Avui fa una setmana que vaig ser cessat com a tècnic d'innovació i modernització de l'administració pública de l'Ajuntament de Canet de Mar, també anomenat càrrec de confiança. Sí, càrrec de confiança del govern municipal entrant al juliol de 2007, i que el passat 3 de juliol de 2010 es va trencar per l'expulsió del govern municipal dels dos regidors d'ERC. No em fa res dir que he estat càrrec de confiança del govern municipal de Canet perquè treballar pel meu poble és un orgull.
Encara que molts no ho han sabut fins ara, la meva contractació per part de l'Ajuntament tenia una durada limitada. És a dir, com a màxim podia estar treballant fins abril-maig de 2011, fins a les eleccions municipals de l'any vinent. A més, podia ser despatxat en qualsevol moment, a discreció de l’alcalde, com de fet ha passat encara que ho amaguin darrera una moció. Per això, amics, es va triar la figura del càrrec de confiança perquè no es tractava d’una feina per sempre, és a dir, no estava "enxufat" a l'Ajuntament.
Durant els gairebé tres anys que he treballat pel govern municipal, he fet feina, molta feina pel bé de tothom, pel bé de Canet. Feina que us aniré explicant aquí, al meu bloc, ja que en tot aquest temps cap regidor del PSC i UMdC (Unió) ha volgut saber quina feina feia. Fins i tot es van negar a escoltar-me quan vaig demanar a l’alcalde d’explicar-me en una junta de govern. No em van deixar rendir comptes de la feina que he fet durant aquest temps, perquè suposo que és més fàcil criticar des del desconeixement.
Em sembla que he estat honest fins al final, no estic aferrat al càrrec i ho he demostrat fins al punt de posar el meu càrrec a disposició de l'alcalde si un cop explicada la meva feina només un regidor no em tenia confiança.
Sí, el que estic dient és que el poble de Canet es podia haver estalviat el circ de la moció al Ple i arreglar-ho tot en un despatx sense fer tant de soroll, però suposo que volien buscar alguna complicitat política que els ajudés a justificar l’injustificable, perquè és difícil pair que els mateixos regidors del govern que van crear aquesta figura mitjançant el pacte de govern perquè van creure unànimement de vital importància les tasques que he desenvolupat de cop i volta ja no la necessitin.
Com ja he dit a tothom qui m’ho pregunta, i fins i tot a algun regidor amb càrrega de consciència que així m’ho ha fet saber, no m’he pres el meu cessament com a res personal, ja que és una decisió per tàctica política, que no té res a veure amb la crisi econòmica i amb la rebaixa dels sous, com demostraré al llarg d’aquests escrits però el que no puc consentir és que menystinguin la feina que he fet pel poble de Canet, i s’ha fet per activa i per passiva. Crec que tothom té dret a saber quines tasques he fet a l'Ajuntament, ja que com el govern bipartit actual (PSC i Unió) recorda, he estat un càrrec polític i per tant em dec a la ciutadania de Canet.
Benvolgut Ivan,
ResponEliminaEl pacte el van trencar mitjançant Decret d'alcaldia el 3 de juny del 2010.
Feta aquesta precisió, he de confirmar que repetidament, reiteradament, fins a l'avorriment el comentari a les Juntes de Govern era "no t'ho prenguis personalment" o no us ho prengueu personalment" si recordaven que en Rafa Dulsat també existeix.
De tant repetir-ho vaig concloure que qui estava - i ara està - fent d'un tema polític (traïció i expulsió de qui t'ha donat suport com a company) un tema personal són ells, no pas nosaltres! I s'ho prenen personalment. I tenen la barra o la malaconsciència de buscar d'altres a qui penjar-los el mort. Primer perquè pensaven que era una cosa de l'Òscar (1er error); i després perquè creien que amb l'amenaça n'hi hauria prou per fer-nos por, sí la por a "perdre" el sou (2n error).
Perquè en el seu ideari el mot dignitat no hi és; només hi és el de continuar aferrats al càrrec per pagar les seves hipoteques i per continuar remenant les cireres.
Ànims Ivan. Ho volem saber tot; no et deixis res, perquè si d’alguna cosa hem pecat (perdó que ningú no s’ho prengui personalment) aquests tres anys ha estat de prudents i de discrets, fins i tot entre nosaltres.
Visca la veritat! Mori el mal govern!
Ivan, només puc donar-te uns ànims que molt probablement no t'animaran. No seré jo qui faci comparacions entre els diferents partits per fer-vos sentir millor una estona, ni entre els diferents polítics que habiten aquests misteriosos passadissos de l'ajuntament. No en sé ni un borrall de tot això, encara que la percepeció exterior de molts sigui que no és res més que una casa de barrets.
ResponEliminaPerò sí puc dir-te que et conec una mica a tu personalment i a l'altra perjudicada. Tots dos sou persones treballadores, sacrificades i que creuen en fer bé les coses. Així ho vaig veure jo almenys fa temps i ho veig encara ara quan ens trobem.
Només no estic d'acord en això que has dit del "circ"; t'ho dic perquè el sarau aquest ha permès, almenys, veure de quin peu calça cadascú. Si no se n'hagués fet sang, tothom es faria preguntes que serien més complicades de respondre. Que cadascú posi les seves cartes sobre la taula i llenci els daus. Si esteu convençuts d'haver actuat correctament, de dir el que és cert, això cantarà per sí mateix.
Una abraçada!
Hola, Ivan
ResponEliminaQue trenquis el silenci m'ofereix la possibilitat de dir obertament el que penso.
Fa quatre anys que visc a Canet i els deu darrers mesos que he tingut el plaer de compartir amb vosaltres --amb tu, amb la Blanca, amb tant d'altra gent-- el neguit per una Catalunya emancipada i justa fan que em senti com si hi hagués viscut tota la vida. Ni que sigui només per això compteu que teniu tota la meva confiança. Jo sol no us puc tornar el càrrec que us han pres, però som molts els que valorem les persones pel que són i pel que fan i no per si ens convenen o no en un moment determinat.
De fet, l'expressió "càrrec de confiança" aplicat a la gestió pública no m'ha agradat mai, precisament per la confusió i l'abitrarietat que estableix entre les qüestions polítiques i les privades. La confiança no es dóna, ni es reparteix en forma de càrrecs. La confiança s'obté amb la dedicació i la feina ben feta. I són els electors els qui en darrer terme la reconeixen.
He fet, esteu fent i estic segur que seguireu fent feina sacrificada i ben feta per Canet i per Catalunya. Amb això guanyareu la confiança de tot un poble. I és aquesta la confiança que val, no la d'aquells que la donen o la retiren segons les seves conveniències.
Canet, com tots els pobles de Catalunya, seran cridats a la tardor a decidir coses molt importants per al seu futur, però no serà menys important quan a la primavera siguem cridats a decidir qui ens ha de representar en el municipi. Serà aleshores, quan triem per la confiança que cadascú s'hagi guanyat i no per la que s'hagi repartit, que us podrem tornar la feina i el respecte que us mereixeu.
Per la meva part, compteu que faré tot el que estigui a la meva mà per fer-ho possible. Per vosaltres, per Canet i per Catalunya.
Francesc
Benvolgut compatriota,
ResponEliminaEt dic d’entrada que tens tot el meu suport i la meva plena confiança arran dels darrers esdeveniments que s’han promogut des de la nostra casa consistorial; casa consistorial que no ho sé si ho saben els que l’okupen, que és la nostra casa, la casa de tots, no només les d’uns quants, ni lògicament, per sempre.
Fa gràcia parlar d’un valor tan important com la confiança en un moment on els valors de tota la vida o almenys els què conec des de petit, estan en una clara decadència; confiança és la que meu donat tu, la Blanca i el Rafa en el poc temps que he pogut treballar al vostre costat; confiança ai, ai, aquesta paraula que de vegades penso que ja quasi ningú se la mereix per part meva, i que feu que torni a tenir sentit; confiança que com ja he dit, en el poquíssim temps que hem treballat junts, la genereu altruista i clarament, sense foscor, tot el contrari d’altres que els conec, entre cometes, des de fa temps i no en generen cap ni una; la confiança s’ha de guanyar dia rere dia i ha d’anar envoltada, al meu humil entendre, d’altres valors com la noblesa, coratge, valentia alhora de prendre decisions, vocació de servei públic, saber escoltar més que parlar, el treball ben fet, humil.litat, transparència, respecte...
Heu demostrat que us impliqueu, que treballeu, que lidereu unes idees, uns valors que comparteixo plenament amb tu i els altres compatriotes anomenats i que com ja he reconegut públicament, tots, repeteixo tots, hauríem d’impregnar-nos del teu exemple tan a nivell personal com a professional.
Per tant, dit això, t’animo a què segueixis endavant; ja sé que és molt fàcil dir-ho i costa molt posar-ho en pràctica però malgrat tot, segueix il.lusionat i amb moltes ganes de seguir el camí triat ja que la societat civil i sobretot la canetenca, necessita de persones com tu que donen aquest plus de força i que fan creure que és pot viure en una societat millor.
A ben segur que aviat hi haurà canvis i la vostra feina penso que serà recompensada i per tant, us encoratjo a seguir treballant per Canet, per Catalunya i així guanyar la confiança de la resta de canetencs; per la meva part, us ajudaré a fer-ho extensible a tothom que vulgui saber qui pot i sabrà treballar vertaderament pel nostre poble.
I tal com diu en Francesc, “per volsaltres, per Canet i per CATALUNYA LLIURE”.
Una forta abraçada,
Jordi TENAS i TORRENT
Jo tinc la solució: carda-hi foc al putu ajuntament dels collons!! Així n`aprendrán.
ResponEliminaIvan, tothom sap que t'has comprat 3 Mercedes, 1 Porsche i que uns promotors t'han "regalat" aquest Xalet al costat de la platja amb jacusi inclòs...
ResponEliminauna abraçada (malgrat tot)
François