In memoriam: Ibis Puig

Avui ens ha deixat la primera Tinenta d'Alcalde de l'Ajuntament de Canet de Mar, Sra. Ibis Puig i Valls. Des d'aquestes quatre línies vull expressar el meu condol a la seva família, amics, amigues, companys i companyes polítiques i membres del govern de l'Ajuntament.

Alcaldessa des del març de 2001 fins l'abril de 2002, i actualment primera Tinenta d'Alcalde. Tot i no compartir el mateix ideari polític, sí s'ha de reconèixer la seva tasca en matèria social i la seva dedicació al capdavant del govern, dia a dia, tot i la seva malaltia. Una lluitadora nata. Destacaré el seu compromís amb la gent de Canet per damunt dels interessos de partit. Fet que la honora i que tothom hauríem d'aprendre d'aquesta manera de ser.

Fins sempre!

Nova casa, mateix bloc

Amics, amigues i blocaires,

Primer de tot, demano disculpes per les absències continuades, però per problemes amb el servidor anterior no he pogut continuar la tasca del meu bloc, i finalment he decidit canviar de servidor. Potser no es tan visual com l'anterior però espero que sigui molt més fiable. I per tant, tots hi sortim guanyant.

Per tant la nova adreça serà: http://ivanarandamena.blogspot.com

Gràcies per la vostra atenció.

PD: Intentaré recuperar tots els articles publicats en l'anterior bloc, així com els comentaris si és possible.

Paritat de gènere o igualtat d'oportunitats

Està sobre la taula el debat de la paritat de gènere. En breu el Congrés aprovarà la llei on es garantirà la presència igualitària d'homes i dones en llocs de direcció, consells d'administració, governs, llistes electorals, entre d'altres, és a dir, garantir la presència de la dona en els llocs de decisió. Per tant s'establiran quotes per assegurar tant la presència femenina com la masculina.

Que per imperatiu hi hagi d'haver tants homes i tantes dones no hi estic d'acord. Què no pot ser que un consell d'administració sigui dirigit únicament per dones? Malauradament això no és així però crec que el que s'ha de preservar és la igualtat d'oportunitats, que no per ser dona o per ser home no puguis exercir un càrrec o un altre. I més important encara, valorar les capacitats individualment sigui del gènere que sigui. El que realment s'ha de debatir és com trobar els mecanismes i instruments per valorar la capacitat de les persones sense ser discriminades per raons de sexe, raça, etc.

És més important i necessari igualar els salaris de les dones respecte als homes perquè pateixen un greuge comparatiu respecte aquests, sobretot en l'empresa privada.

Mirar endavant

Les eleccions de l'1-N ja han passat, la composició d'un nou govern al nostre país ja és una realitat, per tant, el que toca ara és governar bé per part del govern de la Generalitat. I per part de l'oposició, fer una política constructiva. Qui ha de sortir guanyant és el poble de Catalunya.

És moment d'aplicar l'Estatut. No és moment de debats identitaris que l'únic que fan es dividir la societat entre nacionalistes i no-nacionalistes. Entre tots hem de fer que el nostre país tiri endavant, siguin quins siguins els actors polítics. No vull un model basc polític, sí vull un concert econòmic com el basc que no tindrem, perquè això ja ha quedat clar en l'Estatut aprovat per majoria absoluta fa només cinc mesos i com a demòcrata accepto.

Algú em podrà dir que vaig demanar el vot negatiu a l'Estatut, sí, és veritat, però per una raó ben senzilla, perquè no era el sortint del Parlament del 30 de setembre de 2005 amb un consens aclaparador. Per tant, com a català i perquè vull el millor pel meu país, és l'hora de mirar endavant. Deixem fer al nou govern la seva feina i ja es valorarà la feina feta. No jutgem abans d'hora.

Gràcies a tots

Avui Vilaweb.Canet publica una notícia en referència al meu bloc per l'allau de comentaris i visites que hi hagut en els darrers dies. Que el meu bloc sigui notícia és gràcies a tots els que hi participeu, hi estigueu d'acord o no amb allò que escric i penso.

Els blocs són un mitjà de comunicació importantíssim on cadascú pot compartir allò que pensa, i per tant estableix comunicació amb persones de diferents llocs i pensaments.

A tothom que hi participa en blocs, us animo a crear-ne un de propi i a expressar de manera virtual allò que penseu o us amoïna.

Per aquells que us agrada la temàtica política, us recomano el bloc de blocs polítics:

• "Bloc sense fulls" de Saül Gordillo

Sense més, moltes gràcies per fer d'aquest bloc un punt de visita virtual. Gràcies!

I si...

I si... s'hagués donat el pacte Ciu-Psc, tal i com volien tots els diregents del Psoe i part de la camaradilla del Pp. Perquè hem de recordar que tant Zp, com Pedro J. del diari el Mundo i Jaume Mates president balear pel Pp, entre d'altres volien a Ciu al govern de la Generalitat, però no un govern on hi figures sobre tot Esquerra.

Doncs si s'hagués consumat aquest pacte, res hauria passat! Tot estaria bé, segur. Però ai las, els socialistes catalans en contra tot pronòstic han dit que no als convergents, i aquests per salvar la cadira han anat a Esquerra per veure si espantaven als socialistes, i així es feien enrera en la seva intenció de fer un nou govern d'entesa de progrés. Ciu mai ha volgut un pacte nacional, ni al 96 ni al 99, ni al 2003 quan el seu líder marxava de vacances, i ara al 2006 volia un pacte amb els socialistes.

Que Esquerra hi figuri al nou govern garanteix que s'ha decidit a Catalunya i no fora del nostre país. És el millor govern que pot evitar la psoevergència.

PS: A la gent de Cdc Canet, recorda-los que ells també varen fer alcalde a la segona llista més votada, i que no és cap crim. És president o alcalde qui obté major suport en el Parlament o al Consistori, això és democràcia i legítim.

Nou Govern d'Entesa

Un cop passades les eleccions de l'1 de novembre, els catalans van decidir que a Catalunya no governés cap partit amb la majoria absoulta i per tant s'havia d'arribar a uns pactes entre diferents formacions polítiques per tal de formar govern.

Com a guanyadora de les eleccions, CiU, és que hi ha començat la ronda de negociacions perquè sense una majoria clara havia de buscar aliats per tal de tornar a ocupar el govern. Vaig advertir que la campanya que duien a terme no fomentava les possibles relacions post-electorals. El CiU contra tots no els ha sortit bé, i el primer que han fet es trucar a Madrid un cop han vist que la seva estratègia de treure 55 a 60 diputats i així poder fer i remenar ha fracasat. A Madrid, el pacte de la psoevergència ja els hi anava de maravella perquè els independentistes no són a govern, però un cop CiU ha tornat d'on no havia d'haver marxat, Catalunya, s'ha trobat amb que els socialistes catalans els hi han dit que no, i després a corre-cuita en busca dels republicans oferin com a les rebaixes tot ple de càrrecs, sense programa, únicament per la poltrona. No sé perquè però això em sona a altres nivells d'àmbit local. Però això no toca ara.

Per tant, si CiU no aconseguia formar un govern estable, l'altra alternativa era i és l'entesa dels tres partits de l'esquerra. On el principal ara és aplicar l'Estatut i vetllar perquè es compleixi al cent per cent. Ara no és moment de reclamar un nou text, vàrem tenir l'oportunita fa poc i ja sabem el resultat. La presència d'Esquerra al nou govern d'entesa és important. Vetllarà per fer polítiques d'esquerres i catalanistes, i és la garantia de que el govern no sigui submís a l'estat espanyol.

I sí, "serem allò que volguem ser". Jo vull que el meu país sigui un estat de ple dret, amb tots els seus ets i uts, l'únic camí que conec és la independència. Als meus amics de CDC de Canet, també ho volen així? O ara és hora de menysprear a un possible president de Catalunya per no ser català de naixament? I afirmacions com "catalans de debó", la veritat em preocupa perquè la Catalunya que jo vull és amb tota la seva gent, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.

Recta final

Ja ens trobem en els darrers dies de campanya i on el dia 1 de novembre els ciutadans d'aquest país escolliran els seus representants per tal que els representin a les institucions catalanes. La precampanya i campanya, segons opinadors, ha estat aburrida perquè entre els candidats no s'han faltat... la veritat, des del meu punt de vista, una campanya no ha de servir per desprestigiar al contrari o contraris. Això només té sentit en unes eleccions d'estat, però a Catalunya, de moment, no som estat, i per tant, despretigiant els adversaris el que es crea és una fractura entre la societat. I si volem ser més que una nació, és a dir, un estat amb cara i ulls, l'única via possible és la unió. No vull dir amb això que tots haguem de pensar igual però si que en els temes de país, tots els partits polítics catalans vagin a una. I crec, sincerament, que en aquesta campanya no hi ha voluntat d'unir esforços en aquells temes cabdals pel bon funcionament del país, i s'ha pogut veure en els dos partits, fins ara majoritaris al Principat.

Per part de CiU, ha realitzat una campanya de confrontació amb tots i cadascun dels partits polítics catalans. I en especial amb Esquerra han anat dirigides les seves crítiques. Què ens volen fer fora del mapa polític? Què els hi fem nosa? Personalment, espero veure el dia que a Catalunya els dos partits majoritaris siguin dues formacions plenament i íntegrament catalanes, un partit que ocupi l'espai centre-dreta (CiU) i un altre partit polític que ocupi l'espai centre-esquerra (Esquerra). Espero que la prepotència i supèrbia del candidat dels convergents i alguns dirigents no els encegui perquè a partir del dia 2 de novembre hauran d'establir ponts de diàleg amb d'altres formacions polítiques per tal de formar govern i governar bé, com ens han repetit fins la sacietat. Els hi recordo que han firmat un document davant de notari i que potser amb tantes crítiques al tripartit qui sap sinó faran un quatripartit (CDC-UDC-PSOE-PSC).

Pel que fa al PSC, fins que no deixi de ser un satèl·lit del PSOE, el nostre país seguirà sent una sucursal de l'estat espanyol que per l'únic que ens volen es per seguir escanyan-nos econòmicament. Amb l'Estatut aprovat (pacte psoe-ciu) el PSOE, govern de l'estat, és incapaç de complir el que hi diu en tema d'inversió, aquesta és una, però compta, fa poc, l'amic de Montilla, ZP, va dir que el PSC tenia mans lliures per pactar a partir del dia 2. També va dir que aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament i el resultat es conegut per tothom, retallades i més retallades.

El batibull d'enquestes electorals estimen que tant Ciu com Psc seran les dues forces amb més representació al Parlament, si bé Ciu amb més avantatge respecte Psc. Com veiem, o Mas o Montilla poden presidir la Generalitat, per tant "más de lo mismo". Ara bé, serà la tercera força política, Esquerra, qui pot fer que el pròxim govern de la Generalitat no estigui supeditat als designis de l'estat espanyol. Un govern sense Esquerra serà un govern legítim però la defensa dels interessos de tots nosaltres, els que vivim i treballem a Catalunya, poden ser retallats.

Esquerra és la garantia de dur a terme polítiques d'esquerres i catalanistes alhora.

Per anar fent boca

Avui en el confidencial maresmenc El Més Petit de Tots podem trobar la notícia relacionada amb la política canetenca:

Gent sense complexes: CiU es permet donar lliçons de bon govern a Canet de Mar

Un bon exemple de com arribar a fer un "bon" govern.

Tret de sortida

Aquesta matinada s'ha donat el tret de sortida a l'inici de la campanya electoral per a les properes eleccions de l'1 de novembre al Parlament de Catalunya. Però la precampanya ja fa temps que va començar. Una precampanya amb poques propostes per part dels dos partits que es volen repartir el país o propostes que no se les creuen ni ells mateixos. Això sí, propostes que és el que interessa a la gent cap ni una, però de joc brut tot el que es vulgui fins a dia d'avui. Desitjo que a partir d'avui sigui el punt d'inflexió i ens dediquem a fer propostes programàtiques de com volem governar el país i cap on volem anar.

Sembla ser que el més important es saber qui serà president, si en Mas o en Montilla, i la veritat, tots dos podrien intercanviar-se els papers i aquí no passaria res. El més important és que l'Esquerra Catalana, amb Carod-Rovira al capdavant sigui present i tingui força per fer que el nostre país no quedi només en mans d'uns sucursalistes depenents de Madrid com és el PSC, que s'omplen la boca de fer polítiques de justícia social. Esquerra també té polítiques socials i una experiència de govern on les conselleries d'Educació i Benestar i Família han demostrat la seva gran tasca durant aquests dos any i mig de govern.

També és important que el govern del nostre país no quedi en mans, únicament de CiU. Ens fan saber que són la garantia de govern, de governar bé. 23 anys els avalan com un govern paràsit al servei del millor postor. Així els hi va anar, amb casos pendents als Tribunals, d'altres que no se sap on són els seus responsables (Cas Turisme), i un llarg etc. I per si això no era suficient, ara editen un DVD a pocs dies de l'inici de la campanya desprestigiant el govern de la Generalitat. I amb escarni sobre els tres partits que el formaven. I són els regionalistes, CiU, els que parlen de joc net? CiU s'està tancant moltes portes i personalment no és la CiU que m'agrada, la prepotent i la maquiavela, tot a costa del poder. No m'agrada que s'estigui convertint en la dreta rància que uns ja la practiquen però a la catalana.

Hi haurà molt de moviment aquestes dues setmanes de campanya. És important recordar que nosaltres, els catalans, aconseguirem allò que ens treballem dia a dia i amb esforç ja que d'altres indrets no vindran pas a ajudar-nos.