Primer compromís d'Esquerra

A les eleccions del 28N decidirem si volem que la nostra pagesia sigui capdavantera potenciant el sector agrícola i ramader, o bé polítiques en contra del nostre sector primari com el transvasament de l'Ebre.

Ara, Esquerra. La gent valenta

Espot de campanya

Referèndum per la Independència

Aquesta és la primera condició que haurà d'acceptar aquell partit polític que vulgui formar govern amb Esquerra. Així de clar. Ara és l'hora de decidir que volem ser com a país: continuar sent una comunitat autònoma o ser un Estat propi en el sí de la Unió Europea.

Després d'haver comprovat que el model federalista que tant defensaven els socialistes i els ecosocialistes ha estat una quimera perquè amb la sentència del Tribunal Constitucional, l'Estat espanyol amb un govern "amic" han dit que no hi ha més autonomia que la que hi ha, fins i tot, abans de l'Estatut del 2006. Per tant, el federalisme mai serà possible en qualsevol situació política, ja sigui amb el PSOE o el PP a Madrid.

I de l'altra opció que queda, és la que porta CiU al seu programa: el Concert Econòmic. Esquerra, als anys 90 en feia bandera, i molts dels que ara ho defensen ens havien titllat d'iluminats, somiatruites i demés. Personalment, si s'aconsegueix serà un gran avenç, però que sigui el mateix concert econòmic que tenen el País Basc i Navarra. Un altre tipus de finançament serà un pas enrere. Tret d'això, equiparo el concert econòmic al federalisme, autèntiques utopies en el marc d'un Estat espanyol centralista.

Hem vist com el PSC només vol continuar dins l'Estat espanyol, de la mateixa manera que CiU. Per tant, l'única via que queda es fer un referèndum per la independència. Un acte democràtic com és preguntar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que volen ser: Estat propi o continuar igual que era. Aquesta és la condició que posarà Esquerra a qui vulgui formar govern amb nosaltres.

6 d'octubre de 2009. Inici d'un fet històric.

Avui fa un any 13 canetencs vàrem fer la primera reunió no oficial per decidir si ens engrescàvem en l'organització de la Consulta per la Independència de Catalunya a Canet de Mar. Va ser la primera de tot un seguit de reunions, quan el 24 d'octubre de 2009, 11 dies després ens presentàvem públicament al municipi en la 1a Assemblea de Canetdecideix!

Recordo com si fos ahir quan en Xavi Espàrrech em va venir a trobar per proposar-me que intentéssim fer la consulta a Canet després de la d'Arenys de Munt i sumar-nos-hi a la primera onada de consultes del 13D. He de dir que ell era més optimista que jo, personalment ho veia molt just. Tot i així, ens vam proposar de fer una trobada amb gent propera, o gent que tenia ganes de dur a terme la consulta. Així va ser quan un grup de 13 persones ens vam reunir -de forma "clandestina"- a l'Hostalet de Canet el 6 d'octubre de 2009. En aquella reunió vam sortir tots els presents convençuts que la Consulta es faria al nostre municipi. I el resultat ja el sabeu.

Gràcies als 13 valents que van fer possible la creació de la 1a Assemblea de Canetdecideix! Els 13 vam ser: Xavier Espàrrech, Blanca Arbell, Rafa Dulsat, Josep Maria Masvidal, Sara Álvarez, Jordi Micola, Aleix Feliu, Emili Sànchez, Toni Bellatriu, Marc Jiménez, Assumpta Revoltós, David Filgaira i Ivan Aranda.

Per sort, això només va ser l'inici, i molts més es van afegir a l'organització de la consulta. En una propera entrada parlaré de tots ells, i que ha comportat a la vida associativa del poble.

I tal dia com avui de l'any 1934, el president de la Generalitat republicana proclamà l'Estat Català.

Foto: cartell anunciant la 1a Assemblea constitutiva de Canetdecideix!

A Canet, la llei no és per tothom igual

Durant el Ple del passat 30 de setembre va quedar palès que la llei no és per a tothom igual. Tots els partits (CiU, PSC, UMdC i el regior no adscrit), excepte ERC, van votar a favor d'una modificació puntual de les normes subsidiàries de la nostra població, i molts ens preguntem que vol dir això?

Intentaré d'explicar-ho de manera planera. L'ajuntament per error admet la construcció d'una casa en una zona especialment protegida, és a dir, que no es pot construir. Se n'adona de l'error, i per tant s'ha de declarar culpable, indemnitzar el propietari de la casa, i com a conseqüència, enderrocar-la. Estem d'acord que la solució és la més dràstica però la llei, és així. I sinó que els hi preguntin a aquells canetencs que els hi han fet tirar coberts i construccions perquè no reunien la legalitat urbanística. Mentre ERC ha estat al capdavant d'Urbanisme, la llei ha estat per a tothom igual. 

Amb aquest modificació urbanística què hi guanya Canet? Es perd una zona protegida per beneficiar a un privat. Per què l'Ajuntament - Govern i part de l'oposició - no han reclamat al privat que aporti en metres quadrats l'equivalent de la zona protegida construïda en una altra zona de Canet? I per què encara al privat, al qual se li arregla l'error de l'administració, no se li reclama que retiri el recurs (denúncia) que té interposat contra l'ajuntament? Moltes preguntes que l'equip de Govern del PSC i UMdC (Unió) no han donat resposta, i perquè CiU i el regidor no adscrit han donat suport a la modificació urbanística.

Això podria donar a entendre que existeixen canetencs de primera i canetencs de segona.

És l'hora de la gent valenta

Gentvalenta.cat és la nova precampanya que Esquerra ha presentat aquesta setmana. D'aquesta manera, el partit independentista, dóna protagonisme a gent anònima que dia a dia s'esforcen per tirar endavant el país. Els nostres polítics són els nostres màxims responsables però darrere d'ells hi ha un munt de gent valenta que fan que els seus representants polítics puguin dur a terme aquelles lleis que millorin les polítiques socials i cap a l'alliberament nacional.

En les properes eleccions catalanes, si Esquerra és forta, Catalunya podrà decidir si vol ser una autonomia com fins ara, o bé ser un nou Estat dins la Unió Europea com volem la gent d'Esquerra. Ara és l'hora de ser valents i fer d'Esquerra la formació política perquè ens porti a l'anhelada llibertat nacional. 

Federalisme? No, gràcies!

Les consultes per la independència han marcat un abans i un després en el món independentista, i més encara en la societat catalana. El dret a decidir és en boca de gairebé totes les formacions amb representació al Parlament català, però amb diferents punts de vista.

Quan parlem del dret a decidir sobre Catalunya, aquest dret és decidir si volem continuar sent una autonomia dins l'Estat espanyol sense decisió pròpia, o bé ser un Estat propi en el marc de la Unió Europea. Més autogovern, federalisme i concerts econòmics, són invents per no dir clarament que no volen una Catalunya lliure!

Encara és més greu parlar de federalisme, com proposa Iniciativa i alguns sectors del PSC, perquè per ser federalista primer hi ha d'haver un Estat espanyol federal, i ja s'ha vist que l'única formació espanyola que se'n declara federalista és el PSOE, la qual ha manat més de vint anys Espanya i ha estat incapaç de fer-hi cap pas, ans el contrari, ha retallat el minso govern de que disposa Catalunya. Ser federalista és ser autonomista, viure en el mateix status quo.

Doncs arrel d'una possible consulta a la propera legislatura per decidir el futur de Catalunya, hi ha qui es posa nerviós i per tal de fer més complicada la futura consulta volen que la gent pugui decidir en diferents opcions si prefereix ser una Catalunya autonòmica, regional, federal, concert econòmic o Estat propi. No enganyem més a la gent! El que crea és una gran confusió. La celebració d'un referèndum/consulta serà triar entre seguir submisos a Espanya (autonomia, regió, federal, concert) o ser un Estat amb tots els ets i uts. Ras i curt.

(article publicat al directe!cat)

Onze de 2010

Compromís, sí!

De cop i volta, la independència no formava part ni de l'aperitiu d'una carta de qualsevol restaurant que ara ja és una de les recomanacions del xef. Realment, d'això n'estic més que content perquè és símptoma que la feina s'ha fet, i posar a l'ordre del dia la independència del nostre país ha requerit un camí llarg i tortuós, però que donarà el fruit més d'hora que tard.

També he de dir que n'estic una mica fatigat de sentir i llegir, dia rere dia, termes com: unitat, llista única, declaració unilateral, llistes obertes, i no sé quantes més crides de cares a les properes eleccions catalanes. Mai en l'independentisme català havíem tingut la sort de tenir més d'una formació independentista al Parlament, i en comptes d'alegrar-nos, el que fem és menystenir-nos.

El que cal de cares a les properes eleccions és que tots aquells partits que es declaren independentistes signin un compromís, abans, on en cas d'obtenir majoria entre tots, els diputats i diputades dels partits signants treballin per la consecució de l'Estat propi.

Un cop signat aquest compromís, la feina de les diferents opcions polítiques és aconseguir votants. L'independentisme guanyarà si al proper Parlament hi ha més de 40 diputats, si en som menys de 30 haurem fet un canvi de cromos.

(Article publicat al directe!cat)

Ara toca... la crisi

Sembla ser que ara toca treure el manual de la crisi. Algunes formacions polítiques ja en fa de temps que el treuen quan del que es tracta és minimitzar l'efecte positiu de la independència. Sobretot durant les primeres onades de consultes per la independència partits com el PSC, PP i Ciutadans tiraven de l'argument de la crisi per contrarestar l'aposta de molta gent i pobles per organitzar consultes populars arreu de Catalunya, amb l'objectiu de poder decidir lliurement que vol ser Catalunya, Estat propi o autonomia.

Ja no són únicament aquestes partits els únics que s'hi afegeixen al discurs de la crisi per mirar de desviar l'atenció. CiU comença a fer-se'l seu, i més després de veure com les enquestes li ponen. Aquests set anys a l'oposició al Parlament semblava que serviria per fer d'una CiU plenament sobiranista, però ja hem vist en poc temps com el seu discurs a virat gairebé 360 graus. D'allò que tant exigien de l'eix nacional ha quedat per a millors moments. Sí que fan un brindis al sol manifestant que amb ells arribarà el concert econòmic. Es creuen que l'estat espanyol els hi concedirà, la gallina dels ous d'or, com és concert econòmic per Catalunya?

Realment, l'única crisi a superar a Catalunya és la de formar-ne part d'un país com Espanya. Espanya és crisi, i la solució és la independència, amb la celebració d'un referèndum on la majoria social del nostre país pugui decidir lliurement.

(Article publicat al indirecte!cat)