28 d’abril 2007

Nou bloc canetenc

En aquest post us faig saber d'un nou bloc canetenc que m'han fet arribar. El bloc és República catalana a l'exili (bloc). És un bloc anònim on explica relats i opinions de com veu la situació a nivell local i nacional des d'una perspectiva diferent.

No sóc partidari dels blocs anòmims ni dels comentaris anònims. Crec que per donar opinions no cal amagar-se. Els blocs són creats per fomentar el diàleg i contrastar les diferents opinions existents amb el màxim respecte. Però també són espais de llibertat d'expressió sempre amb el màxim respecte.

3 comentaris:

  1. Hola Ivan,
    Em sembla increïble ( i suposo que a tu també) que un escrit respectuós, assenyat i fet amb tota l'educació del món pugui generar un debat inútil i sense sentit com el de l'anterior article. La meva intenció no és opinar sobre política (o sobre odis personals, millor dit), només felicitar-te per la teva postura de respecte cap a les altres llistes electorals. Crec que, desgraciadament, no és una qualitat massa habitual en els polítics actuals i que n'ets una excepció. D'altra banda penso que la política s'hauria de fonamentar precisament en aquesta característica: com podem respectar als polítics si entre ells no es respecten?
    Bé, et deixo abans de vessar-la massa, sempre hi pot haver personatges com el de l'anterior article (el dels comentaris)que em poden deixar "a caldo" si no estan d'acort amb mi.
    Ah! és veritat, comparteixo amb tu l'opinió de que amagar la identitat en aquests comentaris dels bloc no té sentit.
    Xavier Dotras

    ResponElimina
  2. Hola a tots canetencs!
    Cert, fet i fet això no és cosa de broma poma, la situació porta a rumiar un minut i prendre paciència i exhalar uns segons.. Per moltes cartes, trucades i precs que rebem, creiem que l’ús de pseudònims és forçà ampli, així com els que decideixen si emprar-los o no. Estem farts de les “hordes” d’ànimes assedegades de sexe cibernètic que fan perdre l'oremus als redactors,els quals arriben amb uns “cegus” a casa que deu ni do... Aquí, és precisament on volem anar a petar; que peti qui peti, ningú en fa res de saber “d’on ve la veu de la consciència que s’ha personat”, tot just cal saber si es vol escoltar o no. Escoltar? Llegir? El què? La consciència hem dit...
    Que no está el forn per "bollus"... Que ja existeix en “pepitu grillu” per fer rentats de moral... també ho sabem, però es veu que els polítics li rellisquen els rentats quan veuen sabó del bo... (revisar fòrums varis)...Tot això és una cosa que ja sabem, i un “bollu”, com dèiem; és també un barbarisme prou emprat encara pel nostre florit i compartit dialecte. La iaia Enriqueta ens el va enganxar quan demanàvem un “adelantu” i furgava al moneder per convidar-nos a una Meca cola amb els “compis” paranoics a l’exili. Sort que aviat comença la temporada dels camacus i els pixapins i riurem... la calor però, potser fa que s’amaguin dins de casa i que per la tardor surtin rovellons... Visca l’exili! Visca la rauxa! Visca nosaltres, els sense nom.

    Signatures: Espupòvich, Urepel, el que sembla que no hi és, espiadimonis, la veu discordant, Gandalf6969, Capgrosdelsgrossos, el senyrauxàtic i molts més... au, passeu, passeu... que ja veureu ja... XD

    PD: merci per l'enllaç i el post Ivan. Et prometem fer mans i mànigues per seguir fent "caldus" respectuosos amb la raó "de calaix".. XD

    ResponElimina
  3. Tampoco son precisos análisis demasiado sofisticados sobre el enaltecimiento o el desprecio público (según mercado) de los foros anónimos internaúticos. Baste decir que cualquier libro de estilo (incluido el de El País) prohíbe que fuentes anónimas viertan opiniones en el periódico.

    ResponElimina