Egunkaria (avui Berria), diari escrit íntegrament en basc, va ser clausurat per l'Audiència Nacional per suposat font de finançament d'ETA, així com 5 directius del rotatiu, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi. Tot l'inici del procés ja va arrencar amb polèmica per interessos polítics del govern del PP aleshores.
Fa dos dies, l'Audiència Nacional, ha absolt de càrrecs, els 5 directius. La llibertat d'expressió ha guanyat els tics totalitaris d'un Estat, l'espanyol, que a dia d'avui, encara, nega la revisió del judici que va condemnar a mort el president de la Generalitat, durant la República, Lluís Companys.
Aprofito per transcriure literalment la notícia publicada avui al directe!cat referent a Egunkaria. Pensem-hi.
"Els catalans estem acostumats a veure com la progressia espanyola surt com a abanderada del no a la guerra i altres causes nobles però passa sigilosament per damunt de qualsevol reivindicació catalanista, com hem pogut comprovar amb els atacs de la caverna espanyola durant el debat de l'Estatut.
L'Espanya progre tampoc se sent massa còmoda amb el País Basc. Aquest vídeo de l'any 2003 mostra com el món de la música va xiular i escridassar a Fermin Muguruza en la gala dels Premis de la Música quan el cantant basc va dedicar el premi al diari Egunkaria. Després de set anys, tortures i un diari tancat, a qui toca xiular ara? I el que és més important, qui s'atrevirà a fer-ho?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada