Per anar fent boca

Avui en el confidencial maresmenc El Més Petit de Tots podem trobar la notícia relacionada amb la política canetenca:

Gent sense complexes: CiU es permet donar lliçons de bon govern a Canet de Mar

Un bon exemple de com arribar a fer un "bon" govern.

Tret de sortida

Aquesta matinada s'ha donat el tret de sortida a l'inici de la campanya electoral per a les properes eleccions de l'1 de novembre al Parlament de Catalunya. Però la precampanya ja fa temps que va començar. Una precampanya amb poques propostes per part dels dos partits que es volen repartir el país o propostes que no se les creuen ni ells mateixos. Això sí, propostes que és el que interessa a la gent cap ni una, però de joc brut tot el que es vulgui fins a dia d'avui. Desitjo que a partir d'avui sigui el punt d'inflexió i ens dediquem a fer propostes programàtiques de com volem governar el país i cap on volem anar.

Sembla ser que el més important es saber qui serà president, si en Mas o en Montilla, i la veritat, tots dos podrien intercanviar-se els papers i aquí no passaria res. El més important és que l'Esquerra Catalana, amb Carod-Rovira al capdavant sigui present i tingui força per fer que el nostre país no quedi només en mans d'uns sucursalistes depenents de Madrid com és el PSC, que s'omplen la boca de fer polítiques de justícia social. Esquerra també té polítiques socials i una experiència de govern on les conselleries d'Educació i Benestar i Família han demostrat la seva gran tasca durant aquests dos any i mig de govern.

També és important que el govern del nostre país no quedi en mans, únicament de CiU. Ens fan saber que són la garantia de govern, de governar bé. 23 anys els avalan com un govern paràsit al servei del millor postor. Així els hi va anar, amb casos pendents als Tribunals, d'altres que no se sap on són els seus responsables (Cas Turisme), i un llarg etc. I per si això no era suficient, ara editen un DVD a pocs dies de l'inici de la campanya desprestigiant el govern de la Generalitat. I amb escarni sobre els tres partits que el formaven. I són els regionalistes, CiU, els que parlen de joc net? CiU s'està tancant moltes portes i personalment no és la CiU que m'agrada, la prepotent i la maquiavela, tot a costa del poder. No m'agrada que s'estigui convertint en la dreta rància que uns ja la practiquen però a la catalana.

Hi haurà molt de moviment aquestes dues setmanes de campanya. És important recordar que nosaltres, els catalans, aconseguirem allò que ens treballem dia a dia i amb esforç ja que d'altres indrets no vindran pas a ajudar-nos.

Només és la primera

No fa ni dos mesos de l'entrada en vigor de l'Estatut de Catalunya que l'estat espanyol ja comença a fer de les seves en temes de finançament i inversió en infraestructures a Catalunya. Aquests dies ja comencen els primers contactes de les forces polítiques amb representants del govern espanyol per tal de que aquestes hi donin suport als pressupostos generals de l'estat espanyol.

Els tres partits catalans amb representació al Congrés dels Diputats ERC, CiU i ICV reclamen el control de la gestió de l'aeroport del prat, si més no, que la Generalitat en tingui el màxim control, i que les inversions que Espanya ha de fer al nostre país siguin les que marca l'Estatut.

Doncs bé, de moment, ni una cosa ni altra. Alguns ja dèiem que aquest no és pas l'Estatut que ens mereixem. És tant important el model de finançament de Catalunya com l'aire que respirem. Sense recursos, o si més no, aquells que no tornen de Madrid (amb els quals podríem eixugar el deute que té la Generalitat alguns quants cops) no es poden aplicar les polítiques socials que necessita el nostre país, així com dotar-lo d'infraestructures necessàries i modernes.

Sóc dels que va dir NO a l'actual Estatut però precisament per aquestes retallades però també seré el primer, un cop els catalans i catalanes han acceptat aquest, en defensar-lo perquè no ens retallin més del que ja ens han fet. I no sóc pas l'únic, segons el CIS, gairebé la meitat dels catalans creuen que el nou Estatut ha quedat molt retallat.

Més informació:

Avui: "Més que una qüestió de números"

El Periódico: "Gairebé la meitat dels catalans creuen que el nou Estatut ha quedat molt retallat"

De tal buc tal aixam

Moltes vegades una imatge val més que mil paraules, tot i així voldria afegir algunes paraules al respecte.

La vinyeta publicada per e-notícies mostra com tant Artur Mas i José Montilla representen el mateix però amb diferents sigles de partit. Uns, la dreta catalana conservadora que no té cap inconvenient de pactar (ho ha fet durant 8 anys) amb el PP més ranci i anticatalà d'ençà la democràcia, i els altres, subalterns d'un partit espanyol com és el PSOE. Per tant, prou de debats estèrils de si es fa president en Mas o en Montilla perquè com diuen a les Espanyes, "de tal palo tal astilla".

ERC és l'esquerra catalana independent. És a dir, catalanitzar l'esquerra i fer social el catalanisme, per tant és la formació política que pot garantir que Catalunya no sigui cap sucursal de l'Estat espanyol. Per això la presència d'Esquerra incomoda tant a CiU com a PSC, perquè saben que no poden fer i desfer al seu gust.

Jo també vull un estat propi (I)

Amb aquest post m'adhereixo a la campanya que el blocaire Xavier Mir ha proposat a tota la blogosfera catalana per tal de que tothom qui vulgui encapçali els seus posts amb el lema "Jo també vull un estat propi".

La campanya va començar el 4 de setembre i finalitzarà el proper 10 de setembre. Segons Xavier Mir, creador i difusor de la iniciativa, "es busca un cert impacte en l'espai comunicatiu català a fi que l'opció d'un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s'acaba d'aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal. S'hi pot adherir tothom al marge d'afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d'un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi. No cal fer constar enlloc l'adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l'independentisme i en la diversitat d'opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir."

La iniciativa ha tingut ressò mediàtic en gran part dels i les blocaires catalanes. És important anar estenent una xarxa social que reclami els drets que com a país ens són propis i aconseguir l'Estat que tots i totes anhelem.

Reflexions postvacances

Benvolguts amics, amigues i blocaires. Després de dos mesos de vacances del bloc, torno a reprendre l'activitat d'aquest. Durant aquest temps han passat a la vida política, sobretot catalana, moltes coses. Per començar, faré unes reflexions sobre temes que han passat en aquests dos mesos estiuencs, de segur que algun me'n deixaré, però us deixo a tots i totes vosaltres que també els hi poseu en escena, i per tant es puguin debatre.

Aeroport del Prat

Com ja es sabut per tothom, a principis de les vacances d'agost, concretament el 28 de juliol, els treballadors de terra a l'aeroport del Prat van protagonitzar una vaga salvatge, deixant desenes de milers de persones sense les seves vacances guanyades amb el seu treball durant l'any. És lògic que tothom defensi els seus drets però sempre i quan no afectin a terceres persones, és a dir, assegurant uns serveis mínims. Què passaria si els metges es declaressin en vaga total, o els bombers, o els serveis d'ambulàncies? És impresentable l'actuació que varen tenir els treballadors de terra, però més impresentable i irresponsable la posició d'Ibèria, Aena i els sindicats verticals espanyols.

No sabem que hagués passat si l'aeroport més important de Catalunya hagués estat gestionat per la Generalitat, però si podem saber que tant Ibèria com Aena se'ls hi enfot tot aquest desgavell. La seva prioritat és Barajas. Per això era i continua sent important la gestió de l'aeroport del Prat. Qui sinó vetllarà millor pels interessos de l'aeroport més important de Catalunya que els propis catalans? Per tant, no deixem de reclamar la gestió i control dels ports i aeroports catalans, i esdevinguin importants a nivell internacional. Són de vital necessitat pel creixement i desenvolupament econòmic del nostre país. (Gran oportunitat perduda en la negociació de l'Estatut, no més comentaris)

Eleccions catalanes, 1 de novembre

Tema estrella de la tardor i on els partits polítics ja han començat a fer funcionar les seves màquines de precampanya electoral. No m'estendré gaire perquè ja tindrem dies per parlar-ne. Però si destacaré la bipolarització que en volen fer d'aquestes eleccions tant el PSC com CiU. Per sort, i per desgràcia d'alguns, la política catalana no és qüestió de dos partits polítics, sinó de més partits polítics. Entre ells Esquerra, que representa l'esquerra nacional, polítiques socials i en clau de país, Catalunya. Per tant, aquest país no és de cap partit polític, sinó dels seus ciutadans i ciutadanes que amb el seu dret a votar escolliran aquella formació que els representi.

I acabant amb aquest punt, recordar al candidat Artur Mas que les condicions a governar se les apliqui a ell mateix perquè cadascú és lliure d'escollir, per tant, senyor Artur Mas, parli per vosté. I al candidat José Montilla, és l'hora dels catalans? Em pregunto si fins ara no ho érem de catalans, perquè jo ho sóc des de que vaig néixer.

La darrera reflexió

"El català, segona llengua dels blocs segons un estudi nord-americà"

Segons Nitle, una organització nord-americana de recerca tecnològica i a favor de l'educació liberal, el català és la segona llengua més utilitzada als blocs. L'estudi NITLE Blog Census constata que dels tres milions de blocs de tot el món que Nitle té registrats, prop de dos milions són en anglès i 123.000 són en català. En francès i en espanyol n'existeixen 80.000 i, en alemany, 35.000.

-Extret de Vilaweb

Un comentari: la nostra llengua existeix i existirà, gràcies a l'esforç que fem cada dia totes aquelles persones que creiem en el nostre país i la seva identitat.

P.D. Gràcies Manel per facilitar-me les imatges.

El camí cap a la pau més a prop (II)

Dijous, 30 de juny, el president del govern de l'estat espanyol anuncia que en breu iniciarà la taula de diàleg amb l'organització ETA. És una gran notícia per totes aquelles persones que creiem en el diàleg com a única via per solucionar el conflicte.

Com ja deia en el post del 25 de març, el camí serà llarg i complicat però val la pena intentar-ho. Les etapes del procés de pau es van acomplint, tot i els entrebancs que la dreta espanyola més rància d'ençà la democràcia està representada pel PP. Totes les forces democràtiques representades al Parlament espanyol donen suport al govern espanyol per la decisió presa, excepte el PP. Per què? Què no volen la solució del conflicte? Què els interessa que el terrorisme perduri per tenir una raó d'existir? Què no tenen cap més argument polític que no sigui en referència a ETA? En definitiva, tenen por que desaparegui ETA?

Són una sèrie de preguntes que espero que algun dia algú proper a aquest partit em sàpiga contestar perquè no em val que policialment acabaran amb l'existència del terrorisme, ni ells s'ho creuen. Tot conflicte és soluciona amb la paraula, el diàleg. I aquell conflicte que no es soluciona amb la paraula es soluciona ocupant el territori militarment i provocan una guerra. És això el que volen? Llavors sí que estaríem parlant de balcanització del conflicte, i gent del PP, aquest no és el cas.

Tenim exemples propers, en citaré dos de ben diferents. Un a Irlanda del Nord on l'IRA ja ha començat el seu desarmament, i on recordaré que el partit dretà anglés, coneguts com els tories i encapçalat aleshores per John Major, va donar tot el suport al gover britànic, el partit laborista de Tony Blair, per iniciar el diàleg amb l'IRA i acabar així amb el conflicte.

L'altre exemple és l'existent a l'Orient Mitjà entre Palestina i Israel. Els dos pobles es troben en contínua guerra però es de ben cert que sense el diàleg mai arribaran a solucionar el conflicte. I mentre veiem el conflicte armat, les dues parts es reuneixen per arribar a una solució.

Espero que el meu darrer capítol sobre la pau a Euskalherria sigui per escriure sobre un nou pas endavant en aquest procés. Tothom ho desitja... o això és el que vull creure.

Festa Major '06: festa al carrer

Amb l'arriba de la Revetlla de Sant Joan, podríem dir que a Canet de Mar comença la nostra festa, la Festa Major. Un cop vista la programació trobu que s'assembla molt al programa de l'any passat, i ho trobu del tot encertat, això vol dir que es va fer bé (potser molt bé) i per tant cal donar continuïtat.

Recordem que l'any passat hi va haver un salt de quantitat d'activitats, i el més important, de gran qualitat pel que realment és la població de Canet, perquè no ens podem comparar amb ciutats com Mataró. Crec que amb un pressupost ajustat i sobretot amb molt d'enginy es pot aconseguir una festa pel poble molt digna, i això és el que està passant. També és molt important la tasca que fan entitats i associacions que hi participen en i de la Festa Major, són necessàries, i amb això es demostra que la festa és de tothom que hi viu a Canet.

Activitats com la Nit Màgica, Tamborinada enverinada, tallers de cultura popular, Nit Jove, entre d'altres, fan de la Festa Major un punt fort de les activitats que es realitzen a Canet, com ho és la Mostra d'Entitats. I per mi, possiblement, el més important és la festa al carrer. Totes les activitats són pensades per dur a terme a l'aire lliure, com a bon poble mediterrani que som. La festa al carrer fa que un poble sigui viu i participatiu, i aquest a dia d'avui ho és.

I això no acaba només en la Festa Major perquè durant el mes de juliol l'agenda cultural de Canet és plena d'activitats. Enguany es celebra la VI Passejada nocturna per la Història de Canet, una activitat que es consolida i de la qual molta gent agraeix saber més del lloc on viuen o han nascut. I destacar una altra activitat que té solera com és la Rierada, on petits i grans disfruten d'allò més, i reconèixer el gran treball que realitza gent desinteressada perquè aquesta activitat es continui portant a terme.

Així doncs, felicitats a tots aquells que fan possible una Festa Major des de l'equip de govern amb la regidoria de Cultura i Joventut al cap davant com també la Comissió de Festes, passant per les diferents entitats i associacions que hi col·laboren de manera altruista.

Per últim, recordar que avui la AAVV 11 de Setembre celebra la Revetlla de Sant Joan a la plaça que duu el seu nom i on tindrà lloc també l'arribada de la Flama del Canigó que arriba arreu dels pobles i representa la unitat dels Països Catalans.

Bona Revetlla de Sant Joan i Bona Festa Major 2006.

-Per més informació: Programa Festa Major '06

Ara toca Catalunya

Després del referèndum sobre l'Estatut, on el 73% dels votants han acceptat la reforma estatutària, toca treballar per Catalunya. Els partits de tradició democràtica i catalanista han de fer possible que el nou text aprovat s'apliqui en tota la seva totalitat i que no permetem més retallades. Segurament no serà un camí fàcil però si acceptem més retallades de les que ja ens han fet des del poder central espanyol, pel mal camí anem. Hem de garantir el compliment del text aprovat, sense concessions.

També ens ha de fer reflexionar sobre l'alta abstenció. Autocrítica per part de tots els partits polítics i veure perquè els ciutadans i ciutadanes d'aquest país no estan motivats per donar el seu vot sigui l'opció que sigui. Segurament calen canvis en el discurs, i el més important, la gent està cansada de les picabaralles entre uns i altres. Fem política de veritat i no combats de boxa.

Personalment, aquells que aneu seguint el meu bloc sabeu que la meva opció era el No, un vot negatiu al text retornat per la Moncloa, i que per tant crec sincerament que es podia haver aconseguit molt més, però els interessos partidistes han fet que ens quedés el text que tenim. Ara, el poble és sobirà hi ha decidit que vol aquest Estatut. Això és la democràcia, acceptar la majoria tot respectant la minoria. I per tant, l'endemà del referèndum el que toca ara és treballar per Catalunya. Si alguna cosa tenim el poble català és la capacitat de treball i per tant de superació personal. Avui és això el que tenim però no hem de deixar de treballar pel que volem tenir, l'autogovern que ens mereixem de veritat.

Economistes pel NO

És bo recordar que el referèndum pel nou Estatut que ens volen imposar per part d'Espanya no només és capital dels partits polítics amb representació parlamentària. Hi ha diferents sectors que també hi donen el seu punt de vista i vull descatar-ne un per sobre de tots ells, els Economistes pel NO. Sempre hi ha aquella idea que l'economia i/o els economistes són gent que sempre miren cap al poder existent pels diferents motius que siguin. Però a Catalunya tenim una pedrera d'economistes que ja no tenen complexes a dir el que realment pensen. Són una nova fornada que no tenen por a expressar les realitats en què es troba el nostre país i per tant creuen que ara és l'hora de dir quina és i serà la situació a Catalunya si s'aprova el nou Estatut en matèria de finançament, inversions, recursos, en definitiva, el tema diners.

El finançament és el tema cabdal en tota societat. Sense recursos no hi ha desenvolupament econòmic i social. Un país pròsper és aquell que administra els seus propis recursos i els distribueix de forma equitativa amb la seva població. Catalunya, en aquests sentit, ha estat castigada i ho serà estant mentres continuï existint el model actual (que serà el mateix si s'aprova el nou Estatut).

És positiu, i ja era hora, que agents econòmics amb contrastada experiència i professional en la matèria diguin la seva. Aquest comença a ser un gran principi d'implicació en el país.

Els 4 punts bàsics del manifest són:

1. Consagra el mateix model de finançament que ha condemnat Catalunya a un espoli fiscal sistemàtic
2. No garanteix més inversió de l'Estat a Catalunya
3. Renuncia a moltes competències econòmiques
4. No permetrà afrontar els nous reptes de l’economia catalana

No són 4 raons per dir que ens mereixem un altre finançament???

PD: Agraeixo les aportacions al bloc, i que per tant les dinamitzeu. Ja sabeu que és un espai on expresso la meva opinió. Hi podeu estar a favor o en contra, d'això es tracta. M'agradaria que no us faltéssiu els uns als altres, sé que el joc polític dóna per molt, però intentem respectar-nos. Gràcies i ànims.