07 de setembre 2006

Jo també vull un estat propi (I)

Amb aquest post m'adhereixo a la campanya que el blocaire Xavier Mir ha proposat a tota la blogosfera catalana per tal de que tothom qui vulgui encapçali els seus posts amb el lema "Jo també vull un estat propi".

La campanya va començar el 4 de setembre i finalitzarà el proper 10 de setembre. Segons Xavier Mir, creador i difusor de la iniciativa, "es busca un cert impacte en l'espai comunicatiu català a fi que l'opció d'un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s'acaba d'aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal. S'hi pot adherir tothom al marge d'afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d'un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi. No cal fer constar enlloc l'adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l'independentisme i en la diversitat d'opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir."

La iniciativa ha tingut ressò mediàtic en gran part dels i les blocaires catalanes. És important anar estenent una xarxa social que reclami els drets que com a país ens són propis i aconseguir l'Estat que tots i totes anhelem.

05 de setembre 2006

Reflexions postvacances

Benvolguts amics, amigues i blocaires. Després de dos mesos de vacances del bloc, torno a reprendre l'activitat d'aquest. Durant aquest temps han passat a la vida política, sobretot catalana, moltes coses. Per començar, faré unes reflexions sobre temes que han passat en aquests dos mesos estiuencs, de segur que algun me'n deixaré, però us deixo a tots i totes vosaltres que també els hi poseu en escena, i per tant es puguin debatre.

Aeroport del Prat

Com ja es sabut per tothom, a principis de les vacances d'agost, concretament el 28 de juliol, els treballadors de terra a l'aeroport del Prat van protagonitzar una vaga salvatge, deixant desenes de milers de persones sense les seves vacances guanyades amb el seu treball durant l'any. És lògic que tothom defensi els seus drets però sempre i quan no afectin a terceres persones, és a dir, assegurant uns serveis mínims. Què passaria si els metges es declaressin en vaga total, o els bombers, o els serveis d'ambulàncies? És impresentable l'actuació que varen tenir els treballadors de terra, però més impresentable i irresponsable la posició d'Ibèria, Aena i els sindicats verticals espanyols.

No sabem que hagués passat si l'aeroport més important de Catalunya hagués estat gestionat per la Generalitat, però si podem saber que tant Ibèria com Aena se'ls hi enfot tot aquest desgavell. La seva prioritat és Barajas. Per això era i continua sent important la gestió de l'aeroport del Prat. Qui sinó vetllarà millor pels interessos de l'aeroport més important de Catalunya que els propis catalans? Per tant, no deixem de reclamar la gestió i control dels ports i aeroports catalans, i esdevinguin importants a nivell internacional. Són de vital necessitat pel creixement i desenvolupament econòmic del nostre país. (Gran oportunitat perduda en la negociació de l'Estatut, no més comentaris)

Eleccions catalanes, 1 de novembre

Tema estrella de la tardor i on els partits polítics ja han començat a fer funcionar les seves màquines de precampanya electoral. No m'estendré gaire perquè ja tindrem dies per parlar-ne. Però si destacaré la bipolarització que en volen fer d'aquestes eleccions tant el PSC com CiU. Per sort, i per desgràcia d'alguns, la política catalana no és qüestió de dos partits polítics, sinó de més partits polítics. Entre ells Esquerra, que representa l'esquerra nacional, polítiques socials i en clau de país, Catalunya. Per tant, aquest país no és de cap partit polític, sinó dels seus ciutadans i ciutadanes que amb el seu dret a votar escolliran aquella formació que els representi.

I acabant amb aquest punt, recordar al candidat Artur Mas que les condicions a governar se les apliqui a ell mateix perquè cadascú és lliure d'escollir, per tant, senyor Artur Mas, parli per vosté. I al candidat José Montilla, és l'hora dels catalans? Em pregunto si fins ara no ho érem de catalans, perquè jo ho sóc des de que vaig néixer.

La darrera reflexió

"El català, segona llengua dels blocs segons un estudi nord-americà"
Segons Nitle, una organització nord-americana de recerca tecnològica i a favor de l'educació liberal, el català és la segona llengua més utilitzada als blocs. L'estudi NITLE Blog Census constata que dels tres milions de blocs de tot el món que Nitle té registrats, prop de dos milions són en anglès i 123.000 són en català. En francès i en espanyol n'existeixen 80.000 i, en alemany, 35.000.
-Extret de Vilaweb
Un comentari: la nostra llengua existeix i existirà, gràcies a l'esforç que fem cada dia totes aquelles persones que creiem en el nostre país i la seva identitat.
P.D. Gràcies Manel per facilitar-me les imatges.

04 de juliol 2006

El camí cap a la pau més a prop (II)

Dijous, 30 de juny, el president del govern de l'estat espanyol anuncia que en breu iniciarà la taula de diàleg amb l'organització ETA. És una gran notícia per totes aquelles persones que creiem en el diàleg com a única via per solucionar el conflicte.

Com ja deia en el post del 25 de març, el camí serà llarg i complicat però val la pena intentar-ho. Les etapes del procés de pau es van acomplint, tot i els entrebancs que la dreta espanyola més rància d'ençà la democràcia està representada pel PP. Totes les forces democràtiques representades al Parlament espanyol donen suport al govern espanyol per la decisió presa, excepte el PP. Per què? Què no volen la solució del conflicte? Què els interessa que el terrorisme perduri per tenir una raó d'existir? Què no tenen cap més argument polític que no sigui en referència a ETA? En definitiva, tenen por que desaparegui ETA?

Són una sèrie de preguntes que espero que algun dia algú proper a aquest partit em sàpiga contestar perquè no em val que policialment acabaran amb l'existència del terrorisme, ni ells s'ho creuen. Tot conflicte és soluciona amb la paraula, el diàleg. I aquell conflicte que no es soluciona amb la paraula es soluciona ocupant el territori militarment i provocan una guerra. És això el que volen? Llavors sí que estaríem parlant de balcanització del conflicte, i gent del PP, aquest no és el cas.

Tenim exemples propers, en citaré dos de ben diferents. Un a Irlanda del Nord on l'IRA ja ha començat el seu desarmament, i on recordaré que el partit dretà anglés, coneguts com els tories i encapçalat aleshores per John Major, va donar tot el suport al gover britànic, el partit laborista de Tony Blair, per iniciar el diàleg amb l'IRA i acabar així amb el conflicte.

L'altre exemple és l'existent a l'Orient Mitjà entre Palestina i Israel. Els dos pobles es troben en contínua guerra però es de ben cert que sense el diàleg mai arribaran a solucionar el conflicte. I mentre veiem el conflicte armat, les dues parts es reuneixen per arribar a una solució.

Espero que el meu darrer capítol sobre la pau a Euskalherria sigui per escriure sobre un nou pas endavant en aquest procés. Tothom ho desitja... o això és el que vull creure.

23 de juny 2006

Festa Major '06: festa al carrer

Amb l'arriba de la Revetlla de Sant Joan, podríem dir que a Canet de Mar comença la nostra festa, la Festa Major. Un cop vista la programació trobu que s'assembla molt al programa de l'any passat, i ho trobu del tot encertat, això vol dir que es va fer bé (potser molt bé) i per tant cal donar continuïtat.

Recordem que l'any passat hi va haver un salt de quantitat d'activitats, i el més important, de gran qualitat pel que realment és la població de Canet, perquè no ens podem comparar amb ciutats com Mataró. Crec que amb un pressupost ajustat i sobretot amb molt d'enginy es pot aconseguir una festa pel poble molt digna, i això és el que està passant. També és molt important la tasca que fan entitats i associacions que hi participen en i de la Festa Major, són necessàries, i amb això es demostra que la festa és de tothom que hi viu a Canet.

Activitats com la Nit Màgica, Tamborinada enverinada, tallers de cultura popular, Nit Jove, entre d'altres, fan de la Festa Major un punt fort de les activitats que es realitzen a Canet, com ho és la Mostra d'Entitats. I per mi, possiblement, el més important és la festa al carrer. Totes les activitats són pensades per dur a terme a l'aire lliure, com a bon poble mediterrani que som. La festa al carrer fa que un poble sigui viu i participatiu, i aquest a dia d'avui ho és.

I això no acaba només en la Festa Major perquè durant el mes de juliol l'agenda cultural de Canet és plena d'activitats. Enguany es celebra la VI Passejada nocturna per la Història de Canet, una activitat que es consolida i de la qual molta gent agraeix saber més del lloc on viuen o han nascut. I destacar una altra activitat que té solera com és la Rierada, on petits i grans disfruten d'allò més, i reconèixer el gran treball que realitza gent desinteressada perquè aquesta activitat es continui portant a terme.

Així doncs, felicitats a tots aquells que fan possible una Festa Major des de l'equip de govern amb la regidoria de Cultura i Joventut al cap davant com també la Comissió de Festes, passant per les diferents entitats i associacions que hi col·laboren de manera altruista.

Per últim, recordar que avui la AAVV 11 de Setembre celebra la Revetlla de Sant Joan a la plaça que duu el seu nom i on tindrà lloc també l'arribada de la Flama del Canigó que arriba arreu dels pobles i representa la unitat dels Països Catalans.

Bona Revetlla de Sant Joan i Bona Festa Major 2006.

-Per més informació: Programa Festa Major '06

19 de juny 2006

Ara toca Catalunya

Després del referèndum sobre l'Estatut, on el 73% dels votants han acceptat la reforma estatutària, toca treballar per Catalunya. Els partits de tradició democràtica i catalanista han de fer possible que el nou text aprovat s'apliqui en tota la seva totalitat i que no permetem més retallades. Segurament no serà un camí fàcil però si acceptem més retallades de les que ja ens han fet des del poder central espanyol, pel mal camí anem. Hem de garantir el compliment del text aprovat, sense concessions.

També ens ha de fer reflexionar sobre l'alta abstenció. Autocrítica per part de tots els partits polítics i veure perquè els ciutadans i ciutadanes d'aquest país no estan motivats per donar el seu vot sigui l'opció que sigui. Segurament calen canvis en el discurs, i el més important, la gent està cansada de les picabaralles entre uns i altres. Fem política de veritat i no combats de boxa.

Personalment, aquells que aneu seguint el meu bloc sabeu que la meva opció era el No, un vot negatiu al text retornat per la Moncloa, i que per tant crec sincerament que es podia haver aconseguit molt més, però els interessos partidistes han fet que ens quedés el text que tenim. Ara, el poble és sobirà hi ha decidit que vol aquest Estatut. Això és la democràcia, acceptar la majoria tot respectant la minoria. I per tant, l'endemà del referèndum el que toca ara és treballar per Catalunya. Si alguna cosa tenim el poble català és la capacitat de treball i per tant de superació personal. Avui és això el que tenim però no hem de deixar de treballar pel que volem tenir, l'autogovern que ens mereixem de veritat.

13 de juny 2006

Economistes pel NO

És bo recordar que el referèndum pel nou Estatut que ens volen imposar per part d'Espanya no només és capital dels partits polítics amb representació parlamentària. Hi ha diferents sectors que també hi donen el seu punt de vista i vull descatar-ne un per sobre de tots ells, els Economistes pel NO. Sempre hi ha aquella idea que l'economia i/o els economistes són gent que sempre miren cap al poder existent pels diferents motius que siguin. Però a Catalunya tenim una pedrera d'economistes que ja no tenen complexes a dir el que realment pensen. Són una nova fornada que no tenen por a expressar les realitats en què es troba el nostre país i per tant creuen que ara és l'hora de dir quina és i serà la situació a Catalunya si s'aprova el nou Estatut en matèria de finançament, inversions, recursos, en definitiva, el tema diners.

El finançament és el tema cabdal en tota societat. Sense recursos no hi ha desenvolupament econòmic i social. Un país pròsper és aquell que administra els seus propis recursos i els distribueix de forma equitativa amb la seva població. Catalunya, en aquests sentit, ha estat castigada i ho serà estant mentres continuï existint el model actual (que serà el mateix si s'aprova el nou Estatut).

És positiu, i ja era hora, que agents econòmics amb contrastada experiència i professional en la matèria diguin la seva. Aquest comença a ser un gran principi d'implicació en el país.

Els 4 punts bàsics del manifest són:

  1. Consagra el mateix model de finançament que ha condemnat Catalunya a un espoli fiscal sistemàtic
  2. No garanteix més inversió de l'Estat a Catalunya
  3. Renuncia a moltes competències econòmiques
  4. No permetrà afrontar els nous reptes de l’economia catalana

No són 4 raons per dir que ens mereixem un altre finançament???

PD: Agraeixo les aportacions al bloc, i que per tant les dinamitzeu. Ja sabeu que és un espai on expresso la meva opinió. Hi podeu estar a favor o en contra, d'això es tracta. M'agradaria que no us faltéssiu els uns als altres, sé que el joc polític dóna per molt, però intentem respectar-nos. Gràcies i ànims.

31 de maig 2006

És l'hora de ser valents

El proper 18 de juny, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tenim a les mans decidir si volem continuar siguent una regió com qualsevol altra comunitat de l'estat espanyol, a exepció del País Basc i Navarra, o lluitar per ser el que realment volem ser i sentim ser, una nació de cap a peus.

Jo vull que el meu país sigui una nació, però de veritat. És l'hora de dir prou a les imposicions de l'estat. No ens conformem només amb l'aperitiu. Hem de voler primer plat, segon plat i postres... i més d'hora que tard potser el café i la copa també hi arribarà. El que l'estat ens proposa, fixeu-vos bé, "ens proposa", no el que nosaltres hem decidit com a majoria del poble, és el que ells els hi convé, no el que ens convé al nostre poble. Espanya hi guanya moltíssim amb l'Estatut (fins i tot el PP hi està content, però han de fer el joc contrari al seu contrincant espanyol a les espanyes per guanyar adeptes, el PSOE) i Catalunya, tots els qui hi vivim, siguem d'on siguem, hi sortim perdent.

És l'hora de ser valents i plantar cara. Ja som grandets com per saber el que volem i per tant ningú ens ha de tutelar i guiar cap on hem d'anar. Entenc que al 79 es votés l'Estatut vigent, eren uns altres temps dels quals jo personalment no en tinc records per raons d'edat. Però ara som al segle XXI, les persones evolucionen i els temps canvien, així com les societats maduren, i per tant no hem d'estar condicionats per ningú.

Si realment volem ser més com a país, siguem valents i diguem NO a aquest estatut imposat. Un no a l'estatut és dir-li a Espanya que això no és el que la majoria del poble de Catalunya va aprovar el 30 de setembre de 2005. No més claudicacions.

22 de maig 2006

Ahir va tenir lloc a Montenegro, regió de l'ex-Iugoslàvia, un referèndum molt important i significatiu pel conjunt de la Unió Europea (UE). Els ciutadans i ciutadanes de Montenegro decidien voluntàriament i democràticament si volien ser Estat o continuar sent una regió de Sèrbia. El poble montengrí ha escollit ser un Estat propi.

Però el camí no ha sigut fàcil. Abans de tot ha hagut de superar dues condicions necessàries perquè el SÍ fos acceptat per la UE. La primera de les condicions era superar el 50% de participació ciutadana, xifra que s'ha superat amb escreix perquè la participació ha sigut al voltant del 84% de la població montenegrina. I la segona condició obligatòria és que els partidaris de la independència de Montenegro, els votants del Sí, superés el 55% del suport, més de la meitat de la participació, on gairebé amb l'escrutini al 100%, els votants del Sí representen el 55,4%, enfront del 44,6% que no volien ser Estat.

El més important de tot, al meu parer, és que la UE ha sigut la protagonista principal del procés en el sentit que tot ha estat supervisat per ella. Ha fet de controladora i per tant donant el vist-i-plau a la creació d'un nou Estat dins del conjunt d'Europa. Recordo que comissaris espanyols i l'Alt representant de la Política Exterior de la UE, Javier Solana (PSOE), hi estaven totalment en contra de tot aquest exercici democràtic com és decidir l'autodeterminació del teu país, i el més important de tot, que s'ha fet pacíficament. I em pregunto per què aquesta oposició a la decisió de decidir per part d'un poble que vol ser Estat amb els seus ets i uts?

Aquest procés d'independència montenegrí ha de crear un abans i un després en les institucions i organismes europeus, i és un bri d'esperança per tots i totes aquelles persones que vivim a Catalunya i que volem ser en un futur no molt llunyà un Estat. Això sí, quan siguem una àmplia majoria del poble i respectant les minories.

Conclusió, en el 2006, Montenegro ja és un Estat, i a Catalunya encara som una regió d'un estat que no ens deixa decidir el nostre futur.

Voto Sí a la independència de Catalunya. Voto No a l'Estatut espanyol.

15 de maig 2006

Quo vadis PSC?

Hem assistit en aquests dies a la mort del govern "catalanista i d'esquerres" que amb tanta il·lusió va començar una nova etapa que no es donava des de l'any 1939, aquell cop ens van fer fora una dictadura. Aquest cop l'ha trencat un partit que es declara, si més no a les seves sigles, socialista i català.

Un govern, la seva feina és executar les lleis aprovades pel Parlament i gestionar un país de forma eficaç, i sobretot eficient. Si el poble decideix que vol un nou Estatut, és el govern qui l'ha de gestionar, que el poble decideix que aquest Estatut no és el que nosaltres necessitem per millorar socialment i econòmicament, doncs serà el Parlament qui hagi de confeccionar, per tant, l'elaboració d'un nou text que sigui el millor pel país i sobretot pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Que un partit (ERC) que forma part, o millor dit formava, d'un govern i on la seva decisió era diferent a la de la resta de partits que formaven el govern ha suposat l'expulsió d'aquest. On està la llibertat de decisió? Si més no, el govern ha de ser neutral. I la campanya institucional duta a terme en favor de l'Estatut? I els que no hi estem a favor no hi tenim dret a una campanya institucional? No és això companys. Heu de fomentar la participació, no el partidisme, que per això sou elegits.

La defensa de l'Estatut del 30 de setembre de 2005 és la raó per la qual Esquerra es expulsada del govern. On l'únic que ha fet és complir amb el Pacte del Tinell, on deia que el Parlament votarà el mateix a Catalunya que a Madrid i per tant som coherents i respectuosos amb les decisions preses aquí al país. Els fets ens demostren el contrari i tant socialistes com ecologistes han canviat les seves postures. Per interessos de partit?

I ara què? Assistirem a la tant desitjada coalició entre socialistes i convergents, la psoevergència? Sinó, no te sentit expulsar Esquerra del govern i convocar eleccions. Aquesta Catalunya que tant desitjen uns i altres cada cop la tenen més a prop. El repartiment serà més equitatiu (exquisit) i perdrà el propi país. Però tot això ja ho veurem més endavant. Només constatar, que l'actual president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha escrit en aquests dies el seu propi epitafi. Socialistes de Catalunya, sigueu més PSC i menys PSOE. Els interessos de Catalunya només els podrem aconseguir tots junts i aquí, a Madrid només ens volen pel que tots ja sabem.

08 de maig 2006

No hipotequem el país. Diguem NO!!!

Després d'uns dies sense actualitzar el bloc tornu amb un dels temes estrella de la política catalana com no podia ser cap altre que la reforma de l'Estatut. A dia d'avui, l'Estatut està a punt de passar el tràmit del Senat i per tant, tot seguit haurà de ser refrendat, molt probablement el 18 de juny, pel poble de Catalunya.

Aquest cap de setmana, el Consell Nacional d'ERC ha ratificat la seva posició política davant del proper referèndum. La decisió és votar NO a la reforma de l'Estatut. Aquesta decisió ha sigut presa a partir del debat intern amb les bases, la plena democràcia existent en un partit polític com Esquerra és el factor clau de la seva grandesa.

Com a ciutadà de Catalunya, crec que el millor pel nostre país es votar NO al referèndum. No podem hipotecar el nostre país 20-25 anys més. Ara teníem una gran oportunitat per fer un gran salt endavant, però com sempre passa, els poders fàctics de Catalunya han fet aigualir i desvirtuar aquesta oportunitat i fent-li el joc a un govern espanyol que segons qui sigui el que demani pren una posició o un altre (la "realitat nacional" aprovat en l'Estatut andalús no ha tingut cap obstacle, i els felicito per ells). D'aquest joc en sabem els que vivim aquí i coneixem com se les gasten des dels diferents governs espanyols de torn, però sembla mentida que encara hi caiguem de quatre grapes. Ja n'hi ha prou de malvendre el país, més dignitat.

La incertesa en la participació del referèndum preocupa els polítics que demanen el SÍ. Si tant preocupats estan serà perquè alguna cosa no han fet bé. No pot ser que un Estatut, el del 30 de setembre de 2005, sortit amb el suport del 90% del Parlament català, al dia següent ja hi haguessin partits que el volien retallar, i d'altres que negant fins a tres vegades (el famós "never, never, never..." que acaben dient sí) pacten d'amagat un estatuet que res té a veure amb la realitat que el poble català necessita des de fa anys.

La gent que votarem NO, estarem a favor de Catalunya també però amb la diferència que som més exigents i no ens conformem. El "peix al cove" ja ha passat a la història, és hora de començar a dir les coses pel seu nom, i m'és igual el que pensin en d'altres indrets. Com diu un dirigent polític "amb el cap ben alt i la mirada ben lluny... sinó ens reconeixen com a nació ho hauran de fer com a Estat".