Trenco el silenci. El càrrec de confiança.

Avui fa una setmana que vaig ser cessat com a tècnic d'innovació i modernització de l'administració pública de l'Ajuntament de Canet de Mar, també anomenat càrrec de confiança. Sí, càrrec de confiança del govern municipal entrant al juliol de 2007, i que el passat 3 de juliol de 2010 es va trencar per l'expulsió del govern municipal dels dos regidors d'ERC. No em fa res dir que he estat càrrec de confiança del govern municipal de Canet perquè treballar pel meu poble és un orgull.

Encara que molts no ho han sabut fins ara, la meva contractació per part de l'Ajuntament tenia una durada limitada. És a dir, com a màxim podia estar treballant fins abril-maig de 2011, fins a les eleccions municipals de l'any vinent. A més, podia ser despatxat en qualsevol moment, a discreció de l’alcalde, com de fet ha passat encara que ho amaguin darrera una moció. Per això, amics, es va triar la figura del càrrec de confiança perquè no es tractava d’una feina per sempre, és a dir, no estava "enxufat" a l'Ajuntament.

Durant els gairebé tres anys que he treballat pel govern municipal, he fet feina, molta feina pel bé de tothom, pel bé de Canet. Feina que us aniré explicant aquí, al meu bloc, ja que en tot aquest temps cap regidor del PSC i UMdC (Unió) ha volgut saber quina feina feia. Fins i tot es van negar a escoltar-me quan vaig demanar a l’alcalde d’explicar-me en una junta de govern. No em van deixar rendir comptes de la feina que he fet durant aquest temps, perquè suposo que és més fàcil criticar des del desconeixement.

Em sembla que he estat honest fins al final, no estic aferrat al càrrec i ho he demostrat fins al punt de posar el meu càrrec a disposició de l'alcalde si un cop explicada la meva feina només un regidor no em tenia confiança.

Sí, el que estic dient és que el poble de Canet es podia haver estalviat el circ de la moció al Ple i arreglar-ho tot en un despatx sense fer tant de soroll, però suposo que volien buscar alguna complicitat política que els ajudés a justificar l’injustificable, perquè és difícil pair que els mateixos regidors del govern que van crear aquesta figura mitjançant el pacte de govern perquè van creure unànimement de vital importància les tasques que he desenvolupat de cop i volta ja no la necessitin.

Com ja he dit a tothom qui m’ho pregunta, i fins i tot a algun regidor amb càrrega de consciència que així m’ho ha fet saber, no m’he pres el meu cessament com a res personal, ja que és una decisió per tàctica política, que no té res a veure amb la crisi econòmica i amb la rebaixa dels sous, com demostraré al llarg d’aquests escrits però el que no puc consentir és que menystinguin la feina que he fet pel poble de Canet, i s’ha fet per activa i per passiva. Crec que tothom té dret a saber quines tasques he fet a l'Ajuntament, ja que com el govern bipartit actual (PSC i Unió) recorda, he estat un càrrec polític i per tant em dec a la ciutadania de Canet.

Felicitats campions!!!

Tornarem a vèncer

Es pot fer

Endavant amb la 8a Mostra d'Entitats a Canet

Aquest cap de setmana donem el tret de sortida la 8a Mostra d'Entitats. Dos dies perquè les entitats de Canet puguin donar-se a conèixer.

72 entitats hi participen, enguany, ensenyant la seva activitat en els estands, situats al centre de la població. Altres particcipen fent actes durant la Mostra.

La Mostra d'aquest any té per lema "la solidaritat en temps de crisi". I moltes de les activitats giraran entorn a aquest.

M'agradaria destacar la conferència inaugural a càrrec de l'Arcadi Oliveres.

Aquest any em podreu trobar en qualsevol moment en tres estands. Hi seré per vuitena vegada amb la gent d'Esquerra Canet, i per primer cop amb la secció local d'Òmnium Cultural Alt Maresme, i la nova entitat canetenca Ateneu Independentista de Canet -nascuda arrel de Canetdecideix! que va organitzar la consulta sobre la independència celebrada a Canet el 13D de 2009- on hi tindrà ubicada una urna perquè pogueu escollir el nom de la nova entitat. Així que, us hi espero!

+ info | Programa de la Mostra

Bona Diada de Sant Jordi 2010

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Qui xiula ara? Egunkaria aurrera!

Egunkaria (avui Berria), diari escrit íntegrament en basc, va ser clausurat per l'Audiència Nacional per suposat font de finançament d'ETA, així com 5 directius del rotatiu, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi. Tot l'inici del procés ja va arrencar amb polèmica per interessos polítics del govern del PP aleshores. 

Fa dos dies, l'Audiència Nacional, ha absolt de càrrecs, els 5 directius. La llibertat d'expressió ha guanyat els tics totalitaris d'un Estat, l'espanyol, que a dia d'avui, encara, nega la revisió del judici que va condemnar a mort el president de la Generalitat, durant la República, Lluís Companys.


Aprofito per transcriure literalment la notícia publicada avui al directe!cat referent a Egunkaria. Pensem-hi.

"Els catalans estem acostumats a veure com la progressia espanyola surt com a abanderada del no a la guerra i altres causes nobles però passa sigilosament per damunt de qualsevol reivindicació catalanista, com hem pogut comprovar amb els atacs de la caverna espanyola durant el debat de l'Estatut.
L'Espanya progre tampoc se sent massa còmoda amb el País Basc. Aquest vídeo de l'any 2003 mostra com el món de la música va xiular i escridassar a Fermin Muguruza en la gala dels Premis de la Música quan el cantant basc va dedicar el premi al diari Egunkaria. Després de set anys, tortures i un diari tancat, a qui toca xiular ara? I el que és més important, qui s'atrevirà a fer-ho?"

Xavier Dotras Trio

Seguint els apunts sobre música, aquest cop el vull dedicar a un grup de jazz, els Xavier Dotras Trio, grup del compositor i pianista canetenc, Xavier Dotras. Vaig tenir la sort de veure'ls en directe a Canet de Mar, presentant el seu darrer disc "Vincent". Gràcies a gent com en Xavier, Canet de Mar, segueix sent un referent cultural, sobretot en l'àmbit musical. Canet és bressol d'artistes, i aquí en tenim grans valors. Us deixo un petit tast.

+ info
Xavier Dotras | web i myspace

Patrimoni local a Canet de Mar

Divendres vaig assistir a la presentació del llibre Canet de Mar. Història i arquitectura que ha editat l'Ajuntament de Canet de Mar, i en concret l'àrea de Cultura, amb la col·laboració de l'àrea d'Urbanisme, i com no, el Cercle d'Estudis Canetencs, l'entitat que més sap sobre la història del nostre poble.

El llibre és un tresor en estat pur. És la guia perfecte per qualsevol canetenc i canetenca, per entendre d'on ve el poble, i també ho és per totes aquelles persones que els hi agradi aprofundir en la història de Canet a través del llegat arquitectònic. A més, a l'interior és ple de fotografies, fet que el fa amè alhora de llegir.

Més enllà de conèixer quin és el patrimoni catalogat, i que hem de preservar perquè és un valor afegit incalculable, el que m'agradaria remarcar és el binomi cultura-urbanisme.

Aquest binomi ens ve a dir com n'és d'important la cultura per la vitalitat d'un poble, i Canet és un d'aquells pobles que ha basat la seva manera de ser a través de la cultura pròpiament dita, i que ara ha d'aprofitar com a motor econòmic. I l'urbanisme, per definir el model de poble que s'ha anat formant al llarg dels anys, i conjuntament amb l'arquitectura, ha donat fisonomia a les edificacions que podem trobar arreu del municipi i que són un reclam per visitants.

Preservem el patrimoni, i compartim-lo per a que el coneguin.

+ info

Web municipal | L'interès pel patrimoni local s'evidencia en la presentació del llibreCanet de Mar. Història i arquitectura

Post-it: Lip dub

Espontaneïtat, Versemblança, Participatiu, Humor. Són els trets característics d'aquesta escenificació. Ho vaig veure en el telenotícies de TV3.