30 de novembre 2009

Fem un pas endavant!

Esquerra fem un pas endavant, i farem campanya pel Sí el 13 de desembre a Canet de Mar. No restarem al marge perquè sempre hem fet campanya en tots els exercicis democràtics que s'han dut a terme al nostre poble. Des de les eleccions municipals fins al referèndum per l'Estatut.

La consulta per la independència no podia ser menys! I per què diem SÍ? Les raons són:
  • Perquè el dret a decidir és un dret inalienable a qualsevol comunitat política com té reconegut l'ONU
  • Perquè la democràcia espanyola és de baixa qualitat.
  • Perquè la configuració d'Europa no és una foto fixa, en els darrers 20 anys, 15 nacions noves s'han constituit en estat per voluntat dels seus ciutadans, i han estat reconegudes per la Unió Europea.
  • Perquè hem d'expressar quina vinculació volem mantenir amb l'Estat, i sinó ens ho preguntem nosaltres ningú ho farà.
  • Perquè és determinant saber si volem que els nostres recursos siguin invertits en millorar les condicions socials dels nostres ciutadans i millorar les infraestructures per esdevenir un país competitiu a la UE, o volem que tot això ho decideixin des de Madrid?
No és suficient per vota sí el 13D? Jo crec que sí, i tu?

28 de novembre 2009

Nova etapa personal a Esquerra

Ahir vaig assistir al Congrés Comarcal d'Esquerra a la comarca del Maresme. El lloc escollit, la Sala Municipal d'Arenys de Munt, un espai idoni i on fa, relativament, poc ha estat escenari d'actes de sobirania i d'unitat en referència a la consulta per la independència celebrada el 13 de setembre i embrió de totes les que vindran.

Ahir vàrem reelegir per segon cop l'Andreu Francisco com a president d'Esquerra al Maresme. Com molt bé va dir l'Andreu, la nova direcció d'Esquerra a la comarca tindrà diferents reptes en els propers dos anys. La sentència del TC n'és una, però les realment importants per la comarca són definir quin model de comarca volem en un futur immediat per estimular l'economia de la comarca defensant criteris de creixement sostenible. I per últim treballar de valent en les properes eleccions, al Parlament durant el 2010 i les municipals a la primavera del 2011.

També vàrem escollir la nova executiva i permanent comarcal, on vaig ser escollit com a secretari d'innovació. És un orgull poder formar-ne part de la nova permanent comarcal d'Esquerra, i també un repte. Agraïr la confiança a l'Andreu, però sobretot a la meva gent de la secció local de Canet de Mar perquè és gràcies a ells que un és on és.

Per tant, ara tinc dos reptes: el primer, fer d'Esquerra Canet el partit de la gent perquè siguem força majoritària a Canet, i fer d'Esquerra Maresme el partit que vetlla per els interessos dels maresmencs.

Des d'aquí, també, vull felicitar també als que són els meus nous companys de trajecte durant aquests dos anys per fer d'Esquerra la formació política referent al Maresme. Cristina Gómez, vicepresidència; Rosa Funtané, organització; Georgina Sabadell, finances; Anna Teixidó, imatge i comunicació; Anna Salicrú, dona; Jordi Pera, política municipal; Bernat Costas, formació; Pere Aragonès, política parlamentària; Francesc Ponsa, relacions institucionals, Ivan Aranda, innovació; Josep Sànchez, mobilització; i Josep Maria Molins, política social.

També varen ser escollits els quatre consellers nacionals representant a la comarca que són la Cristina Gómez, en Jordi Pera, la Mònica Palacín i en Francesc Teixidó.

+ info
El Punt | ERC del Maresme referma la confiança en el president Andreu Francisco i tria els nous consellers comarcals

26 de novembre 2009

La dignitat de Catalunya

M'afegeixo a l'editoral que avui tots els diaris catalans han publicat en les seves edicions. És un acte d'unitat. Tot i que la via estatutària la considero per acabada, crec que la societat catalana s'està rebel·lant a un estat, com l'espanyol, retrògrad i anclat en el passat.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita
en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

25 de novembre 2009

A Canet ja decidim



La nostra Vila ja és una de les primeres en començar a decidir. Canet decideix! ha iniciat el vot anticipat, és a dir, podríem dir que és l'equivalent al vot per correu, tot i les dificultats que això suposa. El local de Canet decideix!, situat a la plaça Pere Domènech (també coneguda com la plaça dels pisos roses), estarà obert de dilluns a divendres, de 18h a 20h. fins el 10 de desembre.

Per tant, aprofito a fer una crida perquè hi participeu i aneu votar! I si el 13 de desembre no hi ets sàpigues que ja ho pots fer. Què ningú es quedi sense poder participar d'aquest acte radicalment democràtic.

21 de novembre 2009

Al Cues de Pansa de l'Emili

Dijous passat em van entrevistar al programa Cues de Pansa de Ràdio Canet. Programa que edita i dirigeix l'Emili Sànchez els dijous a partir de dos quarts d'onze de la nit. Em va fer molta il·lusió poder participar en el seu programa. Amb el Cues de Pansa, l'Emili, vol conèixer els diferents punts de vista dels canetencs al llarg de la seva vida. I la veritat, és interessant escoltar com persones de diferentes generacions tenen visions del Canet passat, present i futur, força diferents, i en d'altres coincidents.

Cada setmana, el Cues de Pansa, entrevista a una persona de Canet, i en aquest cas doncs em va tocar a mi, i amb molt de gust. M'agradaria destacar la iniciativa de dirigir aquest programa per part de l'Emili, perquè ell és un dels nouvinguts a la nostra Vila, tot i que en fa d'anys que volta per Canet, i aquest programa serveix per poder entendre, des d'una vessant més personal, el passat, el present i el futur del nostre municipi, però sobretot conèixer la seva gent.

Per aquells que vulgueu escoltar l'entrevista sencera cliqueu l'ençall:

16 de novembre 2009

Emocions i sentiments

Després d'uns dies sense actualitzar el bloc, és hora de que ho faci. Ha estat un cap de setmana intens. Des de que en formo part de Canet decideix! www.canetdecideix.org l'activitat és frenètica. Dóna gust, realment, poder compartir l'organització de la consulta popular a Canet de Mar el proper 13 de desembre, amb totes les persones que formen part de Canet decideix! És gràcies a aquest grup humà de persones que farem realitat un somni que molts anhelem, com és preguntar sobre la independència a Catalunya. Com molt bé va dir un company de Canet decideix! la gent comença a sortir de l'armari sobre aquesta qüestió, i és molt positiu.

Si Canet decideix! triomfa és gràcies al seu discurs transversal, on l'únic que es demana és la participació de tots els canetencs a votar el 13 de desembre. Ja sigui Sí, No o en Blanc.

Com us comentava, aquest cap de setmana ha estat ple d'activitats. Primer, la Xocolatada pel Dret a Decidir, organitzada per Canet decideix!, on hi va haver-hi un gran ambient i una alta participació de la gent. El mateix divendres es va presentar el llibre "Crònica de la independència" de la Patrícia Gabancho, organitzat per la Plataforma per la Llengua, que va omplir la sala de la Biblioteca. Hi ha una frase que va dir i que vull compartir ab tos vosaltres "la independència de Catalunya l'assolirem a partir d'un conjunt d'emocions".

Durant el cap de setmana, Canet decideix!, va ser present amb una paradeta informativa a la plaça 11 de Setembre on la gent es podia adherir i, comprar samarretes i xapes commemoratives del dia de la consulta. Per acabar, el dissabte a la tarda va tenir lloc el debat de partit polítics municipals sobre el Dret a Decidir, amb l'única absència del PP, per què serà? Tots els demòcrates allà presents varen donar el seu punt de vista. Un acte del qual cal destacar el màxm respecte pels ponents i el públic assistent.

Com veieu, l'activitat és frenètica, però s'ho val!!! I a més, gràcies a tots i cadascun dels components i voluntaris de Canet decideix!

07 de novembre 2009

Àmbit fa el pas a la xarxa

La revista local Àmbit fa el seu pas a la xarxa amb àmbitdigital (web). Després de 14 anys sent al carrer ha fet el salt definitiu a internet, i amb molta qualitat. És una iniciativa innovadora. A part de poder visualitzar les notícies publicades a l'edició en paper, els usuaris poden publicar notícies (prèvia una revisió de l'equip redactor).delicious

Més i noves utilitats té la nova web d'Àmbit. Ets pots registrar com a usuari i donar-te d'alta de quatre subscripcions diferents: breus, cultura, opinions i reportatges. És a dir, rebràs en el teu compte de correu electrònic les diferents notícies que es vagin publicant, i podràs estar al dia de tot allò que es diu i passa al nostre poble. És un servei que donen la majoria de diaris.

I si amb això no en tenim prou, per aquells que ens agrada utilitzar les eines 2.0 (twitter, facebook, delicious, etc.) tenim la possibilitat de compartir aquelles notícies que més ens interessa amb totes les nostres amistats.

Però la cirereta del pastís, és la meva opinió personal, és el servei d'hemeroteca. Podem consultar des del darrer al primer número d'Àmbit que és va publicar al novembre de 1995.

Àmbitdigital és i serà una eina immportantíssima dins la comunicació local del nostre poble, i possiblement serà el mirall d'altres publicacions locals.