31 de març 2006

Calien dos anys per aquest Estatut?

Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats el nou Estatut per Catalunya i que ara haurà de refrendar el poble català, passant primer per la cambra territorial que és el Senat.

El text aprovat ahir millora l'Estatut del 79, això no es pot negar. Tota millora, per poca que sigui, benvinguda és. Però per aconseguir aquest Estatut calien dos anys? És l'Estatut que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessiten? No hagués sigut millor fer un pacte de legislatura i millorar el tema de finançament que és el tema més important?

La proposta d'Estatut del 30 de setembre, amb el suport de totes les forces del catalanisme polític, no té res a veure amb el text que ens retornaran perquè el refendrem. El més important, la capacitat de negociació entre Catalunya i l'Estat s'ha perdut en el camí. El model continua sent el mateix, és a dir, la negociació bilateral no hi serà i per tant, les decisions que interessen a Catalunya continuran decidint-se de forma multilateral. En altres paraules, no tindrem el poder de negociar amb l'Estat, cara a cara sense intermediaris, els recursos que necessitem, sinó que serà l'Estat i la resta de Comunitats Autònomes qui decideixin amb nosaltres que és el que ens pertoca.

La columna vertebral, els dos pilars bàsics, la definició de Catalunya com a nació i el finançament han quedat en paper mullat. El terme nació a l'articulat era del tot necessari per reconèixer la realitat del nostre poble i poder aspirar a cotes més altes de sobiranisme. I el finançament, la recaptació de tots els recursos per poder aplicar les millores socials i per tant augmentar el benestar social del poble català, ha quedat simplement en un augment parcial dels impostos recaptats fins ara però que continuarà recaptant l'Estat i distribuint-los al seu gust.

Com a català i independentista no puc votar favorablement al referendum sobre l'Estatut. No en el meu nom.