27 d’abril 2006

Camí a Ítaca (París)

Sí, ja hi som a París!!! Després de 12 anys el Barça torna a jugar la final de la Copa d'Europa, coneguda com a Champions League, possiblement el torneig més important del món de clubs.

Aquesta serà la 5a final que jugarà, després de Berna, Sevilla, Londres i Grècia, aquest cop a París, a l'estadi Saint Denis. Per arribar fins aquí el Barça ha hagut d'eliminar equips com l'Udinese, Bremen, Panathinaikos en la lligueta. A vuitens de final ens vam retrobar amb el Chelsea, que li van tornar la del passat any, i sense rancúnia, jugant a futbol de veritat. Ja a quarts de final ens vam trobar amb l'equip de l'heroi de Wembley, Ronald Koeman, el Benfica, on vam patir a la tornada, res, ni que sigui una miqueta, una mica d'emoció sempre és bona. I la darrera porta per obrir i arribar a la gran final eren les semifinals on ens vam trobar amb el gran AC Milan. Una semifinal on jugaven dos dels clubs més gran d'Europa. Ha sigut una semifinal espectacular, que s'ha resolt amb un gol de Ludovic Giuly, preludi del que pot ser la final de París!!! Somiem!!!

I ara què???!!! Doncs ara a esperar fins el 17 de maig, dia que el Barça i l'Arsenal (equip anglès que s'ha classificat per la final, i que és novell en aquest tipus de finals perquè és la primera vegada que la juga) disputaran el partit més important de la temporada i del 2006!!!

Com va dir l'Oleguer Presas, anem camí d'Ítaca... i on és Ítaca?... És aquell lloc de somnis... i per mí aquest somni és guanyar el que seria la nostra segona Copa d'Europa. Fem-ho possible allà on siguem.

I ara tot el culerisme cantant.... Aux Champs Élysées.....

Visca el Barça!!! Visca Catalunya!!!