22 de juliol 2010

Un únic camí: la independència

Quants cops hem dit que l'independentisme en comptes d'unir-se es divideix contínuament. És el mal endèmic del moviment per assolir la llibertat del nostre país. Arrel de les consultes per la independència, que al meu entendre, les diferents coordinadores locals havien de ser les promotores del dret a decidir, tal i com s'ha anat fent arreu dels municipis catalans. Però en comptes de continuar el moviment com a tal, és a dir, treballar amb la base dels pobles per crear consciència de que Catalunya necessita decidir el seu propi futur, des dels màxims representants de les Coordinadores de les consultes ens surten amb la idea de crear una formació política cridant a la unitat de les forces catalanes per un únic objectiu: la independència.

Fins aquí molt bé! Però crec que abans de fer aquests crits a la unitat, potser caldria haver hagut abans els previs contactes amb totes les formacions possibles per veure si hi estaven d'acord. Aquesta manera de fer no ajuda a ningú, i menys després que aquests mateixos, dies abans -tot just la setmana passada- es dediquessin a intoxicar sobre ERC perquè no havia aprovat a favor de la tramitació de la ILP pel referèndum per la independència, quan des d'ERC hem defensat, i ens hem quedat sols, la IP per referèndum per la independència d'acord amb la Llei de Consultes.

L'enemic sembla ser que no és Espanya, ni aquells que no aposten per la transició cap a la independència. L'enemic és ERC, l'únic partit al Parlament que és independentista i on els seus 21 diputats varen aprovar el passat divendres una resolució per iniciar el camí a la independència. És l'únic camí, i les dones i homes d'ERC també hi serem.

5 comentaris:

  1. Ivan, aquesta vegada, no estic d'acord amb el teu punt de vista.

    Jo no he considerat mai ERC l'enemic a batre. Jo no lluito per ni contra cap partit en concret, sinó per la independència i plena sobirania. És més, als companys d'ERC com ara tu amb qui he compartit hores i paraules i n'he après, els veig com a companys meus, amb un ideari diferent amb els que tinc però amb la grandíssima sort de compartir referent principal. No és ERC l'enemic (almenys no per a mi), però sí sembla que TOTS els partits d'aquí hagueu de demostrar quelcom... Potser perquè en el seu moment no es va actuar com calia (i no parlo d'ERC de Canet, precisament). I vaja, crec que aquesta és una lluita plural. Ningú s'endurà sol el mèrit d'arriba a Ítaca, sinó que hi arribarem plegats o no hi arribarem.

    Per demostrar-te que estàs errat, et diré que l'anunci de crear "Solidaritat Catalana", no m'ha engrescat només a mi, sinó a varis amics meus, que deien en altres paraules: "A veure, a veure si es veritat que tots anem a la fi rere el mateix sense partidismes, perquè la veritat no sé a qui votar". Així que bé, amb això et demostro que sí, que interessa a la gent, i que potser les maneres no són les més adequades de cara als partits, perquè els col.loca en una posició incòmoda, però sí cara a la gent, que vol saber QUANTS dels partits suposadament independentistes anteposen l'objectiu primordial a la medalla que hi ha rere aquest. Perquè si es fa "d'amagat", potser no en sabriem res ningú, d'aquest pla d'anar tots plegats fins a bon port.

    Una abraçada, company.

    ResponElimina
  2. Ivan,

    Comento el teu tema però com a teló de fons el d'en Santi.
    Veig que probablement dones per sabut que Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) és des del començament Democràcia Catalana (DC) i que acabarà diluint-s'hi... que les anades i vingudes de les IP/ILP instrumentalitzant les Consultes han assolit l'objectiu de posar en evidència els partits i que DC sigui el salvador que du al Parlament la convocatòria d'un referèndum... que els acòlits del Laporta estan esperant el moment gloriós que els seus partits els expedientin... que tot plegat és una maniobra per acomboiar cap a DC i no cap a una plataforma unitària tants descontents dels partits com puguin.
    No us falta raó. Però hauríeu de concedir el benefici del dubte i no mostrar la imatge que, per estar contra SCI, esteu contra qualsevol intent d'unitat.
    Jo estic tan emprenyat com tu perquè m'han utilitzat fent servir sense cap escrúpol les adreces de la Coordinadora Nacional per enviar pamflets contra els partits sense que gairebé no hagi protestat ningú, han tergiversat i manipulat el tema de les IP/ILP, s'han passat per l'engonal les altres plataformes que ja fa temps que intenten buscar la unitat dels independentistes, i també perquè quan hagin recollit uns quants milers de votants i els emplacin a afiliar-se a DC "per culpa del tancament dels partits oficials que no volen la unitat", molts d'aquells votants quedaran definitivament descavalcats.
    Però malgrat l'emprenyamenta, discrepo (amistosament) de tu i dels dirigents del teu partit perquè no reaccioneu a favor de la unitat sinó en contra. Té raó en Santi quan diu que "sembla que TOTS els partits d'aquí hagueu de demostrar quelcom", i que "Ningú s'endurà sol el mèrit d'arribar a Ítaca, sinó que hi arribarem plegats o no hi arribarem". La insistència que sou els únics que podeu aconseguir la independència no em sembla oportuna en aquest moment. Ni tant sols és veritat. Hi teniu un paper molt important, però no en exclusiva. Fa temps que ERC ha perdut aquest privilegi i quan abans ho accepteu abans sereu respectats i tornareu a ser un factor important, decisiu, per assolir la finalitat comuna. Molta gent està treballant per la independència fermament i des de molts àmbits. I ERC no farà la funció que Catalunya n'espera si els menysprea o els ignora tots. Fins i tot els que en altre temps han creat tensions en el si d'ERC han de tenir lloc i veu perquè la independència sigui possible. No dic que amb dos petonets es ventili el passat. Però no costaria tant admetre el seu paper en la lluita comuna i prestar-se a una acció conjunta. Admetre el paper dels que amb bona fe i esforç busquen fórmules unitàries encara que no militin a ERC em sembla que és l'única manera vàlida de desemmascarar els que s'hi volen afegir amb trampes i amb estratègies camuflades. O, si més no, és l'única manera que, si aquests darrers al final fallen, els seus partidaris, amb els seus afanys i amb els seus vots, no quedin estesos a la vorera.
    Són paraules dures, ho reconec, però et tinc prou confiança per dir-te-les. Simpatitzo amb el teu partit i saps que faré el que estigui a les meves mans perquè la Blanca i com més regidors millor el pugueu representar a Canet. Però abans que tot, com el Santi, sóc un català que vol la independència. A diferència d'ell jo sí crec que ERC és qui hauria de liderar el procés per arribar-hi tots junts. Per això em dolen tant els passos que feu en la direcció contrària. I aquesta afirmació de l'exclusivitat, com si ERC fos l'única propietària dels catalans, em sembla un pas enrera que fa molt de mal. A ERC més que a ningú.

    Una abraçada

    Francesc

    ResponElimina
  3. Santi i Francesc,

    Primer de tot, gràcies per entrar en el debat, perquè això ens fa enriquir a tots, i sobretot a aquells que volem que el nostre país esdevingui estat el més aviat possible.

    M'agradaria deixar clar, que en el meu escrit parlo que l'únic camí és la independència, i potser no ha quedat clar, que l'única manera d'aconseguir-ho és a partir de la unitat de tots els partits catalans. Ara bé, per fer una Crida, l'estratègia, o les formes, no crec que hagin estat correctes. Sembla que ara toca això, i si no funciona, demà en farem una altra donant la sensació de poca seriositat, a part de crear falses expectatives.

    En cap cas he dit que ERC sigui l'únic partit independentista -o és al Parlament amb 21 diputats- ans al contrari, sóc del parer que ERC està disposada a participar en crides a la unitat, sempre i quan hi anem units. Des de les CUP fins a CiU.

    Quan em refereixo a que l'enemic "sembla" ser ERC, vosaltres heu constatat que les úniques crítiques respecte a la no tramitació de la ILP eren adreçades a ERC per part de la Coordinadora Nacional de les Consultes. M'ha donat la sensació d'aprofitament de la situació. Em sembla que no ajuda gaire a la unitat tot plegat.

    Malgrat tot, sabeu que podeu comptar amb mi per aconseguir la nostra anhelada llibertat i que el camí a Ítaca el farem entre tots, o no el farem.

    Una forta abraçada amics!!!

    Ivan

    ResponElimina
  4. Ivan,

    per part meva no pateixis, que els retrets que faig a ERC no t'els faig pas a tu ni em refereixo a afirmacions o accions que hagis fer tu. M'adreço a tu com a afectat directament pel que puguin dir o fer representants oficials de la teva formació. Tot i entendre la tensió a què estan sotmesos esperaria d'ells una mica més de distància i que entenguessin que la pitjor manera de preservar el crèdit que encara els queda és presentar-se --com va fer en Benach l'altre dia-- com els únics independentistes que compten. És una patinada greu. Ho veig així, què vols que t'hi digui?

    Jo no puc arribar a ells i te les carregues tu. Potser és que m'imagino que d'alguna manera tu sí que hi pots arribar i fer-los participar de la preocupació que tenen persones que --com jo-- encara pensen que ERC és una ala molt important de l'exèrcit que s'apresta a la llarga batalla final, encara que delmat i amb ferides que no cicatritzen. Contínuament veiem com moltes més persones han abandonat aquesta prespectiva i no es limiten a buscar altres opcions, sinó que insisteixen a burxar en la ferida i presenten a ERC --tu mateix ho reconeixes-- com el traïdor botifler causant de tots els mals i com l'obstacle més important per a la unitat de la lluita. És injust, però és aquesta la situació.
    Respondre intentant minimitzar l'acció de Solidaritat Catalana no és el remei. El remei hauria estat demostrar amb signes molts clars que s'acceptava i es buscava la complicitat amb les formacions que ja hi havia. I ERC no ho ha fet, fins ara. Em refereixo públicament. I com més temps passi, més costarà. La convicció de tothom és que ERC ha dit i dirà sistemàticament a qualsevol que li allargi el braç que la independència són ells i prou.
    Ja no demano fer llistes úniques, perquè aquest sí que és un terreny enfangat i ple de cocodrils, però una acceptació global dels que optin per aquesta solució o de la resta de llistes, si ni allà s'aconsegueix unificar-les, compartint una afirmació del referèndum o de la independència com a primer punt innegociable del programa electoral de cada una de les formacions noves o velles ens tranquilitzaria molt a tots plegats. Sí, això seria donar ales i cedir vots a les altres formacions, partits, llistes o preteses solidaritats, però ¿és que n'esteu conservant gaires, ara?

    No t'hi facis mala sang. De veritat que no va per tu. Va per si tu pots fer-hi alguna cosa.

    Francesc

    ResponElimina
  5. El que te que fer ERC, es fer neteja interior de tant burgés, tant burócrata, i tant de botifler; per així recuperar la seva credibilitat perduda. Pèro com aquests són majoria... ERC seguirá amb la seva tónica habitual. (ja sabem quina). Per la meva part seguiré votant altres opcions mes actives i creibles.
    INDEPENDÈNCIA!!

    ResponElimina