31 de maig 2006

És l'hora de ser valents

El proper 18 de juny, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tenim a les mans decidir si volem continuar siguent una regió com qualsevol altra comunitat de l'estat espanyol, a exepció del País Basc i Navarra, o lluitar per ser el que realment volem ser i sentim ser, una nació de cap a peus.

Jo vull que el meu país sigui una nació, però de veritat. És l'hora de dir prou a les imposicions de l'estat. No ens conformem només amb l'aperitiu. Hem de voler primer plat, segon plat i postres... i més d'hora que tard potser el café i la copa també hi arribarà. El que l'estat ens proposa, fixeu-vos bé, "ens proposa", no el que nosaltres hem decidit com a majoria del poble, és el que ells els hi convé, no el que ens convé al nostre poble. Espanya hi guanya moltíssim amb l'Estatut (fins i tot el PP hi està content, però han de fer el joc contrari al seu contrincant espanyol a les espanyes per guanyar adeptes, el PSOE) i Catalunya, tots els qui hi vivim, siguem d'on siguem, hi sortim perdent.

És l'hora de ser valents i plantar cara. Ja som grandets com per saber el que volem i per tant ningú ens ha de tutelar i guiar cap on hem d'anar. Entenc que al 79 es votés l'Estatut vigent, eren uns altres temps dels quals jo personalment no en tinc records per raons d'edat. Però ara som al segle XXI, les persones evolucionen i els temps canvien, així com les societats maduren, i per tant no hem d'estar condicionats per ningú.

Si realment volem ser més com a país, siguem valents i diguem NO a aquest estatut imposat. Un no a l'estatut és dir-li a Espanya que això no és el que la majoria del poble de Catalunya va aprovar el 30 de setembre de 2005. No més claudicacions.