25 de gener 2010

Espanya ens escanya econòmicament

a banda de la crisi econòmica internacional, el dèficit fiscal que l'Estat espanyol imposa als catalans continua sent insuportable, de tal manera que el govern de Catalunya s'ha d'endeutar extremament per poder prestar serveis essencials. En altres paraules, el dèficit fiscal comporta que els impostos dels nostres ciutadans paguin els excessos pressupostaris de l'Estat, mentre que la Generalitat ha de finançar bona part de les seves inversions i de les seves despeses socials amb un endeutament creixent. Els impostos que paguem actualment serveixen perquè l'Estat espanyol visqui clarament per sobre de les seves possibilitats reals, mentre que gran part dels impostos que pagarem en el futur els haurem de destinar a liquidar els deutes que estem assumint per finançar els serveis sanitaris i educatius que necessitem en el present.

Us recomano la lectura sencera de l'article de l'Oriol Junqueras sobre l'endeutament de Catalunya.

Com encara, part de la societat catalana no n'és conscient que continuar formant part de l'Estat espanyol és perjudicial per la salut econòmica de tots els catalans (ja se sentin espanyols, catalans, europeus i/o ciutadans del món). I aquest símptomes d'escanyament i ofec només tenen una solució: la independència!

Sense independència continuarem sotmesos als designis dels diferents governs de Madrid, i sense poder decidir com invertir i/o destinar tots els imposts pagats pels catalans, com si que poden fer els governs del País Basc i Navarra, on curiosament hi governen PSOE i PP, i la veritat, no els he sentit a renunciar al concert econòmic de que disposen en favor d'una Espanya única com proclamen sempre.

Posted via web from Ivan Aranda

20 de gener 2010

Els Amics de les Arts

4 - 3 - 3 by Els Amics De Les Arts  
Download now or listen on posterous
2 - 4-3-3.mp3 (5560 KB)

Amb Els Amics de les Arts inicio una altra manera de fer apunts al bloc, i és compartir aquelles cançons que m'agraden amb vosaltres, els lectors.


Gràcies als blocs, i en concret a blocaires com en Saül Gordillo i l'Eduard Batlle que en tots els seus apunts inclou una cançó, he descobert Els Amics de les Arts. I la veritat m'he enganxat al moment.

Posted via email from Ivan Aranda

18 de gener 2010

Joan Pedrero, el nostre campió al Dakar 2010

Joan Pedrero, pilot canetenc de motos que ha participat en el darrer Dakar 2010 finalitzat aquest cap de setmana a Buenos Aires (Argentina), ha quedat entre els 10 primers de la seva categoria (10è) en el rally més dur de tot el món. És el seu segon Dakar, i l'ha fet amb molt bona nota. Gairebé d'excel·lent!

No forma part de l'èlit de pilots com Coma, Depres, i altres, però a partir d'avui ja n'és un d'ells. Ha entrat per la porta gran, i el més important de tot plegat, que ho ha fet amb el mínim de recursos econòmics i humans, i sense cap empresa puntera al darrere que li donés suport en tots els sentits en rallys d'aquestes característiques.

La il·lusió i el somni de poder participar en el millor rally han fet que Joan Pedrero sigui avui un dels pilots ha tenir en compte en properes edicions del Dakar. I m'agradaria remarcar que tot aquest somni ho ha aconseguit a base de molt de treball, esforç, superació i tenacitat, i encara més difícil quan ha hagut d'entrenar-se en les seves hores lliures després de complir la seva jornada laboral. Té molt de mèrit el que ha fet.

Només una crítica, i no és pas a ell. La crítica va adreçada als mitjans de comunicació, en especial als informatius de TV3, la nostra (?). Minses, per no dir cap, les referències que han fet del millor pilot català, i canetenc, durant el Dakar 2010. Si volem promocionar els nostres esportistes, flac favor els hi fem menytenint-los. Ni una trista entrevista el dia de l'arribada. Vergonyós!!!

Tot i així, felicitats Joan, tu ets el nostre campió, i segur que arribaràs lluny!!!

Posted via email from Ivan Aranda

14 de gener 2010

Fum, Fòrum o Projecte?

Sorprenent l'anunci d'ahir de l'alcalde de Barcelona, Jordi Heureu (PSC), referent a la candidatura de la ciutat de Barcelona com a organitzadora dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022. No entraré en si serà bo o no per a la ciutat. Personalment, crec que sí, si es fa bé, molt bé. El que sí que tinc són algunes preguntes.

Hi ha un projecte al darrera? Per què ha amagat la informació als regidors del seu popi govern? Pot tornar a ser un "Fòrum II", especulació urbanística? O bé, tot és fum per un interès propi?

Dóna la sensació d'oportunisme, de promoció i ego de la seva figura. Una esdeveniment d'aquesta magnitud i importància no és per fer-ho tal i com s'ha fet públic. Sembla ser que hi ha cert nerviosisme. Ah! El 2010 i 2011 són dos anys d'eleccions.

* Tira còmica de La punxa d'en JAP, el Punt 14.01.10

Posted via email from Ivan Aranda

13 de gener 2010

Un pas endavant més: el català als cinemes

'És una llei feta per canviar l'estat de les coses. Serà un bon instrument per satisfer objectius de qualitat democràtica, perquè es puguin triar les condicions amb què es vulgui anar al cinema. Aquesta llei homologarà el conjunt del sector a la nova realitat del cinema'

Aquestes són les paraules del conseller Tresserras. Amb la nova llei del cinema fem un pas endavant en la normalització del català. En els cinemes d'arreu de Catalunya, el català només era present en un poc més del 2%, ara amb la nova llei, el 50% de totes les còpies doblades o subtitulades hauran de ser en català.

És de justícia lingüística la nova llei, i amb Esquerra al govern amb la Conselleria de Cultura ha sigut possible. Campanyes com "Cinema en català" de la Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat) veuen el seu resultat després d'anys de lluita.

Ens hem de felicitar i continuar treballant.

Posted via web from Ivan Aranda

05 de gener 2010

Els guapos del sí a l'Estatut

L'Estatut reconeix una divisió administrativa pròpia per a Catalunya, però, no obstant, els mateixos partits que van aprovar aquesta reforma estatutària posen pals a les rodes. Parlo de les vegueries com a exemple fresc, no pas l'únic. És el món al revés. Els partits que van demanar el sí a l'Estatut no sempre el volen complir ni tan sols quan només depèn d'ells. Quan l'Estat espanyol els fa la feina bruta, que forma part del guió, aquí no ha passat res i mirem cap a l'altra banda. Mentrestant, el partit que va votar no a l'Estatut i els votants que havent votat no en el referèndum pertanyen a un altre partit (que algun n'hi deu haver) han de pedalar tot allò que no pedalen els guapos del sí. Aquesta és la gran perversió de l'atzucac estatutari. El defensen més íntegrament els que no el van votar des d'opcions sobiranistes que no pas aquells que alegrement van dir sí pensant-se que: a) Espanya l'acceptaria tal qual, b) Espanya el retallaria poc, c) Espanya el retallaria prou però tant se m'enfot, o d) Toca votar que sí, perquè votar no és fer-li el joc al PP.

Aquest paràgraf pertany a un article del blocaire Saül Gordillo publicat al seu bloc www.saul.cat

El darrer debat sobre la nova configuració administrativa catalana, les vegueries, que suposen la supressió de les quatre províncies, ha deixat palesa la paradoxa de qui defensa que es compleixi l'Estatut, encara segrestat pel TC, és el partit que demanava el no per ser insuficient per l'autogovern de Catalunya.

La divisió territorial de Catalunya, tal i com diu l'article 83 sobre l'organització del govern local de Catalunya: "Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries." Doncs, són els partits polítics que varen votar sí -CiU, PSC i ICV- que ara no els hi sembla bé. En que quedem?

Trista, també, la picabaralla dels alcaldes de Tarragona i Reus; un perquè no vol compartir cocapitalitat de la futura vegueria del Camp de Tarragona, i l'altre sí. Ai las! Si tots dos són de la mateixa formació, el PSC!

Si volem que la política i l'administració sigui més propera al ciutadà, i en conseqüència, més eficaç i eficient, hem d'acabar amb les províncies i adaptar les institucions supramunicipals, les vegueries, a les característiques del territori.

Posted via web from Ivan Aranda

03 de gener 2010

2010: continuem amb la feina ben feta

Molt bon espot publicitari d'Estrella Damm. El Barça, a dia d'avui, és esforç, tenacitat, superació, humilitat, treball, sacrifici, persistència,.. però amb un denominador comú: la col·lectivitat, el treball en equip. La unió de cadascun dels integrants de la plantilla del primer equip, des del crack fins al que recull les pilotes -com acostumem a dir-, ha fet possible assolir l'excel·lència durant el 2009 en termes futbolístics. Tots els objectius els han assolit.

Si el Barça, que és més que un club, ho ha assolit; els catalans que som més que una nació, per què no podem assolir la nostra llibertat nacional. Si fem la feina ben feta ho aconseguirem, no en tinc cap dubte!!!

Bon any 2010!!!

Posted via web from Ivan Aranda