Gràcies a tots

Avui Vilaweb.Canet publica una notícia en referència al meu bloc per l'allau de comentaris i visites que hi hagut en els darrers dies. Que el meu bloc sigui notícia és gràcies a tots els que hi participeu, hi estigueu d'acord o no amb allò que escric i penso.

Els blocs són un mitjà de comunicació importantíssim on cadascú pot compartir allò que pensa, i per tant estableix comunicació amb persones de diferents llocs i pensaments.

A tothom que hi participa en blocs, us animo a crear-ne un de propi i a expressar de manera virtual allò que penseu o us amoïna.

Per aquells que us agrada la temàtica política, us recomano el bloc de blocs polítics:

• "Bloc sense fulls" de Saül Gordillo

Sense més, moltes gràcies per fer d'aquest bloc un punt de visita virtual. Gràcies!

I si...

I si... s'hagués donat el pacte Ciu-Psc, tal i com volien tots els diregents del Psoe i part de la camaradilla del Pp. Perquè hem de recordar que tant Zp, com Pedro J. del diari el Mundo i Jaume Mates president balear pel Pp, entre d'altres volien a Ciu al govern de la Generalitat, però no un govern on hi figures sobre tot Esquerra.

Doncs si s'hagués consumat aquest pacte, res hauria passat! Tot estaria bé, segur. Però ai las, els socialistes catalans en contra tot pronòstic han dit que no als convergents, i aquests per salvar la cadira han anat a Esquerra per veure si espantaven als socialistes, i així es feien enrera en la seva intenció de fer un nou govern d'entesa de progrés. Ciu mai ha volgut un pacte nacional, ni al 96 ni al 99, ni al 2003 quan el seu líder marxava de vacances, i ara al 2006 volia un pacte amb els socialistes.

Que Esquerra hi figuri al nou govern garanteix que s'ha decidit a Catalunya i no fora del nostre país. És el millor govern que pot evitar la psoevergència.

PS: A la gent de Cdc Canet, recorda-los que ells també varen fer alcalde a la segona llista més votada, i que no és cap crim. És president o alcalde qui obté major suport en el Parlament o al Consistori, això és democràcia i legítim.

Nou Govern d'Entesa

Un cop passades les eleccions de l'1 de novembre, els catalans van decidir que a Catalunya no governés cap partit amb la majoria absoulta i per tant s'havia d'arribar a uns pactes entre diferents formacions polítiques per tal de formar govern.

Com a guanyadora de les eleccions, CiU, és que hi ha començat la ronda de negociacions perquè sense una majoria clara havia de buscar aliats per tal de tornar a ocupar el govern. Vaig advertir que la campanya que duien a terme no fomentava les possibles relacions post-electorals. El CiU contra tots no els ha sortit bé, i el primer que han fet es trucar a Madrid un cop han vist que la seva estratègia de treure 55 a 60 diputats i així poder fer i remenar ha fracasat. A Madrid, el pacte de la psoevergència ja els hi anava de maravella perquè els independentistes no són a govern, però un cop CiU ha tornat d'on no havia d'haver marxat, Catalunya, s'ha trobat amb que els socialistes catalans els hi han dit que no, i després a corre-cuita en busca dels republicans oferin com a les rebaixes tot ple de càrrecs, sense programa, únicament per la poltrona. No sé perquè però això em sona a altres nivells d'àmbit local. Però això no toca ara.

Per tant, si CiU no aconseguia formar un govern estable, l'altra alternativa era i és l'entesa dels tres partits de l'esquerra. On el principal ara és aplicar l'Estatut i vetllar perquè es compleixi al cent per cent. Ara no és moment de reclamar un nou text, vàrem tenir l'oportunita fa poc i ja sabem el resultat. La presència d'Esquerra al nou govern d'entesa és important. Vetllarà per fer polítiques d'esquerres i catalanistes, i és la garantia de que el govern no sigui submís a l'estat espanyol.

I sí, "serem allò que volguem ser". Jo vull que el meu país sigui un estat de ple dret, amb tots els seus ets i uts, l'únic camí que conec és la independència. Als meus amics de CDC de Canet, també ho volen així? O ara és hora de menysprear a un possible president de Catalunya per no ser català de naixament? I afirmacions com "catalans de debó", la veritat em preocupa perquè la Catalunya que jo vull és amb tota la seva gent, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.

Recta final

Ja ens trobem en els darrers dies de campanya i on el dia 1 de novembre els ciutadans d'aquest país escolliran els seus representants per tal que els representin a les institucions catalanes. La precampanya i campanya, segons opinadors, ha estat aburrida perquè entre els candidats no s'han faltat... la veritat, des del meu punt de vista, una campanya no ha de servir per desprestigiar al contrari o contraris. Això només té sentit en unes eleccions d'estat, però a Catalunya, de moment, no som estat, i per tant, despretigiant els adversaris el que es crea és una fractura entre la societat. I si volem ser més que una nació, és a dir, un estat amb cara i ulls, l'única via possible és la unió. No vull dir amb això que tots haguem de pensar igual però si que en els temes de país, tots els partits polítics catalans vagin a una. I crec, sincerament, que en aquesta campanya no hi ha voluntat d'unir esforços en aquells temes cabdals pel bon funcionament del país, i s'ha pogut veure en els dos partits, fins ara majoritaris al Principat.

Per part de CiU, ha realitzat una campanya de confrontació amb tots i cadascun dels partits polítics catalans. I en especial amb Esquerra han anat dirigides les seves crítiques. Què ens volen fer fora del mapa polític? Què els hi fem nosa? Personalment, espero veure el dia que a Catalunya els dos partits majoritaris siguin dues formacions plenament i íntegrament catalanes, un partit que ocupi l'espai centre-dreta (CiU) i un altre partit polític que ocupi l'espai centre-esquerra (Esquerra). Espero que la prepotència i supèrbia del candidat dels convergents i alguns dirigents no els encegui perquè a partir del dia 2 de novembre hauran d'establir ponts de diàleg amb d'altres formacions polítiques per tal de formar govern i governar bé, com ens han repetit fins la sacietat. Els hi recordo que han firmat un document davant de notari i que potser amb tantes crítiques al tripartit qui sap sinó faran un quatripartit (CDC-UDC-PSOE-PSC).

Pel que fa al PSC, fins que no deixi de ser un satèl·lit del PSOE, el nostre país seguirà sent una sucursal de l'estat espanyol que per l'únic que ens volen es per seguir escanyan-nos econòmicament. Amb l'Estatut aprovat (pacte psoe-ciu) el PSOE, govern de l'estat, és incapaç de complir el que hi diu en tema d'inversió, aquesta és una, però compta, fa poc, l'amic de Montilla, ZP, va dir que el PSC tenia mans lliures per pactar a partir del dia 2. També va dir que aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament i el resultat es conegut per tothom, retallades i més retallades.

El batibull d'enquestes electorals estimen que tant Ciu com Psc seran les dues forces amb més representació al Parlament, si bé Ciu amb més avantatge respecte Psc. Com veiem, o Mas o Montilla poden presidir la Generalitat, per tant "más de lo mismo". Ara bé, serà la tercera força política, Esquerra, qui pot fer que el pròxim govern de la Generalitat no estigui supeditat als designis de l'estat espanyol. Un govern sense Esquerra serà un govern legítim però la defensa dels interessos de tots nosaltres, els que vivim i treballem a Catalunya, poden ser retallats.

Esquerra és la garantia de dur a terme polítiques d'esquerres i catalanistes alhora.

Per anar fent boca

Avui en el confidencial maresmenc El Més Petit de Tots podem trobar la notícia relacionada amb la política canetenca:

Gent sense complexes: CiU es permet donar lliçons de bon govern a Canet de Mar

Un bon exemple de com arribar a fer un "bon" govern.

Tret de sortida

Aquesta matinada s'ha donat el tret de sortida a l'inici de la campanya electoral per a les properes eleccions de l'1 de novembre al Parlament de Catalunya. Però la precampanya ja fa temps que va començar. Una precampanya amb poques propostes per part dels dos partits que es volen repartir el país o propostes que no se les creuen ni ells mateixos. Això sí, propostes que és el que interessa a la gent cap ni una, però de joc brut tot el que es vulgui fins a dia d'avui. Desitjo que a partir d'avui sigui el punt d'inflexió i ens dediquem a fer propostes programàtiques de com volem governar el país i cap on volem anar.

Sembla ser que el més important es saber qui serà president, si en Mas o en Montilla, i la veritat, tots dos podrien intercanviar-se els papers i aquí no passaria res. El més important és que l'Esquerra Catalana, amb Carod-Rovira al capdavant sigui present i tingui força per fer que el nostre país no quedi només en mans d'uns sucursalistes depenents de Madrid com és el PSC, que s'omplen la boca de fer polítiques de justícia social. Esquerra també té polítiques socials i una experiència de govern on les conselleries d'Educació i Benestar i Família han demostrat la seva gran tasca durant aquests dos any i mig de govern.

També és important que el govern del nostre país no quedi en mans, únicament de CiU. Ens fan saber que són la garantia de govern, de governar bé. 23 anys els avalan com un govern paràsit al servei del millor postor. Així els hi va anar, amb casos pendents als Tribunals, d'altres que no se sap on són els seus responsables (Cas Turisme), i un llarg etc. I per si això no era suficient, ara editen un DVD a pocs dies de l'inici de la campanya desprestigiant el govern de la Generalitat. I amb escarni sobre els tres partits que el formaven. I són els regionalistes, CiU, els que parlen de joc net? CiU s'està tancant moltes portes i personalment no és la CiU que m'agrada, la prepotent i la maquiavela, tot a costa del poder. No m'agrada que s'estigui convertint en la dreta rància que uns ja la practiquen però a la catalana.

Hi haurà molt de moviment aquestes dues setmanes de campanya. És important recordar que nosaltres, els catalans, aconseguirem allò que ens treballem dia a dia i amb esforç ja que d'altres indrets no vindran pas a ajudar-nos.

Només és la primera

No fa ni dos mesos de l'entrada en vigor de l'Estatut de Catalunya que l'estat espanyol ja comença a fer de les seves en temes de finançament i inversió en infraestructures a Catalunya. Aquests dies ja comencen els primers contactes de les forces polítiques amb representants del govern espanyol per tal de que aquestes hi donin suport als pressupostos generals de l'estat espanyol.

Els tres partits catalans amb representació al Congrés dels Diputats ERC, CiU i ICV reclamen el control de la gestió de l'aeroport del prat, si més no, que la Generalitat en tingui el màxim control, i que les inversions que Espanya ha de fer al nostre país siguin les que marca l'Estatut.

Doncs bé, de moment, ni una cosa ni altra. Alguns ja dèiem que aquest no és pas l'Estatut que ens mereixem. És tant important el model de finançament de Catalunya com l'aire que respirem. Sense recursos, o si més no, aquells que no tornen de Madrid (amb els quals podríem eixugar el deute que té la Generalitat alguns quants cops) no es poden aplicar les polítiques socials que necessita el nostre país, així com dotar-lo d'infraestructures necessàries i modernes.

Sóc dels que va dir NO a l'actual Estatut però precisament per aquestes retallades però també seré el primer, un cop els catalans i catalanes han acceptat aquest, en defensar-lo perquè no ens retallin més del que ja ens han fet. I no sóc pas l'únic, segons el CIS, gairebé la meitat dels catalans creuen que el nou Estatut ha quedat molt retallat.

Més informació:

Avui: "Més que una qüestió de números"

El Periódico: "Gairebé la meitat dels catalans creuen que el nou Estatut ha quedat molt retallat"

De tal buc tal aixam

Moltes vegades una imatge val més que mil paraules, tot i així voldria afegir algunes paraules al respecte.

La vinyeta publicada per e-notícies mostra com tant Artur Mas i José Montilla representen el mateix però amb diferents sigles de partit. Uns, la dreta catalana conservadora que no té cap inconvenient de pactar (ho ha fet durant 8 anys) amb el PP més ranci i anticatalà d'ençà la democràcia, i els altres, subalterns d'un partit espanyol com és el PSOE. Per tant, prou de debats estèrils de si es fa president en Mas o en Montilla perquè com diuen a les Espanyes, "de tal palo tal astilla".

ERC és l'esquerra catalana independent. És a dir, catalanitzar l'esquerra i fer social el catalanisme, per tant és la formació política que pot garantir que Catalunya no sigui cap sucursal de l'Estat espanyol. Per això la presència d'Esquerra incomoda tant a CiU com a PSC, perquè saben que no poden fer i desfer al seu gust.

Jo també vull un estat propi (I)

Amb aquest post m'adhereixo a la campanya que el blocaire Xavier Mir ha proposat a tota la blogosfera catalana per tal de que tothom qui vulgui encapçali els seus posts amb el lema "Jo també vull un estat propi".

La campanya va començar el 4 de setembre i finalitzarà el proper 10 de setembre. Segons Xavier Mir, creador i difusor de la iniciativa, "es busca un cert impacte en l'espai comunicatiu català a fi que l'opció d'un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s'acaba d'aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal. S'hi pot adherir tothom al marge d'afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d'un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi. No cal fer constar enlloc l'adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l'independentisme i en la diversitat d'opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir."

La iniciativa ha tingut ressò mediàtic en gran part dels i les blocaires catalanes. És important anar estenent una xarxa social que reclami els drets que com a país ens són propis i aconseguir l'Estat que tots i totes anhelem.

Reflexions postvacances

Benvolguts amics, amigues i blocaires. Després de dos mesos de vacances del bloc, torno a reprendre l'activitat d'aquest. Durant aquest temps han passat a la vida política, sobretot catalana, moltes coses. Per començar, faré unes reflexions sobre temes que han passat en aquests dos mesos estiuencs, de segur que algun me'n deixaré, però us deixo a tots i totes vosaltres que també els hi poseu en escena, i per tant es puguin debatre.

Aeroport del Prat

Com ja es sabut per tothom, a principis de les vacances d'agost, concretament el 28 de juliol, els treballadors de terra a l'aeroport del Prat van protagonitzar una vaga salvatge, deixant desenes de milers de persones sense les seves vacances guanyades amb el seu treball durant l'any. És lògic que tothom defensi els seus drets però sempre i quan no afectin a terceres persones, és a dir, assegurant uns serveis mínims. Què passaria si els metges es declaressin en vaga total, o els bombers, o els serveis d'ambulàncies? És impresentable l'actuació que varen tenir els treballadors de terra, però més impresentable i irresponsable la posició d'Ibèria, Aena i els sindicats verticals espanyols.

No sabem que hagués passat si l'aeroport més important de Catalunya hagués estat gestionat per la Generalitat, però si podem saber que tant Ibèria com Aena se'ls hi enfot tot aquest desgavell. La seva prioritat és Barajas. Per això era i continua sent important la gestió de l'aeroport del Prat. Qui sinó vetllarà millor pels interessos de l'aeroport més important de Catalunya que els propis catalans? Per tant, no deixem de reclamar la gestió i control dels ports i aeroports catalans, i esdevinguin importants a nivell internacional. Són de vital necessitat pel creixement i desenvolupament econòmic del nostre país. (Gran oportunitat perduda en la negociació de l'Estatut, no més comentaris)

Eleccions catalanes, 1 de novembre

Tema estrella de la tardor i on els partits polítics ja han començat a fer funcionar les seves màquines de precampanya electoral. No m'estendré gaire perquè ja tindrem dies per parlar-ne. Però si destacaré la bipolarització que en volen fer d'aquestes eleccions tant el PSC com CiU. Per sort, i per desgràcia d'alguns, la política catalana no és qüestió de dos partits polítics, sinó de més partits polítics. Entre ells Esquerra, que representa l'esquerra nacional, polítiques socials i en clau de país, Catalunya. Per tant, aquest país no és de cap partit polític, sinó dels seus ciutadans i ciutadanes que amb el seu dret a votar escolliran aquella formació que els representi.

I acabant amb aquest punt, recordar al candidat Artur Mas que les condicions a governar se les apliqui a ell mateix perquè cadascú és lliure d'escollir, per tant, senyor Artur Mas, parli per vosté. I al candidat José Montilla, és l'hora dels catalans? Em pregunto si fins ara no ho érem de catalans, perquè jo ho sóc des de que vaig néixer.

La darrera reflexió

"El català, segona llengua dels blocs segons un estudi nord-americà"

Segons Nitle, una organització nord-americana de recerca tecnològica i a favor de l'educació liberal, el català és la segona llengua més utilitzada als blocs. L'estudi NITLE Blog Census constata que dels tres milions de blocs de tot el món que Nitle té registrats, prop de dos milions són en anglès i 123.000 són en català. En francès i en espanyol n'existeixen 80.000 i, en alemany, 35.000.

-Extret de Vilaweb

Un comentari: la nostra llengua existeix i existirà, gràcies a l'esforç que fem cada dia totes aquelles persones que creiem en el nostre país i la seva identitat.

P.D. Gràcies Manel per facilitar-me les imatges.