24 de desembre 2010
13 de desembre 2010
Un any després del 13D
07 de desembre 2010
L'esperada gespa
30 de novembre 2010
Després del 28N, aixecar-se i continuar
Els resultats a Canet no han diferit gaire de Catalunya.
26 de novembre 2010
Sisè i últim compromís d'Esquerra
1 - Referèndum per la Independència.
2 - Els nostres impostos a Catalunya. Concert econòmic.
3 - Eficiència i transparència a l'administració amb reducció d'alts càrrecs.
4 - Preus justos per la pagesia. Potenciar la producció agrària i ramadera.
5 - Cap persona dependent sense ajuda.
6 - Sistema financer públic català.
Esquerra és la garantia de fer avançar el país.
25 de novembre 2010
Ajudeu-nos!!!
24 de novembre 2010
23 de novembre 2010
Cinquè compromís d'Esquerra
22 de novembre 2010
Què som la gent d'Esquerra?
21 de novembre 2010
Post-it: Donem la volta
Després de la darrera enquesta, aquest cop de La Vanguardia, a ERC ens dóna el pitjor pronòstic. De retruc pronostica els pitjors auguris per aquells dos partits que en el seu programa també porten com a objectiu la independència, donant representació mínima o nul•la. Potser ens hauria de fer reflexionar on és el vot independentista del 10J com molts han volgut fer creure. Ara estem a una setmana d'unes votacions importants pel progrés del país: continuar amb l'autonomisme o apostar per avançar i assolir un Estat propi. Jo ho tinc clar, votaré Esquerra. I donem la volta a les enquestes per demostrar que som aquí!
Quart compromís d'Esquerra
19 de novembre 2010
Gent valenta pel Maresme
Els 8 compromisos dEsquerra per la comarca:
1- Prioritzarem la inversió en transport públic i la reducció dels peatges abans que la construcció de la Ronda Maresme.
2- Combatrem la crisi econòmica ajudant al desenvolupament d’empreses innovadores i amb capacitat d’exportació a la comarca, millorant els polígons Industrials i els seus accessos.
3- Enfortirem l’educació a la comarca, amb inversions en millora i construcció de noves escoles i instituts, donant suport a l’alumnat amb necessitats especials i adequant l’oferta de formació professional a la nostra realitat econòmica i social.
4- Impulsarem una solució definitiva per a la regeneració de platges, evitant els dragatges sobre el fons marí, pel seu alt cost ambiental i econòmic.
5- Ajudarem al manteniment i millora de les explotacions agrícoles de la comarca, protegint el sòl agrícola i facilitant la incorporació laboral de joves pagesos.
6- Afavorirem l’emancipació juvenil, amb un combat de l’atur i la precarietat laboral i donarem suport a l’accés a l’habitatge
7- Acordarem una protecció adequada i gestió conjunta del Delta de la Tordera i potenciarem els parcs naturals del Montnegre-Corredor i la Serralada de Marina
8- Impulsarem el turisme a tota la comarca, prenent mesures per allargar la temporada turística a l’Alt Maresme i potenciarem el turisme enològic amb el CAT de Teià i la DO Alella.
Si vols escoltar de primera mà aquests compromisos i els que Esquerra té per Catalunya, vine a a l'acte central de campanya a Mataró. Comptarem amb la presència de Joan Puigcercós, Ernest Benach, Pere Aragonès, Gemma Lago, Francesc Teixidó i els candidats pel Maresme a la llista del Parlament.
17 de novembre 2010
Tercer compromís d'Esquerra
15 de novembre 2010
Segon compromís d'Esquerra
13 de novembre 2010
Primer compromís d'Esquerra
12 de novembre 2010
25 d’octubre 2010
Referèndum per la Independència
Després d'haver comprovat que el model federalista que tant defensaven els socialistes i els ecosocialistes ha estat una quimera perquè amb la sentència del Tribunal Constitucional, l'Estat espanyol amb un govern "amic" han dit que no hi ha més autonomia que la que hi ha, fins i tot, abans de l'Estatut del 2006. Per tant, el federalisme mai serà possible en qualsevol situació política, ja sigui amb el PSOE o el PP a Madrid.
I de l'altra opció que queda, és la que porta CiU al seu programa: el Concert Econòmic. Esquerra, als anys 90 en feia bandera, i molts dels que ara ho defensen ens havien titllat d'iluminats, somiatruites i demés. Personalment, si s'aconsegueix serà un gran avenç, però que sigui el mateix concert econòmic que tenen el País Basc i Navarra. Un altre tipus de finançament serà un pas enrere. Tret d'això, equiparo el concert econòmic al federalisme, autèntiques utopies en el marc d'un Estat espanyol centralista.
Hem vist com el PSC només vol continuar dins l'Estat espanyol, de la mateixa manera que CiU. Per tant, l'única via que queda es fer un referèndum per la independència. Un acte democràtic com és preguntar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que volen ser: Estat propi o continuar igual que era. Aquesta és la condició que posarà Esquerra a qui vulgui formar govern amb nosaltres.
06 d’octubre 2010
6 d'octubre de 2009. Inici d'un fet històric.
Recordo com si fos ahir quan en Xavi Espàrrech em va venir a trobar per proposar-me que intentéssim fer la consulta a Canet després de la d'Arenys de Munt i sumar-nos-hi a la primera onada de consultes del 13D. He de dir que ell era més optimista que jo, personalment ho veia molt just. Tot i així, ens vam proposar de fer una trobada amb gent propera, o gent que tenia ganes de dur a terme la consulta. Així va ser quan un grup de 13 persones ens vam reunir -de forma "clandestina"- a l'Hostalet de Canet el 6 d'octubre de 2009. En aquella reunió vam sortir tots els presents convençuts que la Consulta es faria al nostre municipi. I el resultat ja el sabeu.
Gràcies als 13 valents que van fer possible la creació de la 1a Assemblea de Canetdecideix! Els 13 vam ser: Xavier Espàrrech, Blanca Arbell, Rafa Dulsat, Josep Maria Masvidal, Sara Álvarez, Jordi Micola, Aleix Feliu, Emili Sànchez, Toni Bellatriu, Marc Jiménez, Assumpta Revoltós, David Filgaira i Ivan Aranda.
Per sort, això només va ser l'inici, i molts més es van afegir a l'organització de la consulta. En una propera entrada parlaré de tots ells, i que ha comportat a la vida associativa del poble.
I tal dia com avui de l'any 1934, el president de la Generalitat republicana proclamà l'Estat Català.
Foto: cartell anunciant la 1a Assemblea constitutiva de Canetdecideix!
04 d’octubre 2010
A Canet, la llei no és per tothom igual
Intentaré d'explicar-ho de manera planera. L'ajuntament per error admet la construcció d'una casa en una zona especialment protegida, és a dir, que no es pot construir. Se n'adona de l'error, i per tant s'ha de declarar culpable, indemnitzar el propietari de la casa, i com a conseqüència, enderrocar-la. Estem d'acord que la solució és la més dràstica però la llei, és així. I sinó que els hi preguntin a aquells canetencs que els hi han fet tirar coberts i construccions perquè no reunien la legalitat urbanística. Mentre ERC ha estat al capdavant d'Urbanisme, la llei ha estat per a tothom igual.
Amb aquest modificació urbanística què hi guanya Canet? Es perd una zona protegida per beneficiar a un privat. Per què l'Ajuntament - Govern i part de l'oposició - no han reclamat al privat que aporti en metres quadrats l'equivalent de la zona protegida construïda en una altra zona de Canet? I per què encara al privat, al qual se li arregla l'error de l'administració, no se li reclama que retiri el recurs (denúncia) que té interposat contra l'ajuntament? Moltes preguntes que l'equip de Govern del PSC i UMdC (Unió) no han donat resposta, i perquè CiU i el regidor no adscrit han donat suport a la modificació urbanística.
Això podria donar a entendre que existeixen canetencs de primera i canetencs de segona.
02 d’octubre 2010
És l'hora de la gent valenta
13 de setembre 2010
Federalisme? No, gràcies!
Quan parlem del dret a decidir sobre Catalunya, aquest dret és decidir si volem continuar sent una autonomia dins l'Estat espanyol sense decisió pròpia, o bé ser un Estat propi en el marc de la Unió Europea. Més autogovern, federalisme i concerts econòmics, són invents per no dir clarament que no volen una Catalunya lliure!
Encara és més greu parlar de federalisme, com proposa Iniciativa i alguns sectors del PSC, perquè per ser federalista primer hi ha d'haver un Estat espanyol federal, i ja s'ha vist que l'única formació espanyola que se'n declara federalista és el PSOE, la qual ha manat més de vint anys Espanya i ha estat incapaç de fer-hi cap pas, ans el contrari, ha retallat el minso govern de que disposa Catalunya. Ser federalista és ser autonomista, viure en el mateix status quo.
Doncs arrel d'una possible consulta a la propera legislatura per decidir el futur de Catalunya, hi ha qui es posa nerviós i per tal de fer més complicada la futura consulta volen que la gent pugui decidir en diferents opcions si prefereix ser una Catalunya autonòmica, regional, federal, concert econòmic o Estat propi. No enganyem més a la gent! El que crea és una gran confusió. La celebració d'un referèndum/consulta serà triar entre seguir submisos a Espanya (autonomia, regió, federal, concert) o ser un Estat amb tots els ets i uts. Ras i curt.
(article publicat al directe!cat)
11 de setembre 2010
19 d’agost 2010
Compromís, sí!
També he de dir que n'estic una mica fatigat de sentir i llegir, dia rere dia, termes com: unitat, llista única, declaració unilateral, llistes obertes, i no sé quantes més crides de cares a les properes eleccions catalanes. Mai en l'independentisme català havíem tingut la sort de tenir més d'una formació independentista al Parlament, i en comptes d'alegrar-nos, el que fem és menystenir-nos.
El que cal de cares a les properes eleccions és que tots aquells partits que es declaren independentistes signin un compromís, abans, on en cas d'obtenir majoria entre tots, els diputats i diputades dels partits signants treballin per la consecució de l'Estat propi.
Un cop signat aquest compromís, la feina de les diferents opcions polítiques és aconseguir votants. L'independentisme guanyarà si al proper Parlament hi ha més de 40 diputats, si en som menys de 30 haurem fet un canvi de cromos.
(Article publicat al directe!cat)
14 d’agost 2010
Ara toca... la crisi
Ja no són únicament aquestes partits els únics que s'hi afegeixen al discurs de la crisi per mirar de desviar l'atenció. CiU comença a fer-se'l seu, i més després de veure com les enquestes li ponen. Aquests set anys a l'oposició al Parlament semblava que serviria per fer d'una CiU plenament sobiranista, però ja hem vist en poc temps com el seu discurs a virat gairebé 360 graus. D'allò que tant exigien de l'eix nacional ha quedat per a millors moments. Sí que fan un brindis al sol manifestant que amb ells arribarà el concert econòmic. Es creuen que l'estat espanyol els hi concedirà, la gallina dels ous d'or, com és concert econòmic per Catalunya?
Realment, l'única crisi a superar a Catalunya és la de formar-ne part d'un país com Espanya. Espanya és crisi, i la solució és la independència, amb la celebració d'un referèndum on la majoria social del nostre país pugui decidir lliurement.
(Article publicat al indirecte!cat)
22 de juliol 2010
Un únic camí: la independència
Fins aquí molt bé! Però crec que abans de fer aquests crits a la unitat, potser caldria haver hagut abans els previs contactes amb totes les formacions possibles per veure si hi estaven d'acord. Aquesta manera de fer no ajuda a ningú, i menys després que aquests mateixos, dies abans -tot just la setmana passada- es dediquessin a intoxicar sobre ERC perquè no havia aprovat a favor de la tramitació de la ILP pel referèndum per la independència, quan des d'ERC hem defensat, i ens hem quedat sols, la IP per referèndum per la independència d'acord amb la Llei de Consultes.
L'enemic sembla ser que no és Espanya, ni aquells que no aposten per la transició cap a la independència. L'enemic és ERC, l'únic partit al Parlament que és independentista i on els seus 21 diputats varen aprovar el passat divendres una resolució per iniciar el camí a la independència. És l'únic camí, i les dones i homes d'ERC també hi serem.
07 de juliol 2010
03 de juliol 2010
Feina feta. Els Garrofers.
Tal i com introduïa en el darrer apunt, us aniré explicant quina ha estat la meva participació en els diferents projectes de l’equip municipal i començaré amb el tema de més actualitat, el projecte "Els Garrofers".
Intentaré explicar breument com des del meu càrrec al govern municipal, he posat el meu gra de sorra en ajudar a que aquest projecte sigui una realitat, i alhora contestaré a les declaracions que va fer el president d'UMdC i president d'Unió Democràtica de Catalunya, el Sr. Quim Dotras, a la darrera tertúlia política del dijous 1 de juliol (àudio) on en un intent d’acaparar totes les medalles i com va quedar palès, des del més complet desconeixement del tema, va negar la meva intervenció i la del 2n tinent d’alcalde en aquell moment, el Sr. Òscar Figuerola en el fet que el projecte esdevingui una realitat.
A finals de 2007 la regidora de Benestar Social, la Sra. Cati Forcano manifesta a l’equip de govern el seu neguit perquè el projecte del centre “Els Garrofers” no tira endavant i se m'encarrega que el revisi i que esbrini perquè des de la Generalitat no donen resposta a l'acceptació de la subvenció econòmica per poder iniciar les obres del centre.
Estudiant i valorant el projecte, el primer que em crida l’atenció és que d'un projecte inicial presentat al 2005 per 44 places de residència més 10 places en centre dia, on l'aportació de la Generalitat era de 1.100.000 € , que és l'equivalent a l'aportació que fa l'Ajuntament amb el terreny municipal valorat en 1.000.000 €, es passa de cop i volta a un segon projecte presentat al 2006 on s’augmenten en 16 places la residència, però on es demana un augment molt considerable en l’aportació econòmica de la Generalitat que passa de 1.100.000 a 4.176.000 €.
Estirant el fil i fen indagacions resulta que la 1a tinent d'alcalde, la regidora de Benestar Social, Sra. Cati Forcano, havia augmentat la cessió de terrenys municipals argumentant que volien ampliar el centre en 16 places de residents més, i s’havia valorat aquesta ampliació del terreny en la mateixa quantitat de diners que es demanava com a aportació “extra” a la Generalitat. Evidentment és a partir d'aquí que el projecte queda paralitzat.
Per arreglar el desgavell, demano una reunió amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, i per fer més pressió política perquè el que interessa és treure el projecte endavant com sigui, m'hi acompanya l'aleshores 2n tinent d'alcalde, Òscar Figuerola. El Departament ens diu clar i ras que el projecte no és viable econòmicament, en bones paraules ens deixen clar que han vist el llautó a la regidora, que amb l’excusa d’ampliar en 16 places la residència, havia sobrevalorat els terrenys municipals on s'ha ubicat el centre per d’aquesta manera quadruplicar l’aportació econòmica que hi ha de fer la Generalitat i que no estaven disposats a caure al parany.
Després de fer servir molta mà esquerra, puc dir que la reunió amb el Departament i els meus treballs posteriors en la reestructuració del projecte en les condicions que afavorissin per igual totes les parts, va servir perquè el projecte tornés a veure la llum, i avui sigui una realitat.
Tot i que la regidora Cati Forcano m'expressava el seu neguit pel futur del centre quan la situació era complicada i difícil de sortir-se'n, un cop aconseguit arreglar els problemes no m’han agraït mai res, tampoc els vull uns falsos agraïments, però està clar que s’ha amagat expressament la meva intervenció, al meu modest entendre “vital” per a la construcció del centre. Fins i tot crec que molts regidors de l’equip de govern són desconeixedors d’aquest fet i s’estan assabentant amb la lectura d’aquest bloc.
També vull destacar la participació del Grup Municipal d'ERC en tot el procés de la residència "Els Garrofers", des del principi fins al final. Com la mateixa regidora Sra. Cati Forcano va esmentar en el discurs d’inauguració la implicació de la Consellera de Benestar i Família, en aquell moment l'Anna Simó (ERC), en el projecte va ser vital perquè esdevingués una realitat i aquesta implicació va ser possible gràcies a la insistència dels regidors d’ERC, l'Òscar Figuerola i en Rafa Dulsat, en que vingués a visitar Canet de Mar al 2004, per plantejar-li la necessitat d'un equipament d'aquestes característiques en primera persona.
22 de juny 2010
Trenco el silenci. El càrrec de confiança.
Encara que molts no ho han sabut fins ara, la meva contractació per part de l'Ajuntament tenia una durada limitada. És a dir, com a màxim podia estar treballant fins abril-maig de 2011, fins a les eleccions municipals de l'any vinent. A més, podia ser despatxat en qualsevol moment, a discreció de l’alcalde, com de fet ha passat encara que ho amaguin darrera una moció. Per això, amics, es va triar la figura del càrrec de confiança perquè no es tractava d’una feina per sempre, és a dir, no estava "enxufat" a l'Ajuntament.
Durant els gairebé tres anys que he treballat pel govern municipal, he fet feina, molta feina pel bé de tothom, pel bé de Canet. Feina que us aniré explicant aquí, al meu bloc, ja que en tot aquest temps cap regidor del PSC i UMdC (Unió) ha volgut saber quina feina feia. Fins i tot es van negar a escoltar-me quan vaig demanar a l’alcalde d’explicar-me en una junta de govern. No em van deixar rendir comptes de la feina que he fet durant aquest temps, perquè suposo que és més fàcil criticar des del desconeixement.
Em sembla que he estat honest fins al final, no estic aferrat al càrrec i ho he demostrat fins al punt de posar el meu càrrec a disposició de l'alcalde si un cop explicada la meva feina només un regidor no em tenia confiança.
Sí, el que estic dient és que el poble de Canet es podia haver estalviat el circ de la moció al Ple i arreglar-ho tot en un despatx sense fer tant de soroll, però suposo que volien buscar alguna complicitat política que els ajudés a justificar l’injustificable, perquè és difícil pair que els mateixos regidors del govern que van crear aquesta figura mitjançant el pacte de govern perquè van creure unànimement de vital importància les tasques que he desenvolupat de cop i volta ja no la necessitin.
Com ja he dit a tothom qui m’ho pregunta, i fins i tot a algun regidor amb càrrega de consciència que així m’ho ha fet saber, no m’he pres el meu cessament com a res personal, ja que és una decisió per tàctica política, que no té res a veure amb la crisi econòmica i amb la rebaixa dels sous, com demostraré al llarg d’aquests escrits però el que no puc consentir és que menystinguin la feina que he fet pel poble de Canet, i s’ha fet per activa i per passiva. Crec que tothom té dret a saber quines tasques he fet a l'Ajuntament, ja que com el govern bipartit actual (PSC i Unió) recorda, he estat un càrrec polític i per tant em dec a la ciutadania de Canet.
18 de maig 2010
08 de maig 2010
28 d’abril 2010
23 d’abril 2010
Endavant amb la 8a Mostra d'Entitats a Canet
72 entitats hi participen, enguany, ensenyant la seva activitat en els estands, situats al centre de la població. Altres particcipen fent actes durant la Mostra.
La Mostra d'aquest any té per lema "la solidaritat en temps de crisi". I moltes de les activitats giraran entorn a aquest.
M'agradaria destacar la conferència inaugural a càrrec de l'Arcadi Oliveres.
Aquest any em podreu trobar en qualsevol moment en tres estands. Hi seré per vuitena vegada amb la gent d'Esquerra Canet, i per primer cop amb la secció local d'Òmnium Cultural Alt Maresme, i la nova entitat canetenca Ateneu Independentista de Canet -nascuda arrel de Canetdecideix! que va organitzar la consulta sobre la independència celebrada a Canet el 13D de 2009- on hi tindrà ubicada una urna perquè pogueu escollir el nom de la nova entitat. Així que, us hi espero!
+ info | Programa de la Mostra
Bona Diada de Sant Jordi 2010
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
14 d’abril 2010
Qui xiula ara? Egunkaria aurrera!
Fa dos dies, l'Audiència Nacional, ha absolt de càrrecs, els 5 directius. La llibertat d'expressió ha guanyat els tics totalitaris d'un Estat, l'espanyol, que a dia d'avui, encara, nega la revisió del judici que va condemnar a mort el president de la Generalitat, durant la República, Lluís Companys.
Aprofito per transcriure literalment la notícia publicada avui al directe!cat referent a Egunkaria. Pensem-hi.
"Els catalans estem acostumats a veure com la progressia espanyola surt com a abanderada del no a la guerra i altres causes nobles però passa sigilosament per damunt de qualsevol reivindicació catalanista, com hem pogut comprovar amb els atacs de la caverna espanyola durant el debat de l'Estatut.
L'Espanya progre tampoc se sent massa còmoda amb el País Basc. Aquest vídeo de l'any 2003 mostra com el món de la música va xiular i escridassar a Fermin Muguruza en la gala dels Premis de la Música quan el cantant basc va dedicar el premi al diari Egunkaria. Després de set anys, tortures i un diari tancat, a qui toca xiular ara? I el que és més important, qui s'atrevirà a fer-ho?"
05 d’abril 2010
Xavier Dotras Trio
Seguint els apunts sobre música, aquest cop el vull dedicar a un grup de jazz, els Xavier Dotras Trio, grup del compositor i pianista canetenc, Xavier Dotras. Vaig tenir la sort de veure'ls en directe a Canet de Mar, presentant el seu darrer disc "Vincent". Gràcies a gent com en Xavier, Canet de Mar, segueix sent un referent cultural, sobretot en l'àmbit musical. Canet és bressol d'artistes, i aquí en tenim grans valors. Us deixo un petit tast.
+ info
Xavier Dotras | web i myspace
31 de març 2010
Patrimoni local a Canet de Mar
23 de març 2010
Post-it: Lip dub
15 de març 2010
Solució: Estat propi
04 de març 2010
Com serem
Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.
Ahir va tenir lloc a Sabadell un Acte d'Estat. No hi vaig poder assistir però us deixo el curt que varen projectar. És ficció, esclar, però no gaire lluny de la realitat que s'apropa. El nostre gran repte nacional és l'Estat català. Tots hi guanyarem.
27 de febrer 2010
L'home que treballa fent de gos
Nou videoclip dels Amics de les Arts. Fa dos divendres els vaig poder veure en directe, i realment em varen impressionar. Combinen humor i música, no són els típics que reciten les cançons i marxen. Aconsegueixen que el públic estigui cent per cent atent per no perdre's ni un instant de tot allò que passa sobre l'escenari.
És el segon cop que parlo d'aquest grup, s'ho valen, sobretot en directe.
25 de febrer 2010
28F Jove, decideix!
Aquest diumenge, una segona onada de consultes arreu de Catalunya es celebren. El més important és que hi hagi una alta participació, i perquè això passi, el jovent del nostre país hi participi. Bona iniciativa per part de vuit entitats juvenils, entre elles les JERC, promovent la participació del jovent en les consultes.
23 de febrer 2010
Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana
El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’Estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.
L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.
Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens afecta al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.
Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans, entre ells l’AVUI i El Punt, hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l’altura del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja està en el seu tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.
Riera Gavarra: realitat accessible
Canet de Mar acaba d'inaugurar el darrer tram de la riera Gavarra. El tram que forma part de la confluència de la urbanització de les tres rieres principals de la població -riera Sant Domènec, riera Buscarons i riera Gavarra- al centre històric. Amb aquesta obra s'acaba el projecte de remodelació i soterrament de les rieres a Canet de Mar que es va iniciar al principi de la primera dècada del 2000.
Aquesta obra ha suposat una regeneració urbanística molt important, i en positiu. Esdevé un eix important per potenciar el comerç de proximitat, conjuntament amb les altres dues rieres. Ha de ser un dels pols econòmics de la nostra vila. També és un espai pensat en el ciutadà, afavoreix que les persones hi puguin passejar amb tranquilitat i comoditat, sense que això suposi un inconvenient pels vehicles motoritzats. Conjuntament amb la urbanització del pàrquing públic, la plaça Universitat, la població disposa d'espais públics per desenvolupar activitats lúdiques.
Amb la nova urbanització de la riera Gavarra hem guanyat tots, i sobretot aquelles persones que tenim la mobilitat reduïda, com és el meu cas. Avui, qualsevol persona pot anar des de l'estació de tren fins a la zona esportiva -2 km-, on hi ha ara ubicada la piscina municipal, de manera autònoma. S'han suprimitit totes les barreres arquitectòniques. Canet, cada dia, és més accessible per a les persones que tenim alguna dificultat, i per les que no, també!
A més, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner s'ha convertit en un equipament cultural totalment accessible. Cal continuar treballant en aquest sentit: accessibilitat és sinònim de progrés urbanístic.
20 de febrer 2010
Post-it: L'ultrasur Aznar
15 de febrer 2010
Internacionalitzem la independència
Vull fer ressò d'un curt documental sobre la independència de Catalunya que el canal temàtic de notícies Euronews va emetre el 12 de febrer. Són 9 min. on diversos personatges públics donen la visió de la necessitat o no de que Catalunya esdevingui un Estat propi.
Però més enllà del documental, el que realment és interessant i encara més important és la internacionalització del fet català: la seva independència. Aquest és un dels camins a seguir, que Europa ens comenci a assimilar com a futurs ciutadans catalans de ple dret a l'Europa dels pobles.
Us deixo el petit resum de presentació:
"Catalonia is a major economic engine within Spain.
However, many Catalans are tired of the taxes they hand over to Madrid.
It is a region with a proud histroy and language and calls for independence are growing louder.
Is Catalonia serious about a split from Spain?"
08 de febrer 2010
Nou bloc canetenc: Esquerra Canet
Nou bloc canetenc. En aquest cas és el de la Secció Local d'Esquerra Canet de Mar. Anteriorment ja han obert el seu bloc l'Agrupació del PSC a Canet i el PP de Canet.
06 de febrer 2010
Aquesta és la seva democràcia?
El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat, amb el vot negatiu de PSC i PP i l'abstenció d'ICV-EUiA, la proposta d'ERC perquè el consistori cedeixi espais i locals públics a entitats i associacions que vulguin celebrar actes participatius o consultes ciutadanes. El debat de la proposició, però, ha acabat convertint-se en un enfrontament sobre independentisme, on PP i PSC han carregat contra CiU per tenir mostres sobiranistes i on ERC ha atacat socialistes i ecosocialistes per 'no saber quin model de país volen'.
Per què aquesta negativa? Pot ser que tota aquesta gent que vol organitzar la consulta a Barcelona, i on sigui, són terroristes i quarten la llibertat d'altres? Perquè si no és així no puc entendre la negativa a que gent organitzada pugui utilitzar espais municipals, tot i pagar els seus imposts com tothom.
Ara sí! Un consell: si acrediten que en tots els seus actes hi serà present una bandera -estanquera- amb un pollastre -àliga-, segur que no els hi posaran cap inconvenient als organitzadors, fins i tot els hi cediran avingudes i carrers per poder fer-hi una marxa.
25 de gener 2010
Espanya ens escanya econòmicament
a banda de la crisi econòmica internacional, el dèficit fiscal que l'Estat espanyol imposa als catalans continua sent insuportable, de tal manera que el govern de Catalunya s'ha d'endeutar extremament per poder prestar serveis essencials. En altres paraules, el dèficit fiscal comporta que els impostos dels nostres ciutadans paguin els excessos pressupostaris de l'Estat, mentre que la Generalitat ha de finançar bona part de les seves inversions i de les seves despeses socials amb un endeutament creixent. Els impostos que paguem actualment serveixen perquè l'Estat espanyol visqui clarament per sobre de les seves possibilitats reals, mentre que gran part dels impostos que pagarem en el futur els haurem de destinar a liquidar els deutes que estem assumint per finançar els serveis sanitaris i educatius que necessitem en el present.
Us recomano la lectura sencera de l'article de l'Oriol Junqueras sobre l'endeutament de Catalunya.
Com encara, part de la societat catalana no n'és conscient que continuar formant part de l'Estat espanyol és perjudicial per la salut econòmica de tots els catalans (ja se sentin espanyols, catalans, europeus i/o ciutadans del món). I aquest símptomes d'escanyament i ofec només tenen una solució: la independència!
Sense independència continuarem sotmesos als designis dels diferents governs de Madrid, i sense poder decidir com invertir i/o destinar tots els imposts pagats pels catalans, com si que poden fer els governs del País Basc i Navarra, on curiosament hi governen PSOE i PP, i la veritat, no els he sentit a renunciar al concert econòmic de que disposen en favor d'una Espanya única com proclamen sempre.
20 de gener 2010
Els Amics de les Arts
Amb Els Amics de les Arts inicio una altra manera de fer apunts al bloc, i és compartir aquelles cançons que m'agraden amb vosaltres, els lectors.
18 de gener 2010
Joan Pedrero, el nostre campió al Dakar 2010
Joan Pedrero, pilot canetenc de motos que ha participat en el darrer Dakar 2010 finalitzat aquest cap de setmana a Buenos Aires (Argentina), ha quedat entre els 10 primers de la seva categoria (10è) en el rally més dur de tot el món. És el seu segon Dakar, i l'ha fet amb molt bona nota. Gairebé d'excel·lent!
No forma part de l'èlit de pilots com Coma, Depres, i altres, però a partir d'avui ja n'és un d'ells. Ha entrat per la porta gran, i el més important de tot plegat, que ho ha fet amb el mínim de recursos econòmics i humans, i sense cap empresa puntera al darrere que li donés suport en tots els sentits en rallys d'aquestes característiques. La il·lusió i el somni de poder participar en el millor rally han fet que Joan Pedrero sigui avui un dels pilots ha tenir en compte en properes edicions del Dakar. I m'agradaria remarcar que tot aquest somni ho ha aconseguit a base de molt de treball, esforç, superació i tenacitat, i encara més difícil quan ha hagut d'entrenar-se en les seves hores lliures després de complir la seva jornada laboral. Té molt de mèrit el que ha fet. Només una crítica, i no és pas a ell. La crítica va adreçada als mitjans de comunicació, en especial als informatius de TV3, la nostra (?). Minses, per no dir cap, les referències que han fet del millor pilot català, i canetenc, durant el Dakar 2010. Si volem promocionar els nostres esportistes, flac favor els hi fem menytenint-los. Ni una trista entrevista el dia de l'arribada. Vergonyós!!! Tot i així, felicitats Joan, tu ets el nostre campió, i segur que arribaràs lluny!!!14 de gener 2010
Fum, Fòrum o Projecte?
Sorprenent l'anunci d'ahir de l'alcalde de Barcelona, Jordi Heureu (PSC), referent a la candidatura de la ciutat de Barcelona com a organitzadora dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022. No entraré en si serà bo o no per a la ciutat. Personalment, crec que sí, si es fa bé, molt bé. El que sí que tinc són algunes preguntes.
13 de gener 2010
Un pas endavant més: el català als cinemes
'És una llei feta per canviar l'estat de les coses. Serà un bon instrument per satisfer objectius de qualitat democràtica, perquè es puguin triar les condicions amb què es vulgui anar al cinema. Aquesta llei homologarà el conjunt del sector a la nova realitat del cinema'
Aquestes són les paraules del conseller Tresserras. Amb la nova llei del cinema fem un pas endavant en la normalització del català. En els cinemes d'arreu de Catalunya, el català només era present en un poc més del 2%, ara amb la nova llei, el 50% de totes les còpies doblades o subtitulades hauran de ser en català.
És de justícia lingüística la nova llei, i amb Esquerra al govern amb la Conselleria de Cultura ha sigut possible. Campanyes com "Cinema en català" de la Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat) veuen el seu resultat després d'anys de lluita.
Ens hem de felicitar i continuar treballant.
05 de gener 2010
Els guapos del sí a l'Estatut
L'Estatut reconeix una divisió administrativa pròpia per a Catalunya, però, no obstant, els mateixos partits que van aprovar aquesta reforma estatutària posen pals a les rodes. Parlo de les vegueries com a exemple fresc, no pas l'únic. És el món al revés. Els partits que van demanar el sí a l'Estatut no sempre el volen complir ni tan sols quan només depèn d'ells. Quan l'Estat espanyol els fa la feina bruta, que forma part del guió, aquí no ha passat res i mirem cap a l'altra banda. Mentrestant, el partit que va votar no a l'Estatut i els votants que havent votat no en el referèndum pertanyen a un altre partit (que algun n'hi deu haver) han de pedalar tot allò que no pedalen els guapos del sí. Aquesta és la gran perversió de l'atzucac estatutari. El defensen més íntegrament els que no el van votar des d'opcions sobiranistes que no pas aquells que alegrement van dir sí pensant-se que: a) Espanya l'acceptaria tal qual, b) Espanya el retallaria poc, c) Espanya el retallaria prou però tant se m'enfot, o d) Toca votar que sí, perquè votar no és fer-li el joc al PP.
Aquest paràgraf pertany a un article del blocaire Saül Gordillo publicat al seu bloc www.saul.cat
El darrer debat sobre la nova configuració administrativa catalana, les vegueries, que suposen la supressió de les quatre províncies, ha deixat palesa la paradoxa de qui defensa que es compleixi l'Estatut, encara segrestat pel TC, és el partit que demanava el no per ser insuficient per l'autogovern de Catalunya.
La divisió territorial de Catalunya, tal i com diu l'article 83 sobre l'organització del govern local de Catalunya: "Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries." Doncs, són els partits polítics que varen votar sí -CiU, PSC i ICV- que ara no els hi sembla bé. En que quedem?
Trista, també, la picabaralla dels alcaldes de Tarragona i Reus; un perquè no vol compartir cocapitalitat de la futura vegueria del Camp de Tarragona, i l'altre sí. Ai las! Si tots dos són de la mateixa formació, el PSC!
Si volem que la política i l'administració sigui més propera al ciutadà, i en conseqüència, més eficaç i eficient, hem d'acabar amb les províncies i adaptar les institucions supramunicipals, les vegueries, a les característiques del territori.
03 de gener 2010
2010: continuem amb la feina ben feta
Molt bon espot publicitari d'Estrella Damm. El Barça, a dia d'avui, és esforç, tenacitat, superació, humilitat, treball, sacrifici, persistència,.. però amb un denominador comú: la col·lectivitat, el treball en equip. La unió de cadascun dels integrants de la plantilla del primer equip, des del crack fins al que recull les pilotes -com acostumem a dir-, ha fet possible assolir l'excel·lència durant el 2009 en termes futbolístics. Tots els objectius els han assolit.
Si el Barça, que és més que un club, ho ha assolit; els catalans que som més que una nació, per què no podem assolir la nostra llibertat nacional. Si fem la feina ben feta ho aconseguirem, no en tinc cap dubte!!!
Bon any 2010!!!