22 de juliol 2010

Un únic camí: la independència

Quants cops hem dit que l'independentisme en comptes d'unir-se es divideix contínuament. És el mal endèmic del moviment per assolir la llibertat del nostre país. Arrel de les consultes per la independència, que al meu entendre, les diferents coordinadores locals havien de ser les promotores del dret a decidir, tal i com s'ha anat fent arreu dels municipis catalans. Però en comptes de continuar el moviment com a tal, és a dir, treballar amb la base dels pobles per crear consciència de que Catalunya necessita decidir el seu propi futur, des dels màxims representants de les Coordinadores de les consultes ens surten amb la idea de crear una formació política cridant a la unitat de les forces catalanes per un únic objectiu: la independència.

Fins aquí molt bé! Però crec que abans de fer aquests crits a la unitat, potser caldria haver hagut abans els previs contactes amb totes les formacions possibles per veure si hi estaven d'acord. Aquesta manera de fer no ajuda a ningú, i menys després que aquests mateixos, dies abans -tot just la setmana passada- es dediquessin a intoxicar sobre ERC perquè no havia aprovat a favor de la tramitació de la ILP pel referèndum per la independència, quan des d'ERC hem defensat, i ens hem quedat sols, la IP per referèndum per la independència d'acord amb la Llei de Consultes.

L'enemic sembla ser que no és Espanya, ni aquells que no aposten per la transició cap a la independència. L'enemic és ERC, l'únic partit al Parlament que és independentista i on els seus 21 diputats varen aprovar el passat divendres una resolució per iniciar el camí a la independència. És l'únic camí, i les dones i homes d'ERC també hi serem.