10J. Som una Nació. Nosaltres decidim.

Feina feta. Els Garrofers.

Divendres passat es va inaugurar la Residència "Els Garrofers" per a persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials. És un equipament immillorable i ubicat en una zona magnífica que dignificarà la vida d’aquestes persones que pateixen unes mancances que altres no tenim. El centre acollirà a 60 persones en règim de residència i 10 persones més en el centre de dia, i a més suposarà més de 60 llocs de treball nous per a la població. Fins aquí ens hem de felicitar tots i totes, des de l’impulsora del projecte l'Associació Terra i Cel, l'Ajuntament de Canet, la Generalitat de Catalunya, concretament el departament d'Acció Social i Ciutadania, la Fundació "Els Garrofers" i en general a tota la població de Canet que ha cregut en la necessitat d’aquest centre.

Tal i com introduïa en el darrer apunt, us aniré explicant quina ha estat la meva participació en els diferents projectes de l’equip municipal i començaré amb el tema de més actualitat, el projecte "Els Garrofers".

Intentaré explicar breument com des del meu càrrec al govern municipal, he posat el meu gra de sorra en ajudar a que aquest projecte sigui una realitat, i alhora contestaré a les declaracions que va fer el president d'UMdC i president d'Unió Democràtica de Catalunya, el Sr. Quim Dotras, a la darrera tertúlia política del dijous 1 de juliol (àudio) on en un intent d’acaparar totes les medalles i com va quedar palès, des del més complet desconeixement del tema, va negar la meva intervenció i la del 2n tinent d’alcalde en aquell moment, el Sr. Òscar Figuerola en el fet que el projecte esdevingui una realitat.

A finals de 2007 la regidora de Benestar Social, la Sra. Cati Forcano manifesta a l’equip de govern el seu neguit perquè el projecte del centre “Els Garrofers” no tira endavant i se m'encarrega que el revisi i que esbrini perquè des de la Generalitat no donen resposta a l'acceptació de la subvenció econòmica per poder iniciar les obres del centre.

Estudiant i valorant el projecte, el primer que em crida l’atenció és que d'un projecte inicial presentat al 2005 per 44 places de residència més 10 places en centre dia, on l'aportació de la Generalitat era de 1.100.000 € , que és l'equivalent a l'aportació que fa l'Ajuntament amb el terreny municipal valorat en 1.000.000 €, es passa de cop i volta a un segon projecte presentat al 2006 on s’augmenten en 16 places la residència, però on es demana un augment molt considerable en l’aportació econòmica de la Generalitat que passa de 1.100.000 a 4.176.000 €.

Estirant el fil i fen indagacions resulta que la 1a tinent d'alcalde, la regidora de Benestar Social, Sra. Cati Forcano, havia augmentat la cessió de terrenys municipals argumentant que volien ampliar el centre en 16 places de residents més, i s’havia valorat aquesta ampliació del terreny en la mateixa quantitat de diners que es demanava com a aportació “extra” a la Generalitat. Evidentment és a partir d'aquí que el projecte queda paralitzat.

Per arreglar el desgavell, demano una reunió amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, i per fer més pressió política perquè el que interessa és treure el projecte endavant com sigui, m'hi acompanya l'aleshores 2n tinent d'alcalde, Òscar Figuerola. El Departament ens diu clar i ras que el projecte no és viable econòmicament, en bones paraules ens deixen clar que han vist el llautó a la regidora, que amb l’excusa d’ampliar en 16 places la residència, havia sobrevalorat els terrenys municipals on s'ha ubicat el centre per d’aquesta manera quadruplicar l’aportació econòmica que hi ha de fer la Generalitat i que no estaven disposats a caure al parany.

Després de fer servir molta mà esquerra, puc dir que la reunió amb el Departament i els meus treballs posteriors en la reestructuració del projecte en les condicions que afavorissin per igual totes les parts, va servir perquè el projecte tornés a veure la llum, i avui sigui una realitat.

Tot i que la regidora Cati Forcano m'expressava el seu neguit pel futur del centre quan la situació era complicada i difícil de sortir-se'n, un cop aconseguit arreglar els problemes no m’han agraït mai res, tampoc els vull uns falsos agraïments, però està clar que s’ha amagat expressament la meva intervenció, al meu modest entendre “vital” per a la construcció del centre. Fins i tot crec que molts regidors de l’equip de govern són desconeixedors d’aquest fet i s’estan assabentant amb la lectura d’aquest bloc.

També vull destacar la participació del Grup Municipal d'ERC en tot el procés de la residència "Els Garrofers", des del principi fins al final. Com la mateixa regidora Sra. Cati Forcano va esmentar en el discurs d’inauguració la implicació de la Consellera de Benestar i Família, en aquell moment l'Anna Simó (ERC), en el projecte va ser vital perquè esdevingués una realitat i aquesta implicació va ser possible gràcies a la insistència dels regidors d’ERC, l'Òscar Figuerola i en Rafa Dulsat, en que vingués a visitar Canet de Mar al 2004, per plantejar-li la necessitat d'un equipament d'aquestes característiques en primera persona.

Trenco el silenci. El càrrec de confiança.

Avui fa una setmana que vaig ser cessat com a tècnic d'innovació i modernització de l'administració pública de l'Ajuntament de Canet de Mar, també anomenat càrrec de confiança. Sí, càrrec de confiança del govern municipal entrant al juliol de 2007, i que el passat 3 de juliol de 2010 es va trencar per l'expulsió del govern municipal dels dos regidors d'ERC. No em fa res dir que he estat càrrec de confiança del govern municipal de Canet perquè treballar pel meu poble és un orgull.

Encara que molts no ho han sabut fins ara, la meva contractació per part de l'Ajuntament tenia una durada limitada. És a dir, com a màxim podia estar treballant fins abril-maig de 2011, fins a les eleccions municipals de l'any vinent. A més, podia ser despatxat en qualsevol moment, a discreció de l’alcalde, com de fet ha passat encara que ho amaguin darrera una moció. Per això, amics, es va triar la figura del càrrec de confiança perquè no es tractava d’una feina per sempre, és a dir, no estava "enxufat" a l'Ajuntament.

Durant els gairebé tres anys que he treballat pel govern municipal, he fet feina, molta feina pel bé de tothom, pel bé de Canet. Feina que us aniré explicant aquí, al meu bloc, ja que en tot aquest temps cap regidor del PSC i UMdC (Unió) ha volgut saber quina feina feia. Fins i tot es van negar a escoltar-me quan vaig demanar a l’alcalde d’explicar-me en una junta de govern. No em van deixar rendir comptes de la feina que he fet durant aquest temps, perquè suposo que és més fàcil criticar des del desconeixement.

Em sembla que he estat honest fins al final, no estic aferrat al càrrec i ho he demostrat fins al punt de posar el meu càrrec a disposició de l'alcalde si un cop explicada la meva feina només un regidor no em tenia confiança.

Sí, el que estic dient és que el poble de Canet es podia haver estalviat el circ de la moció al Ple i arreglar-ho tot en un despatx sense fer tant de soroll, però suposo que volien buscar alguna complicitat política que els ajudés a justificar l’injustificable, perquè és difícil pair que els mateixos regidors del govern que van crear aquesta figura mitjançant el pacte de govern perquè van creure unànimement de vital importància les tasques que he desenvolupat de cop i volta ja no la necessitin.

Com ja he dit a tothom qui m’ho pregunta, i fins i tot a algun regidor amb càrrega de consciència que així m’ho ha fet saber, no m’he pres el meu cessament com a res personal, ja que és una decisió per tàctica política, que no té res a veure amb la crisi econòmica i amb la rebaixa dels sous, com demostraré al llarg d’aquests escrits però el que no puc consentir és que menystinguin la feina que he fet pel poble de Canet, i s’ha fet per activa i per passiva. Crec que tothom té dret a saber quines tasques he fet a l'Ajuntament, ja que com el govern bipartit actual (PSC i Unió) recorda, he estat un càrrec polític i per tant em dec a la ciutadania de Canet.

Felicitats campions!!!

Tornarem a vèncer

Es pot fer

Endavant amb la 8a Mostra d'Entitats a Canet

Aquest cap de setmana donem el tret de sortida la 8a Mostra d'Entitats. Dos dies perquè les entitats de Canet puguin donar-se a conèixer.

72 entitats hi participen, enguany, ensenyant la seva activitat en els estands, situats al centre de la població. Altres particcipen fent actes durant la Mostra.

La Mostra d'aquest any té per lema "la solidaritat en temps de crisi". I moltes de les activitats giraran entorn a aquest.

M'agradaria destacar la conferència inaugural a càrrec de l'Arcadi Oliveres.

Aquest any em podreu trobar en qualsevol moment en tres estands. Hi seré per vuitena vegada amb la gent d'Esquerra Canet, i per primer cop amb la secció local d'Òmnium Cultural Alt Maresme, i la nova entitat canetenca Ateneu Independentista de Canet -nascuda arrel de Canetdecideix! que va organitzar la consulta sobre la independència celebrada a Canet el 13D de 2009- on hi tindrà ubicada una urna perquè pogueu escollir el nom de la nova entitat. Així que, us hi espero!

+ info | Programa de la Mostra

Bona Diada de Sant Jordi 2010

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Qui xiula ara? Egunkaria aurrera!

Egunkaria (avui Berria), diari escrit íntegrament en basc, va ser clausurat per l'Audiència Nacional per suposat font de finançament d'ETA, així com 5 directius del rotatiu, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi. Tot l'inici del procés ja va arrencar amb polèmica per interessos polítics del govern del PP aleshores. 

Fa dos dies, l'Audiència Nacional, ha absolt de càrrecs, els 5 directius. La llibertat d'expressió ha guanyat els tics totalitaris d'un Estat, l'espanyol, que a dia d'avui, encara, nega la revisió del judici que va condemnar a mort el president de la Generalitat, durant la República, Lluís Companys.


Aprofito per transcriure literalment la notícia publicada avui al directe!cat referent a Egunkaria. Pensem-hi.

"Els catalans estem acostumats a veure com la progressia espanyola surt com a abanderada del no a la guerra i altres causes nobles però passa sigilosament per damunt de qualsevol reivindicació catalanista, com hem pogut comprovar amb els atacs de la caverna espanyola durant el debat de l'Estatut.
L'Espanya progre tampoc se sent massa còmoda amb el País Basc. Aquest vídeo de l'any 2003 mostra com el món de la música va xiular i escridassar a Fermin Muguruza en la gala dels Premis de la Música quan el cantant basc va dedicar el premi al diari Egunkaria. Després de set anys, tortures i un diari tancat, a qui toca xiular ara? I el que és més important, qui s'atrevirà a fer-ho?"

Xavier Dotras Trio

Seguint els apunts sobre música, aquest cop el vull dedicar a un grup de jazz, els Xavier Dotras Trio, grup del compositor i pianista canetenc, Xavier Dotras. Vaig tenir la sort de veure'ls en directe a Canet de Mar, presentant el seu darrer disc "Vincent". Gràcies a gent com en Xavier, Canet de Mar, segueix sent un referent cultural, sobretot en l'àmbit musical. Canet és bressol d'artistes, i aquí en tenim grans valors. Us deixo un petit tast.

+ info
Xavier Dotras | web i myspace