14 de setembre 2006

Només és la primera

No fa ni dos mesos de l'entrada en vigor de l'Estatut de Catalunya que l'estat espanyol ja comença a fer de les seves en temes de finançament i inversió en infraestructures a Catalunya. Aquests dies ja comencen els primers contactes de les forces polítiques amb representants del govern espanyol per tal de que aquestes hi donin suport als pressupostos generals de l'estat espanyol.

Els tres partits catalans amb representació al Congrés dels Diputats ERC, CiU i ICV reclamen el control de la gestió de l'aeroport del prat, si més no, que la Generalitat en tingui el màxim control, i que les inversions que Espanya ha de fer al nostre país siguin les que marca l'Estatut.

Doncs bé, de moment, ni una cosa ni altra. Alguns ja dèiem que aquest no és pas l'Estatut que ens mereixem. És tant important el model de finançament de Catalunya com l'aire que respirem. Sense recursos, o si més no, aquells que no tornen de Madrid (amb els quals podríem eixugar el deute que té la Generalitat alguns quants cops) no es poden aplicar les polítiques socials que necessita el nostre país, així com dotar-lo d'infraestructures necessàries i modernes.

Sóc dels que va dir NO a l'actual Estatut però precisament per aquestes retallades però també seré el primer, un cop els catalans i catalanes han acceptat aquest, en defensar-lo perquè no ens retallin més del que ja ens han fet. I no sóc pas l'únic, segons el CIS, gairebé la meitat dels catalans creuen que el nou Estatut ha quedat molt retallat.

Més informació:

Avui: "Més que una qüestió de números"

El Periódico: "Gairebé la meitat dels catalans creuen que el nou Estatut ha quedat molt retallat"

13 de setembre 2006

De tal buc tal aixam

Moltes vegades una imatge val més que mil paraules, tot i així voldria afegir algunes paraules al respecte.

La vinyeta publicada per e-notícies mostra com tant Artur Mas i José Montilla representen el mateix però amb diferents sigles de partit. Uns, la dreta catalana conservadora que no té cap inconvenient de pactar (ho ha fet durant 8 anys) amb el PP més ranci i anticatalà d'ençà la democràcia, i els altres, subalterns d'un partit espanyol com és el PSOE. Per tant, prou de debats estèrils de si es fa president en Mas o en Montilla perquè com diuen a les Espanyes, "de tal palo tal astilla".

ERC és l'esquerra catalana independent. És a dir, catalanitzar l'esquerra i fer social el catalanisme, per tant és la formació política que pot garantir que Catalunya no sigui cap sucursal de l'Estat espanyol. Per això la presència d'Esquerra incomoda tant a CiU com a PSC, perquè saben que no poden fer i desfer al seu gust.

07 de setembre 2006

Jo també vull un estat propi (I)

Amb aquest post m'adhereixo a la campanya que el blocaire Xavier Mir ha proposat a tota la blogosfera catalana per tal de que tothom qui vulgui encapçali els seus posts amb el lema "Jo també vull un estat propi".

La campanya va començar el 4 de setembre i finalitzarà el proper 10 de setembre. Segons Xavier Mir, creador i difusor de la iniciativa, "es busca un cert impacte en l'espai comunicatiu català a fi que l'opció d'un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s'acaba d'aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal. S'hi pot adherir tothom al marge d'afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d'un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi. No cal fer constar enlloc l'adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l'independentisme i en la diversitat d'opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir."

La iniciativa ha tingut ressò mediàtic en gran part dels i les blocaires catalanes. És important anar estenent una xarxa social que reclami els drets que com a país ens són propis i aconseguir l'Estat que tots i totes anhelem.

05 de setembre 2006

Reflexions postvacances

Benvolguts amics, amigues i blocaires. Després de dos mesos de vacances del bloc, torno a reprendre l'activitat d'aquest. Durant aquest temps han passat a la vida política, sobretot catalana, moltes coses. Per començar, faré unes reflexions sobre temes que han passat en aquests dos mesos estiuencs, de segur que algun me'n deixaré, però us deixo a tots i totes vosaltres que també els hi poseu en escena, i per tant es puguin debatre.

Aeroport del Prat

Com ja es sabut per tothom, a principis de les vacances d'agost, concretament el 28 de juliol, els treballadors de terra a l'aeroport del Prat van protagonitzar una vaga salvatge, deixant desenes de milers de persones sense les seves vacances guanyades amb el seu treball durant l'any. És lògic que tothom defensi els seus drets però sempre i quan no afectin a terceres persones, és a dir, assegurant uns serveis mínims. Què passaria si els metges es declaressin en vaga total, o els bombers, o els serveis d'ambulàncies? És impresentable l'actuació que varen tenir els treballadors de terra, però més impresentable i irresponsable la posició d'Ibèria, Aena i els sindicats verticals espanyols.

No sabem que hagués passat si l'aeroport més important de Catalunya hagués estat gestionat per la Generalitat, però si podem saber que tant Ibèria com Aena se'ls hi enfot tot aquest desgavell. La seva prioritat és Barajas. Per això era i continua sent important la gestió de l'aeroport del Prat. Qui sinó vetllarà millor pels interessos de l'aeroport més important de Catalunya que els propis catalans? Per tant, no deixem de reclamar la gestió i control dels ports i aeroports catalans, i esdevinguin importants a nivell internacional. Són de vital necessitat pel creixement i desenvolupament econòmic del nostre país. (Gran oportunitat perduda en la negociació de l'Estatut, no més comentaris)

Eleccions catalanes, 1 de novembre

Tema estrella de la tardor i on els partits polítics ja han començat a fer funcionar les seves màquines de precampanya electoral. No m'estendré gaire perquè ja tindrem dies per parlar-ne. Però si destacaré la bipolarització que en volen fer d'aquestes eleccions tant el PSC com CiU. Per sort, i per desgràcia d'alguns, la política catalana no és qüestió de dos partits polítics, sinó de més partits polítics. Entre ells Esquerra, que representa l'esquerra nacional, polítiques socials i en clau de país, Catalunya. Per tant, aquest país no és de cap partit polític, sinó dels seus ciutadans i ciutadanes que amb el seu dret a votar escolliran aquella formació que els representi.

I acabant amb aquest punt, recordar al candidat Artur Mas que les condicions a governar se les apliqui a ell mateix perquè cadascú és lliure d'escollir, per tant, senyor Artur Mas, parli per vosté. I al candidat José Montilla, és l'hora dels catalans? Em pregunto si fins ara no ho érem de catalans, perquè jo ho sóc des de que vaig néixer.

La darrera reflexió

"El català, segona llengua dels blocs segons un estudi nord-americà"
Segons Nitle, una organització nord-americana de recerca tecnològica i a favor de l'educació liberal, el català és la segona llengua més utilitzada als blocs. L'estudi NITLE Blog Census constata que dels tres milions de blocs de tot el món que Nitle té registrats, prop de dos milions són en anglès i 123.000 són en català. En francès i en espanyol n'existeixen 80.000 i, en alemany, 35.000.
-Extret de Vilaweb
Un comentari: la nostra llengua existeix i existirà, gràcies a l'esforç que fem cada dia totes aquelles persones que creiem en el nostre país i la seva identitat.
P.D. Gràcies Manel per facilitar-me les imatges.