Espero que només sigui un somni

Encertada la vinyeta d'en FER publicada al diari AVUI. Sense comentaris.

3 de desembre: Dia Internacional de les Persones Discapacitades

El tema per a l'any 2008 és "Convenció sobre els drets de les Persones amb Discapacitat: "Dignitat i Justícia per a tots".

La celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat té per objecte sensibilitzar a l'opinió pública sobre les qüestions relacionades amb la discapacitat i mobilitzar el suport a la dignitat, els drets i el benestar de les persones amb discapacitat.

També es proposa promoure la presa de consciència sobre els guanys que es derivarien de la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

+ info: United Nations Enable

1 de desembre: la lluita continua

Perquè els avenços en la lluita per erradicar el VIH continuïn i algun dia arribi a ser una malaltia curable.

Espe, l'heroïna?

Aquesta setmana un grup de terroritstes van atemptar a Bombai (Índia), fins aquí una notícia desagradable de les que ja ens tenen acostumats des de l'Orient Mitjà.

Però per desgràcia, la notícia ha tingut un gran resó mediàtic, equiparable als infumables programes del cor que inunden les televisions, on la protagonista ha sigut Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid. L'Espe es trobava en el llocs dels fets i a l'endemà ja feia la seva particular roda de premsa de què havia succeït i com ho havia viscut, però saben on? A Madrid!!! Ni 24h després de l'atemptat i ella ja era aquí explicant la seva "proesa", mentres un centenar de ciutadans del seu país, Espanya, es trobaven allà a l'espera de ser retornats, dos dies després, esclar.

Si no vaig errat, per posar com exemple, quan un avió ha de ser evacuat primer surten els passatgers, després la tripulació i finalment el capità. Treieu-ne les conclusions.

Recomano l'escrit d'en Toni Aira: Els mitjons de l'Espe

El Pla Local d'Habitatge de Canet

Ahir, a la sala de Plens de l'Ajuntament de Canet de Mar, es va presentar en audiència pública, és a dir, per a tots els canetencs, el Pla Local d'Habitatge (PLH).

El PLH ens el varen definir com el document que, partint de l’anàlisi de la situació de l’habitatge i de les condicions de context (socioeconòmiques, urbanístiques, d’organització municipal, etc.) del nostre municipi, defineix les estratègies i concreta les actuacions a promoure o desenvolupar des del govern local amb relació al sòl i al sostre residencial, existent o de nova creació, a un horitzó a mig termini, el 2014.

Arriba en un moment en que la febre de la construcció ha arribat a la seva fi. Ha de ser l'eina que reguli el parc d'habitatges de la nostra població. Més enllà de fer noves promocions, el pla aposta per crear habitatge a partir del parc d'habitatges buit, d'aquesta manera es busquen solucions a la mancança d'habitatges.

Canet no ha de crèixer més enllà de les zones previstes i aquest pla serà el full de ruta per aplicar polítiques per fomentar l'accés a un habitatge digne.

Obama: "Change has come"

Avui tothom en va ple. Obama president del EUA. Poca cosa més és pot dir que no hagin dit opinadors, blocaires, politòlegs, periodistes, obrers, i un llarg etc. La campanya duta ha terme per Barack Obama ha sigut extraordinària en tots els sentits, sempre en positiu, ha sigut una campanya d'emocions i on ha sabut arribar a l'electorat menys compromés. Ha sapigut enganxar amb la gent, sobretot amb aquella que menys s'interessa per la política, la gent jove. La seva campanya efocada amb el "Yes, we can" ha sigut més que encertadíssim perquè és un missatge que suma, que valora l'esforç, que t'ànima,... En definitiva, a part dels missatges, Obama és un excel·lent comunicador i ara només queda que a la primera potencia mundial la sàpiga guiarr i dirigir tant bé com ha fet durant la campanya (no gaire difícil després del nefast George W. Bush). Ah! També s'ha fet història als EUA en ser, Obama, el primer president negre. Ha arribat el canvi, en tots els sentits.

Unes imatges i vídeos sobre Obama:

Uns s'aburreixen i els altres s'aprofiten

Quan a les espanyes s'aburreixen ja hem begut oli!!! Aquest cop li ha tocat al president del Parlament de Catalunya (web), l'Ernest Benach (bloc) rebre les coces d'uns pressumptes periodistes de l'ABC (diari no afí a tot allò que fa farum a català) que denuncien les millores que ha fet en el seu cotxe oficial valorades en 20.000 € però que ara ja són valorades en 9.000 €. Això ja sembla com la borsa... en plena crisi tot perd valor i a veure qui és el pronosticador que la diu més grossa.

Sembla ser que a Espanya s'aburreixen amb tanta crisi, i per tant, havien de treure un article d'aquells que tan en sap de fer l'ABC, perquè poguessin fer-se sentir, i de pas, vendre algun exemplar més i així alimentar el nazionalisme espanyol que últimament està en hores baixes, després que un dels seus líders qualifiqués de "coñazo" aquella desfilada on passegen una "cabra", àdhuc!!! Si tenim memòria, històrica o no, depén d'en Saura, són els mateixos que varen publicar que en Carod va pactar amb els terroristes d'ETA, entre altres.

Si més no, també és sospitós que sempre rebin la gent d'Esquerra. I més denigrant encara ho és que aquells que s'anomenen ecologistes de veritat s'aprofitin per criticar-ho en públic abans de contrastar les fonts. Però no han sigut pas els únics, ja en l'afer Carod una representació de la "casa gran del catalanisme" també va voler treure-hi suc.

En definitiva, a Espanya i a Madrid que hi diguin el que vulguin, però que els d'aquí també els hi facin el joc a aquesta brunete més feixista que mediàtica.... trist, molt trist.

Dos articles que us recomano: un d'en Saül Gordillo que escriu al seu bloc "En defensa del President del Parlament de Catalunya" i l'altre de l'Iu Forn "El famós cotxe oficial d'en Benach" al diari Avui.

iMúsica. Fem la nostra ràdio.

Cada dia descobreixo una nova eina 2.0. D'utilitats n'hi ha un munt... les darreres descobertes són entorn a la música, o ja posats a dir, la imúsica; música per internet... però amb la particularitat que un mateix és qui gestiona el grup o estil que vol escoltar.

La primera descoberta és blip.fm (web) gràcies a l'amic i blocaire Bernat Costas (bloc i blip). El blip.fm és com un twitter (web) però amb cançons, és a dir, "que estic escoltant"... a més a més també escoltes les cançons que van "blippejant" usuaris que tens a la llista. Als amants de la música és una eina divertida perquè coneixes el tipus de música que escolten altres amics i molts cops descobreixes noves peces musicals que mai abans havies escoltat. Reprodueixo unes paraules que em va dir en Bernat: "s'ha acabat la tirania de les ràdios! Fem-nos la programació musical!". Si em voleu seguir al blip.fm cliqueu: http://blip.fm/ivanaranda

La segona descoberta és last.fm (web) gràcies a l'amic i blocaire Rubèn Novoa (bloc i last.fm). En aquest cas és tracte de crear-te la teva pròpia ràdio per internet i compartir-la amb tothom. Hi són pràcticament tots els estils i grups musicals... Crec que són bones plataformes per a aquells grups que volen donar-se a conèixer. D'eines i/o utilitats, la xarxa en dóna moltes. També podeu escoltar la meva selecció de música a http://www.lastfm.es/listen/user/ivanaranda/personal o bé al lateral dret d'aquest bloc.

La Maresmesfera

Aquest és un post que feia temps que el volia publicar. Un deute pendent amb la "comunitat de blocaires" de la comarca. El Maresme.

Des de l'onze de setembre d'enguay, l'amic Josep Barri, autor del bloc vilapou (bloc), va crear una plana web on hi ha registrat tots aquells i aquelles maresmenques que utilitzen alguna eina 2.0, ja sigui bloc, facebook, fotobloc (flickr, twitxr, picasa,...), microblogging (twitter, plurk, jaiku,...). Aquesta plana web s'anomena maresmesfera (web). A dia d'avui ja som més de 200 maresmencs registrats en la comunitat virtual 2.0 del Maresme.

Reconèixer el gran treball de camp dut a terme per en Josep Barri, i aprofito per donar-te les gràcies per reunir, ni que sigui virtualment, a tants de la comarca!!!

Per molts anys a la maresmesfera!!!

Una mesura polèmica però necessària

Em faig ressó de la notícia publicada ahir en referència a l'estacionament de vehicles en zones d'aparcaments reservades per a minusvàlids: "Aparcar el cotxe als llocs reservats per minusvàlids serà considerat una infracció greu i penalitzat amb dos punts del carnet de conduir. Així ho ha aprovat aquest dimarts per unanimitat el Congrés dels Diputats, a proposta d'Iniciativa per Catalunya. La mesura ha estat molt ben rebuda pels col·lectius amb mobilitat reduïda, que denuncien des de fa temps que aquests espais són ocupats sistemàticament per altres conductors. Fins ara, aparcar en aquests espais reservats implicava una multa de 90 euros, com a màxim." (notícia).

És una mesura discriminatòria en positiu. Sóc usuari de cadira de rodes elèctrica i són moltes les vegades que m'he trobat que no he pogut aparcar en zones reservades per minusvàlids perquè es trobava ocupat per un vehicle que no disposava del distintiu. I és important que a partir d'ara es pugui actuar d'ofici, i esperem que la mesura dissuadeixi a aquells conductors incívics. Segurament hi haurà qui no ho trobi bé, però és com tot. Només es reclama que es respectin les normes.

Una altra qüestió és la regulació de creació de zones d'aparcament per a minusvàlids i la concessió de targetes d'aparcament. S'ha de tenir cura alhora de donar targetes com en la proliferació de noves zones d'aparcament per no acabar en la massificació descontrolada que la gent ho percebi com un greuge comparatiu. En definitiva, més control en la regulació.