27 de setembre 2011

ERC, fidels als principis

Després de l'elecció de la presidència i secretaria general, així com de l'elecció del cap de llista a les eleccions al congrés, en unes primàries exemplars i de posar en valor el republicanisme del nostre partit, cal que militants i amics ens enorgullim de pertànyer al partit degà del nostre país.

Som d'esquerres perquè treballem per la justícia social, la igualtat d'oportunitats entre les persones i defensar l'estat del benestar que tant ha costat d'aconseguir i que ara no podem deixar que el liquidin.

Som republicans. Defensem els valors republicans com la participació de la ciutadania en els afers públics, la cooperació, el diàleg, el respecte a l'altre.

Som independentistes. Treballem per un objectiu, la llibertat nacional del nostre país.

I malgrat molts ens vulguin fora de l'espectre polític, hi serem perquè sempre hi som, en els bons i no tants bons moments, per ser al costat de la gent. Esquerra Republicana de Catalunya és al servei del municipalisme i del país. Fidels als principis de l'Esquerra de Macià i Companys, i de tants que s'hi han deixat la pell per un partit i un país.

27 d’agost 2011

Ara és intocable?

Després de més de 30 anys que ens han dit per activa i per passiva que la Constitució espanyola no es tocava, perquè és intocable, ara resulta que sí es pot tocar. I el més de greu de tot, ho fan d'esquenes al poble. Va ser el poble espanyol qui va refrendar la Constitució actual al 1978. I ara serà PSOE i PP que amb urgència modificaran la Constitució.

La modificació que volen introduir a la carta magna espanyola és la de limitar el deute i el dèficit de les administracions públiques. Això no és sinó un atac al finançament de català! Limitar el deute i el dèficit significarà que a Catalunya, el nostre govern, no podrà decidir quan i quant ha de menester per poder aplicar les polítiques necessàries al nostre país. Qui no ha sabut gestionar ha estat Espanya. Em quedo amb una frase d'Oriol Junqueras que resumeix molt bé la situació catalana i diu "Si Catalunya fos independent estaria en situació de comprar deute espanyol, italià o grec". Aquesta reforma, doncs, té un clar objectiu, limitar l'autogovern català, i de pas, centralitzar encara més l'Estat espanyol, i a l'acabament definitiu de l'Espanya plural que t'han s'han omplert la boca des del socialisme espanyol.

Caldrà veure també quin paper juga CiU, perquè mentre des del govern català diuen que no cediran en cap retallada que suposi anar enrere en l'autogovern català, el seu cap de files, Duran i Lleida, no veu amb mals ulls la reforma constitucional. Des d'ERC ja hem dit que no hi estem d'acord amb la reforma que faran. Personalment, sí veuria amb bons ulls que s'inclogués el dret a l'autodeterminació.

#jovullvotaradeuespanya

05 d’agost 2011

... des d'Andalusia

Catalunya la fem tots, i la independència és la solució per sortir de l'atzucac en que ens trobem. Ho diu una persona que va haver d'emigrar de la seva terra a Catalunya. Genial entrevista a compartir.

01 d’agost 2011

Qui és la gent d'ERC?

Comparteixo amb vosaltres l'escrit que Eugeni Xammar va fer el 1944, a la revista Foc Nou, i on es preguntava qui era la gent d’Esquerra i es responia:

«Al Departament dels Pirineus Orientals, a les terres del Rosselló i de la Cerdanya, del Conflent i del Vallespir, les masses de l’Esquerra es mouen, i si es mouen és senyal de que viuen.

Les masses de l’Esquerra? Perfectament, sí senyors, les masses de l’Esquerra, d’aquest gran partit català de soca i arrel, que porta el nom d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’alcalde de Sant Celoni, el jutge de Montbrió, el veterinari de Ripoll, el fabricant de mitges de Calella o de Canet i el seu tenidor de llibres, i el metge també, i l’advocat i l’arquitecte, barrejats amb el parcer i el terratinent, amb el botiguer del Born, amb el teixidor de Sabadell i el filador de Navarcles, els homes d’estudi al costat dels homes d’ofici, dependents del comerç i de la indústria, els pagesos del Vallès i del Camp de Tarragona, del Pla d’Urgell, del Pla de Bages i de la Plana de Vic, els hortolans del Baix Llobregat i del Maresme, els pescadors de l’Estartit i de l’Ametlla de Mar, els tapers de l’Empordà i els apotecaris d’Olot. Tots hi són.

Tots en són. El federal de tota la vida, esdevingut militant de l’Esquerra en veure que se li acostava l’hora de la mort. El menys de trenta anys de la JEREC, amb la clenxa ben partida, l’ull obert, el nas decidit, el gest breu, el pas ferm i tota la vida davant d’ell. El vell catalanista de la Unió Catalanista, el vell republicà de la Unió Republicana. El secretari de la cooperativa de Montblanc, el president de la Germandat de Sant Sadurní, el corista de l’Orfeó Manresà, el sardanista convençut i l’excursionista recalcitrant, el soci del grup esperantista de Vilafranca i el delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana a la Pobla de Lillet. El mestre d’escola de Matadepera i el bibliotecari de l’Ateneu Obrer del Poble Sec, el subscriptor de les Edicions Proa, el síndic del Sindicat Agrícola, el vocal del Sindicat Vinícola, el tresorer del Casal i el membre de la Junta de la Comarcal i el director del quadre teatral, el Manelic de Terra baixa i Don Godofredo d’El castell dels tres dragons, el senyor Esteva i el senyor Canons, en Romagosa i en Recolons, el Pepet, el Jaumet, el Cintet, el Quimet, el Peret i el Joanet. De les masses de l’Esquerra n’és tothom i ningú no manca quan és cridat.

Si cal deixar la feina es deixa. El que ara fa de pagès a Ceret o a Vinçà, perd un jornal. El que fa de llenyater a Montlluís en perd dos. L’obrer de Perpinyà en perd mig. Però a la reunió general no n’hi mancarà ni un. Feia quatre anys que cadascú anava per les seves. Ara s’ha fet sentir una veu i tots l’han reconeguda. A la veu de Catalunya, les masses de l’Esquerra responent present. Avui és a Perpinyà, demà serà a Carcassona, demà passat serà a Tolosa i a Montpeller. I les masses de l’Esquerra a França que ara responen presents, saben certament que hi ha a Catalunya, invisibles i presents, unes masses de l’Esquerra que esperen la seva hora. Aquesta certesa els dona una gran força i una gran voluntat.

A França i a Catalunya les masses de l’Esquerra es mouen i si es mouen és senyal de que viuen.

Que cap catalanista, que cap patriota català no ho oblidi. Tot és possible a la nostra Pàtria si es compta amb aquestes masses de l’Esquerra i res de bo no podrà fer-se sense elles.

Perquè… deixeu-m’ho dir poc a poc, sospesant cada paraula. Perquè les masses de l’Esquerra són Catalunya mateixa.»

23 de juliol 2011

El desprestigi de certa classe política

Fa uns dies em van arribar a les mans un full on hi apareixia un discurs del president dels Estats Units, Barack Obama, al gener de 2009, mentre que al costat d'aquest hi apareixia el mateix discurs amb algunes adaptacions en l'àmbit municipal i el qual signava el cap de llista del PP a Canet, Toni Romero, i ara 2n tinent d'alcalde del govern municipal. val a dir que el discurs del regidor Toni Romero va ser pronunciat el dia de la constitució dels ajuntaments.

Personalment, hi era present com a regidor per ERC, i sí que al finalitzar el seu discurs vaig reconèixer una frase molt coneguda que el regidor del PP va canviar "país" per "poble", així com l'ordre de les dues frases, i que deia "Preguntem-nos que podem fer pel nostre poble; no que pot fer el nostre poble per nosaltres". En aquell moment vaig pensar que faria referència a l'autor (reconec que no recordava qui era l'autor) però no la va fer, i ja no hi vaig donar més importància. Fins que em va arribar el full i la posterior notícia a El Punt: L'Obama de Canet

Aquest plagi, no fa sinó que desprestigiar la classe política. Si és capaç de citar, literalment, el text d'un altre com a propi i amagar-ho, que pot arribar a fer, i més ocupant un càrrec públic? Quina credibilitat té algú que el seu discurs de presa de possessió com a regidor, llegeix el text d'un altre? Aquesta és la meritocràcia que ens envolta el nou govern tripartit de Canet?

Una recomanació: sempre que citeu el text d'algú, citeu la font de la procedència.

+ info: comparació dels dos texts font: bloc del PSC de Canet

22 de juliol 2011

El meu primer Ple

Ple municipal. 14 de juliol de 2011
Dijous, 14 de juliol, vam celebrar el primer Ple municipal del mandat 2011-2015. En aquest cas va ser un Ple extraordinari, el d'organització i cartipàs municipal, a més de les remuneracions del diferents regidors del nou govern tripartit format per CiU, UMdC i PP.

De 19 punts que comptava l'Ordre del dia, el grup municipal d'ERC hi vam votar a favor 12 punts, ens vam  abstenir en 3 punts i vam votar en contra 4 de 19. També, el grup municipal d'ERC va presentar dues propostes de crear diferents comissions informatives per poder treballar de manera més participativa, i donant la importància que es mereixen projectes que en aquest mandat s'hauran de dur a terme com el Pla Estratègic i el Pla Urbanístic.

En aquest primer Ple, ens vam oposar a les noves retribucions del nou tripartit a Canet. Mentre durant tota la campanya, tots els partits que ens presentàvem, parlàvem d'una rebaixa en la partida dels sous dels regidors, en el cas d'ERC la primera mesura era rebaixar un 10 % el sou de tots els regidors, ha quedat clar, en aquest ple, que la proposta quedava en paper mullat ja que han augmentat un 32% la partida de sous als regidors, respecte al govern anterior. Passem de 182.047 euros a 241.473 euros. Aquest és el cost que ha de pagar el poble de Canet a un pacte de dretes. L'austeritat i les rebaixes que tant predicaven, en concepte de sous, han passat a millor vida.

De la mateixa manera ens vam oposar a la delegació de competències del Ple a la Junta de de Govern, com a la creació de la Comissió de Govern. La primera per buidar de contingut polític al Ple, el màxim òrgan de decisió d'un ajuntament on són representades les voluntats de tota la gent de Canet. Així, doncs, som davant d'un govern poc obert, i gens participatiu en el debat polític. I la segona, des d'ERC trobàvem innecessària la creació de la comissió de govern quan ja existeix la junta de govern, i a la qual hi poden ser-hi convidats els regidors delegats. Únicament és una mesura per justificar, el sou dels regidors sense dedicació. D'aquesta manera, el nou govern tripartit no vol crear comissions informatives específiques, que no suposen cap cost, i que obririen la participació a la resta de partits polítics, en canvi, sí que aproven una comissió, que suposarà un alt cost econòmic per l’ajuntament i que treballarà de portes endins i d’una manera poc transparent.

En aquest primer Ple, els quatre regidors d'ERC, hem demostrat que anem per feina, i que des de l'oposició volem participar activament perquè Canet tiri endavant, la seva gent s'ho mereix.

06 de juny 2011

Una altra primavera serà


Després d'un mes de maig frenètic amb les eleccions municipals, retorno l'activitat al bloc. Us he tingut una mica deixats aquest darrer mes però m'hagués agradat haver utilitzat més aquest mitjà, tot i que al final he prioritzat més les xarxes socials, com facebook i twitter, per la seva immediatesa i he deixat molt en segon pla aquest espai de més reflexió.

Del darrer apunt al d'avui han passat moltes coses a nivell personal. La més important d'elles és que he estat escollit regidor al meu poble per ERC, i això gràcies a la confiança de 986 canetencs i canetenques que van dipositar la papereta d'Esquerra a les urnes. Amb el suport de la gent de Canet, la candidatura a la qual em presentava va quedar tant sols a 14 vots de ser la primera força política al poble.

Aquests resultats tant bons per ERC a Canet -de 2 a 4 regidors i 233 vots més respecte el 2007, i amb una baixa participació- no s'han pogut traduir en la formació d'un govern fort, estable i amb gent nova. Finalment, un govern de dretes (centredretes per altres) serà qui governarà Canet els propers 4 anys (o, no?). CiU, UMdC, i PP serà el nou tripartit a Canet. Hi ha qui diu que ho fan pel poble, faltaria més! O és que els altres no ho fan pel poble?

La proposta pública que des d'Esquerra es va fer, passava per un pacte de CiU, ERC i PSC, no va poder ser. Possiblement pressions externes, al marge de Canet, han fet que CiU de Canet no pogués fer allò que més s'estimava. Però bé, cadascú pren les decisions que pren i ha d'assumir-les.

Com a regidor a l'oposició de l'ajuntament del meu poble, així com els meus 3 companys de grup, treballarem per Canet de la mateixa manera que ho han fet els nostres predecessors, i amb la mateixa intensitat que hem demostrat durant la precampanya i campanya electoral. Sense renunciar allò que sempre hem defensat: l'estima pel nostre poble i la dignitat.

Ara, ens queda treballar dur aquests propers 4 anys perquè una altra primavera és possible.

12 d’abril 2011

Municipals 2011 (II): Presentació candidatura Esquerra Canet



Dissabte vam presentar la candidatura d'Esquerra Canet a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Amb una aula magna de l'Escola de Teixits plena a vessar vam explicar com és la candidata, la Blanca, i què n'opina la gent. Una visió més personal de la Blanca, on va insistir en recuperar els valors i el respecte per les persones, així com escoltar a la gent. 

També vam presentar les persones de la llista. Van prendre la paraula l'Assumpta com a independent fent referència a la importància de pertànyer a un grup de persones amb ganes de "trencar-se la closca" per Canet, en Francesc, l'ideòleg del grup, va fer una exposició magistral sobre la necessitat que tots els canetencs tinguem diferents opcions polítiques que també defensin la independència des del municipalisme, com des d'Esquerra hem fet sempre. l'Alba, en representació dels joves, va deixar clar que s'ha de fer polítiques amb els joves, mentre que en Lluís i jo mateix vam explicar un petit tast del que és el nostre programa i la nostra manera de ser com és la creació de lloc de treball, la cultura com a motor econòmic, obrir l'ajuntament al poble i gestionar amb imaginació, i sobretot amb voluntat i ganes de fer-ho.

Així doncs, anem per feina!!!

08 d’abril 2011

10A vota independència


Aquest diumenge es celebra la consulta sobre la independència de Catalunya a la capital. Amb la consulta a Barcelona s'acabarà un acte d'exercici democràtic que va començar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt. Durant aquest any i  mig se n'han fet més de 500 consultes arreu del país, on el 13 de desembre de 2009 la vàrem celebrar a Canet de Mar amb una participació superior del 25% i on més de 2.700 canetencs i canetenques van dipositar la seva papereta a l'urna.

I després del 10A, què? Doncs continuar treballant per aconseguir una consulta vinculant. Ningú, fa 10 anys, s'hagués imaginat que arreu de Catalunya es celebressin consultes per saber que volem com a país ser. Encara avui hi ha qui vol tirar-li aigua al vi, però el camí iniciat aquell 13 de setembre no té aturador.

07 d’abril 2011

Municipals 2011 (I): Junts fem Canet. Anem per feina

Aquest dissabte Esquerra Canet (web, facebook i twitter) fem la presentació de la candidatura per a les properes eleccions municipals que seran el 22 de maig d'enguany. La Blanca, alcaldable a Canet, ens exposarà quines seran les línies mestres del projecte d'Esquerra per Canet i presentarà l'equip humà que l'acompanyarà en aquest nou repte.  Us convido a que hi assistiu i que ens coneixeu. Us hi espero!

(per veure gran les imatges clica-la)