En aquests dies de vacances...

Segurament el tema de l'Estatut català queda en un segon pla per l'alto al foc permanent declarat per ETA. Tot i això, des d'aquestes quatres ratlles vull recordar que l'Estatut no és un simple document, quatre fulles, sinó que serà la nostra norma jurídica que ens regirà durant, possiblement, vint-i-cinc anys. Tant debó no sigui així si s'arriba a refrendar l'Estatut aprovat a les Corts. No és aquest l'Estatut del 30 de setembre de 2005 en que totes les forces democràtiques catalanes van aprovar.

Aquesta vinyeta de Ferreres, ens recorda molt bé del perquè l'Estatut, tant punt va arribar a la Villa y Corte ha quedat tant retallat. Començant per Guerra, president de la comissió, un afèrrim constitucionalista, un jacobí de dalt a abaix, on només existeix una única idea d'Espanya, el pluralisme és paper de fumar. Després hi trobem l'Ibarra, què hem de dir d'ell. Si per ell fós, els catalans seríem els seus esclaus per així ell viure com un emperador (si és que no ho fa ja) en el seu imperi extremeny. Mentres va dient que els catalans som insolidaris i que ens volem quedar el botí... i jo em pregunto, què hem demanat a fora de Catalunya que no ens pertoqui? I finalment hi trobem a la de Madre, una immigrant com molta gent que va emigrar en la dècada dels 50 als 70, i que s'ha integrat a Catalunya. Però em dóna la sensació que per mantenir el vot "immigrant" s'ha conformat amb un Estatut molt a la baixa que no soluciona els problemes reals de la seva gent, que per a mi no hi cap distinció de procedències, tots i totes som ciutadans i ciutadanes de Catalunya, vinguem d'on vinguem.

Només espero que la gent del PSC, hi reflexioni i no perdin la seva identitat. Que defensin el que són, el partit socialista de Catalunya, i els interessos del poble català.

En aquests dies de vacances és bó recordar el per què d'un Estatut tant retallat.