Avui ens ha deixat la primera Tinenta d'Alcalde de l'Ajuntament de Canet de Mar, Sra. Ibis Puig i Valls. Des d'aquestes quatre línies vull expressar el meu condol a la seva família, amics, amigues, companys i companyes polítiques i membres del govern de l'Ajuntament.Alcaldessa des del març de 2001 fins l'abril de 2002, i actualment primera Tinenta d'Alcalde. Tot i no compartir el mateix ideari polític, sí s'ha de reconèixer la seva tasca en matèria social i la seva dedicació al capdavant del govern, dia a dia, tot i la seva malaltia. Una lluitadora nata. Destacaré el seu compromís amb la gent de Canet per damunt dels interessos de partit. Fet que la honora i que tothom hauríem d'aprendre d'aquesta manera de ser.
Fins sempre!
Jo vaig estar al ple especial que es va fer en memòria de la Ibis.
ResponEliminaVaig veure cares de veritable dolor, de veritable pena. Però també vaig veure arrogància, vaig veure desvergonya i vaig veure moltes cares desafiants en un acte que no tenia cap caire polític, sinó que havia de ser un simple comiat.
A més d'un se li hauria d'haver caigut la cara de vergonya, i s'hauria d'haver ennuagat amb les paraules buides de contingut i sentiment que escopiren per quedar bé.... Quan tot el poble sap que molta culpa que la Ibis ja no estigui amb nosaltres és culpa d'aquestes "males persones" que van enverinar la seva vida fins que no va poder aguantar més.
Ibis, descansa en pau... A veure si el poble de Canet castiga els teus botxins i els fa fora d'una vegada per totes abans no matin el nostre estimat poble
Vaig tenir el plaer i a la vegada el privilegi de treballar al costat de l'Ibis durant aquests sis anys. Amb ella he après tantes i tantes coses que em seria impossible poder-les enumerar. Amb mi es va portar com a una veritable senyora, a banda del tracte correctíssim en va fer sentir una bona persona i un bon professional. La qualitat humana de l'Ibis és incomparable amb la de qualsevol dels seus companys politics, i tots plegats n’haurien d’aprendre d'ella. Ibis, sempre em vas demanar que et tractés de tu i mai et vaig fer cas. Avui ho faré per dir-te que mai t’oblidaré, d’una forma o d’altre hi seràs present dins del meu cor i la meva ànima.
ResponEliminaUna abraçada, companya.
Jo vaig tenir la GRAN sort de tenir-la com a professora. És una de les persones que més ha marcat la meva vida. Ella em va ensenyar com no ho ha fet ningú, que per sobre dels llibres, de la cultura, del saber, el més important és ser persona.
ResponEliminaVaren ser molts els anys que vaig "conviure" amb ella i més que de professora, em va fer de mare.
Molt a prop d'ella vaig passar de ser una nena a una dona.
I la única posa que puc dir-li es que restarà per sempre en la meva mèmoria.
Gràcies per ser la persona que vas ser..