28 d’octubre 2006

Recta final

Ja ens trobem en els darrers dies de campanya i on el dia 1 de novembre els ciutadans d'aquest país escolliran els seus representants per tal que els representin a les institucions catalanes. La precampanya i campanya, segons opinadors, ha estat aburrida perquè entre els candidats no s'han faltat... la veritat, des del meu punt de vista, una campanya no ha de servir per desprestigiar al contrari o contraris. Això només té sentit en unes eleccions d'estat, però a Catalunya, de moment, no som estat, i per tant, despretigiant els adversaris el que es crea és una fractura entre la societat. I si volem ser més que una nació, és a dir, un estat amb cara i ulls, l'única via possible és la unió. No vull dir amb això que tots haguem de pensar igual però si que en els temes de país, tots els partits polítics catalans vagin a una. I crec, sincerament, que en aquesta campanya no hi ha voluntat d'unir esforços en aquells temes cabdals pel bon funcionament del país, i s'ha pogut veure en els dos partits, fins ara majoritaris al Principat.

Per part de CiU, ha realitzat una campanya de confrontació amb tots i cadascun dels partits polítics catalans. I en especial amb Esquerra han anat dirigides les seves crítiques. Què ens volen fer fora del mapa polític? Què els hi fem nosa? Personalment, espero veure el dia que a Catalunya els dos partits majoritaris siguin dues formacions plenament i íntegrament catalanes, un partit que ocupi l'espai centre-dreta (CiU) i un altre partit polític que ocupi l'espai centre-esquerra (Esquerra). Espero que la prepotència i supèrbia del candidat dels convergents i alguns dirigents no els encegui perquè a partir del dia 2 de novembre hauran d'establir ponts de diàleg amb d'altres formacions polítiques per tal de formar govern i governar bé, com ens han repetit fins la sacietat. Els hi recordo que han firmat un document davant de notari i que potser amb tantes crítiques al tripartit qui sap sinó faran un quatripartit (CDC-UDC-PSOE-PSC).

Pel que fa al PSC, fins que no deixi de ser un satèl·lit del PSOE, el nostre país seguirà sent una sucursal de l'estat espanyol que per l'únic que ens volen es per seguir escanyan-nos econòmicament. Amb l'Estatut aprovat (pacte psoe-ciu) el PSOE, govern de l'estat, és incapaç de complir el que hi diu en tema d'inversió, aquesta és una, però compta, fa poc, l'amic de Montilla, ZP, va dir que el PSC tenia mans lliures per pactar a partir del dia 2. També va dir que aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament i el resultat es conegut per tothom, retallades i més retallades.

El batibull d'enquestes electorals estimen que tant Ciu com Psc seran les dues forces amb més representació al Parlament, si bé Ciu amb més avantatge respecte Psc. Com veiem, o Mas o Montilla poden presidir la Generalitat, per tant "más de lo mismo". Ara bé, serà la tercera força política, Esquerra, qui pot fer que el pròxim govern de la Generalitat no estigui supeditat als designis de l'estat espanyol. Un govern sense Esquerra serà un govern legítim però la defensa dels interessos de tots nosaltres, els que vivim i treballem a Catalunya, poden ser retallats.

Esquerra és la garantia de dur a terme polítiques d'esquerres i catalanistes alhora.