També he de dir que n'estic una mica fatigat de sentir i llegir, dia rere dia, termes com: unitat, llista única, declaració unilateral, llistes obertes, i no sé quantes més crides de cares a les properes eleccions catalanes. Mai en l'independentisme català havíem tingut la sort de tenir més d'una formació independentista al Parlament, i en comptes d'alegrar-nos, el que fem és menystenir-nos.
El que cal de cares a les properes eleccions és que tots aquells partits que es declaren independentistes signin un compromís, abans, on en cas d'obtenir majoria entre tots, els diputats i diputades dels partits signants treballin per la consecució de l'Estat propi.
Un cop signat aquest compromís, la feina de les diferents opcions polítiques és aconseguir votants. L'independentisme guanyarà si al proper Parlament hi ha més de 40 diputats, si en som menys de 30 haurem fet un canvi de cromos.
(Article publicat al directe!cat)
Jo també m'he anat definint molt clarament en contra de la histèria de les llistes úniques i darrerament he censurat enèrgicament que no es validi com una possibilitat més la convocatòria unilateral del referèndum, sobre tot tenint en compte les difícils perspectives d'aconseguir el nombre d'escons necessari per a aquesta proclamació unilateral de la independència que està tant de moda. Com que la convocatòria del referèndum sembla una iniciativa molt més fàcil de compartir per forces que no admeten la declaració d'independència, com a mínim hauria de tenir el reconeixement de ser "un pla B", com es diu ara, de ser una alternativa possible si la declaració unilateral d'independència no es pot produir.
ResponEliminaFins i tot em sembla que la contraposició referèndum/declaració d'independència és artificial, i s'accentua per qüestions purament electoralistes. Per dir-ho de forma crua i clara: si ERC defensés la declaració unilateral d'independència, estic segur que Rcat, DC i, sobre tot, el CCN (que ignora a ERC ostentosament), aleshores defensarien el referèndum com a primer pas.
Amb aquesta situació obtenir el "compromís preelectoral" ho veig com a molt complicat. Arenys de Munt ho ha demanat i no veig que hagi obtingut ni el més mínim suport.
Però tinc confiança que després de les eleccions, un cop vistos els resultats i la consistència "elegida" de cada plantejament, el compromís serà molt més fàcil que ara i es decantarà capa aquella opció que es vegi més factible segons els resultats. Ara moltes interpretacions i argumentacions estan tenyides d'"estupidesa preelectoral". Suposo que després hi haurà més racionalitat i realisme. Ja ho veurem. Malgrat tot, m'agaradaria que tots els partits que es presentaran amb sinceritat volent seguir el camí de la independència, es posessin d'acord amb aquest punt al seu programa, com a mínim. Seria com una mena de denominació d'origen comuna, encara que després cadascú elaborés el producte segons la seva pròpia fórmula.