14 de juliol 2009

Objectiu inicial assolit: prefinançament

L'únic finançament bo per Catalunya serà aquell que tindrem l'endemà de la independència del nostre país. Fins que no tinguem una majoria social per proclamar la tant anhelada llibertat nacional haurem de negociar amb l'Estat espanyol i aconseguir el màxim de competències i recursos econòmics per poder fer les nostres polítiques d'estat, com ja vaig comentar en el post anterior.

Fins l'assoliment del nostre Estat propi, no ens podem quedar de braços plegats, i un partit de govern com Esquerra ha d'aconseguir el màxim dins les seves possibilitats. No hem d'oblidar que som 21 diputats independentistes de 135 i se'ns exigeix fins i tot més quan altres sobiranistes tenien majories, i fins i tot absolutes. Però com sempre es diu temps era temps, tot i que cal recordar.

Esquerra ha marcat uns mínims per donar un vot favorable a l'acord de finançament, i aquests mínims s'han donat. 3.855 milions d'euros pel 2012 i estar per sobre de la mitjana un cop repartit el pastís amb la resta de comunitats autonòmes al formar part del règim comú (el concert econòmic com tenen Euskadi i Navarra no el varen saber negociar els nostres representants en els famosos Pactes de la Moncloa).

També tinc la sensació que sense la presència d'Esquerra al govern de la Generalitat aquest finançament s'hagués tancat molt abans i sobretot molt per sota del que n'hem obtingut. L'objectiu inicial s'acomplert però no és l'objectiu final. L'ùnic finançament bo serà aquell que Catalunya podrà decidir que fa amb els seus propis recursos econòmics, i això, ho repetiré tantes vegades com calgui, s'aconseguirà amb la independència.