06 de novembre 2006

Nou Govern d'Entesa

Un cop passades les eleccions de l'1 de novembre, els catalans van decidir que a Catalunya no governés cap partit amb la majoria absoulta i per tant s'havia d'arribar a uns pactes entre diferents formacions polítiques per tal de formar govern.

Com a guanyadora de les eleccions, CiU, és que hi ha començat la ronda de negociacions perquè sense una majoria clara havia de buscar aliats per tal de tornar a ocupar el govern. Vaig advertir que la campanya que duien a terme no fomentava les possibles relacions post-electorals. El CiU contra tots no els ha sortit bé, i el primer que han fet es trucar a Madrid un cop han vist que la seva estratègia de treure 55 a 60 diputats i així poder fer i remenar ha fracasat. A Madrid, el pacte de la psoevergència ja els hi anava de maravella perquè els independentistes no són a govern, però un cop CiU ha tornat d'on no havia d'haver marxat, Catalunya, s'ha trobat amb que els socialistes catalans els hi han dit que no, i després a corre-cuita en busca dels republicans oferin com a les rebaixes tot ple de càrrecs, sense programa, únicament per la poltrona. No sé perquè però això em sona a altres nivells d'àmbit local. Però això no toca ara.

Per tant, si CiU no aconseguia formar un govern estable, l'altra alternativa era i és l'entesa dels tres partits de l'esquerra. On el principal ara és aplicar l'Estatut i vetllar perquè es compleixi al cent per cent. Ara no és moment de reclamar un nou text, vàrem tenir l'oportunita fa poc i ja sabem el resultat. La presència d'Esquerra al nou govern d'entesa és important. Vetllarà per fer polítiques d'esquerres i catalanistes, i és la garantia de que el govern no sigui submís a l'estat espanyol.

I sí, "serem allò que volguem ser". Jo vull que el meu país sigui un estat de ple dret, amb tots els seus ets i uts, l'únic camí que conec és la independència. Als meus amics de CDC de Canet, també ho volen així? O ara és hora de menysprear a un possible president de Catalunya per no ser català de naixament? I afirmacions com "catalans de debó", la veritat em preocupa perquè la Catalunya que jo vull és amb tota la seva gent, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.