23 de juliol 2009

Un pas endavant. Nou finançament.

Per saber-ne molt més sobre el nou acord de finançament que Esquerra ha aconseguit cliqueu la imatge de sota.

18 de juliol 2009

El català suma!



La Plataforma per la Llengua ha iniciat una nova campanya "El català suma". Amb aquesta campanya es vol informar i incidir encara més en l'estat actual de la nostra pròpia llengua. Tal i com diuen des de la Plataforma "La campanya vol donar a conèixer mitjançant diverses dades estadístiques i comparatives la situació del català en diferents àmbits de la societat i recordar que la nostra llengua encara es troba molt lluny del reconeixement de què gaudeixen en el context de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica les llengües amb pes demogràfic i comercial similar."

14 de juliol 2009

Objectiu inicial assolit: prefinançament

L'únic finançament bo per Catalunya serà aquell que tindrem l'endemà de la independència del nostre país. Fins que no tinguem una majoria social per proclamar la tant anhelada llibertat nacional haurem de negociar amb l'Estat espanyol i aconseguir el màxim de competències i recursos econòmics per poder fer les nostres polítiques d'estat, com ja vaig comentar en el post anterior.

Fins l'assoliment del nostre Estat propi, no ens podem quedar de braços plegats, i un partit de govern com Esquerra ha d'aconseguir el màxim dins les seves possibilitats. No hem d'oblidar que som 21 diputats independentistes de 135 i se'ns exigeix fins i tot més quan altres sobiranistes tenien majories, i fins i tot absolutes. Però com sempre es diu temps era temps, tot i que cal recordar.

Esquerra ha marcat uns mínims per donar un vot favorable a l'acord de finançament, i aquests mínims s'han donat. 3.855 milions d'euros pel 2012 i estar per sobre de la mitjana un cop repartit el pastís amb la resta de comunitats autonòmes al formar part del règim comú (el concert econòmic com tenen Euskadi i Navarra no el varen saber negociar els nostres representants en els famosos Pactes de la Moncloa).

També tinc la sensació que sense la presència d'Esquerra al govern de la Generalitat aquest finançament s'hagués tancat molt abans i sobretot molt per sota del que n'hem obtingut. L'objectiu inicial s'acomplert però no és l'objectiu final. L'ùnic finançament bo serà aquell que Catalunya podrà decidir que fa amb els seus propis recursos econòmics, i això, ho repetiré tantes vegades com calgui, s'aconseguirà amb la independència.

04 de juliol 2009

Tres Lleis d'Estat (el català)

L'endemà d'aconsenguir la majoria independentista al nostre Parlament podrem proclamar la independència al nostre país. Es necessiten la meitat més un de diputats, és a dir, 68 diputats independentistes. Avui només hi ha 21. Per tant queda molta feina a fer. Però tampoc ens podem quedar esperant a obtenir aquesta majoria social per iniciar a construir el que ha de ser l'Estat català.

Ahir vaig ser a la xerrada que Joan Puigcercós (web) va fer a Arenys de Mar sobre com l'únic partit independentista present al nostre Parlament treballa per crear polítiques d'Estat, i comença a crear estructures d'estat propi per l'endemà de la independència.

En aquests darrers dies el Parlament ha aprovat i acabarà aprovant tres lleis que qualsevol país normal ha de tenir: la Llei d'Educació ( la LEC), per primera vegada Catalunya tindrà la seva pròpia llei en matèriaa educativa i blindar la llengua catalana com a llengua vehicular en tot el sistema educatiu; la Llei d'Acollida, al nostre país hi ha un milió i mig de persones nouvingudes i, per tant, era necessari fer aquesta llei perquè també aquesta gent nouvinguda ha de saber on venen perquè nosaltres volem que s'integrin el més ràpid possible; i la darrera, la Llei de Consultes, com a país necessitem aquest llei per tenir l'instrument per poder celebrar consultes populars, i per què no, poder consultar al nostre poble sobre el dret a l'autodeterminació, ha de ser l'eina de la democràcia participativa.

Aquestes tres lleis són les bases per començar a fer polítiques d'estat. Caldrà veure també la voluntat política dels diferents partits al Parlament alhora de la seva aplicació. Sense Esquerra al govern de segur que cap d'aquestes tres lleis haguessin estat en l'agenda política actual.