27 de desembre 2009

La fórmula Macià

La fórmula de Macià sobrepassa la de Montilla no sols perquè inclou dues dimensions més, l'econòmica i la cultural -o espiritual-, sinó perquè, a més, situa en primer lloc la llibertat nacional, sense la qual cap poble no pot disposar dels mitjans per construir una societat més justa, més rica i més culta.

Recomano la lectura d'aquest article publicat avui al diari Avui. En remarco el darrer paràgraf. El quit de la qüestió de que Catalunya avanci social i econòmicament, únicament passa per tenir la llibertat nacional. Sense ella sempre estarem sotmesos a un tercer, l'estat espanyol, que l'únic que fa es posar-hi pals a les rodes perquè no avancem.

Quantes benes dels ulls han de caure per adonar-nos-en que la via és la independència? Si més no, ja som un 39% que volem ser independents d'Espanya (font: el Periódico - http://ves.cat/abKc)

Posted via web from Ivan Aranda

16 de desembre 2009

El factor humà de Canet decideix!

M'agradaria dedicar aquest apunt a tota la gent que ha fet possible que Canet de Mar sigui un dels municipis on s'ha celebrat una consulta popular sobre la independència de Catalunya. A tots els 2.932 canetencs que van donar el seu vot.

Però en especial a la gent de la Coordinadora Canet decideix! Un 6 d'octubre de 2009 es va començar a gestar el 13D. Concretament érem 13 persones. Però només en una setmana ja érem el doble en la següent reunió, fins arribar a tots els voluntaris i organitzadors del 13D.

L'èxit de l'organització rau en el respecte mutu de tots i cadascun de nosaltres. Molts venim d'àmbits molt diversos de la societat canetenca. Molts de nosaltres no ens coneixíem. Però tots teníem un únic objectiu: el dret a decidir.

La il·lusió de tots nosaltres per fer realitat un somni ha fet superar tots els entrebancs. Han sigut moltes hores que hi hem dedicat en favor d'organitzar la consulta, però el resultat s'ho ha valgut, i tot gràcies a la força de la gent que hi hagut al darrera de la consulta.

Gràcies Xavier Espàrrech, Blanca Arbell, Assumpta Revoltós, Rafa Dulsat, Emili Sànchez, Josep M Masvidal, Marc Jiménez, David Filgaira, Sara Álvarez, Jordi Micola, Aleix Feliu, Joan Carles Bayés, Francesc Fabre, Aureli Casabona, Santi Campeny, Marcel Solà, Litus Vilà, Mercè Illa, Josep Anton Solà, Marianna Feliu, Jaume Pagés, Josep Coll, Josep Guerrero, Mireia Cortès, Jaume Blesa, Francesc Segado, Manel Gómez, David Moya, Glòria Cruanyes, Jordi Tenas, Gaspar Riera, Joan Callis, Miguel Ángel Uscudún,... i a tots els voluntaris de taules electorals i organització d'activitats.

La vostra força ho ha fet possible. Moltes gràcies!!!

14 de desembre 2009

13D a Canet de Mar. Un pas endavant!!!

El dia D, el dia després de la consulta sobre la independència de Catalunya al meu meu municipi, Canet de Mar, el 13 de desembre de 2009. 13D, una data històrica per recordar en la memòria de tots els canetencs. Per què? Perquè des de Canet decideix! s'ha fet realitat un somni, que no és cap altre que poder decidir el futur del nostre país.

El camí no ha sigut fàcil. Partíem de zero. Sense recursos econòmics. I sense un estat d'opinió a nivell nacional gaire favorable -poc ressò als mitjans públics catalans-, no sigui que la crosta del Joan Ferran (PSC) supuri. Però no són moments de lamentar-se perquè s'ha fet una feina extraordinària i s'ha aconseguit l'objectiu, que el poble de Canet decideixi.

I tant que ha decidit. 2.932 canetencs han decidit. I alguns diran que poca participació, no? Depén, perquè 2.727 han votat Sí a la independència de Catalunya, per tant, el vot que s'ha mobilitzat és el vot independentista, i no l'unionista amb 128 No's. Si els partidaris del No, els unionistas i federalistes, aquells que volen que Catalunya segueixi formant part de l'estat espanyol, s'haguessin mobilitzat segur que tindríem una participació similar a qualsevol procés electoral, fins i tot superior.

Per tant, personalment m'hagués agradat una alta participació però estic content perquè els independentistes s'han mobilitzat i han votat, i el que és més important, han participat de la democràcia dipositant el seu vot a l'urna com les altres opcions.

Gràcies als 2.932 canetencs que un 13 de desembre de 2009 varen dipositar el seu vot en una ura per decidir el futur de Catalunya.

Això només és un pas endavant!!!

10 de desembre 2009

13D: Una oportunitat única... decideix!

"Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,

perquè jo no era comunista,


Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu,


Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar."

Martin Niemöller

És molt important la participació en la consulta del 13 de desembre. Amb el vot donarem una lliçó a tots aquells que han volgut torpinedar el dret a decidir. El dret a decidir és inalienable en democràcia, no tingueu por a expressar lliurement la vostra decisió. Aquells que s'excusen per la il·legalitat, per la por, pel que diran, únicament són presoners de l'Espanya més rància i jacobina existent en ple segle XXI. Si no decidim ara, quan ho farem?

01 de desembre 2009

Acte unitari per la independència

Diumenge, Canet decideix!, vàrem ser presents a l'acte unitari del Fórum per les consultes independentistes del 13D. La societat civil catalana es va aplegar en massa i probablement estem fent història entre tots. Va quedar palés que l'única via possible per sortir de l'atzucac en que es troba el nostre país és la independència.

Però no la volem a qualsevol preu, sinó que volem que tothom ho decideixi de manera pacífica i democràtica com és una consulta popular. Tot i que no ho tindrem fàcil! Tot i així haurà pagat la pena perquè és l'inici del final.

30 de novembre 2009

Fem un pas endavant!

Esquerra fem un pas endavant, i farem campanya pel Sí el 13 de desembre a Canet de Mar. No restarem al marge perquè sempre hem fet campanya en tots els exercicis democràtics que s'han dut a terme al nostre poble. Des de les eleccions municipals fins al referèndum per l'Estatut.

La consulta per la independència no podia ser menys! I per què diem SÍ? Les raons són:
  • Perquè el dret a decidir és un dret inalienable a qualsevol comunitat política com té reconegut l'ONU
  • Perquè la democràcia espanyola és de baixa qualitat.
  • Perquè la configuració d'Europa no és una foto fixa, en els darrers 20 anys, 15 nacions noves s'han constituit en estat per voluntat dels seus ciutadans, i han estat reconegudes per la Unió Europea.
  • Perquè hem d'expressar quina vinculació volem mantenir amb l'Estat, i sinó ens ho preguntem nosaltres ningú ho farà.
  • Perquè és determinant saber si volem que els nostres recursos siguin invertits en millorar les condicions socials dels nostres ciutadans i millorar les infraestructures per esdevenir un país competitiu a la UE, o volem que tot això ho decideixin des de Madrid?
No és suficient per vota sí el 13D? Jo crec que sí, i tu?

28 de novembre 2009

Nova etapa personal a Esquerra

Ahir vaig assistir al Congrés Comarcal d'Esquerra a la comarca del Maresme. El lloc escollit, la Sala Municipal d'Arenys de Munt, un espai idoni i on fa, relativament, poc ha estat escenari d'actes de sobirania i d'unitat en referència a la consulta per la independència celebrada el 13 de setembre i embrió de totes les que vindran.

Ahir vàrem reelegir per segon cop l'Andreu Francisco com a president d'Esquerra al Maresme. Com molt bé va dir l'Andreu, la nova direcció d'Esquerra a la comarca tindrà diferents reptes en els propers dos anys. La sentència del TC n'és una, però les realment importants per la comarca són definir quin model de comarca volem en un futur immediat per estimular l'economia de la comarca defensant criteris de creixement sostenible. I per últim treballar de valent en les properes eleccions, al Parlament durant el 2010 i les municipals a la primavera del 2011.

També vàrem escollir la nova executiva i permanent comarcal, on vaig ser escollit com a secretari d'innovació. És un orgull poder formar-ne part de la nova permanent comarcal d'Esquerra, i també un repte. Agraïr la confiança a l'Andreu, però sobretot a la meva gent de la secció local de Canet de Mar perquè és gràcies a ells que un és on és.

Per tant, ara tinc dos reptes: el primer, fer d'Esquerra Canet el partit de la gent perquè siguem força majoritària a Canet, i fer d'Esquerra Maresme el partit que vetlla per els interessos dels maresmencs.

Des d'aquí, també, vull felicitar també als que són els meus nous companys de trajecte durant aquests dos anys per fer d'Esquerra la formació política referent al Maresme. Cristina Gómez, vicepresidència; Rosa Funtané, organització; Georgina Sabadell, finances; Anna Teixidó, imatge i comunicació; Anna Salicrú, dona; Jordi Pera, política municipal; Bernat Costas, formació; Pere Aragonès, política parlamentària; Francesc Ponsa, relacions institucionals, Ivan Aranda, innovació; Josep Sànchez, mobilització; i Josep Maria Molins, política social.

També varen ser escollits els quatre consellers nacionals representant a la comarca que són la Cristina Gómez, en Jordi Pera, la Mònica Palacín i en Francesc Teixidó.

+ info
El Punt | ERC del Maresme referma la confiança en el president Andreu Francisco i tria els nous consellers comarcals

26 de novembre 2009

La dignitat de Catalunya

M'afegeixo a l'editoral que avui tots els diaris catalans han publicat en les seves edicions. És un acte d'unitat. Tot i que la via estatutària la considero per acabada, crec que la societat catalana s'està rebel·lant a un estat, com l'espanyol, retrògrad i anclat en el passat.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita
en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

25 de novembre 2009

A Canet ja decidim



La nostra Vila ja és una de les primeres en començar a decidir. Canet decideix! ha iniciat el vot anticipat, és a dir, podríem dir que és l'equivalent al vot per correu, tot i les dificultats que això suposa. El local de Canet decideix!, situat a la plaça Pere Domènech (també coneguda com la plaça dels pisos roses), estarà obert de dilluns a divendres, de 18h a 20h. fins el 10 de desembre.

Per tant, aprofito a fer una crida perquè hi participeu i aneu votar! I si el 13 de desembre no hi ets sàpigues que ja ho pots fer. Què ningú es quedi sense poder participar d'aquest acte radicalment democràtic.

21 de novembre 2009

Al Cues de Pansa de l'Emili

Dijous passat em van entrevistar al programa Cues de Pansa de Ràdio Canet. Programa que edita i dirigeix l'Emili Sànchez els dijous a partir de dos quarts d'onze de la nit. Em va fer molta il·lusió poder participar en el seu programa. Amb el Cues de Pansa, l'Emili, vol conèixer els diferents punts de vista dels canetencs al llarg de la seva vida. I la veritat, és interessant escoltar com persones de diferentes generacions tenen visions del Canet passat, present i futur, força diferents, i en d'altres coincidents.

Cada setmana, el Cues de Pansa, entrevista a una persona de Canet, i en aquest cas doncs em va tocar a mi, i amb molt de gust. M'agradaria destacar la iniciativa de dirigir aquest programa per part de l'Emili, perquè ell és un dels nouvinguts a la nostra Vila, tot i que en fa d'anys que volta per Canet, i aquest programa serveix per poder entendre, des d'una vessant més personal, el passat, el present i el futur del nostre municipi, però sobretot conèixer la seva gent.

Per aquells que vulgueu escoltar l'entrevista sencera cliqueu l'ençall:

16 de novembre 2009

Emocions i sentiments

Després d'uns dies sense actualitzar el bloc, és hora de que ho faci. Ha estat un cap de setmana intens. Des de que en formo part de Canet decideix! www.canetdecideix.org l'activitat és frenètica. Dóna gust, realment, poder compartir l'organització de la consulta popular a Canet de Mar el proper 13 de desembre, amb totes les persones que formen part de Canet decideix! És gràcies a aquest grup humà de persones que farem realitat un somni que molts anhelem, com és preguntar sobre la independència a Catalunya. Com molt bé va dir un company de Canet decideix! la gent comença a sortir de l'armari sobre aquesta qüestió, i és molt positiu.

Si Canet decideix! triomfa és gràcies al seu discurs transversal, on l'únic que es demana és la participació de tots els canetencs a votar el 13 de desembre. Ja sigui Sí, No o en Blanc.

Com us comentava, aquest cap de setmana ha estat ple d'activitats. Primer, la Xocolatada pel Dret a Decidir, organitzada per Canet decideix!, on hi va haver-hi un gran ambient i una alta participació de la gent. El mateix divendres es va presentar el llibre "Crònica de la independència" de la Patrícia Gabancho, organitzat per la Plataforma per la Llengua, que va omplir la sala de la Biblioteca. Hi ha una frase que va dir i que vull compartir ab tos vosaltres "la independència de Catalunya l'assolirem a partir d'un conjunt d'emocions".

Durant el cap de setmana, Canet decideix!, va ser present amb una paradeta informativa a la plaça 11 de Setembre on la gent es podia adherir i, comprar samarretes i xapes commemoratives del dia de la consulta. Per acabar, el dissabte a la tarda va tenir lloc el debat de partit polítics municipals sobre el Dret a Decidir, amb l'única absència del PP, per què serà? Tots els demòcrates allà presents varen donar el seu punt de vista. Un acte del qual cal destacar el màxm respecte pels ponents i el públic assistent.

Com veieu, l'activitat és frenètica, però s'ho val!!! I a més, gràcies a tots i cadascun dels components i voluntaris de Canet decideix!

07 de novembre 2009

Àmbit fa el pas a la xarxa

La revista local Àmbit fa el seu pas a la xarxa amb àmbitdigital (web). Després de 14 anys sent al carrer ha fet el salt definitiu a internet, i amb molta qualitat. És una iniciativa innovadora. A part de poder visualitzar les notícies publicades a l'edició en paper, els usuaris poden publicar notícies (prèvia una revisió de l'equip redactor).delicious

Més i noves utilitats té la nova web d'Àmbit. Ets pots registrar com a usuari i donar-te d'alta de quatre subscripcions diferents: breus, cultura, opinions i reportatges. És a dir, rebràs en el teu compte de correu electrònic les diferents notícies que es vagin publicant, i podràs estar al dia de tot allò que es diu i passa al nostre poble. És un servei que donen la majoria de diaris.

I si amb això no en tenim prou, per aquells que ens agrada utilitzar les eines 2.0 (twitter, facebook, delicious, etc.) tenim la possibilitat de compartir aquelles notícies que més ens interessa amb totes les nostres amistats.

Però la cirereta del pastís, és la meva opinió personal, és el servei d'hemeroteca. Podem consultar des del darrer al primer número d'Àmbit que és va publicar al novembre de 1995.

Àmbitdigital és i serà una eina immportantíssima dins la comunicació local del nostre poble, i possiblement serà el mirall d'altres publicacions locals.

29 d’octubre 2009

Volem decidir!

Amb una mica de retard però volia parlar de l'Assemblea constitutiva del Canet decideix! La coordinadora que impulsarà a la meva població la consulta sobre la independència de la Nació catalana.

Com a membre de la coordinadora n'estic molt content de la resposta de la societat civil de Canet. Davant d'una vuitantena de persones vàrem explicar com organitzarem la consulta. Però més enllà del protocol a seguir, el que realment vull destacar és l'alta participació de tots els presents. Es va fer un debat molt productiu.

Moltes vegades ens omplim la boca de la participació ciutadana, doncs Canet decideix! és un instrument pur de participació ciutadana. Per tant, encoratjem a tothom que hi vulgui participar. Canet decideix! no és posiciona en la intenció del vot, i per tant, només volem organitzar la consulta. També volem que s'impliqui en l'organització les diferents sensibilitats, perquè volem decidir!

+ info:

Canet decideix!
| Adhereix-te al manifest
Facebook | Grup de Canet decideix!

25 d’octubre 2009

Millor bloc polític del Maresme de 2009


















Ahir vaig assistir a la segona entrega dels premis blocs del Maresme que organitza Diari Maresme. Aquest bloc era un dels cinc finalistes en la categoria de bloc polítics i amb un 37% va ser escollit guanyador.

Si només arribar a ser finalista ja va ser motiu d'orgull, imagineu com està el que escriu aquestes 4 ratlles!!! Quan al març del 2006 vaig començar a escriure aquest bloc, mai vaig pensar que obtindria aquest premi de reconeixement. Vaig començar a escriure com a hobbie per poder expressar obertament allò que m'interessa ja sigui de política, sobre el món del minusvàlid, sobre el meu poble, en definitiva, de qualsevol tema. I aquesta és i serà la filosofia de l'existència d'aquest bloc on tothom hi es convidat a participar sempre des del respecte.

Però si aquest bloc és el que és avui, i ha sigut guanyador com a millor bloc polític del Maresme aquest any 2009, és gràcies a vosaltres, els lectors. Aquest premi us el dedico a tots vosaltres, i moltes gràcies per haver donat el vostre vot. Sense la vostra confiança i suport no hagués arribat fins aquí. De debó!!! M'heu fet passar un dels millors dies de la meva vida.

I deixeu-me dedicar aquest premi de manera especial als meus pares, en Pitu i la Carmen, la meva parella, la Marianna, i dos amics i companys que també van viure insitu el moment, en Rafa i la Blanca.

Felicitar a l'organització per aquests premis i que tinguin llarga vida perquè és una forma de fer públic la gran tasca que gent sense molt de nom fa cada dia. Gràcies germans Lladó, i en especial a l'Albert.

Blocs maresmencs guanyadors:
Premi Jurat: Malgrat Confidencial de Noemí Guillén i Albert Serrano
Bloc Societat: Maresme Medieval d'en Quim Graupera
Bloc Política: Bloc Sobre Rodes de l'Ivan Aranda
Bloc Cultura:Bloc l'Home Cactus d'en Toni Hernández
Bloc Esports:Bloc Jabalí Bikers del BTT de Sant Cebrià de Vallalta

+ info:

Diari Maresme | Ja es coneixen els noms dels Blocs guanyadors dels II Premi Blocs del Maresme 2009
Malgrat Confidencial | Diari Maresme premia els millors blocs de la comarca


















19 d’octubre 2009

Canet comença a decidir: Canet decideix!





Neix una coordinadora a Canet per promoure i organitzar una consulta popular per poder decidir si els canetencs volem o no que Catalunya esdevingui un estat integrat dins la Unió Europea.

La Coordinadora Canet decideix! www.canetdecideix.org està formada per canetencs i canetenques de diferents sensibilitats dins l'àmbit associatiu municipal, i que tenen en comú la reivindicació del Dret a Decidir.

Personalment, és gratificant poder formar-ne part d'aquesta coordinadora. Hi ha molta feina per endavant però la finalitat s'ho mereix. Canet ha de poder decidir si vol que Catalunya esdevingui un Estat. La societat civil de Canet està responent molt positivament però encara ens trobem situacions de certa por pel que diran. Tot i així, el Dret a Decidir a Canet serà una realitat. Des de la coordinadora es convida a tothom a participar i a col·labborar en l'organització, independentment del vot que cadascú pugui exergir, perquè el més important es poder exercir aquest dret.

Alguns voldran desvirtuar aquesta consulta pel sol fet que es fer volar coloms. Més enllà de les opinions contràries a la realització de la consulta, crèiem fermament en la democràcia, i aquest és un instrument que tot demòcrata ha de poder utilitzar. Un dret al qual no hi renunciarem!!!

Podeu adherir-vos a www.canetdecideix.org

També podeu trobar informació a:

Facebook | Grup Coordinadora Canet decideix!
Facebook | Assemblea Coordinadora Canet decideix!

Posted via email from Ivan Aranda

11 d’octubre 2009

Un 12 d'octubre diferent

Per tots aquells que el dilluns 12 d'octubre voleu gaudir d'una jornada diferent a les que ens tenen acostumats l'estat espanyol tot ensenyant-nos el seu poder militar, i la de milers de milions d'euros que el govern de l'estat espanyol inverteix en matèrial bèl·lic. O bé, que ens volen recordar que important va ser la descoberta de d'Amèrica per part de Colom, tot i que no expliquen quines pràctiques varen practicar per fer convertir els habitants natius al catolicisme, a part del saqueig que varen patir.

Si no ets "d'eixe món", des d'Esquerra Canet hem organitzat una marxa per la independència, la primera que fem, i durant el matí organitzem la Botifarrada Popular, enguany és la 14a. Per a més informació cliqueu sobre el cartell dels actes i hi veureu els detalls de la jornada de demà.

I aprofito per felicitat a totes les Pilars, que demà 12 d'octubre, és el seu Sant.

03 d’octubre 2009

El domini .cat a Canet












Internet és la porta d'accés per a totes llengües al món. És el millor aparador per a que puguin ser conegudes, i a més a més, reconegudes a nivell internacional. Davant d'aquesta oportunitat, el català ja disposa del seu domini propi, el .cat (puntCAT), el domini lingüístic i cultural del català a internet. El passsat 16 de setembre d'enguany, el domini .CAT celebrava el seu quart aniversari. Amb gairebé 38.000 dominis registrats i ocupant les primeres posicions en referència als continguts, és a dir, la quantitat mitja de document que aporta cada domini a internet.

Per celebrar l'efemèride, des les Seccions Locals de la Plafatorma per la Llengua i Esquerra a Canet de Mar, hem organitzat un acte per explicar com es va aconseguir el domini .cat. Una fita històrica per al nostre país, i també històric per al món internauta perquè és el primer domini que fa referència a una llengua i una cultura.

La xerrada comptarà amb dos experts en el món de la internet catalana, i que conèixen de primera mà com es va aconseguir el .cat. Ens explicaran les dificultats, anècdotes, la il·lusió de tota una comunitat -la internauta-, etc. Els dos ponents són dos periodistes de renom: en Vicent Partal, blocaire i director del diari electrònic independent VilaWeb, i en Saül Gordillo, blocaire i autor del llibre Nació.cat.

L'acte serà el proper dissabte 10 d'octubre a 2/4 de 8 del vespre a l'Aula Magna de l'Escola de Teixits (Plaça Indústria, 1) de Canet de Mar.

Espero i desitjo retrobar-vos a l'acte.


Posted via email from Ivan Aranda

25 de setembre 2009

Canet diu Sí al dret a decidir



Ahir el Ple municipal del meu poble, Canet de Mar, va votar a favor de la moció de suport a la consulta popular i pel dret a decidir que varen presentar els grups municipals d'Esquerra, UMdC i CiU. L'únic grup municipal que hi va votar en contra va ser el PSC.

Em va decebre l'argumentació del PSC per defensar la seva postura contrària dient que l'Ajuntament de Canet no pot convocar cap consulta sobiranista i que a més a més era il·lícita. Primer, la moció no deia en cap cas que l'ajuntament fos el promotor de la consulta popular, i segon, preguntar al poble que en pensa sobre el futur polític de la nostra nació no és cap acte il·lícit, si ho fos, ens hauríem de plantejar en quina democràcia vivint.

Ahir va ser, doncs, un pas endavant, sense retorn, camí cap a la independència del nostre país, on els ciutadans del nostre poble han de poder decidir lliurement què volem ser. Qui té por d'un exercici tant democràtic com realitzar una consulta? Només aquells que volen quee Catalunya segueixi sent una "diputació provincial".

Ara cal, però, sumar esforços entre tots i impulsar des de la societat civil un procés per impulsar una consulta sobre la independència de Catalunya al nostre municipi. La força de la nostra gent, sigui d'on sigui, i vingui d'on vingui, ha de fer possible aquest acte de sobirania.

Facebook
| Grup per demanar una consulta popular a Canet

Posted via email from Ivan Aranda

21 de setembre 2009

Finalista als II Premis Blocs de Diari Maresme

Per primer cop, el meu bloc, Ivan Aranda... un bloc sobre rodes, es escollit finalista, en la categoria de blocs de política, en els II Premis Blocs del Maresme que organitza el diari digital Diari Maresme.

És un honor per a mi poder formar-ne part d'entre el cincs blocs de política de la meva comarca el Maresme. I encara més quan veus qui són els quatre finalistes que formen la candidatura, gent de contrastada solvència en l'àmbit polític com l'amic Xavier Mir, independentista arenyenc de pro, Ramon Bassas, 1r Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, Neus Serra, cap de llista de CiU a Malgrat de Mar, i Montserrat Candini, senadora calellenca per CiU.

Des de la meva modesta posició, animo a amics, coneguts i saludats, que si us agrada el meu bloc, un espai on hi escric a títol personal tot allò que m'interessa i que m'agrada compartir amb tohom, doncs podeu aportar-hi el vostre vot virtual fins l'1 d'octubre clicant a aquí.

Recordeu, en l'apartat de política, el bloc de l'Ivan Aranda.

Moltes gràcies a tothom!!!

Posted via email from Ivan Aranda

13 de setembre 2009

13-S. Arenys de Munt. Fem història!!!

Avui és un dia històric a Catalunya. Avui s'ha celebrat la primera consulta popular sobre si es vol o no la independència de Catalunya. I s'ha celebrat a la població veïna del meu poble. Arenys de Munt ha fet història. El 13 de setembre de 2009 s'escriurà amb lletres d'or en els llibres d'història perquè aquesta data serà recordada com l'inici de l'alliberament del poble català.

Ha sigut molt emotiu passejar-se per la riera i veure rius de gent, de totes les edats, amunt i avall amb un somriure d'orella a orella desbordant felicitat perquè entre tots els allà presents, i els que no han pogut ser-hi, en som conscients de la fita del dia d'avui.

I també m'agradaria destacar, la força de la gent. Aquesta força que ens ha d'empènyer cap a la sobirania plena. I si som capaços de sumar esforços entre tots, arribarem lluny, molt lluny!!!

Al poble d'Arenys de Munt, moltes gràcies!!!

Posted via email from Ivan Aranda

11 de setembre 2009

Modernisme a Canet

Durant aquest cap de setmana, 12 i 13, Canet de Mar tornarà a reviure un segle enrere. Els inicis del 1900 varen ser anys d'esplandor modernista a la meva població.

Enguany es celebra la 2a Fira Mercat Modernista on podrem fer una passejada històrica tot gaudint dels diferents oficis que es feien, del llegat arquitectònic de les cases indianes que els nostres americanos varen construir i, com no podia ser, les obres del nostre arquitecte i polític Lluís Domènech i Montaner.

Dos dies plens d'activitats que fan de Canet la vila més modernista del segle XXI. no us ho podeu perdre!!!

+ info | Ajuntament de Canet de Mar

Posted via email from Ivan Aranda

09 de setembre 2009

Espanya prohibeix un referèndum democràtic i autoritza una manifestació feixista (46 maneres de dir el mateix)

Català
Espanya prohibeix un referèndum democràtic i autoritza una manifestació feixista
Aranès
Espanha proïbís un referendum democratic e autorize ua manifestacion fascista
Occità
Espanha enebís un referendum democratic e autoriza una manifestacion fascista
Euskara
Espainiak erreferendum demokratiko bat debekatzen du eta manifestazio faxista bat baimena ematen du
Galician
España prohibe un referendo democrático e autoriza unha manifestación fascista
Welsh
Sbaen gwahardd refferendwm democrataidd a authorizes arddangosiad fascist
English
Spain prohibits a democratic referendum and authorizes a fascist demonstration
French
Espagne interdit à un référendum démocratique et autorise une manifestation fasciste
German
Spanien verbietet einem demokratischen Referendum und autorisiert eine faschistische
Demonstration
Dutch
Spanje verbiedt een democratisch referendum en machtigt een fascistische demonstratie
Irish
An Spáinn thoirmisceann reifreann daonlathach agus authorizes léiriú fascist
Polish
Hiszpania zakazuje demokratycznego referendum i upoważnia faszystowskiej demonstracji
Portuguese
Espanha proíbe um referendo democrático e autoriza uma manifestação fascista
Romanian
Spania interzice un referendum democratic şi autorizează o demonstraţie fascist
Slovenian
Španija prepoveduje demokratičnega referenduma in dovoljuje fašistično predstavitev
Bulgarian
Испания забранява едно демократично референдум и разрешава на фашистка демонстрация
Danish
Spanien forbyder en demokratisk folkeafstemning, og tillader en fascistisk demonstration
Estonian
Hispaania keelab demokraatlik rahvahääletus ja lubab fašist tutvustamine
Greek
Ισπανία απαγορεύει ένα δημοκρατικό δημοψήφισμα και επιτρέπει μια φασιστική επίδειξη
Lithuanian
Ispanija uždraudžia demokratišką referendumą ir įgalioja fašistų demonstravimas
Latvian
Spānija aizliedz demokrātiska referenduma un atļauj fašistu demonstrācija
Swedish
Spanien förbjuder en demokratisk folkomröstning, och ger ett fascistiskt demonstration
Albanian
Spanja ndalon një referendum demokratik dhe autorizon një demonstrim fashist
Czech
Španělsko zakazuje demokratického referenda a zmocňuje fašistické demonstrace
Finnish
Espanja kielletään demokraattinen kansanäänestys ja valtuuttaa fasistisen esittely
Icelandic
Spánn bannar að lýðræðislegri þjóðaratkvæðagreiðslu og heimilar tekna sýning
Russian
Испания запрещается демократического референдума и разрешает фашистские
демонстрация
Ukrainian
Іспанія забороняється демократичного референдуму і дозволяє фашистські демонстрація
Slovak
Španielsko zakazuje demokratického referenda a splnomocňuje fašistickej demonštrácie
Serbian
Шпанија забрањује демократски референдум и овлашћује фашистичких демонстрација
Norwegian
Spania forbyr en demokratisk folkeavstemning og godkjenner en fascist demonstrasjon
Maltese
Spanja tipprojbixxi referendum demokratiku u tawtorizza dimostrazzjoni faxxisti
Croatian
Španjolska zabranjuje demokratski referendum i ovlašćuje fašist demonstracije
Belarusian
Іспанія забараняецца дэмакратычнага рэферэндуму і дазваляе фашысцкія дэманстрацыя
Italian
Spagna vieta un referendum democratico e autorizza una manifestazione fascista
Hungarian
Spanyolország megtiltja a demokratikus népszavazás és felhatalmazza a fasiszta demonstráció
Spanish
España prohíbe un referéndum democrático y autoriza una manifestación fascista
Afrikaans
Spanje verbod van 'n demokratiese referendum en die goedkeuring van' n fascistiese demo
Arabic
أسبانيا تحظر إجراء استفتاء ديمقراطي ، ويأذن مظاهرة الفاشية
Chinese | S
西班牙禁止一个民主的公民投票,并授权法西斯示范
Chinese | T
西班牙禁止一個民主的公民投票,並授權法西斯示範
Filipino
Espanya na pinagbabawal ang isang demokratikong reperendum at authorizes isang pasista demonstrasyon
Hebrew
ספרד אוסר משאל דמוקרטי מסמיך הפגנה פשיסטית
Hindi
स्पेन एक लोकतांत्रिक जनमत संग्रह प्रतिबन्धित और एक फासीवादी प्रदर्शन अधिकृत
Indonesian
Spanyol melarang referendum yang demokratis dan memberi kewenangan demonstrasi fasis
Japanese
スペインでは、民主的な国民投票を禁止しファシストデモを承認
Korean
스페인 민주 국민 투표를 금지하고 파시스트 데모 권한을 부여
Malay
Sepanyol melarang pungutan yang demokratik dan memberi kuasa demonstrasi fascist
Persian
اسپانیا ممنوع رفراندوم دموکراتیک و مقامات مسئول تظاهرات فاشیستی
Swahili
Uhispania inakataza kidemokrasia mamlaka ya kura ya maoni na maandamano fascist
Thai
สเปนห้ามลงประชามติประชาธิปไตยและอนุญาตให้แสดงฟาสซิสต์

Turkish
İspanya demokratik bir referandumla yasaklar ve faşist bir gösteri yetki
Yiddish
ספּאַין פּראָוכיבאַץ אַ דעמאָקראַטיש רעפערענדום און אָטערייזיז אַ פאַשאַסט דעמאַנסטריישאַן
Vietnamese
Tây Ban Nha cấm một cuộc trưng cầu dân chủ và uỷ quyền cho một cuộc biểu tình phát xít

Font: Bloc d'en Jesús Palomar

Posted via email from Ivan Aranda

08 de setembre 2009

Post-it: Censura a "El Jueves"?

Via twitter (@racocatalà) m'assebento que "El Jueves", la revista satírica, descarta publicar una vinyeta sobre la consulta d'Arenys de Munt.


+ info: Racó Català

Posted via email from Ivan Aranda

07 de setembre 2009

Vullvotar.cat

Em faig ressó de la campanya que promou www.vilaweb.cat en suport a la consulta popular per la independència de Catalunya que tindrà lloc a la localitat maresmenca d'Arenys de Munt. La campanya és www.vullvotar.cat i l'objectiu és assolir un gran nombre d'adhesions per reclamar el dret dels catalans i catalanes de poder decidir el nostre futur com a nació.

Encara no t'has adherit? Fes-ho a www.vullvotar.cat

Posted via email from Ivan Aranda

06 de setembre 2009

L'inici de la unitat?

Ahir vaig ser present a l'acte unitari de les quatre forces polítiques municipasl que donen suport a la consulta popular del 13 de setembre a Arenys de Munt. Acte organitzat per la Comissió Organitzadora Consulta 13-09-09.

La sala municipal era plena a vessar. Tant de bo hagi assistit al preludi de la unitat de forces polítiques catalanes on el seu objectiu és la independència de Catalunya. Els quatre partits presents EPM (Jordi Fàbrega), CiU (Àngel Colom), CUP (Francesc Ribera "Titot") i Esquerra (Anna Simó) varen coincidir en la importància de la unitat de les forces polítiques catalanes per fer front a tots els atacs d'aquesta maquinària estatal que és diu España.

Ni federalismes, ni autonomismes. L'única via possible per trencar amb España és la paraula, i s'exerceix mitjançant referèndums. Tot el país ha ser un clam de referèndums.


See and download the full gallery on posterous

Posted via email from Ivan Aranda

04 de setembre 2009

De la Gàl·lia a Arenys de Munt

Estem a l’any 50 abans de Jesucrist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans... Tota? No! Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix encara i sempre a l’invasor.I la vida no és fàcil per a les guarnicions de legionaris romans...

Segurament a molts dels lectors els sonarà el primer paràgraf. Avui Arenys de Munt és la nostra Gàl·lia. I els legionaris romans tota la brunete mediàtica de l'estat espanyol, poders fàctics, partits polítics, ja siguin federals, feixistes i conservadors, ... units per derrotar aquest petit poble, on hi habiten uns gals, també arenyencs, que l'únic que volen, és decidir que volen ser: gals o romans.

Arenys de Munt, i la seva gent, són la punta de llança per començar el camí a la sobirania plena del nostre país. La consulta popular per la independència de Catalunya ha de crear precedent, i a més, escola per a la resta de municipis catalans. Com més gran fem la taca d'oli, millor!!!

Tots som Arenys de Munt!!! I el 13 de setembre encara més!!!

</object>

Posted via email from Ivan Aranda

30 d’agost 2009

Roma en cadira de rodes

Aquest post/apunt és per aquelles persones que tenen mobilitat reduïda i han d'utilitzar una cadira de rodes per poder moure's d'un lloc a un altre. Els que em coneixeu sabeu que sóc una persona que m'agrada conèixer nous horitzons, i per tant, l'única manera de fer-ho és viatjant, quan és pot! I quan pots, les persones en la meva situació hem d'estudiar molt bé el terreny de joc d'allà on anem per no trobar-nos sorpreses inesperades (que alguna sempre en surt i intentem que siguin les mínimes) i que ens dificulti l'estada.

Una de les primeres coses que faig es investigar a internet les experiències d'altres persones i fer-me una idea a grosso modo del que em puc trobar. A dia d'avui en trobes poca informació i molta explicada en 3a persona. Per això, la meva intenció, en aquest escrit, és explicar la meva experiència a Roma en cadira de rodes amb l'afegitó de que és elèctrica, i per tant, en principi té més dificultats per salvar les diferents barreres arquitectòniques.

Mitjà de transport fins a Roma

Viatgem en vaixell de la companyia Grimaldi. Trajecte Barcelona-Civitavechia. Durada 20 hores aprox. Ens enduem el nostre vehicle també, perquè des del port de Civitavechia fins a Roma hi ha uns 80 km de distància. L'accessibilitat al vaixell és molt bona. Sense cap problema per moure't amb la cadira a tots els espais de que disposa i així fer més amena la travessia.

Ajotllament

Probablement és un dels punts crítics alhora d'escollir i cercar, com ho és el mitjà de transport amb el qual viatges. Per una persona que no té problemes de mobilitat valora, alhora d'escollir allotjaments, el preu i la ubicació, mentres que les persones que ens movem en cadira de rodes i tenim la mobilitat reduïda - en el meu cas és així - valorem que l'espai sigui completament adaptat com a primera condició, i a posterior el preu i la ubicació. Tot i que d'aquest dos darreres en faré distincions.

Alhora de cercar allotjament hem d'anar en compte que tots aquells hotels, hostals, etc., que diuen tenir habitacions per a minusvàlids cal comprovar-ho trucant-hi directament al lloc que ja tinguem decidit i explicar molt bé les necessitats que tenim, no està de més enviar-lis un mail i que també ens ho confirmin, és una decisió molt important.

En el meu cas, vàrem utilitzar www.booking.com per cercar l'hotel que més s'adequava a les meves necessitats. En una primera cerca vàrem trobar 200 hotels que deien tenir habitacions per a minusvàlids. A partir d'aquí vàrem valorar quins eren aquells que es trobaven més a prop de la ciutat, i d'aquests els més cèntrics. La ubicació és important perquè, tal i com explicaré més endavant, el transport públic a la ciutat de Roma no és gaire accessible i moure't amb el vehicle propi, una quimera. I l'alternativa a poder desplaçar-te era utilitzar algun taxi adaptat (que implica un augment de pressupost) que durant els dies que hi vaig ser-hi no en vaig veure cap. Finalment, vàrem decidir-nos per un hotel situat a prop del Castel Sant' Angelo i a 10 minuts "a peu" del centre històric de la ciutat. Vull remarcar la importància d'assegurar-te de la importància de contactar amb l'hotel abans de fer qualsevol reserva, vàrem trucar tres vegades i vàrem intercanviar mails 4 cops. L'hotel escollit www.viscontipalace.com on vàrem trobar totes les comoditats necessàries. I a un preu raonable.

Els carrers a Roma

Com tota ciutat amb molta història, i vella també, ha fet alguns passos en accessibilitat però els hi queda molt camí a recórrer. És molt normal anar per la vorera i quan havies de creuar tenir baixant però a l'altre costat trobar-te l'esglaó. I al centre de la ciutat és tota adoquinada i amb forces desnivells, lo positiu és que no hi havia voreres. Però tot i així he voltat tota la ciutat "a peu", moltes vegades però per on anaven els cotxes, amb paciència i prudència, cap problema.

Transport públic

Si bé tota l'estada l'hem fet "a peu" perquè teníem la ubicació de l'hotal força cèntrica, unes 4 vegades vàrem utilitzar el bus per guanyar temps. Poques línies de bus estan adaptades. De totes les línies de bus que arribaven a la nostra zona únicament dues línies de deu que anaven als llocs d'interés eren adaptades, però no sempre, ens vam haver d'esperar un cop fins a tres busos de la mateixa línia perquè un d'ells tingués plataforma i funcionés! Però t'adaptes i molt bé, ets de vacances i no hi ha pressa.

Llocs d'interés

Colosseo: totalment accessible. Es pot accedir al 2n pis per un ascensor.
Foro Romano: parcialment accessible.. Hi pots accedir al recinte però moure't per dins requereix dosis de paciència i tenir sort de no quedar-te clavat entre grans pedres. Inaccessible arribar al Palatino.
Museus Capitolinos: totalment adaptat. Es troben en un petit turó i s'accedeix pel lateral de l'escala principal, o bé, si vens del Foro Romano per darrera també hi ha un accés.
Basílica de Sant Pere del Vaticà: totalment adaptada. Fins i tot es pot pujar al terrat de la basílica, no així a la cúpula.
Museus Vaticans: totalment adaptats. Allà trobem la Capella Sixtina.
Pantheon: totalment accessible.
Museu Borghese: parcialment adaptat. La planta baixa es pot accedir bé però per anar a la 2a planta hi ha un ascensor molt petit on la cadira de rodes no hi cap.
Santa Maria la Maggliore: totalment adaptada.

I tota la resta de monuments i espais importants són a l'aire lliure com Piazza Navona, Fontana di Trevi, Piazza Spagna, Piazza del Popolo, Piazza de la Reppublica, les Quatre Fonts, Villa Borghese, Campo de Fiore, Trastevere, i un llarg etc.

A tenir en compte

Aquells que anem en cadira de rodes elèctrica per carregar la bateria cap problema, és el mateix sistema que a Catalunya: 220v i endolls de fos forats rodons.
Els lavabos públics és força complicat i els locals de bars i restaurants són molt pocs els que estan adaptats. Un consell aprofiteu els museus que si en tenen de lavabos adaptats.

Segurament em deixo moltes coses però espero que sigui d'ajuda per si qualsevol persona que es troba en la meva situació volgués anar a visitar la ciutat eterna, Roma.

També podeu contactar amb mi per consultar-me qualsevol cosa més personalment.

Posted via email from Ivan Aranda

Roma en silla de ruedas

Este post / entrada es para aquellas personas que tienen movilidad reducida y tienen que utilizar una silla de ruedas para poder moverse de un lugar a otro. Los que me conocéis sabéis que soy una persona que me gusta conocer nuevos horizontes, y por tanto, la única manera de hacerlo es viajando, cuando se puede! Y cuando puedes, las personas en mi situación debemos estudiar muy bien el terreno de juego de donde vamos para no encontrarnos sorpresas inesperadas (que alguna siempre sale e intentamos que sean las mínimas) y que nos dificulte la estancia.

Una de las primeras cosas que hago es investigar en internet las experiencias de otras personas y hacerme una idea a grosso modo de lo que me puedo encontrar. A día de hoy encuentras poca información y mucha contada en 3 ª persona. Por eso, mi intención, en este escrito, es explicar mi experiencia en Roma en silla de ruedas con el añadido de que es eléctrica, y por tanto, en principio tiene más dificultades para salvar las diferentes barreras arquitectónicas.

Medio de transporte hasta Roma

Viajamos en barco de la compañía Grimaldi. Trajecte Barcelona-Civitavechia. Trayecto Barcelona-Civitavechia. Durada 20 hores aprox. Duración 20 horas aprox. Nos llevamos nuestro vehículo también, porque desde el puerto de Civitavechia hasta Roma hay unos 80 km de distancia. La accesibilidad en el barco es muy buena. Sin ningún problema para moverte con la silla a todos los espacios de que dispone y así hacer más amena la travesía.
Alojamiento
Probablemente es uno de los puntos críticos a la hora de elegir y buscar, como lo es el medio de transporte con el que viajes. Para una persona que no tiene problemas de movilidad valora, a la hora de elegir alojamiento, el precio y la ubicación, mientras que las personas que nos movemos en silla de ruedas y tenemos la movilidad reducida - en mi caso es así - valoramos que el espacio sea completamente adaptado como primera condición, ya posterior el precio y la ubicación. Aunque de estos dos últimas haré distinciones.

A la hora de buscar alojamiento debemos tener cuidado que todos aquellos hoteles, hostales, etc., que dicen tener habitaciones para minusválidos hay que comprobarlo llamando directamente al lugar que ya tengamos decidido y explicar muy bien las necesidades que tenemos, no está de más enviarles un mail y que también nos lo confirmen, es una decisión muy importante.

En mi caso, utilizamos www.booking.com para buscar el hotel que más se adecuaba a mis necesidades. En una primera búsqueda encontramos 200 hoteles que decían tener habitaciones para minusválidos. A partir de ahí valoramos cuáles eran aquellos que se encontraban más cerca de la ciudad, y de estos los más céntricos. La ubicación es importante porque, tal y como explicaré más adelante, el transporte público en la ciudad de Roma no es muy accesible y moverte con el vehículo propio, una quimera. Y la alternativa para desplazarte era utilizar algún taxi adaptado (que implica un aumento de presupuesto) que durante los días que estuve allí no vi ninguno. Finalmente, nos decidimos por un hotel situado cerca del Castel Sant 'Angelo y a 10 minutos "a pie" del centro histórico de la ciudad. Quiero remarcar la importancia de asegurarse de la importancia de contactar con el hotel antes de hacer cualquier reserva, tuvimos que llamar tres veces e intercambiamos mails 4 veces. El hotel elegido www.viscontipalace.com donde encontramos todas las comodidades necesarias. I a un preu raonable. Y a un precio razonable.

Las calles en Roma
Como toda ciudad con mucha historia, y vieja también, ha dado algunos pasos en accesibilidad pero les queda mucho camino por recorrer. Es muy normal ir por la acera y cuando tenías que cruzar tener rampa pero al otro lado encontrarte el escalón. Y en el centro de la ciudad es toda adoquinada y con bastantes desniveles, lo positivo es que no había aceras. Pero aun así he rodeado toda la ciudad "a pie", muchas veces por donde iban los coches, con paciencia y prudencia, ningún problema.

Transporte público



Si bien toda la estancia la hemos hecho "a pie" porque teníamos la ubicación del hotel muy céntrico, unas 4 veces utilizamos el bus para ganar tiempo. Pocas líneas de bus están adaptadas. De todas las líneas de bus que llegaban a nuestra zona únicamente dos líneas de diez que iban a los lugares de interés eran adaptadas, pero no siempre, nos tuvimos que esperar una vez hasta tres buses de la misma línea para que un de ellos tuviera plataforma y funcionara! Pero te adaptas y muy bien, estás de vacaciones y no hay prisa.

Lugares de interés

Colosseo: totalmente accesible. Se puede acceder al 2 º piso por un ascensor.
Foro Romano: parcialmente accesible. Puedes acceder al recinto pero moverte por dentro requiere dosis de paciencia y tener suerte de no quedarte clavado entre grandes piedras. Inaccesible llegar al Palatino.
Museos Capitolinos: totalmente adaptado. Se encuentran en un pequeño cerro y se accede por el lateral de la escalera principal, o bien, si vienes del Foro Romano por detrás también hay un acceso.
Basílica de San Pedro del Vaticano: totalmente adaptada. Incluso se puede subir al tejado de la basílica, no así en la cúpula.
Museos Vaticanos: totalmente adaptados. Allí encontramos la Capilla Sixtina.
Pantheon: totalmente accesible.
Museo Borghese: parcialmente adaptado. La planta baja se puede acceder bien pero para ir a la 2 ª planta hay un ascensor muy pequeño donde la silla de ruedas no cabe.
Santa Maria la Maggliore: totalmente adaptada.

Y todo el resto de monumentos y espacios importantes son al aire libre como Piazza Navona, Fontana di Trevi, Piazza Spagna, Piazza del Popolo, Piazza de la Reppublica, las Cuatro Fuentes, Villa Borghese, Campo de Fiore, Trastevere, y un largo etc.

A tener en cuenta

Aquellos que vamos en silla de ruedas eléctrica para cargar la batería ningún problema, es el mismo sistema que en Cataluña: 220v y enchufes de fuera agujeros redondos.
Los lavabos públicos es bastante complicado y los locales de bares y restaurantes son muy pocos los que están adaptados. Un consejo aproveche los museos que si tienen de aseos adaptados.

Seguramente me dejo muchas cosas pero espero que sea de ayuda por si cualquier persona que se encuentra en mi situación quisiera ir a visitar la ciudad eterna, Roma.

También podéis contactar conmigo para consultarme cualquier cosa más personalmente.

29 d’agost 2009

Post-it: una mica d'humor futbolístic

</object>

El que pot arribar a passar. De fet no és massa lluny de la realitat. I, per cert, el Barça ja ha igualat en trofeus el mític de les 5 Copes de Kubala.

Posted via email from Ivan Aranda

03 d’agost 2009

Per uns dies...






Seré fora uns dies, i tant el bloc com les eines 2.0 estaran força inactives. Us deixo un curt que em van recomenar i que em va fer gràcia per compartir amb tots vosaltres.

Bones vacances per als que en teniu ara, bona tornada a la feina per als que ja les heu gaudit i, per als que encara no en feu... aviat arribaran.

23 de juliol 2009

Un pas endavant. Nou finançament.

Per saber-ne molt més sobre el nou acord de finançament que Esquerra ha aconseguit cliqueu la imatge de sota.

18 de juliol 2009

El català suma!



La Plataforma per la Llengua ha iniciat una nova campanya "El català suma". Amb aquesta campanya es vol informar i incidir encara més en l'estat actual de la nostra pròpia llengua. Tal i com diuen des de la Plataforma "La campanya vol donar a conèixer mitjançant diverses dades estadístiques i comparatives la situació del català en diferents àmbits de la societat i recordar que la nostra llengua encara es troba molt lluny del reconeixement de què gaudeixen en el context de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica les llengües amb pes demogràfic i comercial similar."

14 de juliol 2009

Objectiu inicial assolit: prefinançament

L'únic finançament bo per Catalunya serà aquell que tindrem l'endemà de la independència del nostre país. Fins que no tinguem una majoria social per proclamar la tant anhelada llibertat nacional haurem de negociar amb l'Estat espanyol i aconseguir el màxim de competències i recursos econòmics per poder fer les nostres polítiques d'estat, com ja vaig comentar en el post anterior.

Fins l'assoliment del nostre Estat propi, no ens podem quedar de braços plegats, i un partit de govern com Esquerra ha d'aconseguir el màxim dins les seves possibilitats. No hem d'oblidar que som 21 diputats independentistes de 135 i se'ns exigeix fins i tot més quan altres sobiranistes tenien majories, i fins i tot absolutes. Però com sempre es diu temps era temps, tot i que cal recordar.

Esquerra ha marcat uns mínims per donar un vot favorable a l'acord de finançament, i aquests mínims s'han donat. 3.855 milions d'euros pel 2012 i estar per sobre de la mitjana un cop repartit el pastís amb la resta de comunitats autonòmes al formar part del règim comú (el concert econòmic com tenen Euskadi i Navarra no el varen saber negociar els nostres representants en els famosos Pactes de la Moncloa).

També tinc la sensació que sense la presència d'Esquerra al govern de la Generalitat aquest finançament s'hagués tancat molt abans i sobretot molt per sota del que n'hem obtingut. L'objectiu inicial s'acomplert però no és l'objectiu final. L'ùnic finançament bo serà aquell que Catalunya podrà decidir que fa amb els seus propis recursos econòmics, i això, ho repetiré tantes vegades com calgui, s'aconseguirà amb la independència.

04 de juliol 2009

Tres Lleis d'Estat (el català)

L'endemà d'aconsenguir la majoria independentista al nostre Parlament podrem proclamar la independència al nostre país. Es necessiten la meitat més un de diputats, és a dir, 68 diputats independentistes. Avui només hi ha 21. Per tant queda molta feina a fer. Però tampoc ens podem quedar esperant a obtenir aquesta majoria social per iniciar a construir el que ha de ser l'Estat català.

Ahir vaig ser a la xerrada que Joan Puigcercós (web) va fer a Arenys de Mar sobre com l'únic partit independentista present al nostre Parlament treballa per crear polítiques d'Estat, i comença a crear estructures d'estat propi per l'endemà de la independència.

En aquests darrers dies el Parlament ha aprovat i acabarà aprovant tres lleis que qualsevol país normal ha de tenir: la Llei d'Educació ( la LEC), per primera vegada Catalunya tindrà la seva pròpia llei en matèriaa educativa i blindar la llengua catalana com a llengua vehicular en tot el sistema educatiu; la Llei d'Acollida, al nostre país hi ha un milió i mig de persones nouvingudes i, per tant, era necessari fer aquesta llei perquè també aquesta gent nouvinguda ha de saber on venen perquè nosaltres volem que s'integrin el més ràpid possible; i la darrera, la Llei de Consultes, com a país necessitem aquest llei per tenir l'instrument per poder celebrar consultes populars, i per què no, poder consultar al nostre poble sobre el dret a l'autodeterminació, ha de ser l'eina de la democràcia participativa.

Aquestes tres lleis són les bases per començar a fer polítiques d'estat. Caldrà veure també la voluntat política dels diferents partits al Parlament alhora de la seva aplicació. Sense Esquerra al govern de segur que cap d'aquestes tres lleis haguessin estat en l'agenda política actual.