22 de maig 2006

Ahir va tenir lloc a Montenegro, regió de l'ex-Iugoslàvia, un referèndum molt important i significatiu pel conjunt de la Unió Europea (UE). Els ciutadans i ciutadanes de Montenegro decidien voluntàriament i democràticament si volien ser Estat o continuar sent una regió de Sèrbia. El poble montengrí ha escollit ser un Estat propi.

Però el camí no ha sigut fàcil. Abans de tot ha hagut de superar dues condicions necessàries perquè el SÍ fos acceptat per la UE. La primera de les condicions era superar el 50% de participació ciutadana, xifra que s'ha superat amb escreix perquè la participació ha sigut al voltant del 84% de la població montenegrina. I la segona condició obligatòria és que els partidaris de la independència de Montenegro, els votants del Sí, superés el 55% del suport, més de la meitat de la participació, on gairebé amb l'escrutini al 100%, els votants del Sí representen el 55,4%, enfront del 44,6% que no volien ser Estat.

El més important de tot, al meu parer, és que la UE ha sigut la protagonista principal del procés en el sentit que tot ha estat supervisat per ella. Ha fet de controladora i per tant donant el vist-i-plau a la creació d'un nou Estat dins del conjunt d'Europa. Recordo que comissaris espanyols i l'Alt representant de la Política Exterior de la UE, Javier Solana (PSOE), hi estaven totalment en contra de tot aquest exercici democràtic com és decidir l'autodeterminació del teu país, i el més important de tot, que s'ha fet pacíficament. I em pregunto per què aquesta oposició a la decisió de decidir per part d'un poble que vol ser Estat amb els seus ets i uts?

Aquest procés d'independència montenegrí ha de crear un abans i un després en les institucions i organismes europeus, i és un bri d'esperança per tots i totes aquelles persones que vivim a Catalunya i que volem ser en un futur no molt llunyà un Estat. Això sí, quan siguem una àmplia majoria del poble i respectant les minories.

Conclusió, en el 2006, Montenegro ja és un Estat, i a Catalunya encara som una regió d'un estat que no ens deixa decidir el nostre futur.

Voto Sí a la independència de Catalunya. Voto No a l'Estatut espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada