05 de gener 2010

Els guapos del sí a l'Estatut

L'Estatut reconeix una divisió administrativa pròpia per a Catalunya, però, no obstant, els mateixos partits que van aprovar aquesta reforma estatutària posen pals a les rodes. Parlo de les vegueries com a exemple fresc, no pas l'únic. És el món al revés. Els partits que van demanar el sí a l'Estatut no sempre el volen complir ni tan sols quan només depèn d'ells. Quan l'Estat espanyol els fa la feina bruta, que forma part del guió, aquí no ha passat res i mirem cap a l'altra banda. Mentrestant, el partit que va votar no a l'Estatut i els votants que havent votat no en el referèndum pertanyen a un altre partit (que algun n'hi deu haver) han de pedalar tot allò que no pedalen els guapos del sí. Aquesta és la gran perversió de l'atzucac estatutari. El defensen més íntegrament els que no el van votar des d'opcions sobiranistes que no pas aquells que alegrement van dir sí pensant-se que: a) Espanya l'acceptaria tal qual, b) Espanya el retallaria poc, c) Espanya el retallaria prou però tant se m'enfot, o d) Toca votar que sí, perquè votar no és fer-li el joc al PP.

Aquest paràgraf pertany a un article del blocaire Saül Gordillo publicat al seu bloc www.saul.cat

El darrer debat sobre la nova configuració administrativa catalana, les vegueries, que suposen la supressió de les quatre províncies, ha deixat palesa la paradoxa de qui defensa que es compleixi l'Estatut, encara segrestat pel TC, és el partit que demanava el no per ser insuficient per l'autogovern de Catalunya.

La divisió territorial de Catalunya, tal i com diu l'article 83 sobre l'organització del govern local de Catalunya: "Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries." Doncs, són els partits polítics que varen votar sí -CiU, PSC i ICV- que ara no els hi sembla bé. En que quedem?

Trista, també, la picabaralla dels alcaldes de Tarragona i Reus; un perquè no vol compartir cocapitalitat de la futura vegueria del Camp de Tarragona, i l'altre sí. Ai las! Si tots dos són de la mateixa formació, el PSC!

Si volem que la política i l'administració sigui més propera al ciutadà, i en conseqüència, més eficaç i eficient, hem d'acabar amb les províncies i adaptar les institucions supramunicipals, les vegueries, a les característiques del territori.

Posted via web from Ivan Aranda