Reflexions postvacances

Benvolguts amics, amigues i blocaires. Després de dos mesos de vacances del bloc, torno a reprendre l'activitat d'aquest. Durant aquest temps han passat a la vida política, sobretot catalana, moltes coses. Per començar, faré unes reflexions sobre temes que han passat en aquests dos mesos estiuencs, de segur que algun me'n deixaré, però us deixo a tots i totes vosaltres que també els hi poseu en escena, i per tant es puguin debatre.

Aeroport del Prat

Com ja es sabut per tothom, a principis de les vacances d'agost, concretament el 28 de juliol, els treballadors de terra a l'aeroport del Prat van protagonitzar una vaga salvatge, deixant desenes de milers de persones sense les seves vacances guanyades amb el seu treball durant l'any. És lògic que tothom defensi els seus drets però sempre i quan no afectin a terceres persones, és a dir, assegurant uns serveis mínims. Què passaria si els metges es declaressin en vaga total, o els bombers, o els serveis d'ambulàncies? És impresentable l'actuació que varen tenir els treballadors de terra, però més impresentable i irresponsable la posició d'Ibèria, Aena i els sindicats verticals espanyols.

No sabem que hagués passat si l'aeroport més important de Catalunya hagués estat gestionat per la Generalitat, però si podem saber que tant Ibèria com Aena se'ls hi enfot tot aquest desgavell. La seva prioritat és Barajas. Per això era i continua sent important la gestió de l'aeroport del Prat. Qui sinó vetllarà millor pels interessos de l'aeroport més important de Catalunya que els propis catalans? Per tant, no deixem de reclamar la gestió i control dels ports i aeroports catalans, i esdevinguin importants a nivell internacional. Són de vital necessitat pel creixement i desenvolupament econòmic del nostre país. (Gran oportunitat perduda en la negociació de l'Estatut, no més comentaris)

Eleccions catalanes, 1 de novembre

Tema estrella de la tardor i on els partits polítics ja han començat a fer funcionar les seves màquines de precampanya electoral. No m'estendré gaire perquè ja tindrem dies per parlar-ne. Però si destacaré la bipolarització que en volen fer d'aquestes eleccions tant el PSC com CiU. Per sort, i per desgràcia d'alguns, la política catalana no és qüestió de dos partits polítics, sinó de més partits polítics. Entre ells Esquerra, que representa l'esquerra nacional, polítiques socials i en clau de país, Catalunya. Per tant, aquest país no és de cap partit polític, sinó dels seus ciutadans i ciutadanes que amb el seu dret a votar escolliran aquella formació que els representi.

I acabant amb aquest punt, recordar al candidat Artur Mas que les condicions a governar se les apliqui a ell mateix perquè cadascú és lliure d'escollir, per tant, senyor Artur Mas, parli per vosté. I al candidat José Montilla, és l'hora dels catalans? Em pregunto si fins ara no ho érem de catalans, perquè jo ho sóc des de que vaig néixer.

La darrera reflexió

"El català, segona llengua dels blocs segons un estudi nord-americà"

Segons Nitle, una organització nord-americana de recerca tecnològica i a favor de l'educació liberal, el català és la segona llengua més utilitzada als blocs. L'estudi NITLE Blog Census constata que dels tres milions de blocs de tot el món que Nitle té registrats, prop de dos milions són en anglès i 123.000 són en català. En francès i en espanyol n'existeixen 80.000 i, en alemany, 35.000.

-Extret de Vilaweb

Un comentari: la nostra llengua existeix i existirà, gràcies a l'esforç que fem cada dia totes aquelles persones que creiem en el nostre país i la seva identitat.

P.D. Gràcies Manel per facilitar-me les imatges.