22 de juliol 2010

Un únic camí: la independència

Quants cops hem dit que l'independentisme en comptes d'unir-se es divideix contínuament. És el mal endèmic del moviment per assolir la llibertat del nostre país. Arrel de les consultes per la independència, que al meu entendre, les diferents coordinadores locals havien de ser les promotores del dret a decidir, tal i com s'ha anat fent arreu dels municipis catalans. Però en comptes de continuar el moviment com a tal, és a dir, treballar amb la base dels pobles per crear consciència de que Catalunya necessita decidir el seu propi futur, des dels màxims representants de les Coordinadores de les consultes ens surten amb la idea de crear una formació política cridant a la unitat de les forces catalanes per un únic objectiu: la independència.

Fins aquí molt bé! Però crec que abans de fer aquests crits a la unitat, potser caldria haver hagut abans els previs contactes amb totes les formacions possibles per veure si hi estaven d'acord. Aquesta manera de fer no ajuda a ningú, i menys després que aquests mateixos, dies abans -tot just la setmana passada- es dediquessin a intoxicar sobre ERC perquè no havia aprovat a favor de la tramitació de la ILP pel referèndum per la independència, quan des d'ERC hem defensat, i ens hem quedat sols, la IP per referèndum per la independència d'acord amb la Llei de Consultes.

L'enemic sembla ser que no és Espanya, ni aquells que no aposten per la transició cap a la independència. L'enemic és ERC, l'únic partit al Parlament que és independentista i on els seus 21 diputats varen aprovar el passat divendres una resolució per iniciar el camí a la independència. És l'únic camí, i les dones i homes d'ERC també hi serem.

03 de juliol 2010

Feina feta. Els Garrofers.


Divendres passat es va inaugurar la Residència "Els Garrofers" per a persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials. És un equipament immillorable i ubicat en una zona magnífica que dignificarà la vida d’aquestes persones que pateixen unes mancances que altres no tenim. El centre acollirà a 60 persones en règim de residència i 10 persones més en el centre de dia, i a més suposarà més de 60 llocs de treball nous per a la població. Fins aquí ens hem de felicitar tots i totes, des de l’impulsora del projecte l'Associació Terra i Cel, l'Ajuntament de Canet, la Generalitat de Catalunya, concretament el departament d'Acció Social i Ciutadania, la Fundació "Els Garrofers" i en general a tota la població de Canet que ha cregut en la necessitat d’aquest centre.

Tal i com introduïa en el darrer apunt, us aniré explicant quina ha estat la meva participació en els diferents projectes de l’equip municipal i començaré amb el tema de més actualitat, el projecte "Els Garrofers".

Intentaré explicar breument com des del meu càrrec al govern municipal, he posat el meu gra de sorra en ajudar a que aquest projecte sigui una realitat, i alhora contestaré a les declaracions que va fer el president d'UMdC i president d'Unió Democràtica de Catalunya, el Sr. Quim Dotras, a la darrera tertúlia política del dijous 1 de juliol (àudio) on en un intent d’acaparar totes les medalles i com va quedar palès, des del més complet desconeixement del tema, va negar la meva intervenció i la del 2n tinent d’alcalde en aquell moment, el Sr. Òscar Figuerola en el fet que el projecte esdevingui una realitat.

A finals de 2007 la regidora de Benestar Social, la Sra. Cati Forcano manifesta a l’equip de govern el seu neguit perquè el projecte del centre “Els Garrofers” no tira endavant i se m'encarrega que el revisi i que esbrini perquè des de la Generalitat no donen resposta a l'acceptació de la subvenció econòmica per poder iniciar les obres del centre.

Estudiant i valorant el projecte, el primer que em crida l’atenció és que d'un projecte inicial presentat al 2005 per 44 places de residència més 10 places en centre dia, on l'aportació de la Generalitat era de 1.100.000 € , que és l'equivalent a l'aportació que fa l'Ajuntament amb el terreny municipal valorat en 1.000.000 €, es passa de cop i volta a un segon projecte presentat al 2006 on s’augmenten en 16 places la residència, però on es demana un augment molt considerable en l’aportació econòmica de la Generalitat que passa de 1.100.000 a 4.176.000 €.

Estirant el fil i fen indagacions resulta que la 1a tinent d'alcalde, la regidora de Benestar Social, Sra. Cati Forcano, havia augmentat la cessió de terrenys municipals argumentant que volien ampliar el centre en 16 places de residents més, i s’havia valorat aquesta ampliació del terreny en la mateixa quantitat de diners que es demanava com a aportació “extra” a la Generalitat. Evidentment és a partir d'aquí que el projecte queda paralitzat.

Per arreglar el desgavell, demano una reunió amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, i per fer més pressió política perquè el que interessa és treure el projecte endavant com sigui, m'hi acompanya l'aleshores 2n tinent d'alcalde, Òscar Figuerola. El Departament ens diu clar i ras que el projecte no és viable econòmicament, en bones paraules ens deixen clar que han vist el llautó a la regidora, que amb l’excusa d’ampliar en 16 places la residència, havia sobrevalorat els terrenys municipals on s'ha ubicat el centre per d’aquesta manera quadruplicar l’aportació econòmica que hi ha de fer la Generalitat i que no estaven disposats a caure al parany.

Després de fer servir molta mà esquerra, puc dir que la reunió amb el Departament i els meus treballs posteriors en la reestructuració del projecte en les condicions que afavorissin per igual totes les parts, va servir perquè el projecte tornés a veure la llum, i avui sigui una realitat.

Tot i que la regidora Cati Forcano m'expressava el seu neguit pel futur del centre quan la situació era complicada i difícil de sortir-se'n, un cop aconseguit arreglar els problemes no m’han agraït mai res, tampoc els vull uns falsos agraïments, però està clar que s’ha amagat expressament la meva intervenció, al meu modest entendre “vital” per a la construcció del centre. Fins i tot crec que molts regidors de l’equip de govern són desconeixedors d’aquest fet i s’estan assabentant amb la lectura d’aquest bloc.

També vull destacar la participació del Grup Municipal d'ERC en tot el procés de la residència "Els Garrofers", des del principi fins al final. Com la mateixa regidora Sra. Cati Forcano va esmentar en el discurs d’inauguració la implicació de la Consellera de Benestar i Família, en aquell moment l'Anna Simó (ERC), en el projecte va ser vital perquè esdevingués una realitat i aquesta implicació va ser possible gràcies a la insistència dels regidors d’ERC, l'Òscar Figuerola i en Rafa Dulsat, en que vingués a visitar Canet de Mar al 2004, per plantejar-li la necessitat d'un equipament d'aquestes característiques en primera persona.