Camí a Ítaca (París)

Sí, ja hi som a París!!! Després de 12 anys el Barça torna a jugar la final de la Copa d'Europa, coneguda com a Champions League, possiblement el torneig més important del món de clubs.

Aquesta serà la 5a final que jugarà, després de Berna, Sevilla, Londres i Grècia, aquest cop a París, a l'estadi Saint Denis. Per arribar fins aquí el Barça ha hagut d'eliminar equips com l'Udinese, Bremen, Panathinaikos en la lligueta. A vuitens de final ens vam retrobar amb el Chelsea, que li van tornar la del passat any, i sense rancúnia, jugant a futbol de veritat. Ja a quarts de final ens vam trobar amb l'equip de l'heroi de Wembley, Ronald Koeman, el Benfica, on vam patir a la tornada, res, ni que sigui una miqueta, una mica d'emoció sempre és bona. I la darrera porta per obrir i arribar a la gran final eren les semifinals on ens vam trobar amb el gran AC Milan. Una semifinal on jugaven dos dels clubs més gran d'Europa. Ha sigut una semifinal espectacular, que s'ha resolt amb un gol de Ludovic Giuly, preludi del que pot ser la final de París!!! Somiem!!!

I ara què???!!! Doncs ara a esperar fins el 17 de maig, dia que el Barça i l'Arsenal (equip anglès que s'ha classificat per la final, i que és novell en aquest tipus de finals perquè és la primera vegada que la juga) disputaran el partit més important de la temporada i del 2006!!!

Com va dir l'Oleguer Presas, anem camí d'Ítaca... i on és Ítaca?... És aquell lloc de somnis... i per mí aquest somni és guanyar el que seria la nostra segona Copa d'Europa. Fem-ho possible allà on siguem.

I ara tot el culerisme cantant.... Aux Champs Élysées.....

Visca el Barça!!! Visca Catalunya!!!

"Mostra" de participació ciutadana

Canet de Mar viurà els dies 22 i 23 d'abril la seva 4a Mostra d'Entitats. Paradigma per excel·lència de participació ciutadana. La Mostra s'ha consolidat en l'agenda canetenca i és del tot importantíssim que així sigui. Totes les entitats del poble tenen l'oportunitat de donar-se a conèixer i ensenyar el treball que duen a terme durant l'any, així com les propostes que ens ofereixen pel proper.

És un aparador, un mercat d'entitats i associacions a l'aire lliure, amb el que això suposa. Rius de gent amunt i avall, moviment, festa,... i el més important de tot, vida de poble. Un poble que en aquests dos dies ens demostrarà que és molt més dinàmic del que alguns volen fer creure. Canet és viu, i aquest cap de setmana així ho demostrarà.

A més, aquest any s'amplia l'oferta i hi hauran associacions d'àmbit nacional com la CAL, Òmnium Cultural, entre d'altres. La consolidació de la Mostra està més que demostrada i la presència d'aquestes entitats així ens ho demostra.

També es farà, el diumenge 23 d'abril, l'entrega dels Premis Canetencs, que s'atorguen a una personalitat del poble i a una entitat/associació. Iniciatives com aquesta fan més dinàmica la Mostra i reafirmen el moviment ciutadà.

Aprofito per recordar, que aquest diumenge també és Sant Jordi, Patró de Catalunya, i per tant una festa del nostre país que si bé te el caire festiu i lúdic encara no esdevé festa oficial. Per tant, reclamo un 23 d'abril festiu, recuperem les nostres festes.

Feliç Sant Jordi 2006!!!

Republicanisme després de 75 anys

Avui, 14 d'abril de 2006, fa 75 anys que Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó de la Generalitat. Un fet històric important per la història del nostre país però que va quedar estruncada primer per una república espanyola unitària i després el sistema republicà quedà abolit per la dictadura franquista.

A dia d'avui, els ideals republicans són els que han de prevaldre. Llibertat, igualtat i fraternitat són la base de tot estat republicà. Crec en un sistema republicà democràtic, on la sobirania recau en el poble de veritat. No pot ser que encara existeixin sistemes com la monarquia parlamentària, sistema existent a l'estat espanyol, que no fomenta la llibertat (l'exèrcit depén del monarca, com en les èpoques medievals), ni la igualtat (viu del treball del poble), ni fraternitat (sense el reconeixement de la diversitat mai pot haver germanor entre pobles).

Hem de deixar els anacronismes monàrquics, que no tenen raó d'existir en el món en que vivim, i proclamar i defensar la república com a sistema democràtic, on poguem decidir qui volem que ens representi. Hem de deixar de ser partenalistes a ser nosaltres els que decidim.

Si més no, és el sistema que vull pel meu país, on el poble sigui l'actor principal de la funció.

Visca la República!!!

En aquests dies de vacances...

Segurament el tema de l'Estatut català queda en un segon pla per l'alto al foc permanent declarat per ETA. Tot i això, des d'aquestes quatres ratlles vull recordar que l'Estatut no és un simple document, quatre fulles, sinó que serà la nostra norma jurídica que ens regirà durant, possiblement, vint-i-cinc anys. Tant debó no sigui així si s'arriba a refrendar l'Estatut aprovat a les Corts. No és aquest l'Estatut del 30 de setembre de 2005 en que totes les forces democràtiques catalanes van aprovar.

Aquesta vinyeta de Ferreres, ens recorda molt bé del perquè l'Estatut, tant punt va arribar a la Villa y Corte ha quedat tant retallat. Començant per Guerra, president de la comissió, un afèrrim constitucionalista, un jacobí de dalt a abaix, on només existeix una única idea d'Espanya, el pluralisme és paper de fumar. Després hi trobem l'Ibarra, què hem de dir d'ell. Si per ell fós, els catalans seríem els seus esclaus per així ell viure com un emperador (si és que no ho fa ja) en el seu imperi extremeny. Mentres va dient que els catalans som insolidaris i que ens volem quedar el botí... i jo em pregunto, què hem demanat a fora de Catalunya que no ens pertoqui? I finalment hi trobem a la de Madre, una immigrant com molta gent que va emigrar en la dècada dels 50 als 70, i que s'ha integrat a Catalunya. Però em dóna la sensació que per mantenir el vot "immigrant" s'ha conformat amb un Estatut molt a la baixa que no soluciona els problemes reals de la seva gent, que per a mi no hi cap distinció de procedències, tots i totes som ciutadans i ciutadanes de Catalunya, vinguem d'on vinguem.

Només espero que la gent del PSC, hi reflexioni i no perdin la seva identitat. Que defensin el que són, el partit socialista de Catalunya, i els interessos del poble català.

En aquests dies de vacances és bó recordar el per què d'un Estatut tant retallat.

Més clar, impossible

Tira còmica de Ferreres, El Periòdico. 04/04/06


Gràcies Manel per posar-me al dia.

Calien dos anys per aquest Estatut?

Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats el nou Estatut per Catalunya i que ara haurà de refrendar el poble català, passant primer per la cambra territorial que és el Senat.

El text aprovat ahir millora l'Estatut del 79, això no es pot negar. Tota millora, per poca que sigui, benvinguda és. Però per aconseguir aquest Estatut calien dos anys? És l'Estatut que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessiten? No hagués sigut millor fer un pacte de legislatura i millorar el tema de finançament que és el tema més important?

La proposta d'Estatut del 30 de setembre, amb el suport de totes les forces del catalanisme polític, no té res a veure amb el text que ens retornaran perquè el refendrem. El més important, la capacitat de negociació entre Catalunya i l'Estat s'ha perdut en el camí. El model continua sent el mateix, és a dir, la negociació bilateral no hi serà i per tant, les decisions que interessen a Catalunya continuran decidint-se de forma multilateral. En altres paraules, no tindrem el poder de negociar amb l'Estat, cara a cara sense intermediaris, els recursos que necessitem, sinó que serà l'Estat i la resta de Comunitats Autònomes qui decideixin amb nosaltres que és el que ens pertoca.

La columna vertebral, els dos pilars bàsics, la definició de Catalunya com a nació i el finançament han quedat en paper mullat. El terme nació a l'articulat era del tot necessari per reconèixer la realitat del nostre poble i poder aspirar a cotes més altes de sobiranisme. I el finançament, la recaptació de tots els recursos per poder aplicar les millores socials i per tant augmentar el benestar social del poble català, ha quedat simplement en un augment parcial dels impostos recaptats fins ara però que continuarà recaptant l'Estat i distribuint-los al seu gust.

Com a català i independentista no puc votar favorablement al referendum sobre l'Estatut. No en el meu nom.

Eclipse Total de Sol 2006

A l'agost de 1999, fa gairebé set anys, vaig tenir l'oportunitat de veure un eclipse total solar a Turquia. Va ser a gràcies a Shelios, una associació científico-cultural que des de 1998 promou expedicions científiques arreu del món, i al seu president el Dr. Miquel Serra-Ricart, un gran amic.

Vam travessar el continent europeu amb autocaravanes fins arribar al destí, una població situada al nord de Turquia, on l'11 d'agost d'aquell any, l'Eclipse Total de Sol es podia veure amb tota la seva totalitat. En ple llum del dia la lluna tapa tot el gran astre solar i de cop i volta es fa de nit, una sensació indescriptible i al·lucinant.

Avui, aquest fenomen es torna a donar i serà el darrer fins al 2011. L'Eclipse Total de Sol es podrà veure en la seva totalitat al país africà de Líbia (al nostre país, al voltant de les 12:20, només podrem veure el 43%). L'expedició Shelios '06 hi es present, així que des d'aquí us desitjo molta sort.

Aprofito per donar les gràcies a Shelios '99, i tot l'equip humà que formava l'expedició, en especial a tu, Miquel, per viure una experiència irrepetible que mai oblidaré.

Una patronal catalana forta

Generalment a Catalunya les grans decisions es prenen des del centre de l'Estat, com estem acostumats a dir, perquè és on es troben els òrgans de decisió.

Comença a ser l'hora que també prenguem les decisions des d'aquí i que per tant decidim que ens interessa i que no. Això ho vull relacionar amb les últimes declaracions del president de la CEOE (la patronal espanyola on també hi es present la catalana), el sr. Cuevas, que deia que la opa de Gas Natural sobre Endesa era "muy a la catalana, poco preparada y pensada". És a dir, aquesta opa es faria efectiva primer perquè Catalunya compta amb un govern "amic" i segon perquè la oferta que fa la gasista a l'elèctrica és de pocs diners.

Amb aquestes declaracions, Foment del Treball (patronal catalana, associació de les empreses catalanes) declara que si no rectifica deixaran de formar part de la CEOE.

Han sorgit veus, com de Pimec (petita i mitjana empresa de Catalunya), de crear una patronal catalana que no depengui de l'espanyola. Ho trobu del tot encertat. Que les decisions empresarials que afecten a l'empresa catalana es decideixin aquí. Una patronal catalana forta ha de servir perquè els interessos dels nostres empresaris es vegin respectats i perquè són el motor de l'economia catalana i per tant de tots els ciutadans i ciutadanes que hi vivim, últimament tant malmesa pel poder centralista de l'Estat.

Aquí us deixo un article de Francesc Cabana, articulista econòmic del diari Avui, titulat "Quan s'acaben els torrons".

El camí cap a la pau més a prop (I)

Dimecres, 22 de març de 2006, l'organització ETA fa un comunicat on declara l'"alto al foc permanent" de la seva activitat armada. Aquest "alto al foc permanent" comença a ser efectiu a partir d'ahir divendres 24 de març de 2006. Amb aquest gest, l'organització ETA vol impulsar un procés democràtic mitjançant el diàleg, la negociació i l'acord. Per la seva part, el govern de l'estat espanyol afirma que no es pagarà cap preu polític per la pau a Euskalherria.

Són més de 40 anys que el conflicte existeix. La lluita armada d'alliberament nacional no té sentit en el món i la societat en que vivim. En un sistema democràtic la força de la paraula és el mitjà pel qual la gent es pot defensar i reclamar els seus drets.

Em felicito i com jo la gran majoria de la gent per aquesta gran notícia. Això sí, hem de ser conscients que serà un procés llarg i complicat. Un procés on hi han de participar tots els agents polítics i tots els agents socials. Amb el diàleg, com a pilar bàsic, la gent s'acabarà entent. No hem de parlar ni de vencedors ni de vençuts perquè serà un bé per a tothom en general. Si que és veritat que tant d'una part com de l'altre hauran de cedir (la negociació) i que satisfaci tant a uns com a d'altres (l'acord).

Sempre he cregut que amb el diàleg tot té solució, i ara més que mai hi crec més. Desitjo que aquest procés de pau sigui tot un èxit, això ens demostrarà que la democràcia també guanyarà i de retruc la societat en general.

Benvinguda

Aquest és el meu primer missatge en el bloc que acabo de crear. Estic a les beceroles del món blocaire però intentaré escriure assíduament sobre allò que ens envolta i donant el meu punt de vista, on m'agradaria que també hi diguéssiu la vostra.

Temes d'actualitat seran la base del bloc, ja siguin polítics, socials, econòmics, esportius, municipals, entre d'altres.

Sense més, fins aviat.

2ar689yhtf