3 anys han passat després del pacte en finançament de CiU amb en ZP. El més trist d'aquest pacte és que a dia d'avui encara estem sense finançament.
De que ha servit aquest pacte? De res, perquè a l'estat espanyol continua sense complir el pacte mínims de CiU. Però si més no, sempre hi ha alguna lectura positiva, i és el gir sobiranista que ha après la federació. Fins i tot, passat tres anys, reclamen a viva veu el concert econòmic i el dret a decidir, conceptes impensables fa poc temps.
Ara cal unitat ferma davant l'incompliment del sistema de finançament i davant d'una possible retallada de l'Estatut per part del TC.
21 de gener 2009
3 anys pacte Mas-ZP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bon dia Iván.
ResponEliminaHe llegit el teu article i crec que ERc que és un dels partits que aguanta aquest nefast tripartit deixi de culpar i fer la crítica fàcil de culpar de tot a CiU. Porteu casi bé 6-7 anys al govern i quan es podia pensar que tenin un govern "amic" solucionariem el tema del finançament i el concert econòmic resulta que encara estem pitjor. El que també em resulta curiós és que doneu un recolçament tant i tant ferm a un PSC que al país diuen una cosa i a Madrid s´agenollen davant dels barons del PSOE. Jo entenc que CiU n´ha fet d´errades molt grans però vosaltres en només una legislatura i mitja el que esteu fet és carregar-vos directament el país.
Ah i per cert!! els diners que costa una embaixada al ben mig de Nova York podrieu invertir-la per exemple en finançar la nefasta política lingüística que fa el govern de la Generalitat.
Com sempre, una abraçada.
Jesús Marín, CDC
Hola Jesús,
ResponEliminaEsclar que tots els partits han comés errors però no es pot negar que després d'aquell pacte es va renunciar pràcticament al poc que quedava de pressió envers l'estat espanyol i més concretament en matèria de finançament. Quin rèdit ha tret el país d'aquell pacte? Encara avui en patim les conseqüències. L'únic profitós, i espero que sigui així, és el canvi de terminologia que utilitza CiU quan ara reclameu concert econòmic i dret a decidir. Possiblement, aquest pas per l'oposició ha servit perquè us torneu més sobiranistes. Desitjo que no sigui un miratge.
En quan a les embaixades són mecanismes que com a nació sense estat hem de potenciar i crear mecanismes d'estat i establir relacions amb països punters com França, Anglaterra i Estats Units, entre altres. Mentre no poguem tenir estat, creem els diferents mecanismes per aconseguir-ho. Com deia Fuster, la política la fas o te la fan. I dubto que el partit que representes s'hi oposi frontalment.
Una abraçada.