Ara toca... la crisi

Sembla ser que ara toca treure el manual de la crisi. Algunes formacions polítiques ja en fa de temps que el treuen quan del que es tracta és minimitzar l'efecte positiu de la independència. Sobretot durant les primeres onades de consultes per la independència partits com el PSC, PP i Ciutadans tiraven de l'argument de la crisi per contrarestar l'aposta de molta gent i pobles per organitzar consultes populars arreu de Catalunya, amb l'objectiu de poder decidir lliurement que vol ser Catalunya, Estat propi o autonomia.

Ja no són únicament aquestes partits els únics que s'hi afegeixen al discurs de la crisi per mirar de desviar l'atenció. CiU comença a fer-se'l seu, i més després de veure com les enquestes li ponen. Aquests set anys a l'oposició al Parlament semblava que serviria per fer d'una CiU plenament sobiranista, però ja hem vist en poc temps com el seu discurs a virat gairebé 360 graus. D'allò que tant exigien de l'eix nacional ha quedat per a millors moments. Sí que fan un brindis al sol manifestant que amb ells arribarà el concert econòmic. Es creuen que l'estat espanyol els hi concedirà, la gallina dels ous d'or, com és concert econòmic per Catalunya?

Realment, l'única crisi a superar a Catalunya és la de formar-ne part d'un país com Espanya. Espanya és crisi, i la solució és la independència, amb la celebració d'un referèndum on la majoria social del nostre país pugui decidir lliurement.

(Article publicat al indirecte!cat)