19 de juny 2006

Ara toca Catalunya

Després del referèndum sobre l'Estatut, on el 73% dels votants han acceptat la reforma estatutària, toca treballar per Catalunya. Els partits de tradició democràtica i catalanista han de fer possible que el nou text aprovat s'apliqui en tota la seva totalitat i que no permetem més retallades. Segurament no serà un camí fàcil però si acceptem més retallades de les que ja ens han fet des del poder central espanyol, pel mal camí anem. Hem de garantir el compliment del text aprovat, sense concessions.

També ens ha de fer reflexionar sobre l'alta abstenció. Autocrítica per part de tots els partits polítics i veure perquè els ciutadans i ciutadanes d'aquest país no estan motivats per donar el seu vot sigui l'opció que sigui. Segurament calen canvis en el discurs, i el més important, la gent està cansada de les picabaralles entre uns i altres. Fem política de veritat i no combats de boxa.

Personalment, aquells que aneu seguint el meu bloc sabeu que la meva opció era el No, un vot negatiu al text retornat per la Moncloa, i que per tant crec sincerament que es podia haver aconseguit molt més, però els interessos partidistes han fet que ens quedés el text que tenim. Ara, el poble és sobirà hi ha decidit que vol aquest Estatut. Això és la democràcia, acceptar la majoria tot respectant la minoria. I per tant, l'endemà del referèndum el que toca ara és treballar per Catalunya. Si alguna cosa tenim el poble català és la capacitat de treball i per tant de superació personal. Avui és això el que tenim però no hem de deixar de treballar pel que volem tenir, l'autogovern que ens mereixem de veritat.