03 de maig 2009

La història és del Barça. El dia del 2 a 6.















Possiblement el Barça farà història aquesta temporada, 2008-2009. Si acabem guanyant la Champions (i ho escric abans de jugar la tornada de les semifinals) i abans la Copa, perquè la Lliga, amb el partit d'ahir ja en varen tenir prou a la resta del continent i del món, que l'únic campió d'aquesta Lliga és el Barça. I amb un joc que enlluerna i deixa bocabadats a tots els amants d'aquest esport, indubtablement el millor!!! I més veure'l jugar com ho fa l'equip que dirigeix el Pep Guardiola.

Però vull anar més enllà i deixar per escrit que sóc (i som) uns privilegiats per estar vivint la millor època de la història dels més de cents anys del F.C.Barcelona. Ahir, precisament, vaig fer-ne 31 anys, i 31 anys després he viscut en viu, i que en sigui conscient ;-) :

2 Copes d'Europa (Wembley 1992 i París 2006)
8 Lligues (85, 91, 92, 93, 94, 98, 05 i 06) gairebé la meitat de les que té.
3 Copes (90, 97 i 98)
2 Recopes (89 i 97)
i altres trofeus europeus i espanyols.

I com no, fer-li 6 gols a l'entern rival i a casa seva, únicament l'Atlètic de Madrid fa més de 50 anys també li va fer 6 gols (segurament quan era l'Atlético de Aviación, equip del règim en els seus inicis).

El Barça està escribint amb lletres majúscules la seva pròpia història. Disfrutem d'aquest moment com mai perquè possiblement, molts de nosaltres trigarem en tornar a veure-ho. En sóc conscient que tot retorna... però ens és igual, això ja no ens ho treu ningú.

VISCA EL BARÇA!!!

2 comentaris:

  1. Bona tarda Iván. Sencillament espectacular. Tots els adjectius seran pocs per recordar aquest Barça que va passar per sobre del Real Madrid, del Madrid "de leyenda, el Madrid que siempre vence, del Madrid del orgullo, del Madrid invencible, del Madrid de España, del Madrid de la épica" etc etc.
    Com que no em puc estar d´entrar en la vessant més política, vull expressar els meus sentiments pre partit. Vaig estar aquest cap de setmana passat a Madrid, i com que tinc un cert punt de masoquisme ens vam acostar al Bernabeu una hora abans del partit. El que es respirava era evidenment antibarcelonisme (algo típic per la rivalitat), però també una gran dossis de anticatalanisme. Iván, ens tenen un odi malaltís. Els que realment no ens volen són ells. Jugava Espanya, no el Madrid. Independenment del "chorreo culé" posterior vaig tornar agafar al metro amb la clara convicció( encara més confirmada) que no som ni formem part d´una Espanya rància, antiga, feixista i marcadament anticatalana. I fora bo que els que ens dediquem d´alguna forma a la política i que som els que a través dels vots de la gent podem transformar les coses comencessim a pensar ja de veritat a sortir d´un estat espanyol que ni ens convé i que ni ells ni nosalres volem estar junts.
    La ciutat de Madrid és preciossa.
    Una abraçada amic!!! i visca el Barça.
    Jesús Marín

    ResponElimina
  2. Ivan, jo puc afegir que vaig veure el 0-5 de l'any 74, però també vol dir que sóc més vell. No es pot tenir tot.

    Salut i Visca el Barça!

    ResponElimina