaré amb el tema de més actualitat, el projecte "Els Garrofers".

Intentaré explicar breument com des del meu càrrec al govern municipal, he posat el meu gra de sorra en ajudar a que aquest projecte sigui una realitat, i alhora contestaré a les declaracions que va fer el president d'UMdC i president d'Unió Democràtica de Catalunya, el Sr. Quim Dotras, a la darrera tertúlia política del dijous 1 de juliol (àudio) on en un intent d’acaparar totes les medalles i com va quedar palès, des del més complet desconeixement del tema, va negar la meva intervenció i la del 2n tinent d’alcalde en aquell moment, el Sr. Òscar Figuerola en el fet que el projecte esdevingui una realitat.

A finals de 2007 la regidora de Benestar Social, la Sra. Cati Forcano manifesta a l’equip de govern el seu neguit perquè el projecte del centre “Els Garrofers” no tira endavant i se m'encarrega que el revisi i que esbrini perquè des de la Generalitat no donen resposta a l'acceptació de la subvenció econòmica per poder iniciar les obres del centre.

Estudiant i valorant el projecte, el primer que em crida l’atenció és que d'un projecte inicial presentat al 2005 per 44 places de residència més 10 places en centre dia, on l'aportació de la Generalitat era de 1.100.000 € , que és l'equivalent a l'aportació que fa l'Ajuntament amb el terreny municipal valorat en 1.000.000 €, es passa de cop i volta a un segon projecte presentat al 2006 on s’augmenten en 16 places la residència, però on es demana un augment molt considerable en l’aportació econòmica de la Generalitat que passa de 1.100.000 a 4.176.000 €.

Estirant el fil i fen indagacions resulta que la 1a tinent d'alcalde, la regidora de Benestar Social, Sra. Cati Forcano, havia augmentat la cessió de terrenys municipals argumentant que volien ampliar el centre en 16 places de residents més, i s’havia valorat aquesta ampliació del terreny en la mateixa quantitat de diners que es demanava com a aportació “extra” a la Generalitat. Evidentment és a partir d'aquí que el projecte queda paralitzat.

Per arreglar el desgavell, demano una reunió amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, i per fer més pressió política perquè el que interessa és treure el projecte endavant com sigui, m'hi acompanya l'aleshores 2n tinent d'alcalde, Òscar Figuerola. El Departament ens diu clar i ras que el projecte no és viable econòmicament, en bones paraules ens deixen clar que han vist el llautó a la regidora, que amb l’excusa d’ampliar en 16 places la residència, havia sobrevalorat els terrenys municipals on s'ha ubicat el centre per d’aquesta manera quadruplicar l’aportació econòmica que hi ha de fer la Generalitat i que no estaven disposats a caure al parany.

Després de fer servir molta mà esquerra, puc dir que la reunió amb el Departament i els meus treballs posteriors en la reestructuració del projecte en les condicions que afavorissin per igual totes les parts, va servir perquè el projecte tornés a veure la llum, i avui sigui una realitat.

Tot i que la regidora Cati Forcano m'expressava el seu neguit pel futur del centre quan la situació era complicada i difícil de sortir-se'n, un cop aconseguit arreglar els problemes no m’han agraït mai res, tampoc els vull uns falsos agraïments, però està clar que s’ha amagat expressament la meva intervenció, al meu modest entendre “vital” per a la construcció del centre. Fins i tot crec que molts regidors de l’equip de govern són desconeixedors d’aquest fet i s’estan assabentant amb la lectura d’aquest bloc.

També vull destacar la participació del Grup Municipal d'ERC en tot el procés de la residència "Els Garrofers", des del principi fins al final. Com la mateixa regidora Sra. Cati Forcano va esmentar en el discurs d’inauguració la implicació de la Consellera de Benestar i Família, en aquell moment l'Anna Simó (ERC), en el projecte va ser vital perquè esdevingués una realitat i aquesta implicació va ser possible gràcies a la insistència dels regidors d’ERC, l'Òscar Figuerola i en Rafa Dulsat, en que vingués a visitar Canet de Mar al 2004, per plantejar-li la necessitat d'un equipament d'aquestes característiques en primera persona.

22 de juny 2010

Trenco el silenci. El càrrec de confiança.

Avui fa una setmana que vaig ser cessat com a tècnic d'innovació i modernització de l'administració pública de l'Ajuntament de Canet de Mar, també anomenat càrrec de confiança. Sí, càrrec de confiança del govern municipal entrant al juliol de 2007, i que el passat 3 de juliol de 2010 es va trencar per l'expulsió del govern municipal dels dos regidors d'ERC. No em fa res dir que he estat càrrec de confiança del govern municipal de Canet perquè treballar pel meu poble és un orgull.

Encara que molts no ho han sabut fins ara, la meva contractació per part de l'Ajuntament tenia una durada limitada. És a dir, com a màxim podia estar treballant fins abril-maig de 2011, fins a les eleccions municipals de l'any vinent. A més, podia ser despatxat en qualsevol moment, a discreció de l’alcalde, com de fet ha passat encara que ho amaguin darrera una moció. Per això, amics, es va triar la figura del càrrec de confiança perquè no es tractava d’una feina per sempre, és a dir, no estava "enxufat" a l'Ajuntament.

Durant els gairebé tres anys que he treballat pel govern municipal, he fet feina, molta feina pel bé de tothom, pel bé de Canet. Feina que us aniré explicant aquí, al meu bloc, ja que en tot aquest temps cap regidor del PSC i UMdC (Unió) ha volgut saber quina feina feia. Fins i tot es van negar a escoltar-me quan vaig demanar a l’alcalde d’explicar-me en una junta de govern. No em van deixar rendir comptes de la feina que he fet durant aquest temps, perquè suposo que és més fàcil criticar des del desconeixement.

Em sembla que he estat honest fins al final, no estic aferrat al càrrec i ho he demostrat fins al punt de posar el meu càrrec a disposició de l'alcalde si un cop explicada la meva feina només un regidor no em tenia confiança.

Sí, el que estic dient és que el poble de Canet es podia haver estalviat el circ de la moció al Ple i arreglar-ho tot en un despatx sense fer tant de soroll, però suposo que volien buscar alguna complicitat política que els ajudés a justificar l’injustificable, perquè és difícil pair que els mateixos regidors del govern que van crear aquesta figura mitjançant el pacte de govern perquè van creure unànimement de vital importància les tasques que he desenvolupat de cop i volta ja no la necessitin.

Com ja he dit a tothom qui m’ho pregunta, i fins i tot a algun regidor amb càrrega de consciència que així m’ho ha fet saber, no m’he pres el meu cessament com a res personal, ja que és una decisió per tàctica política, que no té res a veure amb la crisi econòmica i amb la rebaixa dels sous, com demostraré al llarg d’aquests escrits però el que no puc consentir és que menystinguin la feina que he fet pel poble de Canet, i s’ha fet per activa i per passiva. Crec que tothom té dret a saber quines tasques he fet a l'Ajuntament, ja que com el govern bipartit actual (PSC i Unió) recorda, he estat un càrrec polític i per tant em dec a la ciutadania de Canet.

23 d’abril 2010

Endavant amb la 8a Mostra d'Entitats a Canet

Aquest cap de setmana donem el tret de sortida la 8a Mostra d'Entitats. Dos dies perquè les entitats de Canet puguin donar-se a conèixer.

72 entitats hi participen, enguany, ensenyant la seva activitat en els estands, situats al centre de la població. Altres particcipen fent actes durant la Mostra.

La Mostra d'aquest any té per lema "la solidaritat en temps de crisi". I moltes de les activitats giraran entorn a aquest.

M'agradaria destacar la conferència inaugural a càrrec de l'Arcadi Oliveres.

Aquest any em podreu trobar en qualsevol moment en tres estands. Hi seré per vuitena vegada amb la gent d'Esquerra Canet, i per primer cop amb la secció local d'Òmnium Cultural Alt Maresme, i la nova entitat canetenca Ateneu Independentista de Canet -nascuda arrel de Canetdecideix! que va organitzar la consulta sobre la independència celebrada a Canet el 13D de 2009- on hi tindrà ubicada una urna perquè pogueu escollir el nom de la nova entitat. Així que, us hi espero!

+ info | Programa de la Mostra

Bona Diada de Sant Jordi 2010


SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

14 d’abril 2010

Qui xiula ara? Egunkaria aurrera!

Egunkaria (avui Berria), diari escrit íntegrament en basc, va ser clausurat per l'Audiència Nacional per suposat font de finançament d'ETA, així com 5 directius del rotatiu, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi. Tot l'inici del procés ja va arrencar amb polèmica per interessos polítics del govern del PP aleshores. 

Fa dos dies, l'Audiència Nacional, ha absolt de càrrecs, els 5 directius. La llibertat d'expressió ha guanyat els tics totalitaris d'un Estat, l'espanyol, que a dia d'avui, encara, nega la revisió del judici que va condemnar a mort el president de la Generalitat, durant la República, Lluís Companys.


Aprofito per transcriure literalment la notícia publicada avui al directe!cat referent a Egunkaria. Pensem-hi.

"Els catalans estem acostumats a veure com la progressia espanyola surt com a abanderada del no a la guerra i altres causes nobles però passa sigilosament per damunt de qualsevol reivindicació catalanista, com hem pogut comprovar amb els atacs de la caverna espanyola durant el debat de l'Estatut.
L'Espanya progre tampoc se sent massa còmoda amb el País Basc. Aquest vídeo de l'any 2003 mostra com el món de la música va xiular i escridassar a Fermin Muguruza en la gala dels Premis de la Música quan el cantant basc va dedicar el premi al diari Egunkaria. Després de set anys, tortures i un diari tancat, a qui toca xiular ara? I el que és més important, qui s'atrevirà a fer-ho?"


05 d’abril 2010

Xavier Dotras Trio


Seguint els apunts sobre música, aquest cop el vull dedicar a un grup de jazz, els Xavier Dotras Trio, grup del compositor i pianista canetenc, Xavier Dotras. Vaig tenir la sort de veure'ls en directe a Canet de Mar, presentant el seu darrer disc "Vincent". Gràcies a gent com en Xavier, Canet de Mar, segueix sent un referent cultural, sobretot en l'àmbit musical. Canet és bressol d'artistes, i aquí en tenim grans valors. Us deixo un petit tast.

+ info
Xavier Dotras | web i myspace

31 de març 2010

Patrimoni local a Canet de Mar

Divendres vaig assistir a la presentació del llibre Canet de Mar. Història i arquitectura que ha editat l'Ajuntament de Canet de Mar, i en concret l'àrea de Cultura, amb la col·laboració de l'àrea d'Urbanisme, i com no, el Cercle d'Estudis Canetencs, l'entitat que més sap sobre la història del nostre poble.

El llibre és un tresor en estat pur. És la guia perfecte per qualsevol canetenc i canetenca, per entendre d'on ve el poble, i també ho és per totes aquelles persones que els hi agradi aprofundir en la història de Canet a través del llegat arquitectònic. A més, a l'interior és ple de fotografies, fet que el fa amè alhora de llegir.

Més enllà de conèixer quin és el patrimoni catalogat, i que hem de preservar perquè és un valor afegit incalculable, el que m'agradaria remarcar és el binomi cultura-urbanisme.

Aquest binomi ens ve a dir com n'és d'important la cultura per la vitalitat d'un poble, i Canet és un d'aquells pobles que ha basat la seva manera de ser a través de la cultura pròpiament dita, i que ara ha d'aprofitar com a motor econòmic. I l'urbanisme, per definir el model de poble que s'ha anat formant al llarg dels anys, i conjuntament amb l'arquitectura, ha donat fisonomia a les edificacions que podem trobar arreu del municipi i que són un reclam per visitants.

Preservem el patrimoni, i compartim-lo per a que el coneguin.

+ info


23 de març 2010

Post-it: Lip dub



Espontaneïtat, Versemblança, Participatiu, Humor. Són els trets característics d'aquesta escenificació. Ho vaig veure en el telenotícies de TV3.

15 de març 2010

Solució: Estat propi


Tot just avui fa una setmana de la nevada que va paralitzar més de mig país, concretament, les comarques gironines i barcelonines. La nevada va comportar talls en el subministrament elèctric, suspensió del transport públic com és el cas de la línia de rodalies, col·lapse a les carretes, etc.

Però després d'una setmana el que encara no té solució és la falta d'energia elèctrica a gairebé 10.000 habitants de poblacions de les comarques de gironines. En un país, anomenat desenvolupat o Primer Món, no pot ser que el seu sistema elèctric sigui tant poc eficaç. No pot ser que en ple segle XXI les instal·lacions elèctriques sigui tan obsoletes.

Com és possible que les companyies elèctriques no inverteixin a Catalunya en manteniment i renovació de la xarxa elèctrica? I això, després que any rere any augmenten els seus beneficis, i els usuaris any rere any paguem més pel seu servei. 

Les companyies elèctriques, en concret Fecsa-Endesa, no tenen cap excusa ara per dir que tot això és culpa de que la MAT encara no s'ha construït. Que no ens vulguin enganyar amb això, perquè allà on hi ha hagut desperfectes i caigudes de torres elèctriques, eren de mitja i baixa tensió, és a dir, les línies secundàries, quan la MAT (Molta  Alta Tensió) és una línia principal -línia que dóna servei a totes les altres- i aquesta línia d'alta tensió -encara no és MAT- no ha patit gairebé cap dany.

Una companyia com Fecsa-Endesa, privatitzada pel govern d'Aznar, fa el que vol en territori català, per tant, solució a gran part de tots aquests problemes d'instal·lacions i infraestructures al nostre país és disposar d'Estat propi, i poder invertir en equipaments. 

No cal anar gaire lluny per veure com un país, com Andorra, està dotat de les millors infraestructures. Si depenem de tercers, això d'aquesta setmana serà una anècdota. Perquè si paguem per tenir uns serveis de primera, no pot ser que rebem un serveis de segona.

04 de març 2010

Com serem


Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.

Ahir va tenir lloc a Sabadell un Acte d'Estat. No hi vaig poder assistir però us deixo el curt que varen projectar. És ficció, esclar, però no gaire lluny de la realitat que s'apropa. El nostre gran repte nacional és l'Estat català. Tots hi guanyarem.

27 de febrer 2010

L'home que treballa fent de gos



Nou videoclip dels Amics de les Arts. Fa dos divendres els vaig poder veure en directe, i realment em varen impressionar. Combinen humor i música, no són els típics que reciten les cançons i marxen. Aconsegueixen que el públic estigui cent per cent atent per no perdre's ni un instant de tot allò que passa sobre l'escenari.

És el segon cop que parlo d'aquest grup, s'ho valen, sobretot en directe.

25 de febrer 2010

28F Jove, decideix!



Aquest diumenge, una segona onada de consultes arreu de Catalunya es celebren. El més important és que hi hagi una alta participació, i perquè això passi, el jovent del nostre país hi participi. Bona iniciativa per part de vuit entitats juvenils, entre elles les JERC, promovent la participació del jovent en les consultes.

23 de febrer 2010

Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana


El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’Estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.

L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.


Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens afecta al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.


Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans, entre ells l’AVUI i El Punt, hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l’altura del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja està en el seu tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.

Riera Gavarra: realitat accessible


Canet de Mar acaba d'inaugurar el darrer tram de la riera Gavarra. El tram que forma part de la confluència de la urbanització de les tres rieres principals de la població -riera Sant Domènec, riera Buscarons i riera Gavarra- al centre històric. Amb aquesta obra s'acaba el projecte de remodelació i soterrament de les rieres a Canet de Mar que es va iniciar al principi de la primera dècada del 2000.

Aquesta obra ha suposat una regeneració urbanística molt important, i en positiu. Esdevé un eix important per potenciar el comerç de proximitat, conjuntament amb les altres dues rieres. Ha de ser un dels pols econòmics de la nostra vila. També és un espai pensat en el ciutadà, afavoreix que les persones hi puguin passejar amb tranquilitat i comoditat, sense que això suposi un inconvenient pels vehicles motoritzats. Conjuntament amb la urbanització del pàrquing públic, la plaça Universitat, la població disposa d'espais públics per desenvolupar activitats lúdiques.

Amb la nova urbanització de la riera Gavarra hem guanyat tots, i sobretot aquelles persones que tenim la mobilitat reduïda, com és el meu cas. Avui, qualsevol persona pot anar des de l'estació de tren fins a la zona esportiva -2 km-, on hi ha ara ubicada la piscina municipal, de manera autònoma. S'han suprimitit totes les barreres arquitectòniques. Canet, cada dia, és més accessible per a les persones que tenim alguna dificultat, i per les que no, també!


A més, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner s'ha convertit en un equipament cultural totalment accessible. Cal continuar treballant en aquest sentit: accessibilitat és sinònim de progrés urbanístic.


20 de febrer 2010

Post-it: L'ultrasur Aznar

Actitud impròpia d'un ex-president de govern. Més aviat sembla recordar aquells gestos que els hooligans d'alguns equips de futbol dediquen als seus rivals. Sembla ser que o estàs amb ells o no ets ningú. Per sort, hi ha vida política més enllà de les actituds d'un Partit Popular instal·lat en la bronca i la confrontació.

15 de febrer 2010

Internacionalitzem la independència

Vull fer ressò d'un curt documental sobre la independència de Catalunya que el canal temàtic de notícies Euronews va emetre el 12 de febrer. Són 9 min. on diversos personatges públics donen la visió de la necessitat o no de que Catalunya esdevingui un Estat propi.

Però més enllà del documental, el que realment és interessant i encara més important és la internacionalització del fet català: la seva independència. Aquest és un dels camins a seguir, que Europa ens comenci a assimilar com a futurs ciutadans catalans de ple dret a l'Europa dels pobles.

Us deixo el petit resum de presentació:

"Catalonia is a major economic engine within Spain.

However, many Catalans are tired of the taxes they hand over to Madrid.

It is a region with a proud histroy and language and calls for independence are growing louder.

Is Catalonia serious about a split from Spain?"

Posted via web from Ivan Aranda

08 de febrer 2010

Nou bloc canetenc: Esquerra Canet


Nou bloc canetenc. En aquest cas és el de la Secció Local d'Esquerra Canet de Mar. Anteriorment ja han obert el seu bloc l'Agrupació del PSC a Canet i el PP de Canet.
Tal i com diu al bloc d'Esquerra Canet: "El bloc esdevindrà un espai de comunicació amb la gent de Canet especialments, i d'altres persones que s'interessin per les activitats, opinions i notícies que generin la gent d'Esquerra Canet i la pròpia Secció Local."  El que realment és interessant és que hi donaran opinions alguns membres d'Esquerra Canet.
També hi destaca la presència d'Esquerra Canet a les xarxes socials com facebook i twitter. Ha de ser una eina més de comunicació per als canetencs i canetenques que vulguin saber que fa Esquerra al seu municipi i, sobretot, que opina la seva gent.

06 de febrer 2010

Aquesta és la seva democràcia?

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat, amb el vot negatiu de PSC i PP i l'abstenció d'ICV-EUiA, la proposta d'ERC perquè el consistori cedeixi espais i locals públics a entitats i associacions que vulguin celebrar actes participatius o consultes ciutadanes. El debat de la proposició, però, ha acabat convertint-se en un enfrontament sobre independentisme, on PP i PSC han carregat contra CiU per tenir mostres sobiranistes i on ERC ha atacat socialistes i ecosocialistes per 'no saber quin model de país volen'.
És curiós que partits polítics com PSC i ICV s'oposin a la cessió d'espais a entitats perquè puguin celebrar-hi reunions. Aquests són aquells que en l'etapa franquista lluitaven per les llibertats col·lectives i individuals? Per la llibertat d'expressió? En definitiva, per la democràcia?

Per què aquesta negativa? Pot ser que tota aquesta gent que vol organitzar la consulta a Barcelona, i on sigui, són terroristes i quarten la llibertat d'altres? Perquè si no és així no puc entendre la negativa a que gent organitzada pugui utilitzar espais municipals, tot i pagar els seus imposts com tothom.

Ara sí! Un consell: si acrediten que en tots els seus actes hi serà present una bandera -estanquera- amb un pollastre -àliga-, segur que no els hi posaran cap inconvenient als organitzadors, fins i tot els hi cediran avingudes i carrers per poder fer-hi una marxa.

25 de gener 2010

Espanya ens escanya econòmicament

a banda de la crisi econòmica internacional, el dèficit fiscal que l'Estat espanyol imposa als catalans continua sent insuportable, de tal manera que el govern de Catalunya s'ha d'endeutar extremament per poder prestar serveis essencials. En altres paraules, el dèficit fiscal comporta que els impostos dels nostres ciutadans paguin els excessos pressupostaris de l'Estat, mentre que la Generalitat ha de finançar bona part de les seves inversions i de les seves despeses socials amb un endeutament creixent. Els impostos que paguem actualment serveixen perquè l'Estat espanyol visqui clarament per sobre de les seves possibilitats reals, mentre que gran part dels impostos que pagarem en el futur els haurem de destinar a liquidar els deutes que estem assumint per finançar els serveis sanitaris i educatius que necessitem en el present.

Us recomano la lectura sencera de l'article de l'Oriol Junqueras sobre l'endeutament de Catalunya.

Com encara, part de la societat catalana no n'és conscient que continuar formant part de l'Estat espanyol és perjudicial per la salut econòmica de tots els catalans (ja se sentin espanyols, catalans, europeus i/o ciutadans del món). I aquest símptomes d'escanyament i ofec només tenen una solució: la independència!

Sense independència continuarem sotmesos als designis dels diferents governs de Madrid, i sense poder decidir com invertir i/o destinar tots els imposts pagats pels catalans, com si que poden fer els governs del País Basc i Navarra, on curiosament hi governen PSOE i PP, i la veritat, no els he sentit a renunciar al concert econòmic de que disposen en favor d'una Espanya única com proclamen sempre.

Posted via web from Ivan Aranda

20 de gener 2010

Els Amics de les Arts

4 - 3 - 3 by Els Amics De Les Arts  
Download now or listen on posterous
2 - 4-3-3.mp3 (5560 KB)

Amb Els Amics de les Arts inicio una altra manera de fer apunts al bloc, i és compartir aquelles cançons que m'agraden amb vosaltres, els lectors.


Gràcies als blocs, i en concret a blocaires com en Saül Gordillo i l'Eduard Batlle que en tots els seus apunts inclou una cançó, he descobert Els Amics de les Arts. I la veritat m'he enganxat al moment.

Posted via email from Ivan Aranda

18 de gener 2010

Joan Pedrero, el nostre campió al Dakar 2010

Joan Pedrero, pilot canetenc de motos que ha participat en el darrer Dakar 2010 finalitzat aquest cap de setmana a Buenos Aires (Argentina), ha quedat entre els 10 primers de la seva categoria (10è) en el rally més dur de tot el món. És el seu segon Dakar, i l'ha fet amb molt bona nota. Gairebé d'excel·lent!

No forma part de l'èlit de pilots com Coma, Depres, i altres, però a partir d'avui ja n'és un d'ells. Ha entrat per la porta gran, i el més important de tot plegat, que ho ha fet amb el mínim de recursos econòmics i humans, i sense cap empresa puntera al darrere que li donés suport en tots els sentits en rallys d'aquestes característiques.

La il·lusió i el somni de poder participar en el millor rally han fet que Joan Pedrero sigui avui un dels pilots ha tenir en compte en properes edicions del Dakar. I m'agradaria remarcar que tot aquest somni ho ha aconseguit a base de molt de treball, esforç, superació i tenacitat, i encara més difícil quan ha hagut d'entrenar-se en les seves hores lliures després de complir la seva jornada laboral. Té molt de mèrit el que ha fet.

Només una crítica, i no és pas a ell. La crítica va adreçada als mitjans de comunicació, en especial als informatius de TV3, la nostra (?). Minses, per no dir cap, les referències que han fet del millor pilot català, i canetenc, durant el Dakar 2010. Si volem promocionar els nostres esportistes, flac favor els hi fem menytenint-los. Ni una trista entrevista el dia de l'arribada. Vergonyós!!!

Tot i així, felicitats Joan, tu ets el nostre campió, i segur que arribaràs lluny!!!

Posted via email from Ivan Aranda

14 de gener 2010

Fum, Fòrum o Projecte?

Sorprenent l'anunci d'ahir de l'alcalde de Barcelona, Jordi Heureu (PSC), referent a la candidatura de la ciutat de Barcelona com a organitzadora dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022. No entraré en si serà bo o no per a la ciutat. Personalment, crec que sí, si es fa bé, molt bé. El que sí que tinc són algunes preguntes.

Hi ha un projecte al darrera? Per què ha amagat la informació als regidors del seu popi govern? Pot tornar a ser un "Fòrum II", especulació urbanística? O bé, tot és fum per un interès propi?

Dóna la sensació d'oportunisme, de promoció i ego de la seva figura. Una esdeveniment d'aquesta magnitud i importància no és per fer-ho tal i com s'ha fet públic. Sembla ser que hi ha cert nerviosisme. Ah! El 2010 i 2011 són dos anys d'eleccions.

* Tira còmica de La punxa d'en JAP, el Punt 14.01.10

Posted via email from Ivan Aranda

13 de gener 2010

Un pas endavant més: el català als cinemes

'És una llei feta per canviar l'estat de les coses. Serà un bon instrument per satisfer objectius de qualitat democràtica, perquè es puguin triar les condicions amb què es vulgui anar al cinema. Aquesta llei homologarà el conjunt del sector a la nova realitat del cinema'

Aquestes són les paraules del conseller Tresserras. Amb la nova llei del cinema fem un pas endavant en la normalització del català. En els cinemes d'arreu de Catalunya, el català només era present en un poc més del 2%, ara amb la nova llei, el 50% de totes les còpies doblades o subtitulades hauran de ser en català.

És de justícia lingüística la nova llei, i amb Esquerra al govern amb la Conselleria de Cultura ha sigut possible. Campanyes com "Cinema en català" de la Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat) veuen el seu resultat després d'anys de lluita.

Ens hem de felicitar i continuar treballant.

Posted via web from Ivan Aranda

05 de gener 2010

Els guapos del sí a l'Estatut

L'Estatut reconeix una divisió administrativa pròpia per a Catalunya, però, no obstant, els mateixos partits que van aprovar aquesta reforma estatutària posen pals a les rodes. Parlo de les vegueries com a exemple fresc, no pas l'únic. És el món al revés. Els partits que van demanar el sí a l'Estatut no sempre el volen complir ni tan sols quan només depèn d'ells. Quan l'Estat espanyol els fa la feina bruta, que forma part del guió, aquí no ha passat res i mirem cap a l'altra banda. Mentrestant, el partit que va votar no a l'Estatut i els votants que havent votat no en el referèndum pertanyen a un altre partit (que algun n'hi deu haver) han de pedalar tot allò que no pedalen els guapos del sí. Aquesta és la gran perversió de l'atzucac estatutari. El defensen més íntegrament els que no el van votar des d'opcions sobiranistes que no pas aquells que alegrement van dir sí pensant-se que: a) Espanya l'acceptaria tal qual, b) Espanya el retallaria poc, c) Espanya el retallaria prou però tant se m'enfot, o d) Toca votar que sí, perquè votar no és fer-li el joc al PP.

Aquest paràgraf pertany a un article del blocaire Saül Gordillo publicat al seu bloc www.saul.cat

El darrer debat sobre la nova configuració administrativa catalana, les vegueries, que suposen la supressió de les quatre províncies, ha deixat palesa la paradoxa de qui defensa que es compleixi l'Estatut, encara segrestat pel TC, és el partit que demanava el no per ser insuficient per l'autogovern de Catalunya.

La divisió territorial de Catalunya, tal i com diu l'article 83 sobre l'organització del govern local de Catalunya: "Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries." Doncs, són els partits polítics que varen votar sí -CiU, PSC i ICV- que ara no els hi sembla bé. En que quedem?

Trista, també, la picabaralla dels alcaldes de Tarragona i Reus; un perquè no vol compartir cocapitalitat de la futura vegueria del Camp de Tarragona, i l'altre sí. Ai las! Si tots dos són de la mateixa formació, el PSC!

Si volem que la política i l'administració sigui més propera al ciutadà, i en conseqüència, més eficaç i eficient, hem d'acabar amb les províncies i adaptar les institucions supramunicipals, les vegueries, a les característiques del territori.

Posted via web from Ivan Aranda

03 de gener 2010

2010: continuem amb la feina ben feta

Molt bon espot publicitari d'Estrella Damm. El Barça, a dia d'avui, és esforç, tenacitat, superació, humilitat, treball, sacrifici, persistència,.. però amb un denominador comú: la col·lectivitat, el treball en equip. La unió de cadascun dels integrants de la plantilla del primer equip, des del crack fins al que recull les pilotes -com acostumem a dir-, ha fet possible assolir l'excel·lència durant el 2009 en termes futbolístics. Tots els objectius els han assolit.

Si el Barça, que és més que un club, ho ha assolit; els catalans que som més que una nació, per què no podem assolir la nostra llibertat nacional. Si fem la feina ben feta ho aconseguirem, no en tinc cap dubte!!!

Bon any 2010!!!

Posted via web from Ivan Aranda