Ara toca... la crisi

Sembla ser que ara toca treure el manual de la crisi. Algunes formacions polítiques ja en fa de temps que el treuen quan del que es tracta és minimitzar l'efecte positiu de la independència. Sobretot durant les primeres onades de consultes per la independència partits com el PSC, PP i Ciutadans tiraven de l'argument de la crisi per contrarestar l'aposta de molta gent i pobles per organitzar consultes populars arreu de Catalunya, amb l'objectiu de poder decidir lliurement que vol ser Catalunya, Estat propi o autonomia.

Ja no són únicament aquestes partits els únics que s'hi afegeixen al discurs de la crisi per mirar de desviar l'atenció. CiU comença a fer-se'l seu, i més després de veure com les enquestes li ponen. Aquests set anys a l'oposició al Parlament semblava que serviria per fer d'una CiU plenament sobiranista, però ja hem vist en poc temps com el seu discurs a virat gairebé 360 graus. D'allò que tant exigien de l'eix nacional ha quedat per a millors moments. Sí que fan un brindis al sol manifestant que amb ells arribarà el concert econòmic. Es creuen que l'estat espanyol els hi concedirà, la gallina dels ous d'or, com és concert econòmic per Catalunya?

Realment, l'única crisi a superar a Catalunya és la de formar-ne part d'un país com Espanya. Espanya és crisi, i la solució és la independència, amb la celebració d'un referèndum on la majoria social del nostre país pugui decidir lliurement.

(Article publicat al indirecte!cat)

La gènesi de la crisis econòmica

De manera gàfica, aquest dos vídeos, ens explica com s'origina la crisi econòmica mundial. L'avarícia del sector financer sense cap mena de control ha provocat que tot allò que tenia un valor segur, i que any rere any augmentenva, com és el sector immobiliari, ara es troba en ple declivi. Governs dels diferents estats han injectat el sistema financer i bancari de milers de milions d'euros per poder reactivar. Però qui realment pateix aquesta crisi són les famílies i persones amb pocs recursos econòmics i que han de fer front als problemes del dia a dia. Per tant, el tan famós laissez faire que pregonava l'economista Adam Smith ha passat a millor vida, o inclús, no hauria d'haver actuat amb tanta fervor, perquè quan no existeix cap mena de control, arribem a extrems com els actuals. L'economia actual ha de saber compaginar la intervenció dels estats amb la flexibilització empresarial. I sobretot, saber-se adaptar als canvis amb més rapidessa i agilitat.

Era un apunt que volia fer fa temps, i sobretot després de llegir l'apunt que va escriure el periodista gironí, Eduard Batlle, la crisi de manera gràfica.